El govern espanyol vol excloure les famílies nombroses amb rendes altes del bo social elèctric. Així ho recull l'estratègia espanyola contra la pobresa energètica 2026-2030 que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts, segons fonts del ministeri. Aquesta estratègia busca aprofundir amb els agents del sector que les famílies que tenen dret a aquest descompte en el rebut de la llum el percebin, i alhora modificar l'actual situació, en què moltes llars amb rendes altes el reben. L'estratègia fixarà que en el cas de les condicions i criteris per al bo social elèctric s'inclogui una vinculació a la renda de les llars, per assegurar "que el reben els que més el necessiten", segons el ministeri. Per materialitzar aquesta reforma, però, el govern espanyol haurà de modificar un reial decret i establir el criteri de renda en el cas de les famílies nombroses.

Dos comptadors socials cada setmana. En poc més de quatre anys, tan sols 108 a tot Catalunya, segons la companyia Endesa. La solució per evitar que famílies vulnerables es quedin sense subministrament elèctric per no poder-lo pagar ha estat un fracàs perquè es calcula que un milió de persones pateixen pobresa energètica, aproximadament el 20% de la població.

Fa una hora que s'ha fet fosc, però la Nati i la seva veïna Nora es resisteixen a pujar al pis que comparteixen amb marits i fills. “Si poguéssim baixar el matalàs al carrer, dormiríem millor”, diu la Nati, rient, mentre crida la canalla perquè encara han de sopar. Són quarts d'onze de la nit i un termòmetre enorme que hi ha en una cantonada marca encara els 31 ºC, però asseguren que dins de l'habitatge l'ambient encara és pitjor.

Recuperar i consolidar les rebaixes fiscals que es van adoptar durant la pandèmia de la covid i durant la crisi energètica que es va produir a l'inici de la guerra a Ucraïna. És una de les principals propostes de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya per lluitar contra la pobresa energètica. La Taula ha elaborat un nou dossier, L'energia com a dret: un repte social davant la pobresa energètica, elaborat per l'Associació Ecoserveis en col·laboració amb l'ARA i el Hub Social.

Més de 47 milions d'europeus pateixen una manca de calefacció adequada a casa durant l'hivern, i 10 milions d'aquests són a Espanya. Els països més freds no són els més afectats per la situació: els que surten pitjor parats són Portugal (amb un 20,8% de la població afectada), Espanya i Bulgària (20,7%) i Grècia (20%). L'anàlisi elaborada per l'ARA i la xarxa de periodistes CORRECTIV.Europe confirma aquesta tendència segons les dades més recents disponibles, de l'any 2023.

Les dades no enganyen. A Europa hi ha 47 milions de persones que pateixen pobresa energètica, és a dir, que a l'hivern no poden escalfar prou casa seva. D'aquests, 10 milions són a Espanya, i d'aquests, 1,5 a Catalunya. El mapa que dibuixa Eurostat demostra que, curiosament, allà on hi ha un problema més greu no és als països on fa més fred, els del nord, sinó als del sud, com Espanya, però també Portugal o Grècia. En aquests països, al voltant del 20% de la població té problemes per escalfar casa seva. El que resulta més preocupant, però, és que la xifra, lluny de reduir-se, va en augment. Per exemple, en el cas de Catalunya, que el 2021 tenia un 15,9% de població afectada i ara en té un 20,1%. Si mirem un altre indicador, el de la població amb problemes per pagar la factura, veiem que també és una dada elevada: un 14% en el cas de Catalunya.

A Catalunya cada vegada són més les persones que pateixen pobresa energètica i viuen sense accés a serveis bàsics com l’electricitat, la calefacció o l'aigua corrent. La Mari M. i el Pedro (nom fictici per preservar la seva privacitat) comparteixen amb l'ARA les seves vivències per visibilitzar un problema que creix i persisteix. La manca d'aquests serveis essencials no només afecta la qualitat de vida, sinó que també genera despeses addicionals i compromet els drets fonamentals. El contrast entre les dues realitats que conviuen en una mateixa ciutat, i fins i tot en un mateix edifici, és colpidor. 

El Departament de Drets Socials impulsa un programa pilot per pal·liar la situació de pobresa energètica de persones en risc d’exclusió social que resideixen en un habitatge públic. El projecte combina ajuts per a la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica d’habitatges residencials, actuacions de capacitació i acompanyament social a famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.

Espanya viu una primavera econòmica, però el sol no escalfa per igual totes les llars. La reflexió l'ha llançat el president del Consell Econòmic i Social d'Espanya (CES), Antón Costas, aquest dimarts durant la presentació de la memòria socioeconòmica i laboral corresponent a l'any 2023 i que elabora anualment l'organisme. Ha estat la manera a través de la qual Costas ha donat peu a una de les conclusions més preocupants de l'informe: el 2023, any en què el cost de vida continuava pels núvols tot i la progressiva normalització dels preus, van créixer les llars que pateixen carència material severa (ja són un 9% del total); també aquelles que arriben a final de mes amb molta dificultat (9%), així com les famílies que viuen en situació de pobresa energètica (20,7%). També va créixer la pobresa infantil. "No puc entendre com acceptem que Espanya continuï sent un dels països europeus amb més pobresa infantil", ha dit Costas.

En una rotllana, una dona explica que la companyia elèctrica l'amenaça amb tallar-li la llum perquè no paga, i un home demana la paraula per preguntar com pot sol·licitar el bo elèctric. En les dues hores que dura l'assessorament que dos dimecres al mes ofereixen els activistes de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) se senten consells, preguntes i també respostes que serveixen per portar una mica de calma a qui es veu entre l'espasa i la paret. En aquesta rotllana hi ha activistes tècnics, amb coneixements professionals sobre factures, però també persones que aporten la seva experiència personal en la lluita contra la pobresa energètica, un concepte que l'APE ha sabut posar a l'agenda política i social.

Parlem, aquests dies, de la baluerna que l’alcalde García Albiol plantarà a la ciutat de Badalona, i que representa un arbre de Nadal. Ha promès que la tindrà més llarga que la d’un altre alcalde, el de Vigo, a Galícia, que va ser el pioner en això de la mida del con nadalenc. Amb aquesta demostració lumínica, no exempta de l’horterisme que li pertoca, l’inquiet alcalde pretén incentivar el comerç. Ja ho diu la dita: “The only difference between men and boys is the price of their toys”. Que traduït vindria a ser: “L'única diferència entre els nens petits i els homes drets és el preu dels seus joguets”. Diria que l’home, per mèrits propis, s’ha guanyat el sobrenom del Gegant del Pi.

Només 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

Assegura sentir-se com una David que ha vençut Goliat. “La lluita ha valgut la pena”, diu satisfeta Yolanda Peregrín, al conèixer que un jutjat penal de Barcelona ha condemnat dos directius i una treballadora de DPS Consulting (ara Pares Seixa), un despatx jurídic contractat per Endesa per reclamar els deutes de clients fent servir mètodes que, segons la sentència, inclouen la “intimidació” i “coaccions”. Una mena de cobradors de frac dels deutes a la gran elèctrica. En el cas de Peregrín, en una trucada del juliol del 2020, una operària de l’empresa es va fer passar per funcionària dels jutjats i la va amenaçar dient-li que si no pagava els 2.300 euros que devia li embargarien tots els béns i comptes al seu nom. La dona va aconseguir enregistrar la conversa, que ha estat clau per a la condemna, que encara es pot recórrer a l’Audiència de Barcelona i, per tant, no és ferma.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha anunciat aquest dimecres un "pla de xoc" per poder retallar les llargues llistes d'espera de la dependència. En la seva primera compareixença en comissió parlamentària per explicar l'estratègia del departament, Campuzano ha assumit que eren inacceptables les demores, sobretot per obtenir la valoració de discapacitació i també per accedir a alguns dels serveis o prestacions que ofereix la cartera de serveis.

Famílies vulnerables o pobresa energètica són conceptes que en els últims anys han entrat amb força en el vocabulari dels mitjans de comunicació. La guerra a Ucraïna ha agreujat aquest problema i el govern espanyol ha establert tota una sèrie de mesures per alleugerir el pes de les famílies. Algunes, com la rebaixa de l'IVA o de l'impost a l'electricitat, són automàtiques, però d'altres requereixen un cert coneixement dels mercats energètics i certa proactivitat per part dels usuaris per accedir-hi.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat la lletra petita de 18 de les mesures que es van incorporar al pla de contingència energètic presentat fa just una setmana. En concret, es tracta d'un paquet de canvis en matèria energètica i social que afectarà consumidors domèstics, empreses i també administracions públiques. La majoria de mesures estaran en vigor tot el 2023, amb l'objectiu que les llars més vulnerables o que fins ara no s'han beneficiat del topall al preu del gas –és el cas dels edificis amb calefacció central– vegin reduir encara més la seva factura energètica. A més, algunes mesures també suposen un impuls a la transició energètica.

La Taula del Tercer Sector Social i l'Aliança contra la Pobresa Energètica s'han plantat aquest divendres contra el que consideren que és una clara "inacció institucional" del Govern en la posada en pràctica del conveni signat amb Endesa que regula la pobresa energètica a Catalunya. Les entitats han amenaçat que no participaran de la pròxima reunió de seguiment del grup de treball si no tenen "garantires que hi haurà avenços palpables". Així ho han assegurat aquest matí la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, i la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.

En la visita llampec que dimecres passat va fer Boris Johnson a Kíiv per commemorar el Dia de la Independència d'Ucraïna, el premier britànic sortint va afirmar: "Sabem que paguem [molt més altes] les nostres factures d'energia pels mals de Vladímir Putin, però el poble d'Ucraïna ho està pagant amb la sang". Ho va dir quaranta-vuit hores abans que aquest divendres s'hagi anunciat a Londres un brutal augment del 80% del preu estàndard del gas i de l'electricitat per a una casa de quatre persones a Anglaterra, Escòcia i Gal·les a partir de l'1 d'octubre. De les 1.971 lliures anuals actuals (2.327 euros) passarà a costar-ne 3.549 (4.192).

La por de viure amb l'amenaça d'un desnonament és molt coneguda per la Nadia Mermouri, una dels milers de persones que ha viscut en carn pròpia el que és haver de dependre de la fortalesa (la pròpia, la dels veïns i la dels moviments socials) per garantir un sostre a les seves dues filles. La situació de falta d'ingressos va fer que el 2017 rebés la primera notificació judicial per desnonar-la del seu pis. Després en van venir dues més; l'última –amb data oberta el 2018– la va obligar a fer guàrdia dia i nit a casa durant quasi dues setmanes. El malson, explica, no només el vivien ella i el seu marit, sinó també les dues filles menors d'edat: "Tu procures que no se't noti, però és impossible dissimular i acaben notant, en el teu caràcter, que t'angoixa perdre la casa, veuen coses", recorda d'aquells dies.

Europa es prepara per a una tardor energèticament molt incerta. La reducció del subministrament de gas i petroli per part de Rússia ha agreujat una escalada dels preus de l’energia que sembla que no té aturador. En paral·lel, les famílies vulnerabilitzades contenen la despesa energètica, asfixiades per una crisi energètica i un context socioeconòmic gens optimista. Els efectes greus de la crisi social derivada de la pandèmia són palpables, i s’hi han afegit les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, una inflació mai vista i, fins i tot, l’ombra d’una recessió econòmica.