El consum de te llest per beure (ready to drink, RTD) està en auge a Catalunya. Una prova d'això és que en les vuit primeres setmanes del 2025 aquesta categoria de begudes ha crescut un 4,1% en valor i un 4,6% en litres consumits respecte al mateix període de l'any passat, segons la companyia d'anàlisi de dades Nielsen. El bon comportament de la categoria es produeix just enguany que Coca-Cola ha convertit el Fuze Tea en la seva única marca de te llest per beure, que ofereix una mescla de te, fruites i herbes sense gas ideal per prendre freda.

Dos gegants mundials de l'alimentació, la suïssa Nestlé i la nord-americana Coca-Cola, han ampliat aquesta setmana a Espanya el divorci que van iniciar el 2018 en relació amb la marca de refresc Nestea. Les dues multinacionals han anunciat que el contracte que compartien per a la comercialització de la marca de te fred expirarà sense renovar-se el pròxim 31 de desembre, de manera que Nestlé retindrà la marca i Coca-Cola, la recepta.

Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

Qui més qui menys ha sentit algun cop la frase “triomfar més que la Coca-Cola”. A banda del seu significat explícit -tenir èxit en alguna activitat-, té una lectura implícita que ens recorda que aquesta beguda marronosa i amb gas forma part de ple dret de la cultura popular. La van inventar els nord-americans a finals del segle XIX, però la seva presència és del tot universal i arreu del planeta els consumidors la senten seva. A Catalunya ja es podia comprar Coca-Cola als anys vint, però després de la Guerra Civil la distribució va quedar estroncada i no va ser fins a l’atorgament d’una nova concessió a un emprenedor català, durant la dècada dels cinquanta, que no se’n va normalitzar la venda. En aquella primera etapa d’abans de la guerra, l’home clau va ser Francesc Duffo Foix, que distribuïa la beguda a través de la firma Espumosos El Rayo, al carrer Balmes de Barcelona.

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management. 

Richard Nixon acaba el seu discurs i Nikita Khrusxov l’aplaudeix amb ganes. En poc menys d’un any un avió espia nord-americà serà abatut sobre territori soviètic i començarà la fase més tensa de la Guerra Freda. Però de moment les dues potències fan veure que s’entenen. La idea dels Estats Units és fer gala en l’entorn comunista dels avantatges tant del liberalisme com del lliure mercat, i omplen l’Exhibició Nacional Americana a Moscou de paradetes per demostrar-ho. Una part de la feina de Nixon, encara vicepresident del govern nord-americà, és fer que el mandatari soviètic Khrusxov visqui l’experiència capitalista en primera persona, així que en un moviment absolutament calculat el porta davant la parada de Pepsi perquè tasti la primera cola de la seva vida. És el 1959. Catorze anys més tard Pepsi es convertirà en el primer producte nord-americà fabricat i venut a Rússia.

Una petita destil·leria familiar valenciana ubicada a les antigues cavalleries del Palau del Marquès de Malferit, ¿podria ser l’origen d’un dels emblemes del capitalisme com és la Coca-Cola? Almenys és el que sentirà tot visitant que passi per Aielo de Malferit, un municipi de gairebé 5.000 habitants de la Vall d’Albaida on reivindiquen que una antiga beguda encara avui comercialitzada a la comarca, la Nuez de Kola-Coca, va inspirar John Pemberton, el farmacèutic que va crear el famós refresc estatunidenc el 1886.

Als 90 les lleixes dels grans magatzems van canviar de color. El polimetilmetacrilat, un tipus de plàstic transparent, resistent i fàcil de modelar, s’havia posat de moda i totes les empreses l’havien començat a incorporar als seus productes. Fins aleshores aquest material només es feia servir en àmbits com el de l’automoció i el de la construcció, per fabricar des dels parabrises dels avions fins als llums posteriors dels vehicles, passant per claraboies. Però, de sobte, s’havia popularitzat: acabava d’esclatar una febre incontrolable per tot el que fos transparent. “En màrqueting, el fenomen va rebre el nom de Clear Craze (bogeria clara)”, especifica Neus Soler, professora de la UOC experta en màrqueting.

Els refrescos light o zero -que són els que tenen menys de quatre calories per cada 100 ml- esgarrapen cada cop més mercat a les begudes ensucrades. El 2005 només el 18% dels refrescos que es consumien a Espanya eren sense sucre, una xifra que l’any passat ja va arribar al 33%, la qual cosa suposa un augment del 83%. Entre les principals companyies del sector aquest increment encara és més accentuat. Coca-Cola Light i Zero ja sumen el 39% de les vendes de refrescos de cola de l’empresa de Sol Daurella, Pepsi Light i Zero suposen el 37%, i la Casera sense sucre arriba al 35% de les vendes de Schweppes Suntory a Espanya.

“Una Coca-cola, siusplau”. És una petició que es repeteix milers de vegades al llarg del dia a Barcelona. Però a la Rambla, el centre neuràlgic de la ciutat, costa més aconseguir-ne una. La raó és que el gran competidor de la marca, Pepsi, s’ha convertit en la beguda de cola que comercialitzen més els bars i restaurants d’aquest carrer. L’ARA ha recorregut la Rambla des del carrer Pelai fins al Centre d’Arts Santa Mònica. Dels 53 bars, cadenes de menjar ràpid o restaurants que hi ha, 27 venen Pepsi (un 50%), i 20 Coca-cola (un 37%). Un bar té els dos productes, mentre que els set restants (un 13%) o estaven tancats, o feien obres, o no comercialitzaven cap de les dues marques, com és el cas de Starbucks, que té dos establiments a la Rambla.

“M’aposto 50 euros que si ara surts al carrer no ets capaç de tornar amb un paquet de xiclets que contingui sucre”, desafia Íñigo Madariaga. Aquest advocat, inversor i empresari està convençut que la tendència de consum està canviant cap a productes molt més saludables: menys sucres, menys edulcorants i més ingredients naturals. Una tendència que, segons Madariaga, ha vingut per quedar-se.

“És injust per als fabricants i també per als consumidors”. És la reacció d’una directiva del sector dels refrescos davant el nou impost que prepara el Govern. Els sucs de fruita, la llet de civada, el te fred, les llaunes de Coca-Cola i els batuts de xocolata, és a dir, moltes de les begudes més comunes en qualsevol llista de la compra, aviat pujaran de preu. Totes aquestes begudes envasades tenen contenen un ingredient clau que la Generalitat vol combatre: el sucre. Per això han decidit tirar endavant un impost que penalitzi aquests productes d’alimentació, perquè consideren que són perjudicials per a la salut i generen problemes, com ara l’obesitat. La llei d’acompanyament dels pressupostos que vol aprovar l’executiu inclou un capítol específic per a aquesta nova taxa. Es tracta, de fet, de recuperar una vella proposta. Fa tres anys el sector va aconseguir que no prosperés, però ara el Govern hi insisteix i el sector s’ha posat en peu de guerra davant la possible creació d’un impost que en els últims anys s’ha implantat en països com França i Itàlia.

Els refrescos ensucrats tenen les hores comptades. Primer va ser el Regne Unit i ara és Catalunya qui planteja que els pressupostos per al 2017 incloguin un impost a les begudes que contenen un alt contingut de sucre. Aquesta mesura no satisfà els interessos de les grans companyies del sector, però obre un nou nínxol de mercat que algunes empreses ja estan investigant per treure’n profit. La companyia catalana Kailani Ice Tea és la idea d’un anglès que vol buscar-li les pessigolles a gegants com Lipton i Nestea. Guy Morley treballava com a advocat en la indústria discogràfica de Londres quan va decidir deixar els litigis sobre drets d’autor i plagi de cançons per fer-se un lloc en l’ecosistema emprenedor de Barcelona.

Des de fa temps se sap que les cèl·lules cancerígenes són addictes a un tipus de sucre, la glucosa, que utilitzen com a font d’energia i consumeixen igual que ho faria un gran cotxe cremant benzina per anar a tot drap. La glucosa ajuda les cèl·lules cancerígenes a créixer i multiplicar-se molt ràpidament. Un estudi de Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), publicat l'any passat, va trobar la relació exacta entre el sucre i el càncer en descobrir el mecanisme amb el qual els tumors abusen de la glucosa per poder créixer.

El consum de begudes ensucrades amb gas com la cola o la llimonada podria accelerar l'envelliment, segons un estudi que ha fet públic el diari 'The Guardian' ahir dijous i que ja havia publicat originàriament el diari especialitzat 'American Journal of Public Health' . Els investigadors han analitzat l'impacte en més de 5.000 persones i han descobert que les que beuen 350ml d'aquests tipus de refrescos al dia pateixen canvis en l'ADN que fan les cèl·lules 4,6 anys més velles.