L’obertura de l’any judicial és un d’aquests actes de pompa i circumstància en què l’estat espanyol mostra les seves millors gales i la seva escenografia més solemne, carregada de medalles, punyetes i foscors del Segle d’Or. La pàtina abarrocada va adherida a la idea que brilla amb més força en aquestes ocasions, i que no és tant la d’una justícia compromesa amb els valors de la democràcia com la de la indissoluble unitat d’Espanya, personificada en la figura del cap d’estat, el rei Felip VI.

Per entendre allò que va de la victòria independentista del Primer d’Octubre de 2017 fins a la seva (relativa) desfeta a les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, cal considerar, en primer lloc, el paper de la repressió exercida per l’Estat. Amb el referèndum l’Estat va veure realment amenaçada la seva integritat, i ara galleja d’haver sabut revertir la situació. La lògica de la repressió, però, posa l’accent en la nostra por. I de por n’hi ha hagut. Ara bé, la por no ho explica pas tot.

Ha calgut que Carlos Lesmes anunciés la dimissió aquest dilluns perquè Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo abordessin la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ja fa 1.406 dies que està en funcions. Després de tres hores de reunió a la Moncloa, el president espanyol i el líder del PP han acordat fer un "últim intent" per desbloquejar la situació, segons han coincidit a explicar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el vicesecretari del PP Esteban González Pons. Tots dos, que s'han afegit a la segona meitat de la reunió, tornaran a seure a la taula de la negociació per trobar una sortida "com més aviat millor" al bloqueig del CGPJ i a la substitució d'un magistrat del Tribunal Constitucional que correspon al Senat. Més enllà de posar-se a parlar "seriosament", ni Bolaños ni Pons han avançat detalls que permetin intuir un acostament de posicions i tampoc han fixat un horitzó temporal per arribar a un acord.

Finalment ha complert l'amenaça. El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, ha anunciat aquest diumenge que formalitzarà la seva dimissió al capdavant de l'òrgan de govern dels jutges aquest mateix dilluns. En l'obertura de l'any judicial, el 7 de setembre, i amb el CGPJ amb el mandat caducat des de fa gairebé quatre anys, Lesmes ja va advertir que, si el bloqueig per renovar l'òrgan de govern dels jutges es mantenia, abandonaria el càrrec. L'anunci ha provocat la ràpida reacció del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha citat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a una reunió aquest dilluns a les 10.30 h a la Moncloa.

La visita de tres dies a Madrid de Didier Reynders, comissari de Justícia de la Unió Europea, ha evidenciat –encara més– l’anomalia del poder judicial espanyol. El desprestigi institucional ja és una premissa assumida per gairebé tots els actors implicats en el serial de la no renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el govern espanyol i el PP enrocats i repartint-se les culpes. “Tenim un problema de percepció de politització”, assumia divendres el president de l’òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes, després de reunir-se amb Reynders. Va ser una de les últimes estacions d’un tour dissenyat especialment per empènyer els dos grans partits a un acord, que evitaria un pas més d’aquest deteriorament: la dimissió de Lesmes.

Carlos Lesmes fa efectiu el seu ultimàtum i pressiona encara més el PP i el PSOE. El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha anunciat aquest divendres que ja prepara la dimissió dues setmanes després de llançar l'avís. En l'obertura de l'any judicial, el 7 de setembre, i amb el CGPJ amb el mandat caducat des de fa quatre anys, Lesmes va amenaçar que, si el bloqueig per renovar l'òrgan de govern dels jutges es mantenia, abandonaria el càrrec. Els dies han passat i no hi ha hagut cap moviment entre socialistes i populars per abordar la renovació. Al contrari, ha continuat l'intercanvi d'acusacions. Arran d'això, el president del CGPJ ha mogut la fitxa que havia anunciat i aquest divendres, en un comunicat, ha explicat que la setmana que ve convocarà els vocals de l'òrgan per traslladar-los la seva "eventual substitució" com a president.

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha dit en l'obertura de l’any judicial espanyol (si no tens un calendari a mà es fa difícil escenogràficament saber quin és l’any que s’obre) que "hi ha el risc que, si es materialitza aquesta anunciada desjudicialització, el que acabi produint és una fugida de la llei o, cosa més greu, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei a tots els ciutadans". No sé si sap el president del Suprem que res no ens faria més felices que aturar aquesta anunciada desjudicialització a canvi que s’apliqui el principi d’igualtat a tota la ciutadania. I qui diu ciutadania, diu monarquia. Que dic jo que, tenint en compte que ho ha dit davant del rei d’Espanya, sí que ho deu saber. El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret internacional escrit i reconegut. Encara que hi ha drets que cauen pitjor que d’altres. A aquest li ha tocat el rebre i se'n fan pocs vídeos de suport a les xarxes. La qüestió és discriminar i fer bullying a qualsevol, sigui una persona, un col·lectiu, un dret o tot alhora. Si la justícia fos igual per a tothom, hi hauria justícia. Però abans de donar-ho per perdut, hi ha la possibilitat de trobar-nos.  

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ajorna sine die la renovació del Tribunal Constitucional (TC) i el ple de l'òrgan de govern dels jutges que havia de servir per triar els dos candidats a ocupar dues de les places que estan caducades ha acabat, com era de preveure, sense designar cap nom. El bloc conservador havia promès no bloquejar els nomenaments, però demanava a canvi "respectar els temps de la decisió" de l'òrgan dels jutges. Això, a la pràctica, volia dir que no garantien facilitar els nomenaments dels dos candidats que els pertoquen abans del 13 de setembre, com els havia demanat el govern espanyol. El que ha fet, doncs, el ple d'aquest matí, que ha durat més de quatre hores, ha estat fixar les regles per designar els dos noms. S'ha acordat, així, deixar sense termini la convocatòria d'un ple que serveixi per fer aquests nomenaments.

El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, ha passat de ser un traïdor per voler nomenar els dos magistrats del TC que li pertoquen a l'òrgan de govern dels jutges, a ser un heroi després del discurs de dimecres en què va amenaçar amb dimitir si PP i PSOE no es posen d'acord per renovar una institució que fa quatre anys que té el mandat caducat. Els diaris de Madrid dediquen una profusa informació i diferents editorials a dirimir aquesta batalla pel control del poder judicial, que ja fa anys que dura i que s'ha convertit en la pedra angular del sistema polític espanyol. Com que tot acaba als tribunals, qui els controla té el poder real. La premsa conservadora lloa el discurs de Lesmes i espera que serveixi, al seu torn, per aturar la renovació del TC i la possibilitat que passi a tenir una majoria progressista. El Mundo titula "La plantada de Lesmes frena el pla de la Moncloa per prendre el TC". I en el seu editorial titlla el discurs d'"històric", "memorable" i "valent" i diu que "realça la seva figura". L'Abc també dedica tota la seva portada a la figura de Lesmes i el presenta gairebé com un Quixot lluitant contra la destrossa provocada pels partits. Lesmes deu estar flotant aquest dijous llegint aquests elogis.

El poder judicial espanyol va tornar a parlar ahir, com cada mes de setembre, quan comença l’any judicial. Ho va fer per boca del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que es va referir del Procés afirmant que, per aquesta via, al final el que hi hauria a Espanya seria impunitat per als independentistes catalans.

S'ha convertit gairebé en una tradició que el president del CGPJ i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, aprofiti el seu discurs en l'obertura de l'any judicial per criticar altres poders de l'Estat, com ara el legislatiu o l'executiu. Si l'any passat ja va carregar contra els indults als líders independentistes, aquest any ha estat el torn de la "desjudicialització" que es negocia a la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Segons Lesmes, el que es busca és la "impunitat", i defensa que els tribunals no han provocat "conflictes amb les seves actuacions en defensa de la legalitat". La realitat, però, és molt diferent. Potser l'origen del conflicte polític entre Catalunya i Espanya no ha estat provocat directament pels tribunals, però no hi ha dubte que l'han agreujat amb actuacions desproporcionades que ara són un obstacle per a la recuperació d'una certa normalitat.

Ultimàtum de Carlos Lesmes perquè es renovi amb urgència el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Si Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no arriben a un acord en les pròximes setmanes, es planteja dimitir per pressionar encara més els líders de PSOE i PP, les dues forces cridades a desbloquejar els gairebé quatre anys d'interinatge a l'òrgan de govern dels jutges. En el seu novè discurs al tradicional acte d'obertura de l'any judicial, el president del Tribunal Suprem ha elevat el to davant la situació "insostenible" que viu l'alta judicatura espanyola: el CGPJ amb el mandat caducat des de 2018, el Tribunal Constitucional pendent de renovar-se, el Suprem amb dificultats per funcionar a causa de les vacants pendents de cobrir i 49 de 116 presidències de tribunals de tot l'Estat ocupades per jutges que no en són els titulars.

Aviat farà tres anys de la dura sentència del judici del Procés, però no va ser punt final. Van arribar els indults i el govern espanyol i el català han obert vies per a la "desjudicialització" del conflicte en el marc de la taula de diàleg. Aquest dimecres el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha alertat precisament de les conseqüències d'aquest diàleg en l'acte d'obertura de l'any judicial. "Es parla, sense cap tipus de contemplació, de la necessitat de fugir dels jutges que garanteixen l'aplicació de la llei com a fórmula de solució pacífica i ordenada de les controvèrsies, com si fossin ells els que haguessin provocat els conflictes amb les seves actuacions en defensa de la legalitat", ha pronunciat el també president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Tensió al món judicial per la renovació del Tribunal Constitucional. El diari El Mundo publica aquest dilluns que el PSOE no donaria suport a una hipotètica candidatura de Carlos Lesmes per obtenir una plaça al tribunal de garanties en un futur si ara no procedeix al nomenament dels dos magistrats que li corresponen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). "No sé si algú del govern espanyol ha dit això. Si algú ho ha dit ha mentit. No vull ser candidat al Tribunal Constitucional. Ho saben perfectament perquè ho he posat de manifest. Qui digui el contrari menteix interessadament", ha subratllat el president del CGPJ i del Tribunal Suprem en declaracions als mitjans. Lesmes ha volgut sortir al pas de les especulacions després de l'acte protocol·lari de presa de possessió del nou fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que s'ha celebrat a la seu de l'alt tribunal espanyol.

Un any després de la tempesta, calma i reafirmació. Monarquia i judicatura s'han retrobat aquest dilluns a Barcelona en la cerimònia d'entrega dels despatxos judicials. Un acte, el segon més important de l'any judicial, que el curs passat va posar els jutges en peu de guerra pel veto de la Moncloa a la visita de Felip VI a Catalunya, quan faltaven pocs dies per a la inhabilitació del president Quim Torra. La cita a L'Auditori, que ha acabat amb els magistrats cridant de nou l'inèdit "Visca el rei!" que el setembre del 2020 ja va ressonar a la capital catalana, ha estat farcida d'elogis entre el monarca i el poder judicial. Ambdues parts han reivindicat la independència dels jutges respecte del poder polític.