A finals de novembre de 1975, tot just fa 50 anys, tenia lloc a Santiago de Xile una reunió secreta entre membres dels serveis d’intel·ligència de Xile, Bolívia, l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai. En aquella trobada, es va formalitzar un sistema transnacional de repressió coordinada entre aquests països, amb l’objectiu d’aplacar l’oposició d’esquerres a través de la persecució i la desaparició de persones. L’estratègia, a la qual més tard se sumarien el Perú, l’Equador i el Brasil, es va anomenar “operació Cóndor”, en honor a l’au emblemàtica dels Andes que vigila des de les altures sobrevolant el continent i que en l'àmbit militar s’utilitza per transmetre força i domini.

Els darrers dies, arran dels incidents violents a Torre Pacheco (Múrcia), el líder de Vox, Santiago Abascal, ha tornat a desplegar la seva retòrica més aspra en qualificar la immigració irregular de plaga. En una roda de premsa el 14 de juliol, va descriure la situació com una “autèntica plaga” a escala nacional. Altres membres de la seva formació han exigit deportacions massives i es neguen a condemnar les crides a la “caça” de migrants llançades per grups ultres. L’elecció del mot no és innocent: les plagues són destructives, invasives, impossibles de controlar; provoquen fàstic i por i cal exterminar-les. De moment, és cert, Vox no arriba tan lluny: el seu programa no proposa literalment la “caça” ni l’extermini, sinó l’expulsió immediata i generalitzada, fins i tot dels fills de migrants ja nascuts a Espanya. Però les paraules són llavors: quan es normalitza anomenar plaga a un grup humà, el següent pas –la “caça” o l’“extermini”– comença a considerar-se socialment justificable.

El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha sol·licitat aquest dijous l'emissió d'ordres de detenció contra el líder suprem dels talibans, Hibatullah Akhundzada, i la màxima autoritat de la judicatura talibana, Abdul Hakim Haqqan, acusant-los de crims contra la humanitat per la repressió sobre les dones que promou el seu règim. Aquesta demanda encara no és definitiva, sinó que el fiscal l'ha enviada als jutges de la divisió de Qüestions Preliminars del TPI, que decideixen si l'accepten i s'emet l'ordre als 125 membres signants de l'Estatut de Roma que empara la jurisdicció d'aquest tribunal.

Israel ha rebut aquest dijous dos informes demolidors sobre la seva ofensiva a la Franja de Gaza. Per una banda, Human Rights Watch (HRW) ha denunciat una "neteja ètnica" a la Franja i ha acusat Israel d'estar cometent crims de guerra i crims contra la humanitat. I per l'altra, un comitè especial de les Nacions Unides ha afirmat que els mètodes de guerra d'Israel a l'enclavament palestí "són coherents amb les característiques del genocidi" i ha retret a Tel-Aviv "utilitzar la fam com a arma de guerra i infligir càstigs col·lectius a la població palestina".

Al gener un jove volia reformar la casa heretada del seu avi al poble de Ngoma. Va contractar un paleta per obrir una rasa on posar una tanca, però al fer-ho va tocar en un os del que semblava una cama. L'amo de la propietat li va dir que deixés d'excavar i li va demanar que la construís dos metres més enllà. Però, quan ho va fer, es va trobar amb una calavera. Espantat, el propietari va tornar a demanar-li silenci, però aquest cop el va enviar a casa. Prou d'excavar. El paleta va saber que no podia callar-ho i ho va dir a l'alcalde del poble. Es van activar els protocols i, en tres dies, cent voluntaris van desenterrar fins a 119 cossos de persones que van ser assassinades ara fa 30 anys.

Des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Polònia s'ha convertit en un dels millors aliats del país en guerra. Primer va ser amb l'acollida dels refugiats ucraïnesos, i l'ajuda s'ha mantingut amb l'enviament d'armes per frenar l'embat rus. El seu president, Andrzej Duda, ha anunciat aquest dijous que "en els pròxims dies" Varsòvia farà arribar a Kíiv quatre caces del model MiG-29 i que més tard n'enviarà més, entre deu i vint, que s'estan posant a punt. Es convertia en el primer país de l'OTAN en comprometre's a enviar caces cap a Kíiv. Aquest divendres, però, s'hi ha unit Eslovàquia, que farà arribar tretze caces MiG-29 més als aliats ucraïnesos.

¿Podrem jutjar mai Putin, els seus ministres, comandaments militars i tots aquells que optin per cometre crims contra la humanitat?

Famílies senceres intentant fugir de la guerra sota les bombes. Una dona i els seus dos fills han mort aquest diumenge a Irpín, atrapats pel foc rus just quan miraven de fugir del malson. Les imatges dels seus cossos sense vida estesos a terra, al costat d'una maleta, és l'última prova colpidora del patiment de la societat ucraïnesa i de la barbàrie de la invasió russa. Irpín és als afores de Kíiv, uns 25 quilòmetres al nord-est de la capital, una de les moltes zones assetjades per les tropes russes. Allà, desenes de civils corrien aquest diumenge per agafar un autobús que els havia de portar fora del país, amb l'ajuda de soldats ucraïnesos, però el so de les bombes i del foc d'artilleria els obligava a tirar-se a terra per protegir-se. Quasi tots han aconseguit pujar al bus, però almenys tres no hi han pogut arribar.

La Missió Internacional a qui les Nacions Unides van encarregar, fa un any, investigar la situació dels drets humans a Veneçuela ha presentat aquest dimecres un informe, clar i demolidor, que assegura que el govern veneçolà és responsable de greus crims comesos per les forces de seguretat contra la població. El document, de 433 pàgines, qualifica els delictes perpetrats com de lesa humanitat i assenyala directament el president, Nicolás Maduro. També a Diosdado Cabello, número dos del chavisme i president de l’Assemblea Nacional Constituent, i als ministres de l’Interior, Néstor Reverol, i de Defensa, Vladimir Padrino López. I també als caps dels serveis d’intel·ligència del país llatinoamericà, juntament amb 45 funcionaris més del govern de Maduro.

"Em van obligar a combatre. O ho feia o moria. No tenia cap altra alternativa. La situació no depenia de mi. Per poder sobreviure, vaig elegir combatre. És el pitjor que li pot passar a un ésser humà, el més denigrant. Quan vaig poder tornar del captiveri [de l'Estat Islàmic] només buscava algú que em cuidés, algú amb qui sostenir-me, algú que em digués soc aquí per a tu... Això és el que he estat buscant, però no ho he trobat", relata amb cruesa el Sahir (nom fictici per protegir la identitat), que va ser sotmès a un reclutament forçós quan tenia només 15 anys. "Quan em van obligar a casar-me era només una nena. Em van fer patir. Vull tenir un futur millor. Vull que l'Estat Islàmic rendeixi comptes per tot el que m'ha fet passar", explica la Randa (nom fictici), que, segrestada quan tenia 14 anys, en va haver de passar cinc sota el captiveri de l'EI.

El president de Kosovo, Hashim Thaçi, ha sigut acusat de crims de guerra per un fiscal especial del Tribunal Penal Internacional de la Haia. Thaçi i nou persones més han sigut considerades "criminalment responsables de prop de 100 assassinats" i de tortures i desaparicions forçoses durant la guerra de la independència de Kosovo contra Sèrbia entre 1998 i 1999.

Omar al-Baixir, fins a l’abril de l’any passat el tot poderós president del Sudan, s’ha hagut d’assabentar des de la presó que el nou govern ha accedit finalment a lliurar-lo al Tribunal Penal Internacional perquè reti comptes dels crims de guerra i genocidi al Darfur. Fa una dècada que l'ONU intenta jutjar el dictador però les autoritats que s’han fet càrrec de la transició democràtica del país volien jutjar-lo a casa.

Una comissió de l'ONU ha acusat Israel de cometre "crims de guerra" en la repressió de les manifestacions de palestins de la franja de Gaza de l'any passat. Desenes de milers habitants de la franja es van manifestar entre març i desembre del 2018 coincidint amb el 60è aniversari de la creació de l'estat d'Israel, que els palestins recorden com la Naqba: en les marxes exigien el dret al retorn a les cases i terres d'on van ser foragitats el 1948.

La policia alemanya ha detingut dos sirians, exmembres dels serveis secrets del seu país, acusats de presumptes crims contra la humanitat en el bàndol de Baixar al-Assad durant la guerra de Síria, segons ha informat aquest dimecres la Fiscalia General alemanya.

De Mohamed bin Salman, príncep hereu de la monarquia de l'Aràbia Saudita, s'espera que sigui l'encarregat de mostrar —i materialitzar— una imatge més liberal i moderna del règim de la península aràbiga. O, almenys, això és el que predica. Des que el juny del 2017 el seu pare, el rei Salam, el va nomenar príncep hereu, Mohamed ha promès un islam "moderat i obert" que substitueixi el wahhabisme —una branca extremadament conservadora del sunnisme— que hi regna. També proposa una societat més diversa i un sistema més permissiu. Malgrat això, la realitat que es viu al país del petroli, on l'autoritarisme del règim, la manca de llibertats i la vulneració dels drets humans són mals endèmics, augura un escenari poc esperançador.

Personal mèdic i de rescat de la ciutat siriana de Duma, a la perifèria de Damasc, acusen el règim sirià d’haver perpetrat un bombardeig amb gas clor que ha afectat almenys 21 civils. L’Observatori Sirià dels Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb activistes sobre el terreny, confirma l’atac, aquest dilluns de matinada.

La fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), la gambiana Fatou Bensouda, va demanar dilluns l'autorització dels jutges del tribunal per començar una investigació per presumptes crims de guerra i contra la humanitat a l'Afganistan des de l'any 2002.

Ha estat una lenta i llarga reivindicació de les associacions de víctimes del terrorisme: que s'acabés processant la cúpula d'ETA per crims contra la humanitat. I aquest dimarts, una setmana després del quart aniversari del final de l'organització armada, l'Audiència Nacional ha fet el pas. El jutge Juan Pablo González ha processat per un delicte contra la humanitat els dirigents d'ETA José Antonio Urrutikoetxea –àlies 'Josu Ternera'–, Garikoitz Aspiazu Rubina, Mikel Carrera Sarobe, Ángel Iriondo Yarza i Aitor Elizarán com a màxims responsables de 25 delictes d'assassinat terrorista comesos per la banda des de l'octubre del 2004.

La comissió de les Nacions Unides que investiga les atrocitats comeses a Síria ha publicat un informe aquest dimecres on acusa al règim de Baixar al-Assad de cometre crims de guerra i "massacres" de forma deliberada sobre població civil.