Després dels primers 10 anys des de l'escissió d'Abertis, marcada per les compres i un creixement ràpid, Cellnex encara una nova etapa. Ara se centra en focalitzar-se en els negocis bàsics, vendre els que no ho són i proporcionar rendibilitat al seus accionistes. Amb la família Benetton, a través d'Edizione, al capdavant del capital; seguida per TC, de l'inversor activista Christopher Anthony Hohn; i el fons de Singapur GIC, el seu conseller delegat a Espanya, Alfonso Álvarez, un enginyer de telecomunicacions que hi treballa des que era una filial d'Abertis, no descarta participar en algun procés de concentració del negoci de les torres de telecomunicacions i destaca la capacitat del grup de proporcionar servei fins i tot durant una inèdita apagada com la d'abril de l'any passat.

La Generalitat ha posat en marxa un protocol pioner per millorar la gestió d'incidències en les telecomunicacions, amb el suport d'empreses i entitats municipals, i que també permetrà un treball coordinat de desplegament de la fibra òptica a tot Catalunya, que beneficiarà municipis petits. El conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau, ha presidit aquest dijous a Monistrol de Montserrat (Bages), un dels municipis que ha patit incidències de connectivitat, una reunió de treball amb les empreses de telecomunicacions i les entitats del món local signants de l'acord, en què s'han compartit els compromisos adquirits i les mesures que es tiraran endavant.

El Govern ha refermat aquest dilluns amb els representants locals el seu compromís per ampliar la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, amb l'objectiu d'estendre la connectivitat arreu del territori. L'objectiu és fer arribar un punt d'accés a aquesta xarxa d'alta velocitat al 100% dels municipis catalans al final d'aquesta legislatura, segons ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Des de l'inici de l'actual legislatura s'ha culminat el desplegament de prop de 1.000 km nous de la xarxa, fet que ha permès connectar-hi 82 municipis més. Avui dia, ja hi ha 6.700 km i 618 municipis (65% del total) connectats a la infraestructura.

La modalitat bàsica costava unes 9.000 pessetes al mes (uns 55 euros) i obria la porta a deixar de tenir en compte el temps de connexió a internet, mentre que la velocitat continuava sent el principal hàndicap. Així era, a grans trets, la primera tarifa d’ADSL de finals dels 90 que Telefónica va començar a comercialitzar entre la població. Ara, 24 anys després, uns dels grans canvis tecnològics de finals del segle XX –és la xarxa que va revolucionar la connexió a internet de les llars espanyoles– comença a dir adeu.

El Govern de la Generalitat, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, amplia la xarxa de fibra òptica pública amb un desplegament que correspon a la inversió més gran que s’ha fet mai en aquest àmbit, per reduir la despesa pública d’internet. Avui dia, ja s’ha aconseguit que la fibra òptica pública tingui un abast de 5.213 km i arribi a 473 municipis, 829 nuclis associats a aquests municipis i 667 polígons industrials. En termes de percentatge, això significa el 49,89% dels municipis de Catalunya que acullen el 92,08% dels habitants.  

El Govern confia que l'estiu que ve el 98% de la població de la Val d'Aran estigui connectada amb la fibra òptica que promociona l'executiu català. Fa setmanes van començar les obres per fer-hi arribar la fibra a través del Port de la Bonaigua (C-28) des del Pallars Sobirà i ja s'ha arribat a Vielha. Es tracta d'una obra important que ha suposat una inversió de 2 milions d'euros. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha anunciat aquest divendres 1,2 milions d'euros més per fer arribar la fibra a la resta de municipis de l'Aran. En quedaran exclosos Bausen, amb 64 habitants, i Canejan, amb 84, pels quals es buscarà altres solucions com podria ser la connexió sense fils. Puigneró ha explicat que l'Aran és una de les comarques de Catalunya més allunyada de l'àrea metropolitana en temps, però això no ha de fer que també ho sigui en megues.

El Pont de Suert deixarà de ser molt aviat l'única capital de comarca de Catalunya sense xarxa de fibra òptica de la Generalitat. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha explicat que la principal dificultat que s'han trobat és que per aquesta localitat no hi passa cap carretera de la Generalitat. Finalment, la xarxa arribarà a Pont de Suert per l'N-260 des de la Pobla de Segur i, paral·lelament, es treballarà per portar-la a la resta de la comarca, als municipis de la Vall de Boí i Vilaller. La inversió global a l'Alta Ribagorça serà de 4,4 milions d'euros. Al Pallars Sobirà, mentrestant, amb una inversió de 6 milions d'euros, ja fa mesos que s'hi està treballant i es confia que l'estiu del 2021 ja arribi a tots els municipis.

El Govern invertirà dos milions d'euros per connectar amb fibra òptica el 79,7% de les poblacions de Cerdanya i el Berguedà. Les obres, que ja es troben en execució, estendran un total de 180 quilòmetres de fibra òptica i connectaran 21 municipis de les dues comarques. Està previst que a finals d'agost s'hagin estès 57 quilòmetres nous de fibra òptica, que se sumaran als 123 ja existents. Pel que fa al Berguedà, es passarà de tenir 10 municipis connectats, a 14 (un 83,7% dels habitants de la comarca). Respecte a Cerdanya, el 66% del total d'habitats disposaran aquest estiu de punt de connexió. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha fet aquest anunci en una visita de les obres entre Cercs, Bagà i Puigcerdà.

El Departament de Polítiques Digitals i Administració destinarà 16,5 milions d’euros per tal d’enllestir la connexió de totes les capitals de comarca del país amb fibra òptica de la Generalitat l’any que ve. Aquest projecte suposarà l’estesa de 382 km de cable de fibra òptica i inclourà també els municipis i polígons industrials al seu pas.

La Generalitat aprovarà avui, segons ha pogut saber l’ARA, una ampliació de pressupost de 16,5 milions d’euros per al departament de Polítiques Digitals per aconseguir que totes les capitals de comarca catalanes tinguin fibra òptica. La concessió d’aquest pressupost és excepcional si es té en compte que l’agost passat el conseller d’Economia, Pere Aragonès, va ordenar retallar la despesa dels departaments i de les empreses públiques catalanes per quadrar els comptes d’aquest any i no generar més dèficit del permès.

“Encara que vulguis no et pots comunicar amb l’exterior”. Montse Corbella és la responsable d’administració d’Auto-Mecànic Corbella, una de les empreses del polígon industrial de les Borges del Camp, al Baix Camp. Fa dues setmanes la seva oficina va estar gairebé cinc dies amb problemes d’internet. La fibra òptica encara no ha arribat al municipi i la companyia es connecta a la xarxa amb un mòdem d’ADSL que no sempre funciona com caldria. “Hi ha dies que plou i ens quedem penjats de cop”, lamenta Corbella.

L'operadora amb seu a Almacelles Bivid ja es troba en l'última fase de les actuacions per dur la connexió de fibra òptica a la població de Raimat, on preveu finalitzar en els pròxims dies la línia que durà una velocitat de fins a 300 Mbps a la població del Segrià.

El nombre de línies de fibra òptica a Espanya es va situar per sobre dels 5,7 milions al juliol, i per primera vegada supera els de l'ADSL, segons dades publicades aquest dimecres per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Poc més d'un any ha durat la pau al galliner dels operadors de telecomunicacions de referència, que sembla que hauran de tornar a les seves antigues guerres de preus. El juny passat descrivíem com la compra de Yoigo, per 612 milions d’euros, per part de MásMóvil suposava la certificació de la mort del mercat dels operadors mòbils virtuals, sempre més barats.

El president de Telefónica, José Maria Álvarez-Pallete, ha anunciat aquest dimarts que l'operadora arribarà al 100% de cobertura de la fibra òptica a Catalunya d'aquí cinc anys. Així doncs, el primer directiu de la companyia ha posat el 2022 com a meta perquè totes les llars catalanes puguin accedir a aquesta connexió, que actualment arriba a un 72%. El president de l'operadora ha fet una conferència al Cercle d'Economia, la seva primera intervenció a Catalunya des que va agafar el relleu al capdavant de la companyia a César Alierta l'any passat.

Hi ha un grup reduït de passatgers que sí que s'ha sentit informat dels col·lapses de l'AVE d'aquest matí.

Quan el lector pensa en operadores de telecomunicacions, probablement li vénen al cap marques com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, que li porten a casa i li facturen cada mes el telèfon i la connexió d’internet a casa o al mòbil. Però el panorama és molt més ampli del que sembla: al registre d’operadores que manté la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hi ha inscrites 4.330 empreses, de les quals 517 tenen la seu social a Catalunya. La gran majoria no disposen d’infraestructures pròpies de xarxa: lloguen les d’altres empreses per al seu ús intern o per revendre als seus clients combinant-les amb altres serveis, com fan per exemple les marques de mòbil virtual. Fins i tot les grans companyies citades recorren en alguns casos a les xarxes dels seus rivals comercials per disposar de cobertura en punts on no arriben amb la seva. Però pel nostre país circulen milers de quilòmetres de fibra òptica i radioenllaços que els consumidors no poden contractar directament. Són les anomenades xarxes grises, propietat d’empreses d’àmbit estatal com Correos i Adif. Però també n’hi ha de companyies amb seu a Catalunya. Vegem-ne tres casos.

De 7 a 10 milions llars connectades per fibra òptica. Orange ha revisat a l'alça les seves perspectives de creixement de la banda ampla a Espanya després de l'anunci de l'adquisició de Jazztel. En una roda de premsa a Madrid per explicar l'OPA llançada dilluns a l'operadora espanyola, la companyia de telecomunicacions d'origen francès ha explicat que, amb aquesta operació, tenen "l'oportunitat única de construir l'operador més dinàmic en l'àmbit de la convergència en el mercat", ha assenyalat el conseller delegat d'Orange Espanya, Jean Marc Vignolles.