JUDICI DEL PROCÉS
Política 01/02/2019

“Soc a la presó i No obstant estic ple d’esperança”

Raül Romeva respon des de Lledoners hores abans de ser traslladat a Madrid per afrontar el judici

4 min
“Soc a la presó i 
 No obstant estic ple d’esperança”

BarcelonaPoques hores abans de pujar a l’autobús de la Guàrdia Civil que ahir el va portar, juntament amb la resta de presos polítics catalans, fins a Madrid, Raül Romeva, exconseller d’Exteriors per al qual la fiscalia demana 16 anys de presó per rebel·lió i malversació, contesta un qüestionari de l’ARA que busca retratar el seu estat d’ànim. De la lectura de les respostes se’n desprèn que Romeva ha construït un discurs que dona sentit a tot el que ha viscut Catalunya els últims anys, i particularment a la seva estada a la presó, fins a fer-li desconèixer el significat de paraules com desànim o frustració. Tot i això admet, en relació a tot el que envolta el Procés, que “no existeix un manual d’instruccions que ens indiqui com gestionar circumstàncies com les que estem vivint”.

La primera cosa que volem saber és com es viuen, a dins de la presó, els moments previs al trasllat. “Amb tranquil·litat. És cert que convivim amb una inevitable incertesa per la desinformació que patim, però sobretot el sentiment és de tranquil·litat. Fa dies que tenim tota la logística a punt i, per tant, esperem dins la rutina que imposa la presó. Al matí em llevo cap a les 6.15 h, netejo la cel·la, i després faig ioga i meditació fins al recompte de les 7.30 h. Des de fa setmanes això m’ajuda a visualitzar el que vindrà. També aprofito estones per llegir, i amb l’Oriol, com que compartim defensa, seguim repassant i preparant l’interrogatori”.

El que va ser eurodiputat d’ICV (a Brussel·les és on es va fer amic d’Oriol Junqueras), cap de llista de Junts pel Sí i després conseller d’Exteriors no ha perdut el temps a la presó. Hi ha escrit un llibre, Esperança i llibertat (Ara Llibres), a la venda avui i demà amb l’ARA, en què reflexiona sobre la lluita no-violenta i com hi encaixa la presó que pateixen els polítics catalans. Romeva es mostra humil: “Només espero que el llibre sigui útil per al moment que vivim i que aporti una mica d’aquesta ànsia de llibertat i d’esperança per al futur que sentim a dins”.

Pel que fa al judici, no es fa gaires il·lusions. Se centra a denunciar la situació en la qual els obliguen a afrontar-lo: “Se’ns farà anar a les vistes des de la presó, després d’haver dormit poc i malament en una cel·la, en una furgoneta policial, emmanillats, en trajectes d’una hora d’anada i de tornada. Se’ns obligarà a seguir els horaris establerts en el règim penitenciari, la qual cosa dificultarà poder-nos preparar les sessions de manera adequada amb els nostres advocats. I això durant els mesos que duri el procés”.

Tot i això, no hi ha ni rastre de desmoralització ni desesperança. Com pot ser? Molt fàcil. No és un judici qualsevol. “Malauradament el judici no té res a veure amb la justícia. La presó política preventiva, la divisió de processos i causes, la indefensió en la instrucció o la configuració del tribunal així ho demostren. No encarem la defensa com un gest legal, sinó moral”. Parafrasejant Clausewitz, Romeva apunta que “entenem que el judici és només la prolongació de la demanda pacífica i democràctica que hem mantingut, però per altres mitjans”. Això no vol dir, però, que donin la batalla legal per perduda. “La nostra obligació és defensar-nos jurídicament i posar de manifest totes les vulneracions i anormalitats que envolten aquest procés”.

L’exconseller d’Exteriors considera que el principal repte de l’independentisme actualment és convèncer aquelles persones que no s’han sentit atretes per la idea d’una República Catalana o no la veuen factible. I per això llança un missatge a l’esquerra espanyola en general i a Pedro Sánchez en particular: “A qui hauria de témer l’esquerra espanyola, especialment els socialistes, és a l’extrema dreta, no als independentistes”. I avisa sobre una possible majoria entre el PP, Cs i Vox: “Si l’esquerra no és valenta, el projecte autoritari és el que prevaldrà a Espanya, per damunt dels socialistes”.

Fractura independentista

Sobre les fractures a dins de l’independentisme, Romeva demana no caure en el retret ni en l’intercanvi d’acusacions. I intenta suavitzar les relacions entre ERC i JxCat. “La realitat només és una: que l’exili i la presó són dues cares de la mateixa moneda, que és la repressió de l’Estat. I a tots ens pertoca fer una part de la feina. Uns la farem privats de llibertat, com a mostra dels dèficits democràtics de l’Estat. Altres, des de l’exili, com a altaveus cap al món del que vivim i del que volem”.

Davant les acusacions dels que pensen que no van tenir el coratge suficient per implementar la República, Romeva respon que “tot el que hem fet era necessari encara que no hagi sigut suficient. En tot cas, és la generositat, el respecte mutu, la pluralitat, els objectius i els lideratges compartits, el que sempre ens ha fet avançar”.

¿I els errors comesos? “M’agrada molt més parlar dels aprenentatges que no pas lamentar-me dels possibles errors que hàgim pogut cometre uns i altres. L’error està associat a la culpa; l’aprenentatge, a la capacitat de millora. Centrar-se en l’error estigmatitza, paralitza i desmoralitza. Centrar-se en l’aprenentatge permet corregir, motivar-se i continuar avançant”.

La fórmula Romeva és clara: persistir sent conscient que no serà ni fàcil ni curt però sí irreversible. “Soc a la presó, a punt d’encarar un judici per rebel·lió contra l’Estat amb penes sol·licitades de fins a 25 anys. No obstant, estic ple d’esperança de cara al futur”, conclou.

stats