L'Ajuntament de Tremp ha posat en marxa un procés participatiu per decidir la ubicació del mercat setmanal, que es fa els dilluns. Des del consistori han recordat que, amb la voluntat de donar cabuda a totes les parades habituals i garantir les distàncies de seguretat, el passat 19 d'octubre va traslladar el mercat setmanal, de la plaça Catalunya a la zona esportiva del Juncar. El 15 de març, mentrestant, el mercat va tornar a emplaçar-se a la plaça Catalunya i carrers Lleida i Barcelona. Durant aquests mesos, l'Ajuntament ha rebut diferents punts de vista sobre el nou emplaçament i, aprofitant aquests canvis, s'ha cregut oportú sotmetre a valoració dels habitants del municipi de Tremp la ubicació final del mercat.

Barcelona ja ha engegat el procés per escollir el nou síndic o síndica de la ciutat. L'actual defensora dels barcelonins, Maria Assumpció Vilà, completa al juliol el seu segon mandat al capdavant de la institució, que es va crear el 2005 i que estipula en el seu reglament que no es poden encadenar més de dos mandats. Com ja va fer ara fa cinc anys, quan Vilà va acabar sent reelegida, l'Ajuntament ha obert un procés participatiu perquè tots els aspirants a defensor dels barcelonins puguin presentar-se i recollir suports en una votació popular. La decisió final, però, la tindrà el ple del consistori. La crida ha tingut aquest cop més acollida que el 2016, quan s'hi van presentar cinc candidats: ara hi ha cinc homes i tres dones que han presentat la seva candidatura a síndic.

L'Àrea de Benestar social, atenció a la diversitat, inclusió i igualtat de l'Ajuntament de Puigcerdà, en col·laboració amb el SIAD i l'Àrea de Joventut, ha impulsat un procés participatiu per tal d'identificar carrers, places o altres espais poc segurs per als ciutadans i ciutadanes i d'aquesta manera trobar solucions per intentar eliminar-los. Tal com han explicat des del consistori en un comunicat, s'entén per punt negre "zones, carrers, camins, places, cruïlles o altres espais per on les persones no volen passar, ja que no s'hi senten segures, perquè hi ha passat algun succés, perquè no tenen suficient llum o perquè són molt solitaris, entre altres motius". En aquest sentit, aclareixen que no es busquen punts negres de mobilitat viària o d'accessibilitat.

El Govern de la Generalitat ha iniciat un procés participatiu per tal de promoure un Pacte Nacional que contribueixi a incorporar la perspectiva intercultural en l’acció pública, gràcies al compromís del conjunt de tots els actors institucionals, socials, econòmics, polítics i ciutadans del país.

La Generalitat obre a partir d’avui un procés participatiu amb l’objectiu d’aportar propostes d’actuació per incorporar a l’Estratègia de lluita contra la corrupció a Catalunya. Es tracta d’un mecanisme d’interlocució entre la ciutadania i l’administració que ja es va preveure en l’acord de Govern aprovat l'11 de juny passat pel qual l’executiu acordava elaborar aquesta estratègia.

L'Ajuntament de Barcelona ha engegat un procés participatiu perquè els veïns, els paradistes i les entitats del barri de Sant Antoni puguin decidir sobre els usos dels espais veïnals del nou mercat, ara en obres. El procés, que porta per nom 'Omplim de barri el mercat', es farà en tres fases i la previsió és que s'acabi durant l'últim trimestre de l'any, segons ha explicat el consistori en un comunicat.

Les defenses de l'expresident Artur Mas i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han presentat aquest dimarts un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que s'arxivi la causa del 9-N. A l'escrit, al·leguen que el referèndum es va dur a terme dins la legalitat perquè no era un referèndum per obtenir "un mandat democràtic" sinó un procés participatiu que va quedar "completament" sota les mans dels voluntaris després que el Tribunal Constitucional (TC) el suspengués.

Al llarg de les dues últimes setmanes han desfilat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tant els imputats –Artur Mas, Irene Rigau i Joana OrtegaIrene RigauJoana Ortega– com els testimonis de la causa oberta pel procés participatiu del 9-N. Les informacions requerides fins ara, tant pel jutge com per la Fiscalia, en relació amb aquella jornada han estat exhaustives: des del cost de la jornada al paper que va tenir el Govern entre el 4 de novembre –quan el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la jornada de participació– i el 9, en què es va celebrar la consulta alternativa. La cosa, però, no acaba aquí.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que haver votat a la consulta alternativa sobre la independència del 9 de novembre "no constitueix infracció penal de cap classe".

El sí s'ha imposat a la consulta del Moianès amb el 80,4% dels vots a favor de la creació de la nova comarca, enfront un 16,35% de vots en contra, un 1,8% de vots en blanc, un 1,42% de persones que han optat per una altra proposta. La participació total ha estat del 47,38%, el que significa que han votat 5.146 de les 10.861 persones cridades a les urnes.

Un cop tancada la votació a la consulta del Moianès d'aquest diumenge, la participació registrada als 10 municipis ha estat del 47,38%. En total han votat 5.146 de les 10.861 persones cridades a dipositar el seu vot per decidir si el Moianès es converteix o no en comarca, segons ha informat el Consorci del Moianès. Per municipis, el que ha registrat una participació més alta al llarg de la jornada (de les 8.00 a les 20.00) és Collsuspina, on ha votat el 68,48% del cens (189 persones), mentre que la participació més baixa ha tingut lloc a Sant Quirze Safaja (31,31% del cens; 155 persones).

El Moianès celebrarà el proper 22 de març el procés participatiu per referendar la creació d'una nova comarca. La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, es reunirà a finals de la setmana que ve amb els deu alcaldes del Moianès per fixar la pregunta de la consulta, i ha assegurat que "el Govern ho té tot preparat".

El president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, han presentat aquest dijous tres recursos de súplica davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra de l'admissió a tràmit de les diverses querelles interposades per la celebració del procés participatiu el 9 de novembre. En els seus recursos, recorden que el delicte de desobediència requereix un "mandat exprés, concret i determinant", cosa que, segons ells, el Tribunal Constitucional (TC) no va fer. A més, han recordat que inicialment la Fiscalia Superior de Catalunya es va oposar a la querella, i que el TC no va aclarir la resolució fins després del 9-N.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha asseverat aquest divendres, després de conèixer la querella de la Fiscalia en contra seva, d'Artur Mas i de la consellera Irene Rigau, per col·laborar a organitzar el 9-N, que se sent "absolutament tranquil·la" perquè no s'identifica amb cap dels quatre delictes que li atribueix el ministeri públic.

Al Passeig de Gràcia, davant del Palau Robert, hi ha cues per poder votar al procés participatiu. Aquest és el primer cap de setmana després del 9-N, i molta gent que no va poder votar per diferents motius el diumenge passat, ha aprofitar el primer dia festiu.

Barcelona és una ciutat molt plural. D'uns districtes als altres, les diferències en molts àmbits són notables. Així, per exemple, mentre que a Ciutat Vella un 42,4% de la població que hi viu és estrangera, aquest percentatge es redueix a Les Corts fins a un 10,9% i a Sant Andreu a un 11,6%. Mentre que la renda per càpita és de 33.469 euros anuals a Sarrià-Sant Gervasi, a Nou Barris cau fins als 10.799 euros anuals. Un seguit de diferències, entre moltes altres, que després es tradueixen en diferències clares en les prioritats electorals que s'evidencien a cada comici. I diumenge, de nou, els resultats del 9-N van ser força divergents a cada barri i a cada local de participació.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha agraït aquest dilluns als voluntaris, els alcaldes, el Govern, el president Artur Mas i els votants l'èxit de la jornada del 9-N i ha celebrat que tothom reivindiqués "que, per damunt de les amenaces i les impugnacions del govern espanyol, les providències del Tribunal Constitucional i el discurs de la por, hi havia el seu dret a vot". A banda, ha destacat que "ha guanyat d'una forma rotunda i clara el sí-sí, la independència" i la voluntat de "regenerar el país des d'un punt de vista democràtic i per construir una societat més justa i amb igualtat d'oportunitats". Per això, la dirigent republicana ha instat a parlar els següents dies sobre com "materialitzar els resultats", cosa que, segons el full de ruta dels republicans, passa per unes "eleccions constituents". "Tenim el mandat per demanar que comenci la construcció del nou estat", ha insistit, i ha subratllat que "els ciutadans reclamen obrir un procés constituent on ells siguin protagonistes".