L’eurodiputat de Comuns Jaume Asens (Barcelona, 1972) visita l’ARA arran de la publicació del seu llibre Els anys irrecuperables.

Els anys irrecuperables (Pòrtic), de Jaume Asens, és la història d’una generació: la dels joves "desarrapats" que van militar als moviments socials de la Barcelona contra la globalització, els abusos policials i la crisi entre els anys 90 i la primera dècada dels 2000. En aquella època Jaume Asens sortia religiosament a manifestar-se al carrer cada dissabte i participava en vagues estudiantils que, sota el cartell "Penso, per tant destorbo", protestaven contra la reducció d’hores de filosofia al batxillerat. Mai no es va penjar, en canvi, un cartell del Che Guevara a l'habitació. Tot plegat ho ha recordat l'autor aquest dilluns en la presentació del llibre, que s'ha convertit en una festa de retrobament de tots aquells joves que ara ja toquen els 50 anys. "És un llibre que parla de tots nosaltres", ha explicat al costat de l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.

La democristiana alemanya Ursula von der Leyen ha estat reelegida aquest dijous com a presidenta de la Comissió Europea amb un suport transversal que va des dels conservadors del Partit Popular Europeu fins als Verds, passant pels socialistes i els liberals. Es tracta dels quatre espais centrals del projecte europeu, del qual només s'exclou l'extrema dreta, en les seves diferents formes, i també l'esquerra, que ha perdut una oportunitat històrica per votar diferent dels ultres. Perquè es pot estar més o menys d'acord amb el que representa Von der Leyen, però en un moment en què creixen les amenaces externes (Rússia i Trump) i internes (Orbán) al projecte europeu, és més necessari que mai oferir una imatge d'unitat i un lideratge fort per a una UE que necessita fer un pas endavant en el concert internacional. De fet, Von der Leyen ha fet un discurs ple de picades d'ullet a dreta i esquerra per representar aquesta mena de síntesi en què s'ha de convertir la Comissió Europea, però amb un missatge molt clar en política exterior de suport a Ucraïna i contra les vel·leïtats pro-russes de líders com l'hongarès Viktor Orbán.

Les europees eren unes eleccions difícils per als comuns després d’empitjorar els seus resultats en les eleccions catalanes al Parlament del 12 de maig. Els resultats a Catalunya ho confirmen, i és que la candidatura que encapçalava Jaume Asens, que és el número 2 de la candidatura que a escala estatal liderava Estrella Galán, és la setena força, amb el 4,3% dels vots. “No hem complert les expectatives i no és el resultat que esperàvem”, ha reconegut el candidat dels comuns i número 2 de la llista, Jaume Asens, poc abans de la mitjanit, acompanyat de la líder de l’espai, Jéssica Albiach, i de l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’endemà de les eleccions generals del 2023, Jaume Asens (Barcelona, 1972) va rebre una trucada de Yolanda Díaz mentre era a casa. Havia deixat la política i es preparava per reprendre una tesi doctoral sobre el dret a la protesta que té a mitges des de finals dels anys 90. Díaz li va demanar que agafés les regnes de la negociació amb Esquerra i Junts del que acabaria sent la llei d’amnistia. Asens va acceptar. Tornava així a la primera línia política després d’haver-hi fet el salt el 2015 des de l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau, a qui va conèixer en una assemblea universitària a la Facultat de Filosofia quan tenia menys de 20 anys.

Falten pocs dies per a les eleccions europees i a les bústies de tot l'Estat van arribant els sobres amb la propaganda electoral. A Catalunya qui obri els d'Esquerra i els comuns es trobarà amb un fet que potser sorprèn algun elector: a les seves paperetes només hi figuren els noms dels candidats catalans, malgrat que les llistes són estatals perquè la circumscripció és única. Això ha provocat incertesa en algun usuari de les xarxes socials, que s'ha preguntat si el seu vot per als comuns a Catalunya no serveix per fer eurodiputats la cap llista de Sumar, Estrella Galán, o el candidat d'Esquerra Unida, Manu Pineda, atès que els seus noms no apareixen a la llista. La resposta és que sí: els sufragis als comuns engreixen la bossa de vots de Sumar, però la llei electoral habilita els partits a presentar butlletes en què només constin els candidats territorials.

Posats a parlar en termes bíblics, com ha fet el senyor Asens, el partit polític que estigui net de culpa que tiri la primera pedra. Vull dir que el festival d’incoherències abraça tot l’arc parlamentari des de temps immemorial. Però que tots els partits hagin fet algun cop una cosa contrària a la que han dit no és un eximent de res, sinó un motiu de desafecció de la gent amb els seus polítics, sobretot els de l’esquerra per allò de l’exigència moral superior dels seus votants.

El Hard Rock va ser la línia vermella dels comuns en la negociació de pressupostos, però podria no ser-ho en les converses entre els de Jéssica Albiach i el PSC per investir Salvador Illa. El seu candidat a les europees, Jaume Asens, ha obert la porta a suavitzar el veto al macroprojecte que els va dur a tombar els pressupostos de la Generalitat i, de retruc, a precipitar les eleccions del 12 de maig. Els comuns van passar de vuit a sis diputats, però continuen tenint la clau per formar un Govern d'esquerres. I és una carta que estan disposats a jugar, bé per entrar en un hipotètic Govern presidit per Salvador Illa, bé per condicionar-lo des de fora: "Crec que no es pot anar a les negociacions amb línies vermelles. És una mala pràctica. Hi vas amb exigències i el teu programa, però els programes no es poden convertir en taules de Moisès inamovibles", ha dit Asens aquest dimecres en una entrevista a SER Catalunya.

Els comuns tenen clar quina és la fórmula que volen després de les eleccions de diumenge: un tripartit amb Esquerra i el PSC. El PSC no li fa lletjos, i malgrat que Esquerra mai ha dit que s’avindria a ser-hi els comuns demanen "força" per arrossegar les dues formacions a formar-lo. Ha sigut el principal missatge de la formació liderada per Jéssica Albiach al seu acte de tancament de campanya aquest vespre a Cornellà, on ha estat flanquejada per les primeres espases de l’espai: la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat dels comuns a les eleccions europees, Jaume Asens.

La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

El negociador de Sumar, Jaume Asens (Barcelona, 1972), visita l’ARA mentre la llei d’amnistia continua encallada al Congrés de Diputats després que Junts hi votés en contra.

Pedro Sánchez visitarà Felip VI a la Zarzuela el dimarts 3 d'octubre, sis anys després d'aquell discurs contra el referèndum. I aquest diumenge és 1 d'octubre. El líder del PSOE, conscient de la importància dels temps en política, ha esquivat aquest dissabte l'amnistia en la seva primera aparició després de consumar-se el fracàs d'Alberto Núñez Feijóo a la investidura. Ha sigut en un acte a La Rinconada, a Sevilla, i tota referència implícita a Catalunya ha sigut afirmar que avui a Espanya "hi ha més concòrdia gràcies al diàleg", i que ben segur hi haurà "quatre anys més de convivència".

Jaume Asens i Salvador Illa es van reunir poc abans del 23-J per analitzar un dels escenaris que preveien les enquestes i que finalment va ser el que es va donar: que la governabilitat de Sánchez depengués de Junts. I tots dos van estar d’acord que, si això passava, seria convenient fer tots els esforços per reintroduir Junts a la dinàmica institucional i per buscar una solució per a Carles Puigdemont. El que resulta curiós d’aquesta trobada és que, per motius diferents però coincidents, tant els comuns com el PSC estan especialment interessats perquè Junts ressusciti l’esperit de l’antiga CiU.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) està més còmode des que no ocupa cap càrrec orgànic i actua per delegació directa de Yolanda Díaz. La seva missió és fer de pont amb Junts.

És molt d’hora encara per treure conclusions precipitades però, l’endemà de les eleccions espanyoles, hi ha una cosa clara: serà complicat que Espanya tingui un nou govern i pugui evitar una repetició electoral a la tardor. La clau de tot plegat és que una nova investidura de Pedro Sánchez (PSOE) depèn ara mateix de l’independentisme català i un dels seus dos partits al Congrés, Junts, aquest dilluns ha allunyat l'opció d'un pacte. "Ara mateix no veiem la investidura de Sánchez per enlloc", ha dit a RAC1 el seu secretari general, Jordi Turull. Ara bé, no tot està decidit. El PSOE, Sumar i Esquerra ja han començat a moure les seves peces per fer canviar d'opinió els juntaires.

En els rengles independentistes es va passar ahir de la indignació a un cert fervor propi dels que gaudeixen arrebossant-se en el greuge. No és el cas de Xavier Trias i el seu entorn, que ja es veia governant la ciutat; però sí del sector més radical de Junts i també d’ERC, que veuen com el pacte tripartit de Barcelona (un cordó sanitari antiindependentista en tota regla) pot esdevenir la clau d’un argumentari guanyador de cara a les eleccions del 23-J. No dubto que sigui així, perquè el PSC i Sumar comptaven presentar-se com el dic de contenció del PP i ara aquesta pretensió fa riure. Per això el candidat dels comuns, Jaume Asens, va presentar la dimissió divendres: sabia el que estava a punt de passar, i no tenia estómac per defensar-ho.

Jaume Asens abandona la política institucional i no concorrerà a les pròximes eleccions generals. Aina Vidal serà la cap de llista d'En Comú Podem el 23-J, la coalició que es presentarà sota el paraigua de Sumar. "La renovació dels càrrecs públics és un exercici sa i necessari en democràcia, no és bo perpetuar-se", ha afirmat Asens en una carta feta pública a Twitter. Després de dies de debat, els comuns finalment han ratificat la llista que ha confeccionat la direcció aquesta tarda en consell nacional. El tàndem Asens-Vidal va liderar la llista per Barcelona en els dos comicis del 2019 i han estat els dos noms que hi ha hagut sobre la taula al llarg dels últims dies com a possibles candidats a liderar la candidatura per Barcelona –van sondejar un altre cop Rosa Lluch–, sobretot després que Ada Colau s'autodescartés per liderar la candidatura i que Ernest Urtasun també optés per assumir el càrrec de portaveu de Sumar en campanya, però després tornar a l'Eurocambra, on és eurodiputat.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és el líder d’Unides Podem al Congrés i un dels dirigents que amb més vehemència han defensat des de l’inici de la legislatura la necessitat de reformar el delicte de sedició. Atén l’ARA després d’haver registrat al Congrés una proposta de reforma del Codi Penal que, admet, no arriba tan lluny com voldria però que sí que considera “un pas important” per fer front a la desjudicialització. Concedeix, tanmateix, que l’última paraula continuarà sent dels jutges.

A les acaballes del seu primer mandat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer dos passos relacionats amb la Guàrdia Urbana: el primer, firmar el decret que havia de suposar la reconversió de la unitat de suport policial (USP), la dels antiavalots, en la nova unitat de reforç d’emergències i proximitat (UREP), i el segon, posar en marxa un comitè d'ètica propi del cos. Un òrgan de caràcter consultiu que es va constituir el febrer del 2019 i que va fer una única reunió de presentació l'abril d'aquell any, quan l'àrea de Seguretat encara depenia del comissionat Amadeu Recasens. Des de llavors no s'ha convocat mai més. Tampoc davant d'actuacions que han generat polèmica, com el cas de l'agent que, el novembre del 2020, va disparar contra el Marjan, un home sense llar, al passeig de Sant Joan. Fonts de l'Ajuntament detallen que actuacions com aquesta sí que s'han portat a la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI), que és qui té les competències per analitzar casos concrets, però que en aquests tres anys ningú no ha requerit una trobada dels que havien de ser els assessors en matèria d'ètica policial, tampoc el mateix comitè.