El grup de recerca CREA, qüestionat des de fa anys per un presumpte cas d'assetjament sexual i de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha, ha decidit posar punt final a les seves sigles. El grup d'investigadors va anunciar ahir la seva dissolució a través d'un comunicat fet públic a les xarxes socials l'endemà que la Universitat de Barcelona (UB) portés de nou a la Fiscalia els presumptes assetjaments de Flecha i d'altres persones vinculades a la xarxa d'investigadors.

El papa Francesc ha suprimit definitivament el grup apostòlic d’origen peruà Sodalicio de Vida Cristiana (SVC), fundat pel laic Luis Fernando Figari, acusat de ser un depredador sexual i líder d’una organització que actuava com una secta. La informació l’han avançat diversos mitjans, entre els quals Rac1, i l’ha confirmat el mateix grup ultracatòlic en una nota oficial en què accepta la decisió presa pel pontífex i demana perdó a les víctimes. "Amb dolor i obediència acceptem aquesta decisió aprovada de manera específica pel papa Francesc que posa fi a la nostra societat", es llegeix al text difós aquest dilluns.

L'escàndol va esclatar durant els anys vuitanta i es va conèixer amb el nom de cas de la Casa de Santiago. Tots els responsables dels abusos sexuals a menors que es van cometre durant anys en van sortir indemnes per l’encobriment de bisbes i cardenals de l’arquebisbat de Barcelona i els errors procedimentals que van permetre que no hi hagués conseqüències per als agressors. Més de trenta anys després, ningú de l’Església ha demanat perdó a les víctimes. Malgrat que es va fer una investigació interna sobre la Casa de Santiago, que va qualificar-se com a secta, i es van acreditar múltiples casos d’abusos sexuals, no va passar res. A través de desenes de testimonis, de l’accés als documents que l’arquebisbat de Barcelona tenia al seu arxiu secret, de cartes dels mateixos agressors i de les famílies afectades, l’ARA ha reconstruït l’escàndol que va trasbalsar l'Església catòlica del nostre país. Ara, finalment, tres dècades després, algú ha fet arribar al Vaticà tota la documentació.

Es feia dir la mestra i assegurava que l'havien posseït més d'una vegada mentre dormia. Això li havia permès tenir un superpoder molt preuat: la veritat absoluta. Ho deia situada al mig d'una rotllana formada per persones (la majoria joves) que buscaven en ella una resposta als seus problemes emocionals. Alguns havien perdut familiars, d'altres havien trencat amb la parella i d'altres, simplement, estaven perduts. Van buscar un psicòleg i van trobar la mestra. Sense cap titulació en l'àmbit de la salut mental, els prometia una nova vida a La Família de l'Ànima. A l'hora de la veritat, aquesta era una nova vida de submissió cap a ella i cap a una secta que els ha fet perdre els estalvis, la família i en alguns casos la llibertat sexual.

L'assassí confés de l'ex primer ministre del Japó Shinzo Abe, a qui va disparar dos trets per l'esquena mentre feia un míting electoral, diu que ho va fer com a venjança per la suposada promoció que Abe hauria fet al Japó a l'Església de la Unificació, una secta més coneguda pel nom del seu fundador: Moon. En la seva confessió a la policia, Tetsuya Yamagami, de 41 anys, va explicar que la seva mare s'havia fet d'aquella secta als anys 90 i li havia donat tots els seus diners, fet que va deixar la família en la misèria. El líder de la branca japonesa de la secta, Tomihiro Tanaka, va fer una roda de premsa per confirmar que la mare de l'assassí d'Abe era una membre de la seva organització, a la qual es va afiliar el 1998, va dir, però no va voler donar detalls sobre les seves "donacions" econòmiques i es va limitar a assegurar que tot el que reben és "voluntari". També va confirmar el que ja era sabut: Shinzo Abe no era membre de la secta i tampoc n'era assessor o associat.

La Policia Nacional ha detingut nou persones per la seva suposada relació amb una secta ubicada en un mas a Vistabella del Maestrat (Alcalatén), una localitat situada al nord del País Valencià, i en la qual presumptament s'haurien comès abusos sexuals.

S'autoanomenava "mestre il·luminat" i manipulava psicològicament persones vulnerables per captar-les i abusar sexualment d'elles. L'home, de 66 anys i nacionalitat espanyola, va ser detingut a la Pobla de Lillet (Berguedà) juntament amb dues dones, la seva parella, de 50 anys i nacionalitat espanyola, i una altra dona de 43 anys i nacionalitat italiana, que s'encarregava de captar els nous membres i participava activament en els abusos i vexacions als membres del grup. També s'ha denunciat una altra dona, de 54 anys, per la presumpta participació en els fets.

L'actriu de la sèrie de televisió 'Smallville', Allison Mack, es va declarar dilluns culpable de crim organitzat en el cas de la secta NXIVM, els dirigents de la qual estan acusats de tràfic sexual. Segons han informat diversos mitjans locals, Mack va admetre la culpabilitat de dos càrrecs de crim organitzat i de conspiració per crim organitzat, però encara tenen pendents altres acusacions de tràfic sexual, usurpació d'identitat i blanqueig de diners.

El pare de la jove valenciana captada pel presumpte líder d'una secta peruana ha alertat sobre la desprotecció que pateixen les famílies dels desapareguts i dels perills de les xarxes socials. Alberto Aguilar ha comparegut aquest dilluns per denunciar la falta d'una regulació efectiva quan una secta capta una persona, com li va passar a la seva filla Patricia. Segons l'advocada de SOS Desaparecidos, Mayte Rojas, encara falta un procés d'actuació efectiu des que es posa la denúncia per la desaparició fins que s'activen els protocols per localitzar ràpidament la persona desapareguda.

El grup de recerca CREA de la Universitat de Barcelona ha dut aquest divendres l'entitat antisectes Redune als tribunals, en concret, al jutjat de primera instància número 7 de Sant Sebastià, on s'ha acomplert una sol·licitud de conciliació, un pas previ a una possible demanda per la via civil. El fundador del CREA, Ramon Flecha, la directora, Marta Soler, i diversos membres del grup acusen el responsable de Redune, Juan Manuel Domínguez, i l'entitat de difamar-los per correu electrònic, Twitter i a la web AfectadosCrea.org, on es recullen els testimonis de diversos exmembres del CREA. Ho fan un any i mig després que s'hagin arxivat les denúncies per comportaments abusius en contra del grup de recerca.

Alberto Aguilar i la seva filla, la jove valenciana que va ser suposadament captada pel líder d'una secta perquè abandonés casa seva, a Elx (Baix Vinalopó), i fugís al país andí el gener del 2017 han pogut finalment reunir-se després que la Patricia acceptés la trobada sol·licitada pel seu progenitor. Així ho ha fet públic avui la família mitjançant un comunicat en què asseguren que l'encontre ha sigut molt positiu. "Des d'un primer moment la connexió entre pare i filla ha sigut molt bona, s'han rebut amb un abraçada i han conversat durant un llarg període de temps".

Un jutge peruà va ordenar ahir nou mesos de presó preventiva per al presumpte líder d'una secta que hauria captat tres dones i cinc menors, entre ells la jove valenciana Patricia Aguilar i la seva filla de dos mesos, pel presumpte delicte de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual i laboral. Amb aquesta decisió el magistrat va atendre la petició de la fiscal, que dijous havia reclamat aquesta mesura.

El pare de Patricia Aguilar, la jove d'Elx (Baix Vinalopó) presumptament captada per una secta i desapareguda durant un any i mig al Perú, ha explicat que tem que la seva filla no vulgui retrobar-se amb ell perquè "l'han alliçonat perquè vegi la família com si fossin dimonis". Alberto Aguilar, que es troba al país andí, ha assegurat que tot dependrà de "com vagi el procés mèdic i psicològic a què està sotmesa", i ha dipositat les seves esperances en "el moment en què ella obri la ment". "Li vindran tots els records", ha pronosticat el pare.

La policia peruana ha localitzat en una casa de la zona selvàtica de Chanchamayo, dins del municipi de San Martín de Pangoa, a la jove valenciana, Patricia Aguilar, que va ser suposadament captada pel líder d'una secta perquè abandonés casa seva, a Elx (Baix Vinalopó), i fugís al país andí el gener del 2017, segons ha informat la portaveu de la família, Noelia Bru.

L'origen de Dianova, l'entitat que gestiona l'acollida dels refugiats a Vic i a Manresa, cal buscar-lo el 1974, a la Boère, França, de la mà de Lucien Engelmajer. Funda una entitat que agafa el nom 'le Patriarche', el Patriarca, i que tracta toxicòmans. La web Dianova.ngo no en renega: “'le Patriarche' dóna una resposta eficaç i concreta allà on els poders públics encara només proposen la repressió del consum i una mirada estrictament psiquiàtrica i individual com a tractament”, explica. No s’hi diu res del judici, condemna, i fugida d’Engelmajer, ni de les acusacions de secta. Dianova Internacional tan sols reconeix que “una corrent interna” crítica dins del Patriarca aconsegueix destituir el fundador el 1998 i aquell mateix any l’entitat es reestructura, canvia de nom i dóna autonomia a les associacions locals.

La Guàrdia Civil no veu que hi hagi "prou elements" per considerar que les denúncies per secta contra el Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona impliquin cap infracció penal. El fiscal antiodi Miguel Ángel Aguilar, que havia assumit les investigacions sobre aquest grup de recerca, les ha arxivades segons va comunicar ahir el CREA mateix i ha confirmat avui la fiscal portaveu de Barcelona, Isabel López Riera. La Universitat de Barcelona encara no ha rebut la documentació de l'arxivament però fonts del centre han comunicat a aquest diari que, quan els arribi i s'hagi tancat tot el procés penal, podrien obrir un expedient informatiu intern sobre el cas del CREA.

La directora del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA), Marta Soler, ha presidit avui una roda de premsa que encara ha enfangat més la polèmica al voltant d'aquest grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) acusat de ser una secta. "Volem presentar un estudi extern que demostra la manca de fonament de la manipulació informativa d'alguns mitjans sobre el CREA", ha començat Soler, tot i que la universitat ja ha fet arribar a la Fiscalia vuit denúncies d'alumnes i professors contra el grup, segons la UB. El CREA ha contractat un psicòleg, Jose Fernández Aguado, per demostrar que no és una secta, i el seu informe, que podeu llegir aquí, reforça aquesta posició però alguns col·legues seus dubten que pugui servir per a això o que s'hagi fet correctament.

La Fiscalia té damunt la taula, des de fa una setmana, un document de la Universitat de Barcelona (UB) amb el testimoni de tres membres de la comunitat universitària que denuncien un grup de recerca per actuar com una secta. El grup s'anomena CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), i no és la primera vegada que el denuncien. El 2004 la UB ja havia lliurat a la Fiscalia un informe amb testimonis d'estudiants i investigadors contra aquest grup de recerca. La directora del CREA, Marta Soler, avui ha fet una roda de premsa per denunciar que són víctimes d'una campanya "d'atacs i difamacions constants i sistemàtics" des de fa 12 anys. Manté que els ataquen perquè s'han atrevit a perseguir l'assetjament sexual a les universitats.

Un tribunal de la Xina ha condemnat a mort dos membres d'una secta religiosa prohibida, acusats d'assassinar en un McDonald's una dona que es va negar a afegir-se al grup. Els dos condemnats són un pare i una filla.