La monarquia és la institució més mal valorada pels catalans segons constaten totes les enquestes. Així i tot, les entitats espanyolistes volen que el rei vingui més a terres catalanes per normalitzar la presència de l'Estat al nostre país. Aquesta ha estat una de les demandes que li han fet arribar al candidat del PP, Nacho Martín Blanco, en un col·loqui al centre cívic de la Vil·la Urània de Barcelona.

Nou canvi de presidència a Societat Civil Catalana (SCC) de cara al 2022, el cinquè en cinc anys. L'actual líder de l'organització, Fernando Sánchez Costa, té previst abandonar l'entitat l'any vinent -tal com va avançar l'ARA- i, tot i que inicialment calculava fer-ho al juny, fonts de l'entitat confirmen que podria avançar la decisió a la primavera. A més, ja té una substituta en ment: l'actual vicepresidenta de l'entitat i màxima responsable a Girona, Elda Mata (Barcelona, 1953), considerada internament com la responsable del creixement de l'agrupació territorial, la més gran de tot Catalunya.

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, té la intenció de deixar l'organització unionista la primavera següent, aproximadament el juny del 2022. La decisió és personal i Sánchez Costa, que no té ara mateix cap altre projecte polític a l'horitzó, ho va anunciar al maig durant l'assemblea de socis de l'entitat. Fa tres anys que encapçala l'entitat unionista, que en l'últim any ha passat per serioses dificultats econòmiques que la van portar a l'ERTO i deixar la seva seu al carrer Còrsega. Justament aquest divendres el líder de l'entitat ha anunciat que aquesta mateixa tarda signen el contracte d'una nova seu a la Diagonal amb el carrer del Bruc de Barcelona.

El descontentament de part de l’associacionisme unionista amb els socialistes pels indults als presos polítics ha obert una escletxa a Ciutadans, a la recerca de fórmules per intentar recuperar base electoral a Catalunya. La formació taronja busca recobrar lideratge com a dic de contenció de l’independentisme, i enfortir la relació amb el constitucionalisme civil és una via per intentar-ho. Diverses fonts del partit admeten un “canvi de mentalitat” en aquest aspecte en relació amb la legislatura anterior, en què Cs va mantenir una actitud més distant amb la resta d’actors unionistes -sobretot els últims dos anys-. “Arrossegàvem una mala inèrcia”, assenyala una veu, que reconeix que amb 36 diputats Cs es considerava el “referent obligat del constitucionalisme”: “Semblava que no haguéssim de fer cap esforç”. Amb la desfeta electoral del 14 de febrer, la millora de resultats del PSC i l’aparició de Vox, Cs es veu, ara sí, obligat a buscar aliances per recuperar terreny perdut.

Societat Civil Catalana denunciarà dimecres la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, davant la Fiscalia per un delicte d'odi i apologia de la violència. L'entitat unionista considera "antidemocràtiques i irresponsables" les paraules que la presidenta de l'Assemblea va formular dilluns a TV3, en què deia que els aldarulls que s'han produït a Catalunya les últimes setmanes arran de la sentència de l'1-O han permès que el Procés tingui presència internacional "de manera continuada".

El president de Societat Civil Catalana (SCC), Fernando Sánchez Costa, ha fet una crida aquest dimarts a la participació en la manifestació unionista del diumenge 27 a les 12.00 h sota el lema "Per la concòrdia i per Catalunya, prou". "Catalunya pot seguir el camí de la confrontació, de la violència, del Procés, o bé el de la serenitat, la concòrdia, l'estat de dret i l'autogovern", ha afirmat en roda de premsa, i ha cridat els ciutadans a concentrar-se vestits de blanc, "sense símbols partidistes". Amb aquesta concentració, l'entitat busca generar la imatge d'una "onada tranquil·la i serena que recorri els carrers de la ciutat". Per això, ha advertit el vicepresident de SCC, Àlex Ramos, seran estrictes i activaran mecanismes per evitar que ningú amb "plantejaments antidemocràtics" pugui fer-se sentir. "Ningú que tingui ganes de confrontació està convidat", ha insistit, i ha explicat que SCC comptarà amb "centenars de voluntaris per controlar aquesta situació".

Amb el lema 'Recuperem el seny', Societat Civil Catalana va aplegar entre 350.000 persones –segons va indicar la Guàrdia Urbana– i un milió –segons el recompte de l'entitat–. En tot cas, va ser la concentració unionista més multitudinària des de l'inici del Procés i ara, dos anys després, no dubten en reivindicar-la. "Catalunya no és un parc temàtic dels separatistes ni un joc per a fantasies anarcoburgeses", subratllen.

La tarda de l'1 d'octubre del 2017 es va començar a gestar la manifestació més massiva que ha impulsat l'unionisme a Catalunya. Una setmana després, 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, recorrien el centre de Barcelona en una mobilització que els organitzadors reconeixen que va ser "reactiva". Dos anys després, Societat Civil Catalana (SCC) ha reunit aquest dissabte a la Pedrera alguns dels protagonistes d'aquell dia, i partits i entitats s'han emplaçat a la unitat per combatre la "violència" que asseguren que caracteritza el moviment independentista.

Societat Civil Catalana (SCC) ha denunciat aquest divendres l'Ajuntament de Barcelona davant la Junta Electoral per exigir-li que retiri "de manera immediata" el llaç groc de la façana de l'edifici consistorial perque considera que vulnera la llei perquè ja ha començat el període electoral.

A casa seva tothom parla l'idioma que vol. És una evidència científica pràcticament irrefutable. Tant pot ser el català com el castellà, l'aranès, l'anglès, el gallec, el mandarí, l'àrab o l'amazic. Això és exactament el que Societat Civil Catalana (SCC) i els seus col·laboradors volen per a l'espai públic, l'escola i la relació amb l'administració. Que tothom tingui la llibertat d'escollir en quin idioma vol expressar-se. Per exemple, aquest dissabte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l'enorme majoria dels ponents han escollit expressar-se en castellà. Sense imposicions de cap tipus. També han reivindicat lliurement la literatura catalana feta en castellà –la feta en català consideren que ja la reivindica prou el sobiranisme– i han lamentat que Espanya hagi estat "molt més generosa" que cap altre país europeu a l'hora de concedir privilegis a les llengües minoritàries.

La tempesta a Societat Civil Catalana (SCC) ja ha traspassat l'àmbit intern i s'ha estès als partits polítics. Des de principis d'agost, primer el PP i després Ciutadans s'han afegit a les crítiques per l'estratègia de l'entitat, que des de la presidència de José Rosiñol (passant per Josep Ramon Bosch i l'actual líder, Fernando Sánchez Costa) ha mantingut un to més moderat i de recerca del diàleg amb sectors independentistes. És per això que l'entitat sol·licitarà una reunió a tots els partits constitucionalistes (PP, PSC, Ciutadans i comuns). "Volem mantenir una relació fluida amb tots els partits", apunten fonts de SCC.

El vicepresident i secretari d'organització de Societat Civil Catalana (SCC), Xavier Marín, ha apostat aquest dimarts per no permetre als partits independentistes presentar-se a eleccions. "Vostè pot ser independentista però no es podrà presentar a les eleccions", ha afirmat Marín en una entrevista al digital 'Vozpópuli'. El vicepresident ha cridat el PSOE, el PP i Ciutadans a "fer una rectificació ràpida" de la normativa vigent i a "copiar la Constitució alemanya" per evitar la concurrència d'aquests partits als comicis.

L’elecció del nou president de Societat Civil Catalana (SCC) ha tornat a comportar tensions internes. Al final del dia, l’exdiputat del PP Fernando Sánchez Costa ha aconseguit el suport de l’assemblea de socis i s'ha convertit en el nou líder de l’entitat unionista amb 132 vots a favor, 4 abstencions i cap vot en contra. Amb tot, la jornada ha estat marcada per la crispació, després que Sixto Cadenas es presentés com a candidat a última hora, en una protesta per la inclusió en l’equip directiu de Sánchez Costa –el candidat oficial– de persones com Àlex Ramos i Xavier Marín. La convulsió que va comportar la destitució de José Rosiñol al desembre continua viva malgrat el pas de José Ramón Bosch per la presidència de l’entitat, que durant el seu mandat provisional ha treballat per acabar amb la divisió interna.

El 97% dels socis de Societat Civil Catalana (SCC) han donat llum verda al nou pla estratègic de l'entitat. Ha costat arribar a aquest consens, del qual l'entitat treu pit aquest dilluns en un comunicat: concretament, 181 esmenes que es van estudiar durant l'assemblea de divendres passat. Amb aquest document, el nou president de l'entitat, Josep Ramon Bosch, aspira a superar l'etapa de divisions internes que en els últims mesos han sembrat de polèmiques l'organització.

El nou president de Societat Civil Catalana (SCC), Josep Ramon Bosch, està cridat a temperar els ànims després de la destitució de José Rosiñol, a qui l’ala dura de l’organització considerava massa tou amb l’independentisme. Membre destacat de la entitat antiindependentista Somatemps, el 2015 va abandonar el lideratge de SCC poc després de ser denunciat per haver insultat presumptament personalitats del món sobiranista sota pseudònim a les xarxes socials. El seu retorn al capdavant de l’entitat anunciava la tornada del to més bel·ligerant de SCC. Ahir, però, en la seva primera roda de premsa, va fer una crida a la conciliació: “És evident que hem de dialogar”.

Tot i que veus de SCC van assegurar que la destitució de José Rosiñol com a president aquest desembre es devia a presumptes irregularitats en la gestió (fonts de l'entitat neguen que s'hagi interposat cap denúncia per aquests fets), feia mesos que hi havia mala maror interna. L'ala dura de l'organització antiindependentista era crítica amb Rosiñol (com va avançar l'ARA), a qui considerava massa tou en la mobilització al carrer després que aquest apostés públicament per la "distensió": unes discrepàncies que també van comportar la dimissió en bloc de la cúpula de Joves de SCC. Aquest dissabte, l'assemblea de socis ha votat José Ramón Bosch com a nou president i, amb el seu retorn al capdavant de l'entitat –que ja va presidir entre el 2014 i el 2015–, s'anuncia també una recuperació del discurs més bel·ligerant de la plataforma.

El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha condemnat els impulsors del manifest 'La societat civil de Catalunya, per la dignitat', entre els quals hi ha diverses entitats, a pagar 15.000 euros a Societat Civil Catalana per "danys i perjudicis" per haver vulnerat el seu dret a l'honor. El manifest vinculava SCC amb el franquisme. La sentència conclou que no s'aprecia "que hi hagi cap prova que permeti afirmar que SCC defensa els crims contra la humanitat del nazisme i el franquisme" ni que en faci exaltació o apologia. En un comunicat aquest dijous, SCC s'ha refermat en el "respecte escrupolós als drets fonamentals i als principis democràtics", i en contra del "nacionalisme".

Societat Civil Catalana ha destituït el president de l'entitat, José Rosiñol, i tres membres més de la seva direcció –Ferran Brunet, Míriam Tey i Sixto Cadenas– per suposades irregularitats en la gestió de l'entitat, segons ha avançat 'Crónica Global' i ha confirmat l'ARA. La decisió es va prendre ahir en una reunió de la junta directiva, que va nomenar Álex Ramos com a nou president. La majoria de la junta que va destituir el president i els tres membres de l'entitat també argumenten que tots quatre prenien "decisions al marge de la junta".

Quan el PSOE parla de desinflamar o quan gent amb bona voluntat busca la manera de començar algun diàleg, topen de cap, una vegada i una altra, amb la més crua realitat. I és que, pel que fa al Procés, l’estat espanyol és més a prop de la venjança que de la justícia.

El president de SCC, José Rosiñol, ha anunciat la creació de Societat Civil Europea per "vertebrar la Unió Europea des de baix". "Tenim l'obligació de pensar estratègicament", ha assegurat durant un esmorzar informatiu de Fòrum Europa. Tribuna Catalunya, en què ha considerat que SCC pot ser "el mirall d'Europa". "Europa no sap gestionar la seva pròpia diversitat –ha sentenciat–. Podem començar a marcar el camí del projecte de la UE" de "gestionar la unió des de la diversitat". Rosiñol ha recordat que s'ha reunit amb el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani: "Hem d'activar una resposta paneuropea a un desafiament europeu", ha asseverat, ja que considera que "el populisme i el nacionalisme" són un problema de tota la UE.