Política 01/02/2019

El tribunal esquiva la visió internacional

Les defenses lamenten que es veti part de les proves

O.s. / M.f.f.
3 min
El president del tribunal que jutjarà l’1-O, Manuel Marchena, en una imatge d’arxiu.

MadridLa decisió del tribunal d’acceptar la majoria de proves, especialment un gran volum de testimonis, dona una percepció de “garantisme” a les parts. En aquest sentit, l’advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, i la de Joaquim Forn, Judit Gené, reconeixien ahir a TV3 que els magistrats havien tingut “màniga ampla”. L’han tingut en relació a les qüestions directament vinculades als fets i als actors que van participar en els últims compassos del Procés. Així, compareixeran els dirigents polítics protagonistes, alts càrrecs dels diferents cossos de seguretat, membres del Parlament, votants anònims de l’1-O i voluntaris de l’ANC que van ajudar a fer el cordó a la porta de la conselleria d’Economia, entre molts d’altres. Tanmateix, algunes defenses que volien anar més enllà i abordar el dret d’autodeterminació i la vulneració de drets humans han vist com se’ls han negat les aspiracions.

La visió internacional

Cuixart lamenta que es negui la veu a experts i intel·lectuals

Jordi Cuixart plantejava una estratègia amb un gran protagonisme per a experts internacionals, que no podran ser al judici. Ahir Òmnium lamentava que s’hagués negat la compareixença de premis Nobel i figures de renom com el lingüista Noam Chomsky i la sociòloga Saskia Sassen, signants del manifest Let catalans vote, del qual la fiscalia parla en el seu escrit d’acusació. Fonts de la defensa de Cuixart consultades per l’ARA critiquen la “por” del tribunal a la visió internacional i també posen d’exemple el fet que no hagi acceptat la presentació d’una qüestió prejudicial al tribunal de Luxemburg: l’objectiu, diuen, era que es pronunciés sobre el fet que la justícia alemanya no extradís Carles Puigdemont i en canvi a Espanya s’hagi mantingut la presó preventiva als líders independentistes.

En aquesta línia, a Oriol Junqueras i Raül Romeva se’ls ha negat la compareixença de relators de les Nacions Unides per parlar “sobre l’abast actual i el significat del dret d’autodeterminació”. Els jutges consideren que no cal aclarir la interpretació que fa Espanya d’acords internacionals. “Fer dependre de l’opinió de dos juristes la conclusió sobre la legalitat internacional del dret a decidir suposa trencar de manera irreparable el significat de la funció jurisdiccional”, sostenen.

Proves documentals

Les defenses no consideren un “regal” les concessions del tribunal

Més enllà dels testimonis, el tribunal ha acordat múltiples proves documentals, com un informe de la Guàrdia Civil sobre les mesures que va prendre de cara a l’escorcoll a la conselleria d’Economia i a la protecció “de les armes de foc que hi havia als vehicles” estacionats al carrer. També s’han acceptat dos pèrits perquè avaluïn les lesions dels agents suposadament ferits i perquè acreditin si l’escorcoll a la seu d’Unipost de Terrassa es va fer o no amb ordre judicial. Unes mesures que, a priori, poden beneficiar els acusats. “No és un regal. Tot això ho havien denegat en instrucció i en algun moment ho havien de garantir”, puntualitzen les fonts consultades. Amb tot, Gené lamentava ahir que el tribunal fes una selecció “esbiaixada” de la documentació de les causes del jutjat 13 de Barcelona o de la de l’Audiència Nacional contra Trapero. “Hi ha coses que ens podien beneficiar però que no entren a la causa”, es queixava. Sobre la petició de Junqueras d’anul·lar les proves que venen del 13, com l’ Enfocats, el tribunal diu que no és el moment d’abordar-ho.

stats