El judici del Procés començarà el 12 de febrer amb més de 500 testimonis

MadridQueden exactament deu dies per a l’inici del judici al Procés. Coincidint amb el trasllat dels presos polítics a Madrid, el Tribunal Suprem va fixar ahir la data per a la primera vista oral el 12 de febrer a les deu del matí, una setmana després de l’inici previst fins ara. Carme Forcadell i Dolors Bassa ja han passat la nit a Alcalá-Meco, on havien estat fins a l’estiu. I Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, a Soto del Real, on compartiran mòdul durant els mesos del judici amb l’extresorer del PP Luis Bárcenas i l’expresident de Bankia Rodrigo Rato. El president del Govern, Quim Torra, i centenars de manifestants van acomiadar ahir el seu furgó a les portes de Brians 2.

Els dotze acusats, que s’enfronten a penes de 7 a 25 anys de presó per rebel·lió, malversació i desobediència –segons l’escrit de la Fiscalia–, no seran els únics protagonistes del judici. Pel Suprem desfilaran les pròximes setmanes desenes de polítics espanyols (com ara Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría), catalans (Artur Mas, Roger Torrent, Ada Colau...) i fins i tot bascos (com ara el lehendakari Iñigo Urkullu), un fet insòlit que carrega de raons els que asseguren que serà un judici polític. El Suprem encara no ha marcat el calendari de citacions, cosa que complica la feina a les defenses, segons denuncien. Els que declarin i testifiquin ho podran fer en català: s’han habilitat dos traductors per a totes les sessions.

El tribunal que presideix Manuel Marchena ha acceptat més de mig miler de testimonis, la majoria dels quals reclamats per la Fiscalia. Els set magistrats que jutjaran els líders independentistes han avalat gairebé totes les peticions de les acusacions –s’han acceptat els 256 testimonis de la Fiscalia, la immensa majoria de l’Advocacia de l’Estat i 58 dels 69 que havia demanat Vox–, però en canvi han deixat en paper mullat alguns dels que eren claus per a les defenses, sobretot els representants de la comunitat internacional.

Sense Puigdemont ni Rovira

D’una banda, i tal com ja havien avançat fonts jurídiques, l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy haurà de tornar a testificar –ja es va estrenar en el judici pel cas Gürtel–, com demanava Vox i la defensa de Sànchez, Rull, Turull i Forn. També parlarà davant el tribunal l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i l’exdelegat espanyol a Catalunya Enric Millo. De l’altra, el tribunal descarta que declarin per videoconferència l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per “la incompatibilitat” que suposa no ser jutjats per “estar en rebel·lia” i “l’obligació de dir la veritat que assumeix tot testimoni”. Tampoc parlaran testimonis demanats per les defenses de Sànchez, Forn, Rull i Turull: Felip VI ni, com a substitut, el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, perquè asseguren que no ho permet la llei, ni l’actual portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.

També s’ha descartat el testimoni de tots els experts internacionals que s’havien pronunciat en contra de la vulneració de drets fonamentals, com ara relators de l’ONU i premis Nobel de la pau així com el síndic de greuges Rafael Ribó, perquè consideren que la denúncia de la violència policial l’1-O i l’empresonament de líders civils no és sinó una “valoració personal prescindible”.

L’opinió internacional compta poc per al tribunal, que no està disposat a posar la feina fàcil als observadors internacionals. Ha descartat reservar-los cinc llocs, com havia demanat la plataforma que els aglutina tots menys Amnistia Internacional, que tampoc tindrà un lloc preferent. Recorda que les sessions seran televisades en directe, “per superar restriccions històriques en països veïns”, perquè així “tot ciutadà es pugui convertir en observador nacional o internacional”. Qüestiona, a més, la independència dels observadors internacionals que es volien acreditar.

En paral·lel al debat pressupostari

La data de l’inici del judici s’ha estat gestant des de fa mesos. El magistrat Pablo Llarena va intentar tancar la instrucció com més de pressa millor i a principi de curs el president del Poder Judicial i el Suprem, Carlos Lesmes, assegurava que començaria abans de Nadal. Al final el tribunal ha preferit extremar les garanties i no saltar-se passos per donar una imatge de transparència. Quan va sol·licitar el trasllat dels presos, Manuel Marchena va assegurar que l’inici seria “al voltant del 5 de febrer”, però al final ho ha acabat retardant una setmana.

Lesmes ho va voler vendre com una manera de donar més temps a les defenses per preparar-se –perquè fins que no hi ha la llista definitiva de testimonis és difícil encarar tota l’estratègia–. El cert, però, és que el Suprem encara no tenia enllestit l’escrit de 145 pàgines i volia evitar la mala imatge que hauria transmès convocant un judici amb només quatre dies de marge amb un cap de setmana pel mig.

El canvi de data suposa un problema afegit per al govern de Pedro Sánchez. L’inici del judici coincidirà amb el debat d’esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat, previst per al 12 i 13 de febrer al Congrés, en què l’independentisme té un paper clau. ERC i el PDECat han de decidir si permeten la tramitació dels comptes mentre dotze líders independentistes seuen al banc dels acusats, una coincidència que dificultarà encara més un canvi de posició. Els dos partits han exigit a Sánchez un gest, ara com ara inexistent, per acceptar la tramitació dels pressupostos.

Sigui com sigui, la cosa més probable és que la votació de les esmenes del 13 de febrer ja s’hagi produït quan declari el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que té previst el primer torn. El tribunal calcula que el judici arrencarà amb dos dies per a les qüestions prèvies, en què les defenses podran reclamar els testimonis desestimats o proves que no s’han acceptat. Les declaracions dels acusats s’allargaran almenys fins al 21 de febrer. Després elaborarà un nou calendari amb els testimonis.

Interlocutòria del Suprem amb l'admissió de proves pel judicial al Procés