Infermeres i alcaldesses: "No ens cal fer màrqueting i dir que cuidem les persones"

TortosaRosalia Pegueroles treballa una nit sí i una no fent d'infermera en un quiròfan de l'Hospital Universitari Verge de la Cinta. Quan acaba la jornada laboral, dorm unes hores i se'n va a fer d'alcaldessa al seu poble, Aldover (Baix Ebre). Daniela Lleixà també compagina les dues feines: comença el dia fent d'infermera al seu poble, a Mas de Barberans (Montsià), i a les tardes canvia la bata blanca per la vara d'alcaldessa. Mar Lleixà té una vida similar, tot i que ella és alcaldessa d'una ciutat més gran, Tortosa, i ha hagut de guardar la bata blanca a l'armari per a més endavant. Fins aquest mes de gener, feia d'infermera al mateix hospital que la Rosalia, però arran d'un acord de govern amb el PSC, a la darrera part del mandat li corresponia a ella fer d'alcaldessa, representant ERC. "Més endavant ja tornaré a fer d'infermera. Perquè jo soc infermera!", reivindica la Mar.

La casualitat, o potser no, ha volgut que tres dones infermeres de les Terres de l'Ebre fessin el pas a la política i acabessin sent les alcaldesses dels seus municipis. La Rosalia és la que hi ha estat més temps (des del 2015) i no té clar si continuarà. La Daniela, en canvi, ocupa el càrrec d'alcaldessa des del 2019 i sembla decidida a continuar, igual com la Mar. Però sempre hi ha dubtes: "És que jo anava la segona a la llista, no la primera", diu.

Dones i infermeres

Les tres infermeres estan convençudes que la seva formació i l'experiència durant aquests anys vestint la bata blanca són un gran capital per fer d'alcaldesses, tot i que han hagut de trencar alguns prejudicis: "He estat la primera dona alcaldessa del meu poble i, a més, durant 44 anys hi ha hagut tres alcaldes del mateix partit, del PSC. No sé si m'han arribat a qüestionar, però he hagut de reafirmar que realment tinc capacitat de lideratge", explica la Daniela, de Mas de Barberans. "Com a dona, en política has de demostrar coses que als homes no es demanen", diu la Mar, que assegura que també s'ha sentit menystinguda per ser infermera: "M'han qüestionat pel fet de ser infermera, però jo ho soc amb molt d'orgull. A més, m'ajuda molt a mantenir els peus a terra", diu la Mar.

Les tres professionals, que formen part del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), asseguren que el seu ofici és una gran escola per aprendre a escoltar la gent i fan una mica de mofa d'alguns lemes polítics: "A algunes persones els incomoda escoltar la gent, i per això necessiten aquests lemes de «posar les persones al centre» i tot això", diu la Mar. I la Daniela afegeix: "A nosaltres no ens cal fer màrqueting i dir que cuidem les persones, perquè ja va implícit en la nostra figura". La Rosalia afegeix: "Les infermeres som molt resilients i quan una cosa no ens surt bé, tornem a començar i ho fem amb passió. La passió no es pot oblidar. Tant si ets política com infermera, si no tens passió, ves-te'n cap a casa", diu. "Al quiròfan hi ha moments molt foscos i molta tensió. Una persona pot passar d'estar viva a estar morta en un moment", explica, i aquesta pressió ajuda a poder gestionar amb més facilitat altres reptes que presenta el càrrec d'alcaldessa.

Totes tres són d'ERC, però, com tantes altres persones, van entrar en política sense militar en cap partit i una mica sense voler. Algunes persones els van proposar que fessin el pas i, després de donar-hi moltes voltes, es van decidir amb l'únic objectiu –diuen– d'intentar aportar el seu gra de sorra per millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. Quan la Daniela es va sentir cridada a presentar-se com a alcaldable pel seu poble, va anar a veure la Mar, que era directora territorial de Salut de les Terres de l'Ebre, i li va demanar que l'apadrinés com a política. "Ja ens coneixíem perquè aquí t'acabes trobant", diu la Mar, que explica que quan es troben en actes o trobades del partit s'omplen d'abraçades.

Les tres professionals estan convençudes que la política necessita perfils similars, amb empatia i ganes d'escoltar. "Al final t'adones que governar també és cuidar la gent", diu la Mar.