Europa passa per l'adreçador d'un Donald Trump més alineat amb Moscou que no pas amb Kíiv. Els líders d'una quinzena llarga de països s'han reunit aquest diumenge a Londres per bastir una estratègia de suport a Ucraïna que condueixi a una pau duradora i, en un intent d'implicar-hi els Estats Units, han promès un augment significatiu en el capítol de defensa i presentar un pla al president Trump. Sense el "rearmament accelerat i massiu del continent" de què ha parlat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no hi ha pràcticament cap possibilitat d'aconseguir que les "garanties de seguretat" que demana Volodímir Zelenski comptin amb el suport dels Estats Units.

Keir Starmer fa un pas endavant en el seu compromís amb el continent europeu i la integritat d'Ucraïna. Hores abans de la reunió informal de líders europeus que ha convocat a París aquest dilluns a la tarda el president Emmanuel Macron, el primer ministre britànic ha anunciat que Londres podria "desplegar tropes britàniques sobre el terreny, si fos necessari", per garantir una "pau duradora" a Ucraïna. En cap cas hi serien mentre hi hagués combats. En un article molt significatiu que publica al diari ultraconservador Daily Telegraph, molt crític i duríssim amb la gestió de Starmer des que va arribar al poder, el líder laborista assegura: "Ens trobem davant d’un moment únic en una generació per a la seguretat col·lectiva del nostre continent. Això no és només una qüestió sobre el futur d’Ucraïna, sinó que també és una qüestió existencial per a tot Europa".

El president francès, Emmanuel Macron, ha convocat els líders europeus aquest dilluns a París per celebrar una reunió d'urgència sobre Ucraïna, després que ahir, dissabte, l'enviat especial del president Donald Trump per a la guerra en aquest país, el general Keith Kellogg, anunciés, en el marc de la Conferència de Seguretat de Múnic, que els Estats Units tenen previst excloure'ls de les negociacions de pau per posar fi al conflicte. El palau de l'Elisi ha informat que serà una trobada "informal". Amb tot, no deixa de ser significativa per la gran rapidesa amb què s’ha organitzat i pels mandataris que hi participaran.

Rússia ha assegurat aquest dijous que ha recuperat deu pobles i el deu per cent del territori ocupat de la regió fronterera de Kursk, on Ucraïna va llançar una incursió sense precedents a principis del mes d'agost. "Les unitats del grup de tropes del Nord han alliberat deu assentaments en dos dies", ha escrit el ministeri de Defensa de Rússia al seu canal de Telegram. Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també hauria reconegut moviments de tropes del Kremlin a la zona ocupada, que ha qualificat d'"accions contraofensives", però ha insistit que l'operació sorpresa iniciada per Kíiv "segueix en línia amb el nostre pla".

La conferència de pau celebrada als Alps suïssos aquest cap de setmana ha conclòs amb una declaració conjunta que dona suport a les tesis de Kíiv sobre quines han de ser les bases d’un futur procés de pau en la guerra que enfronta Rússia i Ucraïna. Ara bé, aquest èxit de la diplomàcia ucraïnesa s’ha vist aigualit pel fet que una quinzena del centenar de participants, entre els quals potències del Sud Global com el Brasil, l'Índia i Sud-àfrica, s’han abstingut de signar la declaració. A més, ja havien declinat prendre part a la cimera la mateixa Rússia i la Xina, el seu gran aliat. Per tant, no està gens clar si la cimera tindrà algun impacte en la dinàmica del conflicte, iniciat el febrer del 2022 i que ja ha provocat desenes de milers de morts.

Mentre la guerra d'Ucraïna manté la intensitat a tots els fronts, les delegacions de més de 90 països s'han reunit aquest cap de setmana a Suïssa per obrir-ne un de nou encara més incert: el d'una futura pau. Tanmateix, a la conferència de pau convocada pel govern suís a instàncies del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, no hi participa Rússia, ni tampoc el seu principal aliat, la Xina. Per això, més de dos anys després de l'esclat d'una guerra que s'ha cobrat les vides de desenes de milers de persones, les expectatives al voltant de la cimera són més aviat minses.

“Haurem de mudar-nos i avançar a noves posicions. Aquí tenim aigua calenta i cuina. No sabem què ens trobarem allà", fa broma un dels soldats de la cinquena brigada a Bakhmut, a l'est d'Ucraïna, responent a una pregunta sobre l'avenç de les tropes russes des de Chasiv Yar, una de les zones on s'han fet fortes. El soldat afegeix, però ara parlant de debò: “És una pena per a la gent innocent. Els pisos superiors dels blocs han quedat completament destruïts. No m'agradaria que passés el mateix en altres ciutats”.

El so dels trets adquireix una importància especial en una guerra. Parlant amb soldats ucraïnesos sobre la seva evolució personal i perícia amb les armes durant els últims dos anys de conflicte, tots destaquen que han guanyat agudesa d'oïda. És una capacitat gairebé instintiva, que es converteix en pedra angular per a la supervivència a primera línia de foc. Els militars han après a diferenciar el so dels trets dels russos que els ataquen, del tret dels ucraïnesos que responen. També saben quins trets corresponen a artilleria i quins a projectils disparats des d’un llançamíssils.

Un clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

“Llei i Justícia, el partit d'extrema dreta que governa Polònia, no ha tingut mai cap voluntat de voler ajudar Ucraïna en aquesta guerra; ha sigut realment la societat polonesa la que s'hi ha implicat, ha acollit i ha ajudat els refugiats ucraïnesos. Molts d'ells són els seus votants, i això ho explica tot”. Aquesta és per al periodista independent polonès Tomasz Piatek la clau que fa entendre l'estratègia adoptada per l'executiu de Varsòvia arran de la invasió russa del país veí.

Cal no oblidar-ho: Vladímir Putin havia plantejat la guerra a Ucraïna com una ofensiva llampec, que li permetés prendre el poder de Kíiv en pocs dies. Però la resistència de les tropes ucraïneses -alimentades amb importants dosis d'ajuda militar d'Occident- el va sorprendre i, deu mesos després de l'inici de la invasió, la situació sobre el terreny és del tot diferent del que s'hauria pogut imaginar des de Moscou. Una de les claus ha estat un dels ambiciosos projectes del polèmic magnat sud-africà Elon Musk. Starlink és el nom comercial d'una xarxa de satèl·lits desenvolupada per SpaceX, una de les empreses fundades per Musk, que té per objectiu a llarg termini fer arribar internet a cada racó del planeta. Ara ja hi ha prop de 3.000 satèl·lits en funcionament. Quina relació té això amb el conflicte d'Ucraïna? Doncs que aquesta infraestructura ha estat vital per garantir les telecomunicacions al país envaït, sobretot entre les tropes de Volodímir Zelenski, que han pogut gaudir d'una bona connexió a la xarxa en gairebé totes les situacions de la guerra. Sense aquesta ajuda es creu que Kíiv no hauria pogut resistir l'ofensiva o, com a mínim, no amb la mateixa intensitat.

La ciutat de Bakhmut, a la província de Donetsk, a Ucraïna, ja s'ha convertit en un territori en ruïnes. En un dels enfrontaments registrats aquest dimarts, l'artilleria russa va destruir amb una intensitat inèdita gairebé 20 assentaments ucraïnesos de primera línia. Tot i el seu estat catastròfic, Bakhmut continua en mans ucraïneses i encara és objectiu de captura de Rússia. Però, per què Putin vol ocupar un territori que ell mateix s'ha dedicat a reduir a cendres?

El port ucraïnès d'Odessa reprèn les operacions al mar Negre després que Rússia hagués atacat dissabte la infraestructura elèctrica de la província amb drons fabricats a l'Iran. Un milió i mig de persones es van quedar sense electricitat durant el cap de setmana i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, va anunciar que les temperatures sota zero previstes per als pròxims dies podrien endarrerir la reparació dels sistemes.

Els països de la Unió Europea han arribat aquest divendres a un acord per fixar un topall al preu del petroli rus de 60 dòlars per barril, com a part de les represàlies contra Moscou acordades amb el G7 per la invasió russa d'Ucraïna.

Amnistia Internacional ha publicat en un informe aquest dijous que les autoritats russes han comès crims de guerra i possibles crims de lesa humanitat, durant la seva invasió d'Ucraïna. El document, titulat Com un comboi de presó. La transferència il·legal de Rússia i l'abús de civils a Ucraïna durant la "filtració", exposa com les forces russes han deportat civils ucraïnesos cap a la mateixa Rússia o cap a territoris annexionats. Amnistia Internacional ha entrevistat un total de 88 persones d'Ucraïna –majoritàriament civils–, provinents de Mariúpol, Khàrkiv, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, totes víctimes del maltractament de les tropes russes. En la publicació es descriuen les condicions degradants que van viure aquestes persones sota el control i la coerció russes.

A l'entrar al carrer dels Pomers de Butxa, amb l'enrenou del trànsit, hi ha sensació d'una normalitat aparent, però darrere les reixes que separen els habitatges residencials hi ha tancat un dolorós relat que demana ser escoltat. En aquest mateix carrer van romandre durant un mes els cadàvers de 14 veïns dispersats entre les voreres i la carretera. Als patis de les cases hi havien quedat abandonats –i cremats– els tancs que havien disparat a tot allò que es mogués. Els soldats russos aixafaven les cases i s'emportaven tot el que volien, mentre les famílies atemorides es quedaven als soterranis racionant els queviures. És per això que, ara, els veïns del carrer dels Pomers l'han rebatejat com el carrer de la Mort.

Al barri on viu l'Olena i el seu fill Misha de nou anys, als afores de la ciutat de Txerníhiv, només queden deu de les quaranta famílies que hi vivien. La destrucció és tan forta en aquesta àrea, per la proximitat a Bielorússia a només 50 quilòmetres, que la majoria dels habitatges no són habitables. La ciutat de Txerníhiv no va arribar a ser ocupada per les tropes russes, però sí assetjada i bombardejada durant un mes, i va deixar centenars de cases i edificis residencials en ruïnes i la població incomunicada sense aigua ni electricitat. Dels 280.000 veïns que hi havia abans de la guerra, se'n van quedar uns 100.000. Però a mesura que la guerra semblava estancar-se a l'est d'Ucraïna, altres famílies es van animar a tornar a Txerníhiv per començar a reconstruir casa seva.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha aprofitat la seva visita sorpresa d'aquest dijous a Kíiv per anunciar un nou paquet d'ajuda econòmica per a Ucraïna i altres països europeus que la Casa Blanca considera "potencialment exposats a una futura agressió russa". Els 2.200 milions de dòlars d'aquest paquet es reparteixen entre Kíiv i 18 estats més, alguns membres de l'OTAN. La visita, la segona del cap de la diplomàcia estatunidenca a Kíiv des de l'inici de la invasió russa, arriba justament quan les tropes ucraïneses protagonitzen una ofensiva inesperada a l'est en què asseguren que han recuperat uns 700 quilòmetres quadrats de territori.

Les crides fetes aquest dijous pels presidents turc i ucraïnès, Recep Tayyip Erdogan i Volodímir Zelenski, respectivament, i pel secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, per desmilitaritzar la zona al voltant de planta nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa, han caigut en sac trencat. Enmig d'acusacions mútues de Moscou i Kíiv sobre un potencial desastre, comparable al que va tenir lloc a la central de Txernòbil el 1986, encara aleshores sota administració soviètica, el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, ha assenyalat avui divendres que la presència militar de Rússia a la instal·lació, pràcticament ara a la primera línia del front de la guerra, és una garantia contra el que ha anomenat l'"escenari de Txernòbil", en referència a l'esmentada catàstrofe.

Parlar de política amb qualsevol a la Rússia de Putin mai ha sigut fàcil, però durant els 100 dies que fa que dura l'atac rus a Ucraïna encara s'ha fet més complicat. Molta gent prefereix callar o donar els mínims detalls possibles: diuen que tenen por a ser denunciats, acomiadats de la feina, expulsats de la universitat o directament exposats a un escarni. I és que hi ha raons per evitar parlar obertament, com el cas de la professora de secundària que s’enfronta a 13 anys de presó per haver defensat a classe opinions contra l'acció del Kremlin al país veí.