El primer trimestre de l’any, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha portat el barret de dramaturg i ha estrenat la comèdia sobre l’Alzheimer Una festa a Roma, dirigida per Clara Segura al Teatre Lliure. El segon trimestre, de cara a Sant Jordi, el dramaturg es posa el barret de narrador i presenta el volum de relats Aquest serà el nostre pou (Empúries), que acaba de guanyar el premi Mercè Rodoreda a la Nit de les Lletres Catalanes.

El 2025 el 21% dels ciutadans de l’Estat tenien 65 anys o més. I el 5,5 % dels de més de 65 pateixen o patiran Alzheimer. Marc Artigau, un dels dramaturgs catalans més premiats i estrenats, ha escrit amb encert obres sobre l’adolescència (Les altres); sobre la felicitat improvisada (Les bones intencions); sobre els avis i les havaneres (No cal anar a l’Havana); sobre els robots (Alba o el jardí de les delícies), i diverses històries d’amor (Arribaràs i serà de nit i L’illa deserta). I ho fa sempre proper a la comèdia, fins i tot quan parla de qüestions serioses. Aquest és el cas d’Una festa a Roma, que incideix en un tema que el teatre ha conreat tot sovint, en consonància amb la importància social de la malaltia de l'Alzheimer (El pare, de Florian Zeller; Lluna plena, d'Aki Shimazaki; Deserts de la memòria, de Marcela Terra; Abans que arribi l’alemany, de Marta Barceló ). Un tema dolorós que fàcilment pot abocar al drama però que Artigau decanta cap a una entretinguda comèdia sentimental que Clara Segura condueix amb seguretat i ritme, i que el públic aplaudeix amb ganes.

No és un espectacle sobre la tercera edat, sinó sobre la quarta. Ho deixen clar tots els intèrprets de la companyia d'Una festa a Roma, el darrer muntatge escrit per Marc Artigau, que s'estrena el 12 de febrer al Teatre Lliure de Gràcia. "És una reivindicació d'aquesta etapa que va dels 75 anys en amunt, per mostrar que, malgrat el deteriorament, no són nens sinó gent adulta, i que no se'ls ha de tractar des de la infantilització", destaca un dels actors de l'obra, Lluís Marco. Una festa a Roma es representarà fins al 22 de març i el dirigeix Clara Segura, que és la tercera vegada que adopta aquest rol (la primera va ser el 2020 amb Cobertura i la segona va ser el 2022 amb La trena). El text també està publicat per l'editorial Comanegra, dins de la col·lecció Llum de Guàrdia.

Comença el Festival Grec a Barcelona: el 29 de juny arrenquen 30 nits d'arts escèniques en les quals es podran veure 88 espectacles repartits en 43 espais de la ciutat. El festí és desbordant, de manera que hem demanat a deu persones vinculades al món del teatre que ens facin la seva recomanació particular. La inauguració serà doble: l'oficial amb el circ dels australians Gravity & Other Myths, que actuaran acompanyats del Cor de Noies de l'Orfeó Català (dijous 29 de juny al Teatre Grec), i la més massiva, l'actuació gratuïta de l'equilibrista Rachid Ouramdane creuant el cel del passeig de Gràcia (diumenge 2 de juliol a les 19 h). Aquests són els altres espectacles que tenen assenyalats aquestes deu personalitats:

El 16 de juny del 1994 la Céline i el Jesse van coincidir en un tren i van decidir baixar junts per passar un dia a Viena. La pel·lícula de Richard Linklater Abans de l’alba –que explica la història d’aquesta parella interpretada per Julie Delpy i Ethan Hawke– va estrenar-se l’estiu següent amb un gran èxit. Tant, que 28 anys després encara hi ha gent que, cada any, recorda a Twitter l'efemèride de l’inici d’aquella història d’amor (que tindria continuïtat en dues pel·lícules més). Per què se'n recorda tanta gent, d’aquella cita amb final obert? Sembla un gest petit i íntim, però demostra la fe en la utopia de l’amor.

Segur que algun cop us han preguntat: "Què us enduríeu a una illa deserta?" Tant se val el que digueu, tant se val que penseu en la companyia d’una ampolla de whisky o de les obres completes de Shakespeare. Pot ser que l'avió per arribar-hi caigui, que no hi hagi servei per una vaga o que t’enamoris de l'hostessa del vol. Sí, d’això va aquesta comèdia sobre l’atzar i l’amor escrita pel novel·lista i dramaturg Marc Artigau. L'illa deserta és un espectacle sobre què hauria passat si t'haguessis apuntat bé el número de telèfon d’aquella noia tan simpàtica que vas conèixer en un ascensor espatllat. I és que l’amor, almenys aquest amor a primera vista, pot travessar-nos en qualsevol lloc.

Les bones intencions

Centre de les Arts Lliures. Escenari Joan Brossa (Fins al 6 de juny)

Míriam Iscla ens fa riure. I molt. Acostumats a veure-la en personatges seriosos, com els de Barcelona de Pere Riera (TNC) o el més recent de la jutge de Crim i càstig (Teatre Lliure), Iscla ens redescobreix tota la seva vis còmica, els bons dots de comedianta que des que va sortir de la companyia T de Teatre gairebé no havia fet servir. Iscla domina i excel·leix en una comèdia d’aquelles que li escauen d’allò més a qualsevol festa major de Catalunya; és curiós, fins i tot estrany, que estigui programada al Centre de les Arts Lliure.

]]>

Als assaigs de Les bones intencions, les gralles han sonat amb força. "Soc fill de mare catalana i pare extremeny. Tinc els dos folklores dins del cos, però no tenia ni idea de ballar L’hereu Riera, ni de com posar-me una faixa o uns picarols", explica Joan Negrié, que els últims mesos s'ha posat les piles per saber-se tots els passos de la cançó tradicional catalana. "Me l'he apresa com si hagués de fer la coreografia d'All that jazz o de Full monty. El meu personatge ha de ballar-la, no parodiar-la", diu l'actor. "Sort que era curta", replica Míriam Iscla al seu costat. La parella d'intèrprets protagonitza una comèdia escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura que s'instal·la aquest dijous al Centre de les Arts Lliures (antic Espai Brossa de Barcelona). Hi arriben després d'estrenar-la a la Sala Trono de Tarragona –que ha produït el muntatge– i de comprovar que si munten una gran festa catalana, el públic s'hi tira de cap.

]]>

"Quan jo era petit, als anys 80, el futur tenia bona reputació. Avui en dia no, sobretot per a les generacions més joves", afirma Marc Artigau (Barcelona, 1984). L'escriptor i dramaturg torna a fer tàndem amb el comunicador i presentador d'El món a RAC 1 Jordi Basté (Barcelona, 1965) en una nova història policíaca protagonitzada pel detectiu barceloní Albert Martínez. Ningú sabrà qui ets (Rosa dels Vents, 2022) s'endinsa en el malestar de la generació Z i el converteix en la llenya per atiar el foc d'una revolta. El detonant de la novel·la va ser una pintada creada durant les protestes d'Urquinaona del 2019 que deia: "Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res". "Ens va semblar estimulant imaginar un professor d'història i els seus alumnes decidits a prendre accions reals", diu Artigau.

]]>

Marc Artigau (Barcelona, 1984) és l'artista que té més obres en cartell a Catalunya simultànies. Fins a cinc espectacles porten la seva firma: les adaptacions dels musicals El petit príncep (Sala Barts), El màgic d'Oz (Teatre Condal) i Cantando bajo la lluvia (Tívoli), el musical de nova creació Bye bye, monstre (Poliorama) i acaba de finalitzar les funcions Ballar (és l'únic que) ens salvarà al Maldà però ja s'estrena aquest dijous la comèdia satírica El corredor de karts a la Sala Beckett amb la companyia Parking Shakespeare i direcció de Xavi Ricart. Guanyador del premi Josep Pla el 2019, a principis d'any va publicar la seva última novel·la, Jo era el món (Destino); dona classes a l'ESCAC i la Beckett (i a partir del març a l'ERAM), i cada dia fa un conte nou a El món a RAC1. Arola li va publicar el seu teatre complet en un volum (2009-2018).

]]>

Des de fa un parell d’anys, la ciència-ficció i l’impacte social de les noves tecnologies persegueixen Marc Artigau en els seus processos creatius. El 2018 va explorar els camins dels robots en un futur amb Alba (o el jardí de les delícies) al Teatre Nacional de Catalunya i ara, un any després, el dramaturg porta al Maldà L’habitació buida, una distopia futurista en forma de musical i amb una partitura creada per Clara Peya.

]]>

No cal anar a l’Havana, ni tampoc a Calella de Palafrugell, per escoltar havaneres i beure rom cremat aquest estiu. Al teatre La Gleva, les últimes nits de juliol i les primeres d’agost seran una festa capitanejada pel dramaturg Marc Artigau, que s’ha encarregat d’idear un espectacle d’homenatge a aquest gènere musical procedent de Cuba. “Hem volgut recuperar aquest patrimoni que forma part de nosaltres i que, a vegades, el menystenim o no el valorem prou”, diu Artigau, que ha construït un artefacte teatral on capgira les havaneres per “acostar-les a un públic més jove”. Dirigit per Joan Maria Segura Bernadas, ‘No cal anar a l’Havana’ es pot veure fins al 4 d’agost a la sala del barri del Farró de Barcelona.

]]>

A l’any es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya fa segles que és un país de llibres. Fins al segle XV es feien manuscrits i, per tant, només a l’abast d’elits. El 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona (a València un any abans). Aviat n’hi va haver a Tortosa (1477), Lleida (1479), Girona (1483), Tarragona (1484) i Montserrat (1499). Sí, ens hi vam posar d’hora. A partir d’aquí comença una fructífera història que ha convertit Barcelona en capital del llibre (en català i castellà), amb la diada de Sant Jordi com a emblema popular, convertida el 1995 en Dia del Llibre per la Unesco.

]]>

¿Eres dels que es van sentir dir “Aquest nen escriu molt bé”?

]]>

Dramaturg, narrador i poeta, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ha guanyat la 51a edició del premi Josep Pla amb la novel·la La vigília, primera que escriu tot sol per al públic adult, després de dues intrigues a quatre mans amb Jordi Basté.

]]> Al guanyador del premi Josep Pla el convoquen a mitja tarda en una habitació del Palace on passa tres o quatre hores tan incomunicat del món com avui és possible, i el fan baixar al menjador quan tots els convidats ja hi han entrat. Em van assignar la taula del guanyador d’aquest any, Marc Artigau, barceloní de Sants, 34 anys. Ens va confessar que se sentia amoïnat davant la imminència d'haver de fer un discurs televisat. Quina ironia: un jove que ha trobat la seva veu literària es pregunta si serà capaç de fer sortir la veu quan es posi davant les càmeres, encara que sigui al costat d’una presentadora que fa allò tan difícil de fer-ho fàcil com la Lídia Heredia. Artigau va tornar del faristol mentre ressonava una bona ovació. Avui surt entrevistat a tot arreu i aviat podrem llegir 'La vigília', i també podrem llegir 'Los crímenes de Alicia', de Guillermo Martínez, premi Nadal. A ells, o sigui, a la literatura, a la cultura, els correspon ser els protagonistes de la nit del dia de Reis a Barcelona.

]]>

Ahir a la nit vaig assistir al lliurament dels premis Pla i Nadal. Era a la mateixa taula que el guanyador del Pla, Marc Artigau, i el vaig veure marxar a la sala del costat, on l’esperaven el premi i els micròfons. A la meva sala, en una altra taula, hi havia Manuel Valls. Quan Artigau ha dit: "Sento una ràbia que no puc evitar per viure en un país on hi ha presos polítics", Manuel Valls, mirant la pantalla, s'hi ha encarat. Ha dit “Això ja ho veurem!” i, davant les mirades estupefactes de reprovació de la resta de convidats que seguíem la intervenció en silenci, ha dit “Que pesats!”. O sigui que Valls parlava amb la pantalla. I encara ha arrodonit el seu numeret quan ha estat dels primers de marxar, s’ha acostat a la delegada del govern espanyol Teresa Cunillera i li ha deixat anar un “¡Pero cómo permites esto!”

]]>

Marc Artigau, guanyador de la 51a edició del premi Josep Pla de narrativa, dotat amb 6.000 euros, és prou jove per ser considerat un nou valor de les lletres catalanes, però ja ha publicat una desena de llibres de poesia i narrativa i, en paral·lel, ha escrit una desena d’obres de teatre. La vigília -que Columna publicarà al febrer-és la seva primera novel·la en solitari per al públic adult. “Puc semblar simpàtic, però no ho soc -va dir ahir a l’Hotel Palace-. Soc molt pesat i rondinaire”. Potser per això, apel·lant a la primera frase de la novel·la -“és impossible destriar el que un escriu del que un viu”-, va voler recordar “la tristesa i ràbia per viure en un país on hi ha presos polítics i el president i part del Govern estan exiliats”. “La ficció la podem reescriure; la realitat, no”. L’autor va arrencar algun sospir de disgust i Manuel Valls, que era a la taula dels polítics, li va etzibar a la delegada del govern: “¡Pero cómo permites esto! ”

]]> Han arribat a la vellesa. Tots dos. Ella és experta en art i ell en literatura. Fa set dècades que caminen pel món, i han fet junts bona part del viatge. Però no s’avenen sobre com resoldre el tram final. Ell voldria que s’hi acompanyessin. En canvi ella prefereix fer-lo sola. O no exactament. Ha decidit fer-se acompanyar per una rèplica de si mateixa als 23 anys: un robot amb intel·ligència artificial que s’ha fet fer a mida. En aquests paràmetres argumentals es mou Alba (o el jardí de les delícies), la nova obra del dramaturg Marc Artigau. Dirigida per Raimon Molins, que és també el responsable de la idea primera de l’obra, avui s’estrena al Temporada Alta i del 29 de novembre al 23 de desembre es representarà al Teatre Nacional de Catalunya. La protagonitzen Montse Guallar, Lluís Marco i Clàudia Riera.

]]>

“Per estimar un país abans l’has de riure”, va dir ahir al vespre Marc Artigau citant Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol, que aquests dies es pot veure a la Sala Gran del TNC. Acompanyat de Jordi Basté, amb qui ha escrit a quatre mans Els coloms de la Boqueria (Rosa dels Vents), i del periodista i company de programa Jofre Llombart, Artigau va recordar que la radiografia cruel del món del teatre que apareix a la novel·la, on es veuen “nervis i hipocresies del sector”, està feta per demostrar “l’amor” que l’autor li té.

]]>