La Generalitat podrà gastar l'any que ve fins a 40.524 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment real del 3,3% respecte al pressupost prorrogat des del 2023. Aquesta quantitat, que no inclou la despesa finalista ni la de la resta del sector públic i que per primer cop supera els 40.000 milions, és l'anomenat sostre de despesa, necessari per a l'elaboració dels pressupostos del 2026, per als quals el govern de Salvador Illa encara ha d'aconseguir suport. Precisament, per manca d'acord, actualment l'administració catalana opera amb els comptes del 2023 prorrogats, perquè l'executiu de Pere Aragonès, d'ERC, no va aconseguir aprovar els del 2024, fet que va precipitar eleccions anticipades; ni els primers d'Illa. El Govern estima que el límit establert augmenta el 7,1% respecte als comptes prorrogats, però els desviaments en despeses com la sanitària i les necessitats per finançar l'endeutament fan que l'alça sigui efectivament del 3,3%. La xifra permet complir la regla de despesa, segons ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. L'objectiu de dèficit previst equival al 0,1% del producte interior brut (PIB), o sigui 429 milions d'euros.

Si no canvia res, d'aquí tres dies el Congrés serà escenari d'un nou xoc entre el PSOE i Junts. Els socialistes no tenen garantit el suport dels juntaires en la votació de la senda d'estabilitat dels pressupostos generals de l'Estat, que afrontarà un segon intent després que el primer no prosperés pel rebuig del partit de Carles Puigdemont. El PSOE no tira la tovallola públicament, però va preparant el terreny perquè el revés parlamentari que els pot tornar a infligir Junts costi menys de digerir. El missatge dels socialistes és que això no els aturarà. Poden elaborar igualment els comptes públics del 2025. Qui en surt perdent, avisen, són les comunitats autònomes i els ajuntaments, que tindran menys marge per gastar –5.000 milions menys, segons adverteix l'executiu espanyol–. Però per si en un futur la derrota s'estén a la votació del projecte de pressupostos, el missatge difós per la Moncloa va encara més enllà i a través de ministres com Óscar Puente –en una entrevista aquest dilluns a El País– sosté que no seria "cap drama" prorrogar per segon any consecutiu els del 2023.

L’avançament electoral del 23-J va deixar algunes lleis empantanegades al Congrés dels Diputats. També reformes. Una d’elles tenia per objectiu modificar un superpoder que té el Senat (gairebé l'únic) i que no és menor: la capacitat de vetar el sostre de despesa i els objectius de dèficit i deute, el pas previ per elaborar uns pressupostos generals de l’Estat. La reforma duia la firma del PSOE i Podem i bàsicament volia fer desaparèixer aquest superpoder. Si les pròximes setmanes tots dos partits aconsegueixen revalidar el govern a l'Estat (Podem sota el paraigua de Sumar), podrien maleir no haver assolit que prosperés la reforma abans de la dissolució del Congrés i el Senat al maig. El motiu d'aquest maldecap és que després del 23-J el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta al Senat. Els d’Alberto Núñez Feijóo, doncs, podrien fer la guitza usant aquest poder i, de fet, no seria el primer cop.

El sostre de despesa de l’Administració General de l’Estat (AGE) és un dels tecnicismes inventats a la llei d’estabilitat pressupostària del 2012, i defineix el màxim de despesa abans de començar l’elaboració dels nous pressupostos. Contra el que s’ha dit, només condiciona la mateixa AGE i aquelles despeses que són transferències a les altres administracions públiques –Seguretat Social, comunitats autònomes i ens locals– que tenen els seus propis sostres de despesa.

Després de dos anys de prorrogar els pressupostos generals de l'Estat, el govern de Pedro Sánchez aconseguia al febrer fer el primer pas per definir els del 2020. El primer acord que així ho indicava era una aprovació del sostre de despesa gairebé un 4% superior al que havia establert llavors. Però el covid-19 ho ha fet volar tot pels aires i ara els més de 127.000 milions d'euros acordats com a límit de despesa de l'administració pública s'acosten als 150.000 milions de cara al 2021. És a dir, que el sostre de despesa de l'any vinent serà un 20,5% superior al que hi havia a l'entrar Sánchez al govern.

La votació de la setmana passada al Congrés, només un dia després de la constitució de la taula de diàleg, s'ha repetit aquest dimecres al Senat. ERC s'ha tornat a abstenir en la votació del sostre de despesa i dels objectius de dèficit del govern de coalició, mentre que Junts per Catalunya hi ha votat en contra. Aquest cop, però, el vot dels 13 senadors republicans no era imprescindible perquè aquest tràmit vital per a la presentació dels pressupostos generals de l'Estat tirés endavant, ja que els socialistes sumen majoria absoluta a la cambra amb altres grups, com el PNB. Al seu torn, els quatre senadors de Junts per Catalunya, han decidit tornar a votar en contra malgrat un discurs inicial de mà estesa del seu portaveu, Josep Lluís Cleries. Les votacions –s'han votat els objectius per a aquest 2020 i després per al període del 2021 al 2023– han tirat endavant amb 131 vots a favor, 109 en contra i 14 abstencions.

La segona part de la primera reunió de la taula de diàleg, menys idíl·lica, s'ha viscut aquest matí al Congrés. ERC ha recollit el guant del clima d'entesa de la trobada a la Moncloa i ha decidit donar aire als pressupostos de Pedro Sánchez. Junts per Catalunya, en canvi, ha optat per mantenir-se a última hora en el no, igual que la CUP, el PP, Vox i Ciutadans. Han tornat a aflorar, doncs, les desavinences entre els socis de coalició a Catalunya, en plena pugna preelectoral. Igual que en la investidura, els republicans s'han abstingut en la votació del sostre de despesa i els objectius de dèficit, peces clau per elaborar els comptes de l'Estat per al 2020. La votació, amb 168 vots a favor –un més que en la investidura, el de Coalició Canària–, 150 en contra i 19 abstencions –una més també, la del BNG–, dona aire durant alguns mesos a Sánchez abans de portar els comptes a la cambra, però torna a enrarir el clima entre ERC i Junts per Catalunya.

Pedro Sánchez preveu arribar amb una victòria simbòlica sota el braç demà a la tarda a Pedralbes. Poques hores abans de la reunió amb Quim Torra, el Congrés haurà reeditat la majoria absoluta de la moció de censura que va fer-lo president del govern espanyol. Fonts d'ERC i del PDECat han avançat que tenen intenció de votar a favor del sostre de despesa del govern socialista en el ple convocat aquest matí a la cambra baixa.

El govern espanyol i Podem han pactat una modificació de la llei d'estabilitat pressupostària que evita que el Senat hagi d'aprovar qualsevol canvi en el sostre de despesa. És un pas important perquè actualment el Senat està en mans del PP, que hi té majoria absoluta, com no es cansa de repetir el partit de Pablo Casado –que l'ofereix per tornar aplicar el 155 a Catalunya– i, per tant, és impossible fer cap modificació que afecti al deute públic o el marge de despesa sense l'aprovació dels populars. Aquesta modificació de la llei no s'ha especificat com es farà però, en tot cas, és un avanç important perquè pot donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i permetre que pugui negociar uns pressupostos més "socials" sense témer el bloqueig posterior al Senat.

El govern espanyol i Podem han pactat reformar la llei d'estabilitat pressupostària per eliminar el veto del PP al Senat al sostre de despesa. El 2012 el PP va reformar aquesta llei i hi va incloure que seria el Senat (on té majoria absoluta) qui donaria el vistiplau definitiu als objectius de dèficit.

El govern de Pedro Sánchez s'enfronta a una revàlida clau a finals de vacances: l'aprovació del sostre de despesa al Congrés, imprescindible per elaborar els pròxims pressupostos generals de l'Estat per al 2019 sense la faixa imposada sota el mandat de Mariano Rajoy. El president espanyol va suspendre el primer gran examen del seu mandat a mitjans de juliol després que la cambra li tombés la via d'estabilitat, amb l'abstenció tant de Podem com d'ERC i el PDECat. Ara, a contrarrellotge, el ministeri d'Hisenda negocia amb Podem 'in extremis' un acord perquè els de Pablo Iglesias hi donin suport. Però la formació lila li posa un preu alt al PSOE.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat aquest divendres en contra de l'oposició pel rebuig del Congrés al sostre de despesa. Des de Lisboa, on ha participat en una cimera sobre interconnexions energètiques amb França i Portugal, el líder socialista ha considerat que "és un error buscar elements de desgast contra el govern [espanyol] a base de colpejar el benestar de la ciutadania".

Comença el tram més difícil per a les negociacions parlamentàries del govern de Pedro Sánchez. En la reunió dels seus ministres d'aquest divendres han aprovat un augment del 4,4% del sostre de despesa per al 2019, el límit de despesa no financera que constitueix la base per elaborar els pressupostos generals de l'Estat. És una xifra clau que l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va avançar que elevaria respecte a l'any passat, en què va ser de 119.834 milions. Per tant, amb aquest 4,4% d'augment, es queda en 125.064 milions d'euros, 5.200 milions d'euros més.

L'any que ve l'Estat podrà gastar fins a 1.500 milions d'euros més que aquest i les comunitats tindran una dècima més de límit de dèficit del que preveien. Així ho ha aprovat definitivament el Congrés aquest dimarts, en la votació dels coneguts com a objectius d'estabilitat per al 2018. Durant el debat, ha estat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, qui ha defensat la proposta que l'executiu popular ha aprovat per la mínima amb el suport de Ciutadans, PNB, Fòrum Astúries i Coalició Canària (i l'abstenció de Nova Canàries), però amb l'oposició de la resta de partits. Per tant, són 175 vots a favor, una abstenció i 173 vots en contra.

L'executiva de Pedro Sánchez ha ratificat aquest dilluns que el PSOE votarà en contra del sostre de despesa i els objectius de dèficit, claus per a l'elaboració dels pròxims pressupostos generals de l'Estat per al 2018. Complica així el camí al govern de Mariano Rajoy, després que fa només mig any –el desembre de l'any passat– hi votés a favor a canvi d'una pujada del salari mínim. Aquella decisió, que va prendre la gestora socialista, va donar oxigen a Mariano Rajoy durant un any més, ja que permetia a les comunitats autònomes elaborar els seus comptes.

PP i PSOE han consumat aquest dijous el primer gran pacte d'aquesta legislatura: l'aprovació, per part del Congrés, del sostre de despesa per al 2017, que impulsa la tramitació dels pressupostos general de l'Estat malgrat que el PSOE insisteix que no té cap intenció d'aprovar-los. Tant Ciutadans com el PNB també hi han votat a favor. Els populars van aconseguir arrancar l'aval dels socialistes fa 2 setmanes a canvi d'una pujada del 8% del salari mínim, que també ha sigut aprovada, així com l'increment del 3% de les bases màximes de cotització.

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha anunciat que divendres de la setmana que ve el consell de ministres donarà llum verda al sostre de despesa per al 2016, el primer pas necessari per a l'elaboració dels pressupostos. Els comptes, ha afirmat, seran els de l'enfortiment de la "recuperació econòmica".