Joan Baptista Peset (Godella, 1886 - Paterna, 1941) potser s'hauria pogut salvar de morir afusellat. Metge i rector de la Universitat de València, Franco el va condemnar a 30 anys i un dia, però alguns dels seus companys de la facultat no en van tenir prou. Van fer una segona denúncia i, per convèncer els franquistes, van enviar una conferència en què l'únic rector afusellat després de la Guerra Civil defensava el republicanisme. A Peset el van enterrar en el nínxol del seu germà petit, que havia mort amb tan sols 2 anys. Fins a l'arribada de la democràcia ningú es va atrevir a posar el seu nom al cementiri.

L'equip d'ArqueoAntro ha trobat en un hort entre Nules i Moncofa sis cossos que correspondrien a detinguts al camp de concentració de Moncofa afusellats el 28 de març del 1939, uns dies abans que s'acabés la Guerra Civil. Fa pocs dies es va començar a remoure la terra de la fossa del Xòfer, a la comarca de la Plana Baixa. El camp de concentració de Moncofa, situat a la platja, va funcionar com a mínim durant l'abril i el maig del 1939 i s'hi van concentrar un mínim de 3.500 persones. Per tant, és previsible que hi hagi més restes de cadàvers que ningú ha reclamat fins ara. 

El Parlament de Catalunya, en un dia memorable, com va dir la presidenta Carme Forcadell, va declarar el 29 de juliol del 2017 la il·legalitat dels tribunals militars que havien actuat a Catalunya durant el franquisme i la nul·litat de totes les resolucions sobre totes les persones que es van veure sotmeses a causes, fos quin fos el resultat de la causa i de què se'ls acusava.

Un tram d’escales, envoltat de foscor, i, al final, una porta de vidre que creuaven els detinguts per la policia franquista abans de declarar a la comissaria de Via Laietana. Una cel·la, que ofega de tan petita, de la Model. Papers i més papers relligats amb declaracions que arribaven després d’hores de tortura. Una firma. Trinxeres i edificis abandonats. Una paret amb orificis de bala. Un cel i un mar, al Camp de la Bota. Aquests són els testimonis de l’última mirada d’homes i dones amb vides que tot just començaven però que el franquisme va decidir silenciar per sempre perquè defensaven ideals diferents. Les fotografies d’Espe Pons (Barcelona, 1973), que es podran veure a partir del 18 de juliol, són llocs de terror en què no hi ha cap presència humana, i es podran veure dins l’exposició Sota la llum del mar, al Museu Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Montgrí.

En una guerra no hi ha bons i dolents, hi ha dolents i pitjors. Aquest és l'argument de Javier Ortega Smith, secretari general de Vox i regidor a l'Ajuntament de Madrid, per defensar el record que s'ha de tenir de la Guerra Civil i el règim franquista. "Hi va haver-hi crims en els dos bàndols". Per justificar el seu posicionament, Ortega Smith ha fet servir un exemple polèmic. S'ha referit a les Tretze Roses i ha assegurat que "torturaven, violaven i assassinaven vilment".

'Trágala, trágala', la sàtira política d'Íñigo Ramírez de Haro sobre la història d'Espanya, segueix incorporant elements d'actualitat en la seva reestrena aquest dijous al Teatro Nuevo Apolo: i l'últim episodi és “l'afusellament” d'Artur Mas. "Com que no hi ha soldats i tampoc actors, perquè Montoro ha pujat l'IVA al 21%, necessitem voluntaris del públic. És com si Madrid afusellés Artur Mas", diu l'autor, que diu que tot és en clau de comèdia, perquè "Espanya no és una tragèdia, sinó un sainet".

Els historiadors Joan B. Culla i Enric Ucelay-Da Cal van respondre ahir aquesta pregunta d'Antoni Bassas durant el debat organitzat per l'ARA al CCCB, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys.

Més de 300 persones han desfilat amb torxes aquesta matinada fins al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona per recordar i homenatjar el president de la Generalitat Republicana Lluís Companys, assassinat pel franquisme avui fa 75 anys. L'homenatge, organitzat per ERC, s'ha fet a la mateixa hora en què el president Companys va ser assassinat per un escamot de l'exèrcit franquista.

La Fiscalia ha arxivat la denúncia que el col·lectiu d'advocats Drets va presentar contra els líders de la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional que el passat 12 d'octubre van defensar posar Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, "davant un escamot d'afusellament".

El secretari de comunicació del Govern, Josep Martí, ha anunciat via Twitter que l'executiu català es querellarà contra el periodista Miguel Ángel Rodríguez per haver defensat que al president de la Generalitat, Artur Mas, li aniria bé "que l'afusellessin". Rodríguez, que va ser portaveu del govern espanyol durant la primera etapa de José María Aznar, va fer aquestes consideracions al programa 'Espejo Público' d'Antena 3.