Una ANC dividida decideix el seu lloc en la nova etapa del Procés

BarcelonaL’Assemblea s’enfronta avui a unes eleccions al secretariat transcendentals. La dicotomia entre els que creuen que cal implementar la República a partir de la DUI del 27 d’octubre i els que consideren que és hora de recosir i eixamplar la majoria sobiranista dibuixa una ANC dividida quant a full de ruta. Però l’enfrontament també arriba per unes dinàmiques internes que l’han partit en dos. Després que JxCat i ERC hagin acordat les parets mestres de la legislatura -pendents de l’aprovació de la CUP, que considera el pacte “autonomista”-, l’ANC haurà de debatre entre distanciar-se dels partits independentistes per pressionar o bé ser, com en l’etapa prèvia a l’1-O, un acompanyant de l’acció governamental.

A les quatre de la tarda es tanca el període de votacions i en sortiran 77 persones que integraran el nou secretariat. Tal com passa dins l’independentisme, dos corrents de fons s’enfronten pel camí que cal seguir a partir d’ara. Un d’aquests aposta per legitimar el resultat de l’1 d’octubre i el 27-O. “Ja som majoria”, repeteixen alguns dels seus defensors. A l’altra banda, i en la línia del posicionament que han adoptat ERC, el PDECat i Òmnium Cultural, alguns candidats subratllen la necessitat d’analitzar els errors que s’hagin pogut produir els últims mesos i elaborar una nova estratègia amb l’objectiu de “ser més”. Tanmateix, el full de ruta de l’ANC que es va establir en l’assemblea general del febrer opta per “construir la República declarada”, alhora que no fixa terminis. Aquesta “contradicció” fa que les dues visions hi tinguin cabuda, segons alguns aspirants a entrar al secretariat, per bé que el sentiment general entre els socis de l’ANC és que no s’ha d’esperar, sinó donar continuïtat al “Govern legítim” de Carles Puigdemont.

Una campanya tensa

El paper que ha de jugar l’ANC en aquesta redefinició del full de ruta del Procés ha sigut una de les principals inquietuds que han traslladat als candidats els més de 30.000 socis de l’entitat que els últims dies han pogut votar. Però la campanya electoral ha quedat marcada pels retrets i l’enfrontament entre sectors interns, que no necessàriament respon al debat de l’independentisme. L’expulsió des de la junta electoral de set aspirants -entre els quals l’exdiputat de la CUP Antonio Baños- va obrir una setmana de molt desgast. “Ha sigut molt dur”, apunta a l’ARA un dels candidats, que assegura que s’han produït “atacs personals que no calien”. Les xarxes socials van bullir amb l’exclusió de Baños, que no va agradar a molts socis ni a molts candidats, com al president del CIEMEN David Minoves, aspirant a la presidència, que li va expressar la “solidaritat”. En canvi, un dels seus rivals en la cursa per dirigir l’ANC, Adrià Alsina, va defensar la decisió de la junta electoral. Diverses veus van interpretar que a l’exdiputat se’l “va apartar”.

La polèmica amb Baños va donar pas a la publicació d’unes llistes elaborades per un dels fundadors de l’ANC, Pere Pugès, que ha generat recels perquè els estatuts prohibeixen les candidatures conjuntes. Pugès enumerava noms sense que molts dels referenciats ho sabessin. Curiosament, cap persona exclosa de les eleccions hi apareixa. “El més greu és que s’assenyali qui no s’ha de votar”, subratllava ahir un candidat. Entre els vetats per Pugès hi havia Minoves, la doctora en economia de la UB Elisenda Paluzie i l’historiador Pep Cruanyes. Paral·lelament, la impugnació de l’exvicepresidenta de l’entitat, Natàlia Esteve, de dues candidatures que aspiren a un tercer mandat -els estatuts ho prohibeixen- encara afegia més llenya al foc. El clima de tensió ha provocat que alguns dels candidats s’hagin plantejat abandonar la cursa. “Si ho hagués sabut no m’hi hauria presentat”, assegura a l’ARA un d’ells. Un altre considera que aparèixer a la llista de Pugès el pot perjudicar.

Al vespre se sabran els resultats i les majories que es configurin seran determinants per elegir president. Malgrat que els aspirants insisteixen que caldrà arribar a acords perquè no es repeteixi la divisió de fa dos anys entre Jordi Sànchez i Liz Castro, els últims fets no auguren un futur de pau a l’ANC.