El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

Els hotels fa anys que encadenen estius de rècord i l'actual no serà una excepció. Només durant el primer semestre, un total de 9,25 milions de turistes estrangers van escollir Catalunya com a destí de vacances, una xifra mai vista per un sector que ha ingressat 10.560 milions d'euros en els primers sis mesos de l'any. Uns resultats econòmics que els treballadors estan lluny de veure a les seves butxaques.

Les relacions entre els partits d'esquerres i els grans sindicats són tan velles com el moviment obrer. El primer líder de la UGT, Pablo Iglesias, també ho va ser del PSOE, de la mateixa manera que CCOO va néixer impulsat per militants del Partit Comunista (i a Catalunya, del PSUC). Des de la Transició, aquestes relacions han anat fluctuant fins a consolidar-se un marc de col·laboració estable a les institucions. Però malgrat les simpaties polítiques, de portes cap enfora els sindicats reivindiquen la seva independència i pressionen perquè els partits els assumeixin l'agenda. Per exemple, la reducció de la jornada laboral, l'augment dels salaris i la garantia d'un habitatge assequible. Ara bé, qui és més proper a qui en el tauler polític i sindical de la Catalunya post-Procés?

La desigualtat real en els salaris dels homes i les dones només s'ha reduït en 200 euros des del 2008, segons els informes publicats per UGT i CCOO de Catalunya aquest divendres, que marquen la bretxa salarial en un 19,51% el primer dels sindicats i un 24,2% el segon. Les dades utilitzades són del 2022, de l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i afirmen que els homes cobren 6.200 euros més que les dones a l'any, dada que es redueix des del 2014, però que s'ha mantingut per sobre dels 6.000 euros. Actualment, la diferència catalana és superior a l'espanyola per 1.200 euros.

La candidatura de Camil Ros per al secretariat nacional de la UGT de Catalunya ha estat l'escollida pel 78,5% dels delegats i delegades durant el 17è congrés del sindicat, celebrat aquesta setmana a Mataró. Per tant, el dirigent, que és al capdavant de l'organització des del 2016, hi continuarà durant un tercer mandat de quatre anys més. Segons ha explicat la UGT en un comunicat, hi ha hagut 289 vots a favor de la candidatura –l'única que es presentava en aquest congrés– i 79 abstencions.

Mentre l'expresident Carles Puigdemont refà les relacions amb el teixit sindical, amb una reunió aquest dilluns amb el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez; el líder de Junts també ha sabut que la seva mesura de pressió al govern espanyol anunciada la setmana passada pot arribar a debatre's. Els lletrats de la mesa del Congrés dels Diputats han obert la porta que es pugui discutir al ple la proposició no de llei (PNL) dels juntaires que insta Pedro Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança, després dels dubtes legals inicials. El gir dels serveis jurídics de la cambra baixa posa el PSOE entre l'espasa i la paret. Sense arguments jurídics concloents en contra, la decisió de tombar la iniciativa és política. No permetre que es debati pot tensar encara més la relació amb Junts mentre que acceptar-la podria provocar una votació al ple de la cambra baixa que traslladaria una imatge de debilitat del president del govern espanyol amb una majoria alternativa de Junts, PP i Vox qüestionant-ne la continuïtat. Ara bé, la previsió és que no es debatria fins al febrer, aproximadament, cosa que donaria marge als socis parlamentaris per negociar.

Quina llengua es parla a les empreses, a la cadena de muntatge o a la recepció? Les dades sobre usos lingüístics en l’àmbit laboral han estat poques i genèriques, i sovint marcades per prejudicis i intuïcions. La UGT ha elaborat un primer estudi que permet aproximar-s’hi a través de 935 delegats sindicals de tot el territori i tots els àmbits laborals. I se'n desprèn que els usos bilingües són, de lluny, els més habituals a la feina (72%), però amb predomini del castellà, una diferència que s'eixampla radicalment a les comarques metropolitanes. Si la mala notícia és que el català és minoritari en certs entorns laborals, la bona és que pràcticament hi és sempre present: el 85% de les persones enquestades afirmen que fan servir el català a la feina i el 95% el saben parlar. Per això és sorprenent una altra xifra: el 50% voldrien millorar les competències de català.

Les negociacions entre sindicats i patronals per renovar l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC), que està vençut des del 2020 i prorrogat des d'aleshores, queden oficialment trencades. Segons han informat CCOO i UGT, "després de 52 reunions de les comissions de negociació", la negativa de la patronal Foment del Treball a acceptar el text deixa en l'aire la renovació de l'acord.

El calendari laboral del 2023 es presenta intens. Govern espanyol, sindicats i patronals tenen una sèrie de carpetes damunt la taula que van des de la negociació d'un nou acord salarial amb els agents socials –en el marc d'un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC)– fins a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), passant per la segona part de la reforma de les pensions, entre d'altres. Davant d'aquest escenari, el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, és taxatiu: "Si no hi ha grans acords, hi haurà grans mobilitzacions".

El sector de l'hostaleria de Catalunya té conveni col·lectiu després de dos anys de bloqueig. L'han signat aquest dimarts UGT de Catalunya i la patronal Confecat, tot i el rebuig del sindicat CCOO, que considera que "té mancances". Tot i això, el conveni tira endavant i inclou un increment salarial del 4% aquest any, del 3% el 2023 i d'un 2% el 2024, i dona cobertura a noves activitats com ara la restauració moderna, els riders i les cuines industrials, segons ha explicat UGT en un comunicat.

Una sentència, que ha guanyat el sindicat UGT, reconeix el dret d'una família monoparental catalana a gaudir del permís de 16 setmanes addicionals (en total, 32 setmanes) que correspondria al segon progenitor per la prestació per naixement i cura d'un menor. La sentència condemna l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) a dur a terme l'abonament d'aquesta prestació.

La partida de la reforma laboral també es juga en certa manera a Catalunya, perquè els vots d'ERC podrien esdevenir claus perquè el Congrés la validi. Davant d'aquest fet, el PSC ha organitzat aquest dilluns unes jornades sobre la matèria. L'objectiu, escenificar que la reforma compta també en l'àmbit català amb el suport de sindicats i patronals. O en altres paraules: reproduir a Catalunya la fotografia del consens que hi ha a Espanya entre el govern espanyol i els agents socials. Una manera de pressionar els republicans que el líder dels socialistes catalans, Salvador Illa, no ha desaprofitat.

Els dos principats sindicats, CCOO i la UGT, conjuntament amb entitats socials, convocaran al desembre una mobilització en defensa dels serveis públics i per reclamar salaris dignes. La intenció és que la mobilització, de la qual encara no hi ha data concreta però sí que se sap que serà a mitjans del mes vinent, es faci a les principals ciutats comarcals de Catalunya.

Té 26 anys i portava fins a aquesta setmana treballant en el sector de la restauració des de feia una dècada. Tot i que va estudiar comunicació audiovisual no va poder fer les pràctiques perquè es va independitzar molt jove i va començar a treballar de cambrera per poder pagar les factures. La majoria d’anys els ha passat entre cafeteries i restaurants. La feina que més li ha durat ha sigut de tres anys i la va deixar el març passat per anar a treballar a un restaurant on li oferien millors condicions laborals.

"El setembre serà l'autèntica prova de foc". "La feina no pot produir un augment de contagis". El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, i el de CCOO, Javier Pacheco, alerten amb aquesta contundència que els centres de treball poden ser un punt important de contagis de covid-19. Els sindicats demanen que la represa de la major part de l'activitat laboral no es converteixi en un risc per a la salut dels treballadors, però alhora adverteixen que el teletreball no és una solució eterna.

Les organitzacions empresarials segueixen reaccionant després de les sorprenents anades i vingudes del PSOE amb la reforma laboral, que dimecres es va comprometre a derogar per complet per, unes hores després, fer marxa enrere. Les patronals reclamen a l'executiu de Pedro Sánchez que rectifiqui i porti qualsevol reforma de la legislació laboral a una taula de negociació amb els agents socials.

La crisi del coronavirus no només està deixant sense feina milers de treballadors d’empreses, sinó també els dels sindicats, que tenen com a objectiu defensar precisament els interessos d’aquests empleats. Segons ha pogut saber l'ARA, un dels dos sindicats majoritaris, la UGT, ha iniciat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que afecta “tots els centres de treball” que l’organització té a Catalunya.

“No he tingut mai l’esperit de ser un Mandela, vaig fer la feina que havia de fer i he assumit les conseqüències, però la prioritat és sortir”. Amb aquesta claredat es va expressar dissabte a la nit l’exconsellera Dolors Bassa en una entrevista al FAQS de TV3, gravada a la presó de Puig de les Basses. La titular de Treball, Afers Socials i Famílies del govern de Carles Puigdemont va anunciar així la seva intenció d’acceptar “de seguida” l’indult que la UGT està pendent de demanar per a ella amb el suport de CCOO. “Estic encantada que demanin l’indult”, va dir.

"El 2019 ha sigut un desastre laboral, social, polític i democràtic". Així de contundent s'ha mostrat aquest divendres el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, al fer balanç de l'any. No obstant això, el líder de la UGT preveu un 2020 millor gràcies, en part, a l'acord de govern entre el PSOE i Unides Podem. Des del punt de vista laboral, Ros qualifica el 2019 d'un desastre perquè de gener a octubre s'han registrat 10.000 afectats per expedients de regulació d'ocupació i perquè no hi ha hagut una recuperació de sous.

"Dissabte aniré a la manifestació per la llibertat de la Dolors i de tota la gent que està a la presó i que mai no hi haurien d'haver estat". Amb aquestes paraules el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, anuncia que participarà en la mobilització d'aquest dissabte, 26 d'octubre, contra la sentència. El sindicat, però, encara no ha decidit si se suma a la manifestació, que es farà al carrer Marina de Barcelona, després que entre dimarts i dimecres les negociacions amb l'ANC i Òmnium Cultural entressin en via morta.