Aquest any he tingut la sort de descobrir una petita joia del Lluçanès, es tracta de Cal Trumfo. El cas és que la visita de Cal Trumfo em va portar una alegria inesperada que avui compartiré de bon grat amb tots els lectors. Es tracta de L'Agrobotiga del Lluçanès, a Perafita. Jo, esclar, volia portar un bon tros de coca cap a Barcelona, però em feia patir que, sent diumenge, no trobés on comprar-la. Pensava que probablement no trobaria res obert. I quina va ser la meva sorpresa quan em van portar a l'Agrobotiga del Lluçanès (anava acompanyada de gent local que sabia perfectament on anava, tot sigui dit). No només hi vaig trobar les famoses coques de Perafita del Forn Franquesa (fundat el 1952), és que fins i tot podia triar: de xocolata, de crema, coca de vidre... A casa vam optar per la d'anís. Vaig cometre l'error de comprar-ne mitja i no va durar gaire.

Què té Cal Trumfo, de la Torre d’Oristà, que me n’ha parlat tanta gent? Amb aquesta pregunta al cap vaig posar rumb al Lluçanès, que, per cert, aquests dies està verd, florit i preciós. Vaig tornar carregada d’embotit, formatge i una coca de Perafita. Difícil arribar a casa amb un rebost que fes més patxoca.

L'alcalde d'Olost, Gil Salvans, signava dimarts el decret de convocatòria de la consulta sobre la continuïtat del municipi al Lluçanès, que tindrà lloc justament d'aquí un mes, el 20 d'octubre. Si els habitants aposten per iniciar els tràmits per marxar del Lluçanès i tornar a Osona, dels tretze municipis que havien de configurar la comarca només en quedaran set, perquè cinc d'ells van refusar-ho en la consulta del 2015 i ho van ratificar posteriorment amb un acord del ple. L'últim a fer-ho va ser Sant Feliu Sasserra ara fa un any; només vuit setmanes després que el Parlament validés la creació de la 43a comarca de Catalunya amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns.

Vuit setmanes. Aquest és el temps que ha durat Sant Feliu Sasserra a la comarca del Lluçanès. Només dotze dies després de la investidura, el nou govern municipal va convocar dijous al vespre un ple monogràfic per acordar el retorn del poble al Bages. Ho va fer amb el suport dels quatre regidors d'Ara Sant Feliu i el vot en contra dels tres d'ERC. La formació vinculada al PDECat s'havia compromès a fer sortir aquest municipi de 600 habitants del Lluçanès si guanyava els comicis, cosa que va fer i va posar fi a 24 anys de govern dels republicans. "Es va prometre i s’ha complert", assenyala l'alcalde, Joan Ramon Domènech, que va impulsar aquesta candidatura només tres setmanes abans de les eleccions per fer complir la voluntat dels veïns, que el 2015 es van oposar a entrar al Lluçanès en una consulta molt ajustada, en què el no es va imposar per una vintena de vots. ¿De què serveix fer una consulta si no se'n respecten els resultats? ¿Si a altres pobles on va sortir tant el sí com el no amb resultats encara més ajustats que a Sant Feliu es va respectar el vot del poble, per què aquí no es va fer?", lamenta Domènech.

Territori de bruixes i bandolers, el Lluçanès és un territori petit, recentment designat comarca –la número 43 de Catalunya–, però farcit de coses a fer. Pobles amb encant, miradors per admirar des de la plana de Vic fins a les muntanyes del Pirineu, tresors romànics únics i productes per llepar-se’n els dits. La nova comarca catalana és una destinació autèntica i amb un patrimoni natural i cultural interessantíssim. Quan hi aneu, tingueu a mà aquesta llista que us hem preparat amb els llocs imprescindibles per visitar.

El Lluçanès és una comarca natural situada en un altiplà a la Catalunya central, 400 km² de paisatge esquitxat d'explotacions ramaderes i agrícoles i formada per 13 municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu de Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.

Si no hi ha un gir de guió majúscul, el Lluçanès es convertirà aviat en la 43a comarca de Catalunya. Només falta decidir què passa amb els cinc municipis que, quan es va fer la consulta sobre el tema, van decidir que no en volien formar part. Però el Lluçanès no és, ni de bon tros, l'única reivindicació territorial que bull a Catalunya. El mapa català és més viu que mai i no són poques les persones, col·lectius, municipis o conjunts de municipis que aspiren a canviar-lo. Aquests són alguns dels casos.

Els infants fugen de Trinitat Nova. El 82% dels joves en edat escolar que resideixen en aquest barri, el segon amb menys renda per càpita de Barcelona, estan matriculats en escoles i instituts d'altres indrets de la ciutat. Arran d'aquest èxode infantil, mestres i entitats veïnals s'han aliat per mirar de recuperar tots aquests nens amb una nova planificació educativa que vol dinamitzar la zona i que va més enllà dels límits de l'horari lectiu.

El Lluçanès és (encara) una subcomarca administrativa que inclou tretze municipis actualment a les comarques d’Osona, el Berguedà i el Bages. Més enllà de les fronteres administratives, el Lluçanès és una realitat geogràfica, ja que és un altiplà definit per les conques dels rius Ter i Llobregat que actua d’espai de transició entre la plana de Vic i el Prepirineu, amb un paisatge històricament caracteritzat per unes activitats econòmiques lligades a la ramaderia i l’explotació forestal.

Quasi dos anys després de la consulta per la creació de la comarca del Lluçanès (26 de juliol de 2015), encara no se n'ha aplicat el resultat. Malgrat el 70% de vots totals a favor de la comarca pròpia, el resultat parcial a 5 dels 13 municipis va ser negatiu. Això ha complicat la creació del Consell Comarcal del Lluçanès, que està encallat a la ponència del Parlament.

La comarca del Lluçanès no es crearà immediatament, a diferència del que va passar amb el veí Moianès ara fa uns mesos. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha explicat a l'ACN que la reunió d'aquest dilluns entre els alcaldes i Governació no ha servit per tirar endavant la constitució de la 43a comarca de Catalunya, "però s'ha pres l'acord que els 13 municipis continuïn treballant mancomunadament".

El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joaquim Ferrer, ha advertit que el resultat del Lluçanès "complica la gestió de com s'ha de veure el futur" de la comarca. "El resultat ha estat complex i és de difícil administració perquè l'òptim és que tot el territori vagi a l'una", ha reconegut Ferrer en una atenció als mitjans. Després que el 'no' s'imposés a cinc dels tretze municipis cridats a les urnes, el Govern ha demanat als alcaldes que facin una anàlisi "racional i freda" i ha desaconsellat celebrar una nova consulta "en el curt termini". Representants de Governació es reuniran després de vacances amb els alcaldes per mirar de "reconduir" la situació.

Un 55% de persones han votat en el procés participatiu d'aquest diumenge als 13 municipis del Lluçanès, que decideixen si es volen convertir en la 43a comarca de Catalunya.

Un 29,69% de persones han votat fins a les dues del migdia en el procés participatiu d'aquest diumenge als 13 municipis del Lluçanès, que decideixen si volen convertir-se en la 43a comarca de Catalunya. Aquest percentatge representa, en concret, 2.022 vots de les 6.810 persones que tenen dret a votar.

Els alcaldes del Lluçanès han acordat celebrar un procés participatiu per consultar els ciutadans si volen convertir-se en comarca el proper 26 de juliol, una data vàlida després de les eleccions municipals del 24-M. El president del Consorci, Lluís Vila, ha explicat a l'ACN que tot i tenir la data, la pregunta es concretarà les properes setmanes de manera consensuada amb el Departament de Governació. Inicialment ja s'havia plantejat celebrar el procés participatiu el proper 27-S, coincidint amb les eleccions al Parlament, però Governació ho va desaconsellar argumentant que estarien bolcats en els comicis catalans i no podien assegurar donar-los tot l'acompanyament que requerien per preparar el procés

El Consorci del Lluçanès ha rebut una carta del Departament de Governació en què desaconsella que la consulta sobre el futur de la comarca coincideixi amb les eleccions al Parlament el proper 27 de setembre, ja que podria ser impugnable si coincideix amb les eleccions catalanes.

Mala idea va tenir a qui se li va ocórrer qualificar de 'botifarrèndum' el 9-N. Pretenia ridiculitzar el procés, però a Lluçà s'ho han pres bé i en el sentit literal. No volíeu botifarra? Doncs dues graelles! Som al municipi que dóna nom al Lluçanès, una comarca que lluita doblement per la independència: volen marxar d'Espanya i d'Osona, però per motius molt diferents. El col·legi es troba al nucli principal, Santa Eulàlia de Puig-oriol, mentre que Lluçà és més disseminat. Són 267 habitants, quatre carrers en el sentit literal i es coneixen tots. Em reben un gall i una gallina mig perduts i, com a semipixapins que sóc, penso que és el típic toc pintoresc i autèntic. En realitat s'han escapat. "La meva germana m'ha avisat que havia vist dues gallines, són els aires de llibertat", m'explica el Ramon Erra de Cal Penyora.