International Trial Watch ha denunciat aquest dimarts que alguns dels comandaments que declaren al judici de l'1-O al Tribunal Suprem tenen "un passat policial fosc sobre el qual planen casos de tortures, maltractaments, mort de detinguts o justificació de les actuacions anteriors". El relat d'aquest tipus de testimonis és el que després marca, segons els observadors, l'explicació de policies i guàrdies civils, que acaba sent "pràcticament idèntica" tot i la prohibició de la contaminació entre testimonis. Es tracta de "cadenes de declaracions que poden haver estat contaminades en origen per funcionaris implicats en fets ben ombrívols", conclou ITW.

Felix von Grünberg, vicepresident de l'Agència d'Ajuda als Refugiats de l'ONU a Alemanya, és el primer observador internacional que declara en el judici al Procés per la seva tasca de supervisió durant l'1-O, tot i que tant ell com la resta no poden ser considerats oficialment com a tals per la manca d'acord amb l'Estat en una votació que el govern espanyol va qualificar d'il·legal. Aquest dirigent històric de l'SPD i exdiputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia s'ha ofert diverses vegades al govern espanyol del PSOE com a mediador per establir ponts de diàleg entre Catalunya i l'Estat amb la voluntat de trobar una sortida política al conflicte.

Després de vint-i-dues sessions de judici, els observadors internacionals consideren que la Fiscalia està confonent de forma premeditada l'exercici de drets fonamentals amb el delicte de sedició. La setmana passada, per exemple, amb la declaració de diversos guàrdies civils que van participar en les detencions del 20 de setembre i també en l'1-O. "El ministeri fiscal condueix les respostes dels testimonis donant a entendre que reunir-se i cridar, cantar o mostrar reprovació per les actuacions policials pot ser ja mostra d'elements de sedició", lamenten en el comunicat que han fet públic aquest dimarts i que recull les impressions d'International Trial Watch (ITW) durant la sisena setmana de judici.

La plataforma International Trial Watch, que coordina una trentena d’observadors internacionals, va anunciar dilluns que portarà les seves conclusions sobre el judici de l’1-O a les Nacions Unides. Així, tan bon punt hi hagi sentència, l’entitat presentarà una anàlisi del judici a l’Examen Periòdic Universal de l’organització en què recollirà les possibles vulneracions dels drets humans que s’hi hagin pogut produir. Espanya se sotmetrà a l’examen a principis del 2020.

Els observadors internacionals veuen una possible "falta d'imparcialitat" del president del tribunal del Procés, Manuel Marchena. En les valoracions de la cinquena setmana de judici al Suprem, la plataforma International Trial Watch (ITW) adverteix d'aquesta manera de procedir a partir d'una incidència en la sessió de dijous passat, en què estava citat a declarar com a testimoni el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. L'interrogatori de la Fiscalia va topar llavors amb les limitacions per preguntar sobre aspectes clau de l'acusació, ja que no van demanar el testimoni de Trapero, i Vox es va oblidar d'interrogar sobre reunions importants per al relat de la rebel·lió. En aquest context, Marchena va ser víctima de les seves pròpies decisions i es va veure obligat a restringir part de l'interrogatori a petició de les defenses, però més tard va fer ús dels seus poders per qüestionar Trapero sobre els fets rellevants que havien quedat en l'aire. Per a la plataforma, "aquesta manera de procedir podria ser un indici de falta d'imparcialitat objectiva del tribunal d'acord amb la doctrina del TEDH".

La Fiscalia ha intentat provar aquest dimecres la presumpta relació del Diplocat amb les missions d'observadors internacionals l'1-O, vinculada a una factura –segons les acusacions– pagada des de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les amb què s'intenta acreditar el delicte de malversació. Però el llavors secretari general del Diplocat, Albert Royo, que també està sent investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, ha desvinculat per complet el consorci que dirigia de la Generalitat i més encara del departament d'Exteriors, i ha recordat, a més, que no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional ni tampoc anteriorment, després del 9-N, ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ni del Tribunal de Comptes. En aquest sentit, ha negat categòricament que contractessin observadors internacionals i ha circumscrit el grup de polítics que van estar durant el referèndum a Catalunya a mers "visitants internacionals". "Era un programa de visitants internacionals, no d'observadors electorals", ha dit, i ha assegurat que es feien cada mes si hi havia interès i si ho demanaven diputats estrangers. I, en aquest cas, "volien visitar Catalunya aquelles dates per veure què passava", ha incidit, i recordat altres viatges per Sant Jordi, el 9-N del 2014 o l'obertura de fosses de la Guerra Civil.

International Trial Watch ha criticat aquest dilluns les preguntes "especialment preocupants" de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat a l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, en relació amb el dret a la llibertat de reunió, perquè considera que "es criminalitza la convocatòria i participació en manifestacions massives". En el seu balanç de les sessions de la setmana anterior, considera que la Fiscalia ha caigut en "imprecisions" i "en preguntes que podrien ser suggestives o capcioses". Els observadors de la plataforma també han denunciat la llarga durada de la sessió de dimecres passat i han criticat que les parts no sàpiguen el calendari complet del judici, perquè "pot afectar el dret de defensa".

Advocat penalista amb més de 30 anys i 500 judicis d’experiència, Emmanuel Daoud (París, 1963) té previst trepitjar Madrid les pròximes setmanes com a representant de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), que juntament amb la xarxa europea EuroMed Rights ha anunciat que envien dos observadors internacionals a seguir el judici.

El judici al Procés no començarà fins dimarts a les 10 del matí, però està previst que ja a les 7 h una llarga cua de públic i periodistes esperin ben abrigats en un dels accessos secundaris del Suprem. El tribunal obrirà les portes a les 8 h i la majoria no té cap lloc reservat: ni dins de la sala de vistes ni a les sales de premsa. A la llarga fila hi haurà un total de set observadors pendents de monitoritzar el judici, quatre dels quals internacionals. La sala els ha denegat tenir un lloc reservat al·legant que ja el poden seguir per televisió, un fet inusual en grans processos.

La plataforma International Trial Watch - Catalan Referendum Case (ITW) demanarà una reunió amb el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, per tornar a reclamar espais reservats per als observadors internacionals en el judici de l'1-O. En un comunicat difós aquest dissabte, l'entitat ha assegurat que seguirà "treballant per tal que l'observació acreditada pugui ser possible" encara que el Suprem ho rebutgés aquest divendres.

La plataforma International Trial Watch - Catalan Referendum Case, creada per facilitar la presència d'organitzacions internacionals com a observadors durant el judici del Procés, ha explicat aquest dimarts que han sol·licitat al Tribunal Suprem cinc places per poder seguir en directe les declaracions des de la sala de vistes. En concret, almenys 13 organitzacions d'observadors internacionals seguiran l'evolució de tot el judici, que se sumaran a un grup format per 15 acadèmics espanyols de reputat prestigi i tres experts internacionals independents.

L’estat espanyol està tensionant tots els seus músculs, totes les seves fibres perquè el judici començarà aviat. N’hi ha prou amb una simple ullada a les notícies d’aquest dimarts per confirmar allò que tantes vegades hem comentat: aquest serà un judici d’estat. En va donar l’ordre el rei Felip de Borbó el 3 d’octubre del 2017 amb el seu ‘¡A por ellos!’. Els jutges del Suprem es consideren l’última trinxera de la unitat d’Espanya que els polítics no han sabut garantir i l’exèrcit no pot garantir per la força de les armes quan s’és soci de la Unió Europea.

Un grup de diputats del parlament danès estudien fer d'observadors internacionals en el judici contra el Procés, per unir-se així a un grup d'eurodiputats que recentment també van anunciar que demanarien a l'estat espanyol ser al judici. "Sentim una gran obligació de mostrar que això no hauria de passar a Europa", ha afirmat el parlamentari Pelle Dragster, que ha assenyalat que és "molt important" que quan el judici de l'1-O comenci, hi hagi representació internacional d'advocats, experts en drets humans i també polítics. "Si la societat catalana ens crida, hi serem. Per això nosaltres estem preparats", assegura el diputat danès.

L'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj ha negat aquest dimarts que la Generalitat pagués al The Hague Center for Strategic Studies per les seves funcions en la missió d'observació internacional que va arribar a Catalunya pel referèndum de l'1-O. Segons ha declarat –com a investigat– al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, els diners que va cobrar l'institut holandès anaven destinats a un informe estratègic sobre riscos de seguretat i de geopolítica en assumptes com el Brexit, el conflicte siri, l'arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, la situació de Rússia i l'amenaça jihadista.

Helena Catt, cap de l'equip d'experts en eleccions internacionals, demana que, malgrat algunes irregularitats, fruït de les "difícils circumstàncies" en què es va haver de votar l'1-O, "es respecti el resultat". Catt és molt dura a l'hora de valorar l'acció de la violència policial: "Ahir vam ser testimonis de fets que cap monitor d'eleccions hauria d'haver vist mai, i esperem no haver-ho de veure mai més". Considera que va presenciar "nombroses i repetides violacions dels drets civils i humans".

Raül Romeva ha rebut aquesta tarda a la conselleria d'Exteriors sis observadors electorals, els primers que responen a la demanda del Govern perquè hi hagi presència internacional que supervisi els preparatius del referèndum. Aquesta missió internacional d'observadors electorals l'ha validat aquest mateix divendres al matí la Sindicatura Electoral, tal com preveu la llei, segons ha informat Romeva després de la reunió. Daan Everts, amb una dilatada trajectòria en el servei diplomàtic holandès i altres organismes internacionals, encapçala el grup, en el quan prenen part altres observadors internacionals del Regne Unit, els Estats Units, França i Polònia.

"Bielorússia encara té un llarg camí per recórrer en el compliment de les seves obligacions democràtiques". Les paraules de Kent Harstedt, coordinador especial de la missió d'observadors de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa) a Bielorússia, eren clares aquest dilluns, un dia després de les eleccions presidencials en aquest país de l'Europa de l'Est. El fins ara president, Aleksandr Lukaixenko, considerat l'últim dictador d'Europa –compta amb un llarg historial de vulneració dels drets dels ciutadans i persecució de mitjans i opositors–, va ser proclamat guanyador dels comicis amb el 83,5% dels vots, i va encetar així el seu cinquè mandat després de 21 anys al poder. Com en anteriors eleccions, però, els observadors internacionals tornen posar en qüestió la legitimitat d'aquesta victòria i donen credibilitat a les denúncies de l'oposició bielorussa, que titlla els comicis al país de "farsa".