El govern xinès continua aprovant mesures per intentar estimular la natalitat, entre les quals algunes de tan qüestionades com incrementar el preu dels preservatius, que van acompanyades d'ajudes econòmiques per als futurs pares. Per primera vegada des del 1993 el govern ha decidit gravar els anticonceptius amb un impost del 13%. La mesura inclou els dispositius com el diu, les píndoles i també els condons. La decisió consolida el canvi de tendència i l'abolició de les darreres estratègies de control de la natalitat que s'aplicaven sota la política del fill únic.

A The Population Bomb, publicat l’any 1968, el biòleg Paul Ehrlich va escriure que els humans es reproduïen tan ràpidament que, inevitablement, el menjar s’esgotaria i que “centenars de milions” de persones aviat moririen de fam. Després d’haver contemplat la idea del “transport interestel·lar per un excedent de població”, va defensar un control de la natalitat estricte, "obligatori si els mètodes voluntaris fracassaven”.

Des de fa gairebé dues dècades, Catalunya viu una caiguda sostinguda del nombre de naixements. Les dades més recents de l’Idescat són contundents: el 2024 van néixer 53.793 infants, molt lluny dels prop de 89.000 del 2008. La taxa de natalitat ha caigut per sota dels 7 naixements per cada mil habitants (6,4‰ el 2024), quan fa només quinze anys superava el 12‰. I l’índex de fecunditat s’ha desplomat fins a 1,08 fills per dona en edat fèrtil, des de l’1,53 del 2008. És una transformació profunda que situa Catalunya entre les regions amb menys fecunditat d’Europa i planteja reptes de país.

Vladímir Putin està obsessionat que els russos tinguin més fills i aprofita cada oportunitat que se li presenta per recordar-los-ho. “Si volem sobreviure com a grup ètnic, calen almenys dos fills per família”, va dir en una ocasió. “Moltes àvies i besàvies van tenir set, vuit o més fills. Preservem i revisquem aquestes tradicions”, va deixar caure en una altra intervenció. La crisi demogràfica fa més de deu anys que s’arrossega a Rússia. La fita que s’ha marcat el Kremlin és revertir el creixement vegetatiu de cara al 2030 i per això Putin insisteix en la necessitat d’augmentar la ràtio d’1,4 fills per dona fins a 2,1. 

A la recepció d'estiu dels reis d'Espanya al Palau de Marivent, a Mallorca (un esdeveniment social que no tenim espai ni talent per elogiar com es mereix), Gabriel Le Senne va compartir amb el rei Felip VI la seva preocupació per la baixa natalitat a les Balears: “els mallorquins anem a l'extinció”, va dir, primer davant del monarca i després a les càmeres i als micros de la premsa. Per als lectors que no n'estiguin al cas, Le Senne és el president del Parlament illenc, i recentment també ha estat digitat com a president de Vox a les Balears, de manera que intentava estrenar-se en el nou càrrec amb una conversa d'estadista. També està pendent de judici per delicte d'odi, després de la famosa enrabiada en què va esqueixar la foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, comunistes i sindicalistes assassinades pel feixisme durant la Guerra Civil. Le Senne pensa que els mallorquins ens extingim perquè les dones mallorquines tenen pocs fills i arriben, en canvi, molts immigrants. La realitat, però, és que el perill d'extingir-nos el tindrem si el seu partit arriba a obtenir més poder del que ja té. I alguns, d'extingir-nos abans que d'altres.

Sota mínims. La corba de la natalitat a Catalunya continua a la baixa, malgrat que hi ha un augment de la població resident. En aquest context hi juguen en contra dos factors: l'edat tardana de la maternitat i el fet que les dones tenen menys fills. Segons les dades fetes públiques aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), la taxa de fecunditat ha tocat fons, amb 1,08 fills per dona, accentuant una tendència que s'arrossega des de fa anys, fins a arribar a l'índex més baix dels últims 50 anys. De fet, aquest indicador ha caigut ja per sota del darrer mínim històric (1995) i cal anar fins a l’any 1952, en postguerra, per trobar una xifra de naixements inferior (53.236).

A punt de complir-se aquest divendres vinent un any del retorn del laborisme al poder, i en uns moments en què l'acció del primer ministre, Keir Starmer, es veu més qüestionada que mai en els dotze mesos passats, amb molts fronts oberts i amb una opinió pública que encara no sap què defensa realment, alguns dels seus ministres sembla que facin passos endavant per acabar amb els dubtes. Malgrat això, resulta impossible saber si tot plegat és part d'una operació coordinada des de Downing Street o bé respon a iniciatives individuals dels diferents departaments, que davant d'una manca clara de directrius fan la guerra pel seu compte.

Els naixements a Espanya han augmentat per primer cop en una dècada. És una dada positiva, però envoltada de matisos i en un context poc favorable. De fet, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2024 es van registrar 322.034 naixements a l'Estat, un augment d'un 0,4% respecte al 2023. On més han pujat és a Cantàbria (+13,3%) i a les Balears (+5,7%). Ara bé, el 2024 també es van registrar 439.146 defuncions, un 0,7% més que l'any anterior. El saldo vegetatiu, per tant, és negatiu: hi va haver 114.937 defuncions més que naixements.

La població catalana nascuda a l'estranger ha superat per primer cop la barrera dels dos milions. Concretament, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades en la darrera Enquesta Contínua de Població en data d'1 de gener, la xifra d'habitants de Catalunya que han nascut fora de l'Estat se situa als 2.028.315. La dada representa el 24,98% del total de la població i suposa un augment de gairebé 30.000 persones en l'últim trimestre del 2024. En total, l'any passat el nombre de catalans nascuts a l'estranger va augmentar en 121.633 persones.

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què un jove, home o dona, exposat a les tafaneries d’una reunió familiar, havia d’enfrontar-se a preguntes i comentaris formulats sense miraments, en una mena d’invasió per etapes: que si ja tenia parella, que quan es pensava casar, que què esperava a fer avis els seus pares, que després del primer fill tocava anar a buscar la parelleta, i en cas de tenir-la, que quan vindria el tercer.

La ciutat de Barcelona ha assolit aquest any el seu màxim històric de persones centenàries, i per primera vegada superen el miler. En concret, són 1.007, un 10,4% més que l'any anterior.

A Maike van Damme (Sluis, Països Baixos, 1978) li interessa la sociologia de la família i els estudis de gènere. I fa temps que es dedica a investigar aquests àmbits des del Centre d’Estudis Demogràfics. En l'últim estudi va concloure que cada vegada és més difícil trobar parella per a les dones heterosexuals amb formació i feministes. 

Les sales de part dels hospitals, els parcs infantils, les escoles bressol i, fins i tot, els venedors de cotxets i de bolquers en són els principals testimonis: a Catalunya fa trenta anys que cau la natalitat. L'any 2023 van néixer 54.182 nadons, 2.200 menys que el 2022, segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l'any 1995, i s'inscriu en una tendència de descens que ha estat continuada des del 2009, quan es van registrar 85.000 naixements. "Les generacions en edat de tenir fills actualment estan molt buides. És a dir, hi ha menys dones candidates a tenir-ne perquè ja van néixer en una època en què es tenien pocs fills", explica la sociòloga i investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), Mariona Lozano.

La meva germana va néixer un 30 de desembre, cosa que els que l’esperàvem sempre li vam retreure: si s’hagués esperat una mica hauria pogut arribar al món les primeres hores de l’1 de gener i hauria guanyat aquella absurda carrera per convertir-se en la primera nena de l’any i s'hauria fet famosa. Sí, nosaltres volíem ser captats per les càmeres al voltant dels pares i la nostra germana i que el titular fos "La primera nena de l’any es diu El Hachmi". Quina normalitat tan meravellosa, la nostra, quan encara no ens havien dit prou vegades que no som d’aquí i ni ens havia passat pel cap la possibilitat de ser exclosos d’una competició del tot aliena a les estructures socials de la discriminació. No teníem ni la més remota idea que entre els espectadors que rebien les notícies dels primers de l’any ja hi havia qui trobava que si un nadó no podia demostrar credencials sanguínies de catalanitat no podia ser considerat català o catalana. No imaginàvem que el nostre somni innocent de notorietat era el pitjor malson de Marta Ferrusola, que s’hauria posat les mans al cap si la nostra germana hagués nascut un dia més tard. I ara! Una mora, la primera catalana de l’any? No sé si el fet que fos una nena ben rossa i blanca de pell hauria calmat les preocupacions de la primera dama nostrada.

La vida en xifres. Cau la natalitat a Catalunya. Feia gairebé 30 anys que les dones no tenien tan pocs fills. Ara som a 1,10 fills per dona, una dada que dita així sempre és inquietant, perquè t’imagines un 10% de fill vagant per ves a saber on. Un de cada tres nadons que neixen és de mare estrangera, amb majoria de mare marroquina seguida de pakistanesa, colombiana, hondurenya i romanesa. Males notícies per l’extrema dreta. O més metxa. Aquesta davallada de la natalitat no és una tendència exclusivament catalana i són molts motius els que porten les dones a tenir fills o a no tenir-ne. Aprofito per recordar que la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va aconseguir que el dret a l’avortament desaparegués de la declaració final de l’última cimera del G-7 i en lloc de citar-lo explícitament, es negociés posar que les dones han de tenir “accés universal als serveis sanitaris adequats”. Res de “l’accés a l’avortament segur i legal” que apareixia el 2023. Aquesta gent va per feina. I els altres, signen. Prohibir l’avortament com a solució per revertir els índexs de natalitat és el primer que fan els governs d’extrema dreta. És a dir, prohibir els drets de les dones, com a declaració de principis. Encara que qui governi sigui una dona, i que la dona que governa, governa gràcies a l’avenç dels drets de les dones. La vida no és un despropòsit. Les persones, sí.

La natalitat continua en caiguda lliure a Catalunya. La tendència a la baixa es manté des del 2009, i l'any passat van néixer 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa dels últims 28 anys: el 1995 es va registrar el mínim històric des que n'hi ha dades. Des d'aleshores, a més, la població catalana ha crescut progressivament i ara hi ha dos milions de persones més, per la qual cosa la taxa de fecunditat ha patit una gran davallada: només 1,10 fills per dona. Per posar-ho en context, el 1975 van néixer 112.000 criatures a Catalunya: 58.145 nens, una xifra superior al conjunt de nadons del 2023, i 53.855 nenes, gairebé les mateixes que tots els nascuts l'any passat.

Cites a cegues, aplicacions per lligar, reunions de joves i fins i tot casaments col·lectius són la bateria d'iniciatives impulsades pel govern xinès per incentivar el matrimoni amb l'objectiu final d'augmentar la natalitat. L'administració estatal, a través de l'efectiu braç del Partit Comunista, s'ha convertit en una mena de Celestina per propiciar la formació de noves parelles. Cal veure si tot aquest desplegament institucional servirà per convèncer els joves, especialment les dones, que el matrimoni i la maternitat és el gran objectiu ideal a la vida.

La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Cada cop serem menys. Això ens diu un estudi de The Lancet, que dona claus de la fertilitat a escala mundial, regional i nacional, amb projeccions fins a l’any 2100. D'aquí quinze anys 155 països perdran població i cap al 2100 aquesta situació la viurem a escala global. És una tendència que sembla difícil d'aturar. I que no havíem vist abans. Només durant la pesta negra, però llavors va ser per un augment sobtat de morts, no per una caiguda sostinguda de naixements. Tenim menys nens i nenes i poblacions cada cop més envellides.

La Catalunya actual no s’explica sense la immigració, tant l’espanyola del segle XX com la internacional del XXI. Tant és així, que tres de cada quatre catalans són avui fruit de la immigració. En concret, dels 8 milions d'habitants a què contra tot pronòstic ja ha arribat el país, 2,8 milions (un 36%) han nascut fora de Catalunya, sumant tants els de l’estranger (21%) com els de la resta de l’Estat (15%). Però si es considera la generació anterior, hi ha 2,3 milions de catalans més que tenen com a mínim un progenitor nascut a fora, de manera que el percentatge de catalans amb orígens immediats en la immigració puja al 65,8%. I si hi afegim els que tenen algun avi o àvia de fora, arribem al 75%: tres de cada quatre.