Rodrigo Rato ja no haurà de tornar a la presó. L'Audiència Nacional ha concedit aquest divendres la llibertat condicional a l'expresident de Bankia, que complia una condemna de quatre anys i mig per apropiació indeguda pel cas de les targetes black. Rato, que va ingressar al centre penitenciari madrileny de Soto del Real l'octubre del 2018, ja gaudia del tercer grau des de l'octubre de l'any passat, fet que li va permetre sortir de la presó amb control telemàtic dos anys després d'haver-hi entrat.

Rodrigo Rato acabarà de complir sentència a casa seva. El jutjat de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional li ha concedit la progressió al tercer grau mitjançant control telemàtic. El magistrat que ha emès la interlocutòria, José Luis Castro, assenyala que la junta de tractament de la presó de Madrid V ha proposat per majoria que l'expresident de Bankia passi els dos anys i mig que li queden de condemna pel cas de les targetes black en règim de semillibertat. Per arribar a aquesta conclusió es basa en els informes elaborats pels professionals de l'equip tècnic del centre penitenciari.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat admetre a tràmit el recurs d'empara de l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, contra la condemna a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda en el cas de les targetes 'black', que eren opaques a Hisenda.

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato haurà d'entrar a la presó abans d'aquest divendres. L'Audiència Nacional ha rebutjat aquest dimecres la petició que va emetre el mateix Rato per endarrerir el seu ingrés i, per tant, haurà de complir la seva condemna de quatre anys i mig per apropiació indeguda arran del cas de les 'targetes black'. Dilluns passat el també expresident de Caja Madrid va demanar a l'Audiència Nacional que suspengués temporalment la seva entrada a un centre penitenciari per preparar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

L'exvicepresident de Caja Madrid i exconseller de Bankia, José Antonio Moral Santín, que també va ser un dels que més diners es va gastar amb les targetes 'black' (més de 450.000 euros), ha comparegut aquest dimecres a la comissió que investiga la crisi financera al Congrés de Diputats. A més, havia sigut un dels pesos pesants d'Esquerra Unida a Madrid. La seva compareixença ha durat unes quatre hores i ha irritat els diputats dels diferents grups parlamentaris, que li han retret no haver contestat cap pregunta i "haver insultat a la intel·ligència" amb algunes respostes. Moral Santín ha defensat que l'ús de les targetes per retribuir els seus directius era el mitjà "més transparent, traçable i impossible d'evitar", i ha mantingut que l'opció més opaca, en tot cas, hauria sigut pagar en efectiu. De fet, ha defensat que era "legal", inclòs a la llei de caixes del 2009.

L'Audiència Nacional ha autoritzat l'excarceració de l'expresident de la patronal espanyola (CEOE) Gerardo Díaz Ferrán, que aviat sortirà de la presó madrilenya de Soto del Real, on és des que va ser detingut el desembre del 2012 en el marc de l'operació Creuer, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

El Tribunal Suprem considera que Miguel Blesa, l'expresident de Caja Madrid que es va suïcidar el 19 de juliol, és un dels responsables de defraudar 9,3 milions d'euros a través de l'ús de les targetes 'black'. Així, les autoritats judicials procediran a la venda dels seus béns ja embargats per recuperar aquesta quantitat de diners.

Dues de les grans empreses de Rodrigo Rato van registrar uns beneficis de quasi 300.000 euros el 2016 i van deixar enrere unes pèrdues de vora 400.000 euros l'any anterior. A més, ambdues van revalorar els seus actius fins arribar als 7,8 milions d'euros, segons publica 'El Economista'.

La secció segona de la sala penal del Tribunal Suprem ha declarat nul·la la condemna de 6 anys de presó a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa per l'ús fraudulent de les conegudes targetes 'black' de l'entitat financera, després de la seva defunció el passat 19 de juliol, segons han informat fonts jurídiques.

"Estic desitjant que acabi el meu curs escolar; tinc un estiu mogudet, no m'avorriré. L'última setmana de juliol navegant a Turquia, la primera d'agost cuidant el negoci, i després em retiraré entre la Costa Blava, també en vaixell, Sotogrande i més Madrid, i acabaré amb la meva filla i l'aspirant a Miami". Així explicava Miguel Blesa, el juliol del 2009, com serien les seves vacances, segons es pot llegir als correus que va publicar aleshores 'El Mundo'.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat aquest dilluns a l'Audiència Nacional que se celebri una vista en què demanarà mesures cautelars, entre les que podria incloure l'ingrés a la presó, per a l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, condemnat a sis anys de presó per les targetes 'black'.

L'Audiència Nacional ha condemnat els expresidents de Caja Madrid i Bankia, Miguel Blesa i Rodrigo Rato respectivament, a 6 anys i 4 anys i mig de presó pel cas de les targetes 'black'. Tots els acusats han estat condemnats a sentències que van dels 3 mesos als 6 anys de presó. Les penes imposades coincideixen amb les peticions que havia fet la Fiscalia Anticorrupció.

Les targetes 'black' eren totalment legals i l'Agència Tributària sabia perfectament de la seva existència. L'expresident de Bankia i vicepresident econòmic d'Aznar Rodrigo Rato ha defensat amb uns arguments similars que el seu col·lega, l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, l'existència d'aquests incentius. Rato, que s'enfronta a quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda continuada i 108.000 euros de multa –a més d'una indemnització de 2,6 milions d'euros–, ha declarat durant poc més de dues hores a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid). Ha respost tant a les preguntes del fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, com a les del seu advocat.

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha explicat que la targeta l'hi va entregar el secretari general, Miguel Ángel Montero, quan ell era conseller de Caja Madrid i no president -ho era Jaime Terceiro-, el 1994. "Em va precisar que era una targeta per a despeses de lliure disposició", ha afirmat a preguntes del fiscal, i no va preguntar "per confiança" quina era la naturalesa tributària d'aquelles targetes. També ha afirmat que "ni el Banc d'Espanya ni Hisenda hi van posar cap impediment", i ha dit que ha sabut "més el fonament de les targetes ara que quan va ser president" de Caja Madrid: "No em vaig posar a revisar acte per acte cada decisió de la caixa".

L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va voler solucionar el problema de les targetes 'black' amb més targetes. Segons avança aquest dissabte el diari 'El País' a partir d'uns correus electrònics interns de Caja Madrid, l'exvicepresident del govern d'Aznar va crear unes altres targetes opaques el febrer del 2012 després que Bankia sortís a borsa i mentre es buscava la manera de salvar el banc espanyol. Però quan José Ignacio Goirigolzarri va arribar a la gestió de l'entitat l'equip de Rato, va sol·licitar de seguida l'anul·lació d'aquestes targetes, segons un document que també revela 'El País'.

El govern espanyol ja ha sortit en defensa de la monarquia. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha anunciat aquest dijous que s'obrirà una investigació per determinar si existeix un delicte de revelació de secrets per la filtració dels missatges de mòbil en què Felip VI i Letícia van donar suport a l’empresari Javier López Madrid –avui investigat per haver finançat il·legalment el PP de Madrid– en ple escàndol per les targetes 'black' de Caja Madrid i Bankia.

Iñaki Gil, director adjunt d'El Mundo' i responsable del suplement LOC ('La otra crónica'), publica aquest dijous al diari una carta oberta a la reina Letícia, l'endemà que es fessin públics els missatges de suport que la monarca havia intercanviat amb l'empresari Javier López Madrid, investigat pel cas de les targetes 'black' de Caja Madrid, en què qualificava de "merda" aquesta publicació.

La causa contra Rodrigo Rato, Miguel Blesa, i altres 64 exdirectius de Caja Madrid i Bankia avança. I acosta l'exministre d'Economia i expresident de l'entitat a la presó. Després que el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu donés per conclosa la fase d'investigació de la causa el passat mes de desembre, la Fiscalia Anticorrupció ha començat ja a moure fitxa i ha sol·licitat que se li imposin quatre anys i mig de presó a Rodrigo Rato i sis anys a Blesa per dos delictes d'apropiació indeguda.