La Comissió Europea censura que la llei d'amnistia "sembla constituir una autoamnistia" de Pedro Sánchez als socis que li garanteixen la governabilitat, però no creu que el Procés comprometés els interessos financers de la Unió Europea. "No existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE, en el que respecta als recursos propis de la Unió", conclou. És una de freda i una de calenta en les observacions no vinculants que Brussel·les va enviar el desembre passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes, segons el text que ha avançat El Español i al qual ha pogut accedir l'ARA.

La guia per no aplicar l’amnistia que ha preparat la Plataforma Cívica per la Independència Judicial –una petita associació de jutges a l'Estat– es va actualitzar amb el text definitiu de la llei que es va aprovar al Congrés dels Diputats –ara està en tràmit al Senat– i després que la Comissió de Venècia emetés el seu informe. 

A l’espera que a finals de febrer el ple del Congrés dels Diputats aprovi definitivament el dictamen de la proposició de llei d’amnistia i es traslladi al Senat, on es preveu que durant dos mesos es lliuri una tan cruenta com estèril batalla per deixar-la sense efecte, la disputa sobre la futura llei té a hores d’ara diferents escenaris a nivell intern i europeu. A escala domèstica el contenciós polític el lideren la dreta i la ultradreta, amb l’ajut inestimable dels habituals corifeus mediàtics, i el judicial l’encapçalen jutges i fiscals que no han paït que el legislador pugui deixar en paper mullat els seus excessos en forma d’acceleracions miraculoses d’instruccions o d’imputacions delirants de terrorisme. I és que la dreta ultramuntana espanyola, al marge de muntar saraus al carrer, ha dissenyat tot un pla per fer que l’itinerari d’aprovació de la llei sigui el més tortuós possible: reformes del reglament del Senat per eludir els terminis d'urgència, peticions d’informes que ni són preceptius ni molt menys vinculants, presentació de retorçades esmenes a la totalitat amb text alternatiu, intents per fer decaure la proposta per no assolir en primera instància la majoria absoluta...

Santos Cerdán reconeixia aquest dijous que Junts ha hagut de revisar-se en detall la llei d'amnistia després del moviment del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic. I és que abans que José María Aznar cridés a actuar des de qualsevol ressort contra el pacte d'investidura, la dreta judicial ja s'havia començat a moure. L'aplicació de l'oblit judicial del Procés dependrà dels tribunals i aquí és on s'instal·larà la principal batalla un cop l'amnistia vegi la llum. Què faran els jutges per boicotejar-la?

L'acord per la llei d'amnistia és una realitat —com a mínim amb ERC— i busca beneficiar de manera àmplia els represaliats per causes vinculades al Procés, sigui per delictes de malversació o fins i tot de terrorisme, com és les dels CDR i el Tsunami Democràtic que s'investiguen a l'Audiència Nacional. Precisament, aquests delictes són els més delicats perquè poden entrar en col·lisió amb el dret europeu, l'última estació on la dreta confia poder aturar l'aplicació de l'amnistia. Una altra de les paradoxes del Procés és que si primer era l'independentisme qui s'encomanava a Europa contra la persecució judicial espanyola, ara passarà a ser la dreta judicial qui ho farà.

Dels 147 apartats que tenia l'últim pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el futur dels exiliats catalans, en nou d'ells se citava un concepte que ha concentrat les mirades de l'independentisme: "grup objectivament identificable" (GOI, segons les sigles no oficials que han fet fortuna). La sala gran de Luxemburg va obrir la porta que es puguin rebutjar a partir d'ara les euroordres d'extradició que emeti Espanya contra els líders independentistes exiliats si s'acredita que formen part d'un GOI al qual s'han vulnerat els seus drets. D'on sorgeix aquest concepte? I també, ¿qui acabarà determinant que els independentistes constitueixen o no un grup així?

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt aquest dimarts una qüestió clau per al futur dels exiliats: ha marcat el terreny de joc sobre les euroordres que pot emetre el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el marge dels estats membres de la Unió Europea per rebutjar-les. I, en aquest sentit, ha conclòs que Bèlgica no podia denegar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig per manca de competència del Tribunal Suprem sense sol·licitar abans més informació a Espanya ni fer un examen més acurat de la situació. Ara bé, sí que avala que es pugui denegar aquesta entrega si s'acredita de forma "precisa" que hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per una deficiència "generalitzada" del sistema judicial –com deia l'advocat general del TJUE al mes de juliol– i també –i aquesta és una novetat important– si es demostra que la persona que es reclama pertany a un "grup objectivament identificable" que no té garantia de tutela judicial efectiva a Espanya. Aquestes conclusions no només afecten a l'exconseller Puig –per qui va obrir el cas el Suprem– sinó, de retruc, a tots els exiliats dins el sistema d'euroordres: l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Qui en queda al marge és la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que no està afectada per la decisió perquè resideix a Suïssa, fora de la UE.

Aquest dimarts a les 9.30 la sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea procedirà a llegir la sentència que marcarà un abans i un després en el futur de l'expresident Carles Puigdemont i els exiliats: es pronunciarà definitivament sobre les qüestions prejudicials emeses pel Tribunal Suprem arran del rebuig de l'extradició de Lluís Puig. És a dir, Luxemburg definirà el terreny de joc sobre el qual es pot moure el jutge instructor de la causa del Procés Pablo Llarena a l'hora de reclamar l'exconseller i també la resta dels dirigents independentistes, inclòs l'expresident, perquè que siguin entregats a Espanya.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquest dimecres amb dues sentències les ajudes públiques que van rebre les aerolínies escandinaves Finnair i SAS durant la crisi del coronavirus, després de considerar que compleixen les regles fixades per la UE en matèria d'ajuts d'estat. L'aerolínia de baix cost Ryanair havia denunciat davant la justícia europea aquests dos casos i altres ajuts públics a aerolínies durant la pandèmia. Tot i així, la companyia irlandesa no està satisfeta amb aquesta posició i ha anunciat que recorrerà les decisions del TJUE.

La presumpta nova llibertat acabada d'adquirir pels britànics des de les 00.01 h d’aquest 1 de gener del 2021 obliga a tota mena d’ajustos. A continuació en destaquem alguns dels més importants, que impacten tant en els ciutadans del Regne Unit com els comunitaris que hi resideixen, i també els nacionals de la Unió Europea que vulguin traslladar-se a les Illes Britàniques.

La recuperació del control sobre les aigües territorials britàniques va ser un dels grans arguments dels brexiters durant la campanya del referèndum del 2016, que atiaven la il·lusió que la recuperació de la pretesa sobirania perduda a mans de la Unió Europea (UE) implicava la restitució del control sobre les fronteres, els diners i les lleis al preu que fos. Per demostrar-ne la significació, fins i tot el Tàmesi va viure una simbòlica batalla naval, amb megàfons en comptes de canonades, entre la flota brexiter, liderada per l'euròfob Nigel Farage, llavors cap del xenòfob UKIP, i el cantant Bob Geldof, almirall dels remainers.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha instat aquest divendres a "intensificar" les negociacions de l'acord comercial que hauria de regir la nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE) a partir de l'1 de gener de l'any vinent, un cop s'acabi el període de transició del Brexit. Una intensificació que demà dissabte podria viure un moment especialment significatiu amb la reunió virtual que mantindrà amb el primer ministre britànic, Boris Johnson.

El lobi de les aerolínies se n'ha sortit amb la seva en la majoria de les peticions que ha presentat davant la crisi del coronavirus, que les ha deixat amb molts dels seus avions a terra. Brussel·les no recomana que deixin seients buits per garantir el distanciament social. A més, els ho posa fàcil perquè puguin oferir vals pel valor del bitllet cancel·lat (el mateix aplica a operadors i agències turístiques), proposant fins i tot que els països ofereixin garanties públiques pel valor del val i que les associacions de consumidors els recomanin. Això sí, el consumidor sempre ha de tenir l'opció de recuperar els diners.

Espanya és l'estat de la Unió Europea (UE) amb més procediments d'infracció oberts el 2019 per Brussel·les, sis en total. En els últims cinc anys l'estat espanyol ha acumulat fins a vint casos nous al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per presumpte incompliment del dret europeu, també el que en té més. Així ho recull l'anuari del TJUE publicat aquest divendres i recollit per l'ACN. En aquest rànquing de procediments d'infracció oberts en els últims cinc anys, Espanya és seguida per Grècia (17), Alemanya (16) i Itàlia (15).

“Fins ara només hi havia una institució europea en la qual podíem confiar, el Banc Central Europeu, però a partir d'ara potser ni això”. La sentència del Tribunal Constitucional alemany, que qüestiona les compres de deute que ha fet el BCE en els últims anys, ha escampat els dubtes entre els economistes de tot el continent. És el cas del catedràtic Guillem López Casasnovas –autor de la frase amb què comença l'article–, però també de molts altres que encara estan paint la sentència del tribunal de Karlsruhe de conseqüències encara imprevisibles.

Polònia, Hongria i la República Txeca van incomplir la legislació de la Unió Europa al negar-se a acceptar la quota de refugiats, assignada en el repartiment pactat pels socis, per alleugerir la pressió assistencial de Grècia i Itàlia durant la crisi migratòria del 2015. El Tribunal Superior de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, ha dictaminat aquest dijous que el comportament dels tres governs va perjudicar la unitat dels Vint-i-set en aquests cinc anys que han passat.

Nova via jurídica per intentar anul·lar la sentència de l'1 d'Octubre. L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ha explicat aquest dimecres que van demanar al Tribunal Constitucional el 20 de desembre, l'endemà del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras, que deixés en suspens la sentència de l'1-O cautelarment. Per quin motiu? L'advocat Jordi Pina considera que el pronunciament del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras -operativa des del moment de la proclamació dels resultats de les eleccions europees- també és aplicable als presos que van ser parlamentaris del Congrés de Diputats, malgrat que en el seu moment el Suprem va interpretar que no era calia demanar permís a la cambra espanyola per seguir el procediment en el moment que ja s'havia iniciat el judici oral, ni tampoc aixecar les mesures cautelars decretant la fi de la presó provisional.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut que Oriol Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser escollit com eurodiputat, durant el judici al Suprem. Diuen els jutges de Luxemburg que una persona escollida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre d’aquesta institució des de la proclamació oficial dels resultats i gaudeix, des d’aquest moment, de les immunitats derivades de tal condició.

La justícia europea s'inclina, de moment, del costat de Valtònyc. L'euroordre per extradir Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, que Espanya va sol·licitar el 2018 pel delicte de terrorisme, s'hauria d'haver cursat tenint en compte el Codi Penal que s'aplicava el 2012, quan el raper mallorquí hauria comès el delicte, i no el vigent el 2018, que era més sever perquè estava en vigor la llei mordassa i permetia l'extradició automàtica. És la conclusió de l'advocat general de la UE, el txec Michal Bobek, que ha emès aquest dimarts sobre la pregunta que el Tribunal d'Apel·lació de Gant va elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea davant la petició d'extradició del raper per part d'Espanya. Cal recordar que l'opinió d'un advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no és vinculant, sinó que recomana l'actuació als magistrats del tribunal perquè després es pronunciïn de manera definitiva. En la majoria dels casos, però, se segueixen les seves recomanacions.