Lluny de la ciutat grisa i avorrida, Girona ha anat guanyant vida i dinamisme amb el pas dels anys, entenent-se ella mateixa com un espai de vida compartida, d’aprenentatges i de generació de riquesa en el sentit més ampli del terme. Hem passat de 60.000 a 110.000 habitants en poc més de 40 anys, i això comporta reptes i oportunitats. Des del govern de la ciutat hem encarat aquest futur treballant amb tres objectius molt clars: 1) que tota la política s'enfoqui a millorar la vida de la gent; 2) que Girona preservi la seva identitat, i 3) que la ciutat futura estigui cada cop més connectada amb el seu entorn natural i la seva àrea urbana.

A l'entrada sud de Girona, a l'extrem dels barris humils de Can Gibert del Pla i Santa Eugènia, lluny del centre de la ciutat, s'emplaça el parc Jordi Vilamitjana. És una extensió de més de 27.000 m² de zona verda que aglutina un gran parc infantil, rampes per a monopatins i un espai reservat per a gossos, tot plegat envoltat per uns 400 arbres adults molt frondosos. És el principal pulmó verd d'aquests dos barris perifèrics, que concentren molta densitat d'edificis, i cada dia desenes de veïns hi surten a passejar, fer esport, treure les mascotes, jugar amb la mainada o celebrar els aniversaris amb els amics. Aquest parc, però, està en risc de desaparèixer: l’Ajuntament gironí té previst construir-hi un edifici de 7 plantes amb 347 habitatges i baixos comercials. El pla urbanístic d'aquest nou complex residencial s'inscriu dins de les remodelacions del nou campus de salut Josep Trueta, que està projectat just davant del parc, entre Girona i Salt.

Dolors Sabater anunciava el 16 de juny que deixava el Parlament per centrar-se en la seva tasca com a regidora a l'Ajuntament de Badalona, on és l'única representant de Guanyem. Mig any després, la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Guanyem segueix a la cambra catalana, tot i que els estatuts dels cupaires com els de la formació municipalista impedeixen la duplicitat de càrrecs. Per què segueix, doncs, al Parlament, l'exalcaldessa de Badalona?

La CUP i les seves confluències municipalistes tenen codis ètics diferents, però molt semblants. Tots elles, per exemple, limiten la durada màxima d'un regidor a dos mandats. ¿Però què passa si un regidor n'ha fet un amb la CUP i un altre amb una formació vinculada amb els cupaires que té els seus propis estatuts? Això és el que li ha passat a l'alcaldable per Girona, Lluc Salellas. A les eleccions del 2015, Salellas va ser el número 2 de la CUP i va ser un dels quatre edils que van sortir escollits; el 2019, ja sota el nom de Guanyem Girona, va encapçalar una candidatura que va assolir sis representants, i ara tornarà a ser el cap de llista de la confluència entre la CUP, El Comú de Girona, MES i Som Alternativa. Guanyem sempre ha defensat que és "una organització autònoma de la CUP" i que el seu codi ètic estableix que "són dos mandats com a representant de Guanyem", per la qual cosa Salellas no incomplia els estatuts.

Catalunya s’ha acostumat en els últims anys a uns debats d’investidura agònics. Fins al 2012 -quan Artur Mas va ser reelegit president de la Generalitat gràcies als vots d’ERC-, la tria del nou cap de l’executiu per part del Parlament havia sigut pràcticament un tràmit, però des del 2015 -quan davant la negativa de la CUP el mateix Mas va haver de fer un pas al costat in extremis per evitar la repetició electoral- s’ha convertit en un veritable mal de queixals. Ara, quan encara no s’ha arribat a l’equador de la campanya, els vetos creuats entre formacions ja anticipen que després del 14-F l’aritmètica pot dibuixar un altre escenari endimoniat. L’amenaça de bloqueig ja plana sobre l’horitzó postelectoral.

Passos endavant de la CUP i Guanyem per sumar esforços de cara a les eleccions del 14 de febrer. Les dues formacions sotmetran a la militància les bases d'un acord que podria situar l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater com a cap de llista de la candidatura cupaire als comicis al Parlament, ja sigui incorporant la seva plataforma com una organització més de la candidatura o com a resultat d'una coalició entre els dos partits.

Un altre cop a l'últim minut, però aquest cop amb el resultat a favor del líder del PP a Badalona. Xavier García Albiol ha estat escollit aquest dimarts alcalde de la ciutat com a conseqüència de la trencadissa entre les forces d'esquerra. Tot i els intents d'última hora, el PSC i Guanyem no han arribat a un acord sobre com repartir-se l'alcaldia de Badalona, pel que ha estat impossible que les forces progressistes arribessin a la majoria absoluta necessària per barrar el pas a Albiol. Després d'un ple molt tens, incert fins l'últim minut i amb forts retrets de PSC, ERC i comuns a Dolors Sabater, el líder del PP ha recuperat, contra pronòstic i entre llàgrimes, l'alcaldia de la ciutat.

El govern del PSC de l'Hospitalet de Llobregat, amb onze regidors, ha subscrit un pacte amb els dos edils no adscrits que van concórrer a les municipals com a Guanyem L'H, Rafa Jiménez i Cristina Santón. Tots dos s'incorporen com a socis per als pròxims quatre anys. Malgrat tot, el govern es queda a un regidor de la majoria absoluta. Els eixos que marcaran el pla d'actuació municipal a l'Ajuntament governat per Núria Marín són "la cohesió social, l'impuls econòmic i l'espai públic com a espai de convivència".

ERC i la Crida per Sabadell han anunciat un acord de govern amb un sistema d'alcaldia rotatòria on el candidat republicà Juli Fernàndez seria el primer alcalde. Les dues formacions sumen vuit regidors i de moment només compten amb els vots favorables dels quatre regidors d'Unitat pel Canvi, per la qual cosa la investidura no tiraria endavant a falta del suport de dos regidors més. CiU ha anunciat que en l'escenari actual votaria el seu propi candidat i Guanyem celebrarà una assemblea aquesta tarda per decidir el seu vot en el ple d'investidura. D'altra banda, Unitat demana a ERC i la Crida que acceptin fer una consulta ciutadana per decidir l'adhesió a l'AMI per entrar al govern.

El PSC de Badalona ha rebutjat "rotundament" l'oferiment d'aquest dimarts de l'alcalde en funcions de la ciutat, Xavier García Albiol (PP), per arribar a un acord institucional perquè no sigui alcaldessa Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú (que agrupa, entre d'altres, CUP i Podem).

Unitat pel Canvi a Sabadell ha apostat aquest dimecres per un govern d'entesa amb ERC, la Crida i Guanyem. En total sumarien els 14 regidors necessaris per ser majoria al ple municipal. El cap de llista d'Unitat, Joan Berlanga, ha celebrat els 12.611 vots rebuts el passat diumenge que els situen com a segona força i especialment ha celebrat l'augment de les forces d'esquerres i la baixada d'aquells partits "esquitxats de corrupció", en referència als casos que van afectar l'anterior govern del PSC.

La cap de llista de Barcelona En Comú, Ada Colau, ha assegurat aquest dimecres que és una "pràctica de transfuguisme claríssima" la integració a la llista del PSC del fins ara portaveu del grup municipal d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona, Quim Mestre.

L'alcaldable de Barcelona en Comú, Ada Colau, no té propietats, l'any passat va cobrar una mica més de 30.000 euros bruts i té menys de 5.000 euros al banc, segons la declaració de béns que ha publicat aquest dilluns, en una acció que ha emplaçat a fer a la resta de candidats a l'alcaldia de Barcelona.

Ada Colau ha avançat els 15 primers noms de la candidatura amb la qual pretén liderar Barcelona en Comú i entrar a l'Ajuntament. En un acte a la plaça Sant Jaume, l'activista ha presentat un equip que aspira a "guanyar" les eleccions municipals del maig. El número dos de la llista és Gerardo Pisarello (Guanyem), professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB). Pisarello, que durant més deu anys ha estat vicepresident de l'Observatori DESC –on va coincidir amb Colau–, és membre de Procés Constituent. Aquest professor d'origen argentí ja va presentar aquest dimecres, juntament amb Colau, el pla de xoc de Barcelona en Comú per als primers mesos de mandat, mesures per combatre les desigualtats que requeririen una inversió de 160 milions d'euros.

Després que les assemblees de cada formació hagin validat l'entesa, representants de Guanyem Barcelona, ICV, EUiA, Podem Barcelona, Procés Constituent i Equo han detallat aquest dimarts el contingut de l'acord de confluència que permetrà bastir una candidatura conjunta a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions municipals del maig. La coalició no utilitzarà la marca Guanyem –que ja estava registrada per una persona aliena a la coalició quan es negociava la candidatura–, i ha optat per utilitzar un altre nom: Barcelona En Comú.

La CUP i les organitzacions que li donen suport han optat per presentar-se a les eleccions municipals de la capital catalana amb la marca de CUP-Capgirem Barcelona, després que així ho hagin decidit els seus simpatitzants en un procés participatiu del qual han format part unes 1.400 persones. Ho ha avançat aquest dilluns un dels portaveus de la candidatura, Pepe Castelltort, en una roda de premsa acompanyat d'altres membres de les formacions integrants a la plaça de Catalunya. També ha informat que des d'ara s'obrirà un procés d'assemblees de barri per elegir els membres de la llista i el programa electoral. Ratificarà la decisió la quarta Trobada Popular Municipalista –espai de confluència impulsat per la CUP de Barcelona–, que es reunirà el 28 de febrer. Durant les properes setmanes, cada assemblea podrà proposar tres noms per encapçalar la llista, i les tres persones més esmentades es repartiran els primers llocs en la trobada conjunta de finals de febrer. El nom del diputat David Fernàndez, però, no és ara per ara sobre la taula.

El president del PSC i alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat aquest diumenge que el seu partit ha comès alguns errors els últims anys, entre els quals hi ha el de mostrar-se "ambigu" amb el concepte del dret a decidir.