El govern espanyol ha decidit repatriar en les pròximes setmanes les dones i vídues de quatre jihadistes de l'Estat Islàmic (ISIS) i els seus fills espanyols —un total de setze d'entre tres i 15 anys— que estan internats en camps de presoners controlats per les milícies kurdes al nord-est de Síria, tal com avança El País i confirmen fonts de ministeri d'Afers Exteriors. Hi són des que Baguz, el darrer reducte del Califat, va ser alliberat el 2019. Tres d'elles, de nacionalitat espanyola, i els seus fills estan retinguts en camps propers a l'Iraq i Turquia de manera indefinida i sense control judicial. Totes tres han sol·licitat ser repatriades amb la seva família. La quarta, que és marroquina, però és vídua d'un ciutadà espanyol, va fugir d'un dels camps el febrer passat amb els seus fills i es desconeix on són.

Mentre el món centrava la seva atenció en el vaixell encallat al canal de Suez, Ever Giver, centenars de mercants es desviaven cap a la ruta comercial que ressegueix la costa africana oriental vorejant el continent, desconeixedors que a uns quilòmetres del seu recorregut es lliurava una batalla per la vida. Almenys 100 jihadistes van irrompre dimecres passat a la ciutat de Palma (a la província de Cabo Delgado, al nord de Moçambic) matant civils indiscriminadament: especialment els cristians. Després d'assassinar i decapitar diverses persones, els terroristes van fer un pas més i es van dirigir a l'hotel Amarula Lodge. Allí s'allotjaven 170 estrangers, en la seva gran majoria relacionats amb el negoci del gas natural a la regió. Els atacants van envoltar l'hotel dijous i van tallar la sortida per mar. L'endemà els civils van intentar fugir en un comboi de 17 vehicles, però tan sols 7 ho van aconseguir. Milers de persones de les 75.000 que habiten la ciutat han fugit com han pogut, amb fins a 1.300 persones evacuades per mar per ONGs cap a Pemba, la capital regional.

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria. No tenia cap altra alternativa. La situació no depenia de mi. Per poder sobreviure, vaig elegir combatre. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà, el més denigrant. Quan vaig poder tornar del captiveri [de l'Estat Islàmic] només buscava algú que em cuidés, algú amb qui sostenir-me, algú que em digués soc aquí per a tu... Això és el que he estat buscant, però no ho he trobat", relata amb cruesa el Sahir (nom fictici per protegir la identitat), que va ser sotmès a un reclutament forçós quan tenia només 15 anys. "Quan em van obligar a casar-me era només una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic rendeixi comptes per tot el que m'ha fet passar", explica la Randa (nom fictici), que, segrestada quan tenia 14 anys, en va haver de passar cinc sota el captiveri de l'EI.

Foc i una massa fumejant totalment negra és el primer que es distingeix en el vídeo que algú ha pujat a les xarxes socials, i uns segons més tard s’hi veuen tendes cremant que en el seu moment van pertànyer al camp per a dones i nens de l’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès). Es veuen les tanques al fons de les tendes, però ja sense presència humana. Tot seguit, unes dones amb nicab i amb diversos nens avancen pel carrer principal de la població d’Ain Issa. A l’inici d’aquest carrer ja no s’hi veuen els tres controls amb soldats fortament armats que hi havia fins ara per entrar a la població. La localitat sembla deserta, i les dones que avancen pel seu interior són algunes de les que havien estat al camp de detenció especial per a l’ISIS, moltes d’elles durant anys. Algunes d’aquestes dones han sigut detingudes per Turquia, però se suposa que la resta han intentat tornar a zona controlada per l’Estat Islàmic o en alguns casos tornar als seus països d’origen.

Aquest dissabte ha caigut l'últim reducte de l'Estat Islàmic a Síria. El grup jihadista ha perdut la petita ciutat de Baghouz, a la frontera entre Síria i l'Iraq. Així ho han anunciat les milícies kurdes de les FDS (Forces Democràtiques Sirianes) a primera hora del matí, després que el president nord-americà, Donald Trump, ho avancés ahir. El projecte d'un estat sota la llei de la sharia s'enterra, però això no vol dir que l'organització terrorista desaparegui ni que la guerra de Síria s'acabi.

Les negociacions de pau entre els EUA i els talibans no estan aconseguint que la violència contra els civils a l'Afganistan disminueixi. De fet, la tendència és la contrària. Una mitjana de deu civils moren i una vintena resulten ferits cada dia a l'Afganistan a causa de la guerra, segons l'últim informe sobre víctimes civils publicat per la Missió d'Assistència de l'ONU a l'Afganistan (UNAMA, per les sigles en anglès), fet amb dades de l'any passat.

"Les nostres forces han aconseguit controlar totalment la frontera de Síria". Amb aquestes paraules el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va anunciar ahir la fi de la guerra internacional contra l'Estat Islàmic (EI), la més costosa i mortífera a l'Iraq des de la caiguda de Saddam Hussein.

Mohamed Abrini, presumpte membre de la cèl·lula terrorista que va atemptar a l'aeroport de Brussel·les el 22 de març i vinculat presumptament també amb els atacs de París del 13 de novembre del 2015, ha estat imputat avui a França. El seu advocat al país gal, Emmanuel Pierrat, ha informat en un comunicat que el presumpte terrorista ha comparegut davant d'un dels 6 jutges d'instrucció encarregats de la investigació oberta després dels atemptats de París. També ha destacat que s'ha confirmat que el seu client era a Bèlgica la nit dels atemptats de París i ha criticat que estigui sent perseguit tant a França com a Bèlgica pels mateixos atacs.

Expliquem el conflicte de Síria, els seus amics i enemics en una infografia animada en menys de dos minuts.

Aquest diumenge, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista a Sami Naïr, filòsof i catedràtic especialista en moviments migratoris.

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas a Sami Naïr, filòsof i catedràtic especialista en moviments migratoris.

L'aparició sorpresa de Sylvester Stallone a la Comic-Con no va deixar indiferent a ningú, sobretot quan l'actor va donar a entendre que en la nova entrega de Rambo, 'The last blood', l'heroi s'enfrontaria a militants de l'Estat Islàmic. "Tenim un equip que està explorant Iraq i algunes zones de Síria on l'Estat Islàmic té grans fortaleses", va declara Stallone, que vol "oferir la pel·lícula més intensa i realista de Rambo"

El Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona s'ha sumat a la crida d'organitzacions mundials com la UNESCO i el Consell Internacional de Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), entre d'altres, per aturar la destrucció del patrimoni cultural de països com Iraq i Síria.

El ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, ha assegurat avui a Bagdad que l'Iraq necessita "un govern d'unitat nacional que inclogui totes les faccions iraquianes" per fer front al terrorisme del grup jihadista Estat Islàmic (ISIS). Després d'arribar en una visita sorpresa a Bagdad i reunir-se amb membres de l'executiu iraquià, Fabius ha dit, en una roda de premsa, que "tots els iraquians han de sentir-se representats en el pròxim govern per combatre junts el terrorisme".

Abu Bakr al-Baghdadi, el nou líder del grup islamista Estat Islàmic (EI), ha fet una crida als musulmans de tot el món perquè l'obeeixin. "Sóc el vostre líder, i encara que jo no sigui el millor de tots vosaltres, si veieu que tinc raó, feu-me costat, i si veieu que m'equivoco, aconselleu-me", diu en un sermó emès en un vídeo i que suposadament es va registrar durant la celebració de divendres, a la mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul.