Que ens entri aigua a les orelles no és greu, això és el primer que deixa clar el metge de família del CAP la Pau de Barcelona, Fran Fernández Segura, però sí que pot ser molest. "L'orella externa és com un tub i quan ens hi entra aigua a la platja o a la piscina, sortirà sola de forma natural", explica. Si triga a fer-ho o ens molesta, ens podem ajudar amb una tovallola per eixugar l'orella o moure el cap. En cap cas, però, s'ha de manipular l'orella introduint-hi objectes o bastonets de cotó "perquè es pot inflamar i hi podem introduir bacteris".

"Soc AXIA, agent personal per a professionals sanitaris, proporciono orientacions diagnòstiques segons protocols mèdics i guies clíniques". Així es presenta la nova intel·ligència artificial (IA) generativa que des de fa dos mesos està disponible per a tots els treballadors dels centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya. És una mena de ChatGPT que ha elaborat el departament de Salut per ajudar els professionals sanitaris en la presa de decisions: quan un pacient entra a la consulta, el metge pot consultar el seu cas –sense posar-hi dades personals– i la IA proposarà diagnòstics i tractaments compatibles amb els símptomes descrits. Segons ha pogut saber l'ARA, estarà a prova fins a finals d'any i després es decidirà si es manté o no en funció de l'acollida que tingui.

La resiliència és un terme que deriva del llatí resiliens, participi del verb resilīre, que significa “saltar cap enrere i rebotar”. Es refereix a la capacitat d’adaptació i recuperació de l’individu davant una situació adversa o de risc. No hi ha dubte que, de situacions inesperades, n’hem tingut unes quantes els darrers anys, i a més a escala planetària. Recordin la crisi financera del 2008, la pandèmia de coronavirus, l’auge dels conflictes armats i la posterior escalada de preus. Si al context social, econòmic i polític hi sumem que no es destinen prou recursos a la nostra salut mental, francament tirar endavant de manera airosa sembla, més que resiliència, una heroïcitat.

Com a llegat de la pandèmia, el sistema sanitari català té multitud de plans de contingència per sobreposar-se a fenòmens externs amb rapidesa i flexibilitat. L'últim exemple de situació d'emergència va sacsejar dilluns la península Ibèrica. Mentre el país contenia la respiració per una apagada sense precedents que ho va paralitzar tot, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van garantir que tota l'activitat urgent que no es podia ajornar s'atengués amb normalitat. Ara bé, per assegurar que disposaven de prou energia i per evitar desplaçaments d'usuaris en el moment més incert, es van posposar gairebé 5.000 proves mèdiques i 500 operacions, segons dades provisionals del departament de Salut. Fonts consultades per l'ARA remarquen que ja s'estan reprogramant totes les intervencions sense afectacions assistencials greus.

Nova prova pilot al sistema de salut català. A partir de l'any que ve 10 centres d'atenció primària (CAP) passaran a ser Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR) que gestionaran també els serveis socials, tindran intel·ligència artificial a les consultes per omplir els historials clínics i nous rols professionals, com l'administratiu sanitari, per agilitzar la feina dels metges i les infermeres. L'objectiu és assajar tots aquests canvis al llarg del 2025 i avaluar-los a principis del 2026 per decidir si es fa extensiu o no a la resta de centres de Catalunya. Els primers 10 centres seran voluntaris i encara no estan definits.

L'accessibilitat al sistema de salut, sobretot a l'atenció primària, ha estat i és un dels grans camps de batalla i, alhora, una oportunitat de millora amb gran repercussió en el conjunt de la ciutadania. Però per afrontar aquest repte cal primer fer algunes consideracions importants des del meu punt de vista. Per exemple: la proposta dels actuals responsables de Salut de reduir l'accessibilitat de l'atenció primària al fet que el metge de família atengui els ciutadans que ho sol·licitin en un màxim de 48 hores, és, com a mínim, simplista. Per què?

"L'atenció primària és i ha de ser el cor del sistema sanitari, però els professionals no podem fer-ho sols. Cal un canvi de model, d'organització i de gestió, per garantir la seva continuïtat", adverteix la presidenta de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC), Remedios Martín, en una conversa amb l'ARA sobre el present i el futur dels CAP. Fa anys que metges i infermeres reclamen una transformació integral, sobretot després de la pandèmia, però cap govern (ni català ni espanyol) ha sigut capaç d'impulsar-la. L'ensenyament, per exemple, és un dels "grans reptes" que, segons Martín, cal abordar amb urgència perquè fa anys que està encallat. En concret, defensa que les universitats han de tenir assignatures de medicina familiar i comunitària i critica que, després de totes les lliçons apreses amb la covid, encara no s'hagin incorporat al currículum acadèmic: "Les facultats de medicina no ensenyen com abordar la relació amb els pacients".

L'any 81 vaig acabar la llicenciatura de medicina i cirurgia. Era sis anys després de la mort del dictador i un any després del reial decret que enunciava els traspassos en matèria de sanitat a la Generalitat de Catalunya.

Garantir l'accés als centres d'atenció primària en menys de 48 hores. Aquest és un dels principals objectius de la conselleria de Salut per a aquesta legislatura i un encàrrec directe del president de la Generalitat, Salvador Illa. La consellera de Salut, Olga Pané, entoma el repte, però avisa que no serà fàcil i es dona quatre anys de marge per aconseguir-ho. De moment dues de cada tres persones aconsegueix visita al CAP en cinc dies o menys.

Des d'aquest dilluns, tots els infants nascuts a partir de l'1 d'abril d'aquest any ja es poden vacunar contra la bronquiolitis en qualsevol centre d'atenció primària (CAP). La conselleria de Salut ha fet una crida perquè les 65.000 criatures que han nascut en els últims sis mesos s'immunitzin d'aquesta infecció respiratòria freqüent en nadons menors de dos anys i causada pel virus respiratori sincicial (VRS). La recomanació també s'estén als nadons que encara han de néixer entre l’octubre del 2024 i el març del 2025, ja que el patogen es propaga especialment durant els mesos freds de l'any. Aquests nens rebran la dosi a l'hospital.

Menys personal a l'atenció primària, menys llits als hospitals i menys operacions als quiròfans. És l'escenari del sistema de salut català per a l'estiu, en què hi haurà un descens de l'activitat que els sindicats adverteixen que impactarà de ple en l'atenció a la ciutadania. De fet, aquest dijous hi ha hagut les primeres protestes del sector a Barcelona en contra d'aquesta situació, si bé la conselleria de Salut hi treu ferro i assegura que entra dins la normalitat de l'estiu i que no hi haurà "afectacions" a la població. Amb tot, aquest agost, que serà el moment en què més professionals fan vacances i més baixarà l'activitat assistencial, Catalunya tancarà un de cada cinc llits d'hospitals i els CAP no tindran reforços per cobrir les baixes.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

La retallada dels reforços d'estiu als centres d'atenció primària (CAP) i el tancament de llits a l'Hospital Vall d'Hebron fan preveure uns mesos de juliol, agost i setembre complicats als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS). La primària haurà de suplir les baixes dels seus treballadors que estiguin de vacances amb el mateix personal, per la qual cosa s'espera que els treballadors hagin d'assumir més funcions i que algunes tasques es deixin de fer. A més, durant aquests mesos l'hospital més gran de Catalunya, el Vall d'Hebron, tancarà 272 llits i reduirà la seva activitat quirúrgica programada per les retallades pressupostàries. Davant d'aquest escenari, el conseller de Salut en funcions, Manel Balcells, ha afirmat que aquest és el "cost" de la pròrroga pressupostària i ha assegurat que s'atendran les urgències i només s'ajornaran algunes patologies i cirurgies programades.

Alguns centres d'atenció primària (CAP) hauran de disminuir el nombre de substitucions per cobrir professionals que estiguin de vacances aquest estiu. L'Institut Català de la Salut (ICS) va començar dijous a comunicar verbalment aquesta mesura als equips directius dels diferents centres atesa "la situació econòmica actual vinculada a la pròrroga pressupostària". Segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA, el departament de Salut no concreta quins CAP ni quants seran els afectats per aquesta decisió. Els centres, per tant, no tindran efectius per substituir els professionals que estiguin de vacances i ho hauran de suplir amb el mateix personal. D'altra banda, fonts de l'ICS asseguren que aquestes substitucions normalment ja es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip, ja que no hi ha ni professionals de medicina de família ni d’infermeria a la borsa de treball.

A Catalunya falten metges. El sector fa anys que ho reivindica, tot i que la ràtio de facultatius per habitant a l'Estat (4,5 per cada 1.000 habitants) està per sobre de la mitjana europea (4 per cada 1.000 habitants). Si s'analitza en detall, però, hi ha especialitats mèdiques que tenen un dèficit important de graduats i altres que tenen un gran nombre de mans disponibles. L'horitzó de jubilacions de la generació del baby boom, a més, agreuja la situació d'un sistema sanitari que haurà d'atendre una població cada cop més envellida i amb més patologies cròniques. Cal, per tant, un canvi de model assistencial que garanteixi la sostenibilitat del sistema, l'assistència de la ciutadania i unes bones condicions dels treballadors, castigats ara per torns extenuants i falta de descans. "Si no canviem de model sanitari anirem al col·lapse i a la pèrdua de qualitat assistencial", adverteix el president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), Jaume Padrós. Demana un gran acord polític entre les diferents forces per garantir que aquests canvis es facin amb independència del Govern resultant de les eleccions del 12-M.

El conseller de Salut Manel Balcells (Ripoll, 1958) fa balanç a l'ARA sobre l'actualitat del sistema sanitari català i analitza quins són els reptes actuals i futurs.

L'obesitat infantil no para de créixer i cada cop és més prevalent. És una epidèmia que sobretot s'acarnissa amb les famílies amb un nivell socioeconòmic més baix i que a Catalunya ja afecta el 12,6% dels menors. Amb l'objectiu de trobar una estratègia que permeti capgirar aquesta situació, la conselleria de Salut va impulsar ara fa cinc anys una prova pilot al barri de la Mina per rebaixar la incidència de l'obesitat infantil amb hàbits de vida més saludables i canvis en la comunitat que afavoreixin el menjar sa i l'esport. Amb els resultats de la intervenció a la mà, el Govern s'ha proposat estendre el projecte a 28 equips d’atenció primària (EAP) d’arreu del país.

L’adolescència és una època de canvis. A tots els nivells. També pel que fa a l’assistència mèdica, ja que, al nostre país, està previst que l’atenció mèdica per part del pediatre sigui fins als catorze anys (malgrat que no hi ha cap llei que en marqui l’obligació). A partir d’aquesta edat, el referent de salut sol passar a ser el metge de família, les consultes de seguiment no són tan habituals i les preocupacions o afectacions de salut dels nostres joves també varien d’acord amb la seva etapa vital.

La intel·ligència artificial (IA) ja fa temps que ha sortit del laboratori i avança a passos de gegant. La nostra vida quotidiana ja no es pot comprendre al marge d’aquesta revolució tecnològica. La incertesa sobre cap on ens conduirà conviu amb la seva acceptació. Un estudi de l’IE Center for the Governance of Change revela que augmenta el suport a la utilització de la IA i les noves aplicacions tecnològiques, fins i tot en àmbits reservats únicament als humans. Per exemple, un 51% dels europeus o un 75% dels xinesos substituirien els seus parlamentaris per algoritmes d’IA. A Espanya l’acceptació arriba al 66%. Aquestes dades no només mostren el desencís social amb la política, sinó la idea que les màquines poden arribar a fer les coses millor que les persones.

La intel·ligència artificial (IA) també aterrarà, aviat, als centres sanitaris. Sis centres d'atenció primària (CAP) assajaran l'eina Relisten, que és capaç de transcriure la conversa entre metges i pacients per proposar quins elements són prou importants per figurar a la història clínica. Aquesta prova pilot es presenta aquest dilluns al Mobile World Congress (MWC), segons ha avançat La Vanguardia, i consisteix a incorporar un micròfon a la consulta per captar i enregistrar el que diu el pacient. Així, la conversa es converteix en text, es filtra la informació més rellevant, com els símptomes, els medicaments o dubtes de la prescripció, i es tradueix al llenguatge mèdic. Cinc metges i una infermera assajaran aquesta tecnologia basada en la captació de veu i supervisaran totes les dades recollides abans que s'incorporin a les fitxes mèdiques.