Catalunya serà una de les comunitats autònomes més beneficiades per la condonació del deute autonòmic per part del govern espanyol –veurà eixugats uns 17.000 milions d'euros–. Ara bé, els seus maldecaps no quedaran resolts del tot, o com a mínim així ho preveu l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que acaba de calcular quines seran les implicacions d'aquesta condonació del deute, en cas que s'aprovi finalment, per a la salut financera de cadascun dels territoris. Cal recordar que es preveu condonar 83.252 milions d'euros, que representen el 24,3% del deute autonòmic actual (342.804 milions).

Al juliol les comunitats autònomes se solien veure les cares amb el ministeri d'Hisenda. Sempre ha estat habitual que aquest mes se celebri un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), el conclave que reuneix el ministeri amb els consellers autonòmics del rang. En la reunió, Hisenda comunicava els recursos amb els quals comptarien les comunitats autònomes de règim comú l'any següent per elaborar els seus pressupostos: les anomenades entregues a compte o bestretes. Alhora, també s'informava de la liquiditat.

Fa exactament 16 anys, el 12 de juliol del 2009, el llavors secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va comparèixer davant la premsa per anunciar el seu suport a l'acord de finançament al qual havien arribat el conseller Antoni Castells i la vicepresienta Elena Salgado. Puigcercós va fer posar un cartellet al faristol amb una xifra, 3.855 milions, que era el que es calculava que el nou sistema aportaria de més a les arques de la Generalitat. La crisi econòmica posterior, i la caiguda d'ingressos fiscals que va comportar, es va encarregar de tirar per terra aquestes previsions.

La batalla pel finançament oberta arran de l'acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa es juga en dos fronts paral·lels: el primer és el de la recaptació, i està centrat en aconseguir que l'Agència Tributària de Catalunya sigui la que gestioni tots els impostos, però començant pel més important, que és l'IRPF. I el segon front és el del repartiment dels recursos, sobre el qual s'ha establert que hi ha d'haver una quota de solidaritat, però amb el límit del criteri d'ordinalitat. A la Comissió Bilateral d'aquest dilluns el govern espanyol assumirà les bases de l'acord ERC-PSC, que fins ara comptava amb l'aval del PSOE, però no amb la seva firma ni constava en cap document oficial.

Aquest diumenge dediquem el dossier al nou model de finançament que s'abordarà dilluns a la Comissió Bilateral entre els governs català i espanyol a Barcelona. A la reunió s'han de fer passos cap a un sistema més transparent i que doni a Catalunya la capacitat de recaptar l'IRPF i altres impostos estatals, un sistema que es podria estendre a la resta d'autonomies en règim comú.

Com ja els van avançar ahir que passaria, el Tribunal Constitucional va resoldre que la llei d’amnistia era conforme a la Constitució. 

Els consellers d'Hisenda del PP han protagonitzat aquest dimecres un espectacle lamentable al Consell de Política Fiscal i Financera: s'han aixecat de la cadira i s'han negat a participar en el debat i la votació d'una iniciativa, la condonació parcial del deute, que beneficia totes les comunitats autònomes. El motiu no és la mesura en si, sinó que es tracta d'una proposta inclosa en el pacte d'investidura de Pedro Sánchez signat entre ERC i el PSOE. El missatge que han llançat després de sortir de la sala ha estat que no volen recollir "les molles del pacte de Sánchez amb els independentistes", tornant així a la vella retòrica anticatalana del PP. Sobre aquest punt cal fer algunes consideracions.

L'exconseller d'Economia i Hisenda Antoni Castells (Barcelona, 1950) visita l'ARA després que el PSC i Esquerra pactessin impulsar un nou model de finançament singular per a Catalunya en l'acord d'investidura de Salvador Illa. Castells formava part del govern quan el 2005 el Parlament va aprovar una proposta de reforma de l'Estatut que apostava per un "concert econòmic solidari", una fórmula que no va prosperar però que, quasi vint anys més tard, ha inspirat l'entesa entre republicans i socialistes. Castells també va participar en la negociació de l'últim model finançament autonòmic amb l'Estat en nom de l'executiu de Montilla.

No apostaria diners de la meva butxaca a l’èxit de l’operació: tal és la dificultat del periple de tramitació que espera a l'acord per a un concert econòmic solidari. Per a mi, però, les recances no tenen a veure amb la falta de detall, ni amb la lletra petita –crec que no pot ser d’altra manera, donada la magnitud del canvi que està sobre la taula– ni amb la manca d’un calendari pautat –de precisió impossible–. De manera que puc entendre l’escepticisme de molts, però no sobre la base d’una desqualificació genèrica del preacord amb sentències com que és més del mateix, que no hi ha canvi respecte del règim comú, que tot és una disfressa, etc.

Les dades del sistema de finançament de l'any 2022 tornen a posar damunt la taula un escenari enquistat des de fa anys: mentre que Catalunya va ser la tercera comunitat a aportar més recursos per habitant al sistema de finançament, es va situar a la cua quan aquests recursos es van redistribuir. En concret, el Principat va aportar 3.565 euros per persona el 2022, però va caure fins al desè lloc en recursos per habitant (3.264 euros), segons dades publicades pel departament d'Economia aquest divendres i elaborades a partir de la informació sobre la liquidació del 2022 que té previst publicar el ministeri d'Hisenda avui mateix. La Generalitat calcula que, si es té en compte el cost de la vida, Catalunya cauria fins a la catorzena posició, només per davant de Madrid, amb 3.043 euros per habitant.

La proposta de "finançament singular" per a Catalunya que la Generalitat va posar fa un temps damunt la taula no troba adeptes o, com a mínim, no en troba entre la resta de governs autonòmics. Així s'ha evidenciat aquest dilluns, després d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) –l'òrgan que agrupa les comunitats autònomes que comparteixen el model de finançament autonòmic de règim comú–, on la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, ha assistit personalment per explicar el plantejament català presentat al març.

A poc a poc la realitat s’imposa. Primer va caldre acceptar qui havia guanyat les eleccions a Catalunya. Després, que, si no es podia investir un president de la Generalitat independentista, el que calia era demanar al PSC (l’únic partit que en les circumstàncies actuals pot investir el seu candidat com a president) coses útils per a Catalunya a canvi dels vots. És fàcil i lògic fer-ho perquè el PSC i el PSOE són partits germans, i el PSOE governa a Espanya. Els indults i l’amnistia han estat resultats, per cert no menors, d’aquesta política, que ha portat el benefici indubtable de donar estabilitat al govern central, la mínima necessària per governar i per evitar un govern amb tocs feixistes per la influència de Vox. Vistes les circumstàncies, no és poc.

Tot i que encara no hi ha cap proposta concreta sobre la taula i el PSOE rebaixa les expectatives de les peticions d'ERC, només la possibilitat que un finançament singular per a Catalunya formi part d'un hipotètic acord entre els socialistes i els republicans per investir Salvador Illa ha posat en alerta la resta de territoris adscrits al règim de finançament comú. No només ha generat el previsible rebuig del PP, sinó que també alguns dels aliats parlamentaris de Pedro Sánchez al Congrés, de la majoria plurinacional, van llançar ahir una advertència al PSOE. Compromís i la Xunta Aragonesista, que formen part del grup parlamentari de Sumar, van avisar que si no s'aborda la situació del País Valencià i de l'Aragó, el suport parlamentari a Sánchez pot perillar.

Salvador Espriu va escriure Una altra Fedra, si us plau a petició –insistent– de Núria Espert. L'obra va ser escrita l'any 1977 i estrenada el 1978: eren els anys dels miratges de totes les llibertats possibles, quan Franco havia mort (el franquisme no) i s'havia de començar un nou règim democràtic, de cap i de nou. Després no va ser tan nou, i segur que molt menys democràtic del que molts imaginaven. O, si ho voleu dir així, democràtic però d'una altra manera. El 1978 es va aprovar la Constitució, i el 1979, l'Estatut de Catalunya. El març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament, que va guanyar CiU, liderada per Jordi Pujol. Durant l'estiu del mateix any, el govern espanyol de Suárez va oferir al conseller d'Economia de Pujol, Ramon Trias Fargas, un concert econòmic per a Catalunya a l'estil del del País Basc, però el negociador català va refusar l'oferta. Pujol ho ha negat no fa gaire, però el qui era aleshores homòleg de Trias Fargas al primer govern autonòmic basc, Pedro Luis Uriarte (conegut també com a PLUS, perquè de segon cognom és Santamarina) ha insistit repetidament que ell va ser testimoni de com la proposta del concert era refusada per la part catalana. Els qui creuen la versió defensada per Uriarte diuen que el primer govern Pujol va renunciar al concert (pensaven que ja anirien negociant amb el cove del peix) a canvi de les competències en educació. Per salvar la llengua i l'escola catalanes.

L’ARA publica que, segons la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), la meitat de les deu millors universitats de l’estat són catalanes. Al número 1 hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, al cinc, la Universitat de Barcelona, al sis, la Universitat Pompeu Fabra, al nou la Universitat Rovira i Virgili i al deu, la Universitat Ramon Llull. Ho llegeixo al tren, mentre torno de donar una conferència, justament a l’Autònoma, sobre el meu ofici, el de l’escriptura, per a estudiants.

El president Aragonès i la consellera Mas han presentat una treballada proposta de relació econòmica amb l’estat espanyol. L’han anomenada “Finançament singular. Proposta de finançament just per a Catalunya”. Evidentment, el govern de l’Estat s’ha apressat a dir que “ni parlar-ne” i a recordar que tota proposta ha de passar pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). El Partit Popular i els inspectors d’Hisenda han parlat d’inconstitucionalitat i la col·lecció de reaccions contràries d’altres comunitats autònomes (CA) és indescriptible. Sobresurt l’enuig ofès del candidat del PNB a les eleccions basques que es realitzaran el 12 d’abril. Sap greu que algunes reaccions catalanes només s’hagin fixat en el fet que era una proposta que s’anunciava pensant en l’imminent horitzó electoral català, malgrat que el president de la Generalitat feia temps que en parlava i que la proposta, en si mateixa, és sòlida.

El president Aragonès ha anat a Madrid a presentar una qüestió molt important per a Catalunya, com és el “finançament singular” de la Generalitat. Llàstima que, com que ell mateix ha avançat les eleccions, el que havia de ser la pròxima pantalla del Govern després d’aconseguida l’amnistia quedarà en una reclamació de candidat en precampanya.

En la prehistòria del Procés hi havia el finançament. I en la posthistòria, també. És l'altra gran partida política que sempre ha estat latent, que no ha deixat d'estar present tots aquests anys. El fort desequilibri endèmic entre el que Catalunya aporta al conjunt de l'Estat i el que rep és una realitat incontestable, tot i que en funció del mètode de càlcul de les balances fiscals –flux de benefici o flux monetari– el resultat és dolent o molt dolent. Aquesta situació que s'arrossega des de fa dècades ha llastat i llasta el progrés econòmic, els serveis socials i les infraestructures del país. Catalunya aporta més que moltes zones, però, en canvi, després del repartiment d'impostos, rep menys que altres territoris que aporten menys.

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, que ja havia donat per bo el text anterior, ha restat importància a les millores incorporades a instàncies de Puigdemont. Oriol Junqueras, fins i tot, s’ha queixat del que, per a ell, ha representat una pèrdua de temps que, en definitiva, afegeix, no ha millorat una llei que ja estava ben feta.

1996. Aquestes són les notícies del matí. President Jordi Pujol: