Ho van provar amb Rigoberta Bandini, i va dir que no. Ho van provar amb Joel Joan, i també va dir que no. Al capdavall, ¿qui es prestaria a ser insultat durant una hora llarga en un l’únic espectacle d’un festival de comèdia que no es podia filmar per, almenys, poder fer servir com a promoció i per demostrar que un té cintura ampla amb les crítiques? La resposta és el cineasta Dani de la Orden, que va acceptar ser la víctima del tercer roast de l’Hilària, recollint el relleu de Joel Díaz i David Fernández dels anys anteriors. “Amb el primer teníem ple de sotaneros a l’audiència, amb el segon teníem ple de cupaires i amb De la Orden tenim ple... d’invitacions, perquè no hem venut una puta merda”, assegurava el mestre de cerimònies, Manel Vidal, davant d’una sala Paral·lel 62 que efectivament tenia unes quantes clapes.

Dani de la Orden, el director de Casa en flames, serà víctima d'un rostit. En aquest cas, les brases les hi posarà el festival de comèdia Hilària (abans Cruïlla Comèdia), que ha convidat una colla d'amics a criticar el director des de l'escenari, un tipus d'espectacle que en el món de la comèdia es coneix com un roast. Les flames les encendran els humoristes Andrés Fajngold, Indicatiu i Xavi Daura, els guionistes Dani Amor i Oriol Pérez, i fins i tot la seva parella, l’actriu Paula Malia, amb Manel Vidal de presentador.

Un dels tòpics de les comèdies romàntiques és que les parelles protagonistes han de superar obstacles fins que, finalment, arriben al "feliços per sempre". A A muerte, la sèrie que Dani de la Orden estrena aquest dimecres a Apple TV+, els obstacles semblen més insalvables de l'habitual. El Raúl (Joan Amargós) acaba de ser diagnosticat amb un càncer de cor i s'ha de sotmetre a una operació en la qual podria morir. Per la seva banda, la Marta (Verónica Echegui) s'acaba de quedar embarassada i no sap qui és el pare. Tot i que amb aquesta premissa podria estar més a prop del drama que la comèdia, Dani de la Orden se'n riu dels problemes dels seus personatges, sense banalitzar-los perquè aquesta ha estat una de les seves principals preocupacions a l'hora d'enfrontar-se a la sèrie.

Dani de la Orden i Eduard Sola, artífexs de Casa en flames, un dels grans èxits del cinema català, preparen una sitcom per a 3Cat que es titularà La casa nostra. Segons ha detallat la corporació, es tracta d'una comèdia romàntica protagonitzada pel Miki, un noi que comparteix pis amb el seu amic Èric i que, en menys d'una setmana, viurà dos fets traumàtics que li canviaran la vida. La sèrie parlarà sobre la convivència sota un mateix sostre de pares, fills i amics.

Dani de la Orden ha dirigit la pel·lícula 'Casa en flames', la més taquillera en català de l'última dècada, i Marcel Barrena ha dirigit 'El 47' que s'ha situat com la segona millor estrena en català.

El cinema en català viu un any de resultats excepcionals a la taquilla gràcies a dos films que estan superant les previsions més optimistes: la comèdia Casa en flames i el drama històric El 47. L’ARA n'ha reunit els directors –Dani de la Orden (Barcelona, 1989) i Marcel Barrena (Barcelona, 1981)– per reflexionar sobre l’èxit de les seves pel·lícules. Una conversa distesa entre dos amics que comparteixen referents, sentit de l’humor i l’amor pel cinema amb vocació d'arribar al gran públic.

És la notícia cultural de l’estiu a Catalunya, el debat de sobretaula i la pregunta repetida a la feina: “Has vist Casa en flames?”. La comèdia de Dani de la Orden ha colonitzat la conversa dels catalans com només ho fan els grans fenòmens de TV3, les sèries de Netflix o la vida sentimental de Gerard Piqué. És lògic: en només sis setmanes Casa en flames ha recaptat 1.411.000 euros i s’ha convertit en la quarta pel·lícula en versió original catalana més taquillera dels últims 25 anys, per davant de títols com Incerta glòria, Bruc i Estiu 1993. I tot apunta que en una setmana podria superar la cinta animada Floquet de neu i situar-se com a tercera pel·lícula del rànquing, per darrere només d’Alcarràs i Pa negre.

Més de 150.000 persones han vist Casa en flames, la pel·lícula dirigida per Dani de la Orden i que ja és la segona pel·lícula en català més taquillera de la dècada. Si tota aquesta multitud s'ha quedat fins al final de la pel·lícula –entenent el final com l'acabament dels crèdits–, haurà vist un detall inusual: s'identifica el mateix De la Orden com a protagonista de la foto sexual que rep al mòbil un dels personatges masculins, en la qual es veu un membre erecte de notables dimensions. Després de setmanes de riotes entre els que caçaven aquest ou de Pasqua, el cineasta ha publicat un comunicat des del seu compte personal de les xarxes socials per clarificar que el "(ben dotat) membre" no és el seu.

Una pel·lícula que comença amb una seqüència a dalt de tot, que no tens temps de pair-la que ja estàs baixant per una altra muntanya russa, la primera de les moltes que vindran, amb uns diàlegs metronòmics, que arriben a ser tan irònics però tan lògics, que sembla un concurs per veure qui és capaç de portar el conflicte més lluny. 

Crec que no m’equivocaré gaire si dic que qualsevol catalana de més de cinquanta anys sentirà, de manera inequívoca, almenys un moment d’identificació total amb el personatge que interpreta l’Emma Vilarasau a la pel·lícula Casa en flames, de Dani de la Orden. Per això, segurament, no deu ser casualitat que el personatge es digui Montse.

Per a la seva 12a pel·lícula –amb només 35 anys–, la comèdia dramàtica Casa en flames, Dani de la Orden (Barcelona, 1989) va decidir que volia explicar les dinàmiques de “les famílies que s’estimen malament”, concretament les de “l’ambient de pijolandia”, que coneix perquè la seva pròpia família estiuejava a Begur i perquè creu que les famílies amb més recursos s’estimen pitjor que les més pobres. “En una família amb problemes econòmics potser el més important per a una mare no seria que els fills no l’estimessin o que se sent molt sola, sinó portar el pa a casa”, reflexiona.

La Montse es mor de ganes de marxar a la casa de Cadaqués i passar un cap de setmana amb els fills i els nets, als quals ja gairebé no veu. Tantes, que al descobrir que la seva pròpia mare és morta –el cos inert al terra del seu pis des de fa setmanes–, decideix empassar-se les llàgrimes i fer com si res per no alterar la reunió familiar. Així de contundent és la presentació del personatge d'Emma Vilarasau a Casa en flames, la pel·lícula de Dani de la Orden que inaugura aquest dijous el BCN Film Fest, un retrat coral amb un peu en la comèdia de situació i l'altre en el psicodrama familiar, i un cabàs ple de retrets, mentides i secrets per llançar-se els uns als altres durant un cap de setmana intens. “L'Edu [Sola, guionista del film] i jo volíem fer una pel·lícula sobre les dinàmiques familiars més fosques en l'ambient de pijolàndia d'on vinc jo, que estiuejo a Begur”, reconeix Dani de la Orden. “El Dani tenia una frase: «La família és una gent que no sap estimar-se». I a partir d'aquesta idea hem volgut reflexionar sobre com estimen les nostres mares i la factura que passa haver de cuidar els altres”, afegeix Sola.

Si hi va haver una final renyida i adrenalítica durant els Jocs Olímpics de Barcelona va ser la que va enfrontar els equips de waterpolo d’Espanya i Itàlia a les piscines Picornell. La fotografia de la família reial saltant de la butaca per celebrar el gol de la victòria, que al final no va ser definitiva, fins i tot es va endur un premi Ortega y Gasset. El president Jordi Pujol encara deia anys després que l’or de Fermín Cacho i la plata de l’equip de waterpolo havien estat els moments més vibrants de les olimpíades. 

LOS AÑOS MÁS BELLOS DE UNA VIDA

Emotiu retrobament amb els intèrprets, ara octogenaris, d''Un home i una dona'

L'enorme èxit d''Un home i una dona' (1966) va agafar per sorpresa fins i tot Claude Lelouch, el seu director, que aleshores encara maldava per fer-se un lloc en una cinematografia, la francesa, en què havia irromput amb força el corrent renovador de la Nouvelle Vague, del qual ell es volia distanciar. Continua llegint

]]>

Les pel·lícules del cineasta Dani de la Orden fan cua. Just quan ha acabat de rodar la sisena, 'Hasta que la boda nos separe', el BCN Film Fest ha anunciat que estrenarà 'Litus', una de les altres que guardava al calaix.

]]>

Porta una samarreta de Transformers i és fan de Michael Bay, però a les seves pel·lícules hi ha més petons i acudits que batalles de robots. Dani de la Orden (Barcelona, 1989) s’ha especialitzat a dirigir comèdies orgullosament romàntiques i naïfs, potser perquè ell també ho és. O potser perquè, com diu ell mateix, “són projectes fàcils d’aixecar, és un gènere agraït des d’un punt de vista pressupostari”. Deu ser per això que, mentre molts dels seus col·legues directors les passen magres per ampliar la filmografia, ell ja ha firmat quatre títols amb només 29 anys, l’últim dels quals és El mejor verano de mi vida, que s’ha convertit en l’èxit sorpresa de l’estiu i ja suma 4,3 milions d’euros i 750.000 espectadors.

]]> El mejor verano de mi vida, un remake de la cinta italiana Sole e catinelle, malda perquè ens caigui en gràcia el seu protagonista, Curro, quinta essència del venedor de fum simpàtic. Tot i estar a la ruïna, Curro es veu obligat a complir la promesa que li va fer al seu fill i endur-se'l de vacances mentre intenta col·locar robots de cuina a tort i a dret, passant pantalles –un poble envellit, un resort dedicat a les teràpies naturals, i la Marbella dels VIP– a base de xarlatanisme i d'una falta de sofisticació revulsiva en aquests entorns, que carrega en el còmic Leo Harlem una tasca que el supera: ser l'única força humorística proactiva d'un film on la resta de l'elenc es limita a reaccionar a les seves bajanades.

]]>

Aquest dimarts la sala Barts de Barcelona acull la preestrena exclusiva de la pel·lícula 'Barcelona nit d'hivern', després de la seva presentació al Most Festival de Vilafranca del Penedès. L'esdeveniment està dividit en dues projeccions, a les 18h i a les 21h, i conduït pel monologuista David Guapo. També comptarà amb la presència del director, l'equip artístic i l'actuació de Joan Dausà, autor de la música de la pel·lícula, en la segona sessió.

]]>

Després de 'Barcelona, nit d'estiu', la seqüela 'Barcelona, nit d'hivern' ha estrenat el tràiler oficial a YouTube. La pel·lícula, coproduïda per TV3 i El Terrat i dirigida per Dani de la Orden, s'ha rodat al llarg del 2015 i arribarà als cinemes el 4 de desembre.

]]>