La situació es va repetir gairebé una cinquantena de vegades entre el 2017 i el 2020. Es presentaven com a llogaters, ensenyaven documentació falsa per aparentar solvència i signaven un contracte. Després de pagar la primera mensualitat, de vegades alguna més, deixaven de pagar i rellogaven el pis com a allotjament turístic. Algunes vegades fins i tot van fer obres sense que els propietaris ho sabessin per fragmentar el pis en més habitacions i aconseguir més diners amb els lloguers turístics. Aquest dilluns ha començat el judici als deu acusats de formar part d'aquest grup dedicat a estafar, extorsionar i coaccionar propietaris de pisos de Barcelona, que s'exposen a condemnes d'entre tres anys i mig i nou anys de presó. A l'inici del judici les defenses han intentat sense èxit anul·lar la causa per evitar que s'arribés a jutjar. Hi ha 48 perjudicats que reclamen que els tornin els diners de les rendes que no van cobrar en aquell temps i pels danys que van deixar en alguns habitatges.

Quan falten 48 hores per al primer debat sobre les ordenances fiscals del 2025 a l'Ajuntament de Barcelona, el govern municipal de Jaume Collboni encara no té garantits els vots per tirar-les endavant. Malgrat el preacord assolit aquest diumenge amb Barcelona en Comú per impulsar la regulació dels lloguers de temporada a la ciutat abans que s'acabi l'any, els comuns han deixat en l'aire aquest dilluns el seu posicionament en la votació de dimecres a la comissió. Tampoc ERC té decidit a hores d'ara el sentit del seu vot.

El govern no només encarrila la regulació dels lloguers de temporada de manera urgent, sinó que ho fa esquivant el Congrés dels Diputats. Aquestes són les dues aspiracions del ministeri d'Habitatge, sota la batuta d'Isabel Rodríguez, que aquesta setmana ha aprovat i autoritzat la tramitació administrativa urgent d'un reial decret a través del qual es crea l'anomenada Finestra Digital Única d'Arrendaments, que pretén ser el filtre dels contractes de lloguer de curta durada, siguin turístics, de temporada o els contractes per habitacions.

Les comunitats de propietaris tindran l'última paraula sobre la possibilitat que hi hagi pisos turístics a la seva escala. Així ho estableix el Tribunal Suprem que, a més, ha decidit que no caldrà la unanimitat de tots els propietaris, sinó que n'hi haurà prou amb una majoria qualificada de tres cinquenes parts que donin suport al veto.

L'informe de renda familiar que publica l'Ajuntament de Barcelona serveix per constatar amb xifres el que es pot veure a simple vista: que hi ha enormes diferències econòmiques entre els barris més rics i els més pobres. En aquest cas, però, les dades de l'exercici de l'any 2021 permeten veure que respecte a l'any anterior s'han aconseguit atenuar aquestes diferències. Així, el barri més ric, Tres Torres, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, passa de tenir una renda per càpita de 39.655 euros a una de 37.800, mentre que el més pobre, Ciutat Meridiana, puja dels 9.827 als 10.929. Els experts assenyalen que un dels factors que expliquen aquesta pujada superior al 10% en un sol any és l'increment aplicat al salari mínim, que entre el 2019 i el 2021 va passar de ser de 736 euros a ser de 965 euros (ara són 1.134). La baixada a Tres Torres també pot ser la mostra de les dificultats de la classe mitjana. En tot cas, es demostra que hi ha mesures econòmiques que tenen un impacte directe en la reducció de la desigualtat i que, per tant, milloren la cohesió social, que és un valor en si mateix.

Des del 5 de setembre, Nova York prohibeix llogar apartaments sencers si l'estada és de menys d'un mes. Per a estades més curtes, el propietari ha de compartir l'habitatge amb l'arrendador. La norma és un cop directe a empreses com Airbnb, que basen el seu model de negoci en el lloguer a curt termini. La ciutat de Nova York, que s'encareix any a any i té uns preus prohibitius, va generar l'any passat 85 milions de dòlars en ingressos nets a Airbnb, l'1% dels ingressos totals de l'empresa. Uns diners sortits dels prop de 30.000 apartaments que es calcula que hi havia registrats a la plataforma.

Que l'arribada massiva de turistes a les ciutats té efectes evidents socials i econòmics no és nou. Ara, però, un estudi internacional, liderat per la Universitat Rovira i Virgili, ha determinat que el turisme "massiu" comporta un augment de les desigualtats, més risc d'exclusió social i residencial i també un creixement de la precarietat laboral. Aquestes són les principals conclusions del treball, que s'ha dut a terme durant quatre anys i en el qual també han participat dotze institucions de set països europeus. S'ha analitzat a fons l'impacte del turisme a Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana.

La Federació Catalana d'Apartaments Turístics, que representa 27.000 pisos turístics a Catalunya, ha sortit al pas de les crítiques que rep el sector. La patronal s'ha volgut desmarcar dels problemes d'accés a l'habitatge, que segons ells són "estructurals" i no una conseqüència de la seva activitat. "Se'ns responsabilitza dels mals de l'habitatge, però el nostre sector es regula segons la demanda, i l'alentiment del sector per les regulacions és més que evident", ha lamentat la vicepresidenta de la Federació, Ester Torrent. També han llançat un avís: asseguren que sense la seva activitat "es perdria el 46% de l'oferta de places per pernoctar a Catalunya" i es posarien "en perill més de 26.000 llocs de treball i l'activitat econòmica de molts municipis catalans que viuen del turisme".

Com cada dia dels últims 45 anys, el Carles s’ha llevat a primera hora del matí per anar al Jofama, un bar familiar de la Dreta de l’Eixample amb gairebé setanta anys d’història. El va fundar el seu pare i ara el portaven ell i els seus fills. Avui, però, el Carles no ha aixecat les persianes. Fa cinc anys un fons voltor va comprar l'edifici, situat a la cantonada del carrer Girona i l'avinguda Diagonal de Barcelona i, a poc a poc, els veïns de la finca han hagut d'anar marxant: “Quan van arribar ens van dir que no havíem de preocupar-nos, que no canviarien res, però tal com anaven acabant els contractes de lloguer dels veïns, la gent havia de marxar perquè no els renovaven”, explica el Carles. El Jofama era l'únic que resistia, però finalment ha hagut d'acabar claudicant davant les exigències dels nous amos del bloc. El seu adeu suposa la desaparició del bar amb més tradició familiar de la Dreta de l'Eixample.

El 2020 va ser l'any dels hotels tancats, els avions a mig gas i les destinacions turístiques buidades de visitants, fins i tot en temporada alta. Tot i així, almenys en el miratge dels seus comptes publicats al Registre Mercantil, la societat espanyola d'Airbnb va tancar l'any passat amb beneficis. La plataforma de lloguer vacacional va acabar l'exercici amb uns guanys de 914.120 euros, un salt considerable respecte al 2019, quan el resultat va ser de 346.552 euros.

L'Ajuntament de Barcelona ha suspès preventivament i com a mínim durant un any l'atorgament de llicències per llogar habitacions turístiques en domicilis particulars, a l'espera que la Generalitat, autora del decret que ho permet, "rectifiqui" la normativa. La tinent d'alcaldia Janet Sanz ha reclamat "consciència i responsabilitat" al Govern, i que retoqui el decret per "evitar l'especulació i salvaguardar el dret a l'habitatge".

L'Ajuntament de Barcelona assumirà una nova competència que li permetrà regular el lloguer turístic d'habitacions. Des del 2015, el govern municipal reclamava a la Generalitat que aprovés el reglament per regular aquesta pràctica, que actualment és alegal, però finalment l'opció acordada entre les dues administracions ha estat un traspàs de competències. La capital catalana, que a partir de la Carta Municipal de Barcelona aprovada el 1998, té un règim especial, tindrà ara "la competència per regular, mitjançant les ordenances municipals, les activitats d'habitatge d'ús turístic i de llar compartida, que inclou la possibilitat d'establir requisits i limitacions temporals i límits màxims de vigència de l'habilitació per exercir aquestes activitats". Aquesta cessió, que ja s'havia pactat amb els grups municipals d'ERC i Junts per Barcelona el novembre passat, era una de les condicions dels comuns al Govern de la Generalitat a canvi d'aprovar els pressupostos i donarà a l'Ajuntament la capacitat de fixar quines condicions hauran de complir les persones que vulguin posar a lloguer alguna habitació de casa seva.

Airbnb i polèmica són dues paraules que han anat lligades gairebé des del naixement de la plataforma als Estats Units a finals del 2008. Des d’aleshores, la companyia ha crescut arreu del món entrant en conflicte amb administracions públiques de tots els nivells, comunitats de veïns i sectors empresarials tan tradicionals com l’hoteler. Per això ha desenvolupat una estructura potent i complexa, amb la intenció de fer lobi internacionalment i ha destinat milions d’euros no només a contractar experts en polítiques públiques, sinó també a campanyes, agències de comunicació i tota mena d’iniciatives dedicades a influir en l’esfera de decisions.

La regulació dels lloguers turístics que estan fent ajuntaments de tot Espanya per combatre la gentrificació i la pujada de preus del lloguer està en perill. De moment la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha portat als tribunals les normes sobre habitatges turístics aprovades per tres grans ajuntaments, els de Madrid, Bilbao i Sant Sebastià, en entendre que són contràries a la competència i perjudiquen els consumidors, i es planteja fer-ho en altres casos, com Barcelona, si es tira endavant una regulació similar.

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va anunciar ahir que estudia canviar la normativa que regula els habitatges d’ús turístic, vigent des del 2012. Un dels objectius d’aquesta revisió és “establir mecanismes de control perquè no s’hi facin segons quines activitats [de caràcter no turístic]”, tal com va assegurar en una entrevista a l’ACN.

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha anunciat aquest dimarts un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la plataforma de lloguer turístic Airbnb pel qual es retiraran 2.577 pisos que s'ofereixen a la web sense llicència. "Fa molt de temps que treballem per controlar el lloguer turístic a la ciutat", ha assegurat Sanz, que ha avançat que els pisos es retiraran de la web l'1 de juny. "A Barcelona només hi ha 9.500 llicències", ha recordat Sanz. "Aquest estiu hi haurà 2.577 pisos irregulars menys", ha recalcat.

S’acosta la calor i Airbnb apuja el to. Barcelona és una de les destinacions preferides dels usuaris d’aquesta plataforma de lloguer d’habitacions i apartaments turístics que no vol veure passar una altra Setmana Santa i, encara menys, un altre estiu sense tenir la situació normalitzada a la capital catalana. Per això, la companyia ha engegat una agressiva campanya en què demana directament als seus usuaris que escriguin als polítics catalans per defensar l’activitat de la plataforma i els fa arribar una eina perquè puguin escriure directament una desena d’alts càrrecs de laGeneralitat i l’Ajuntament de Barcelona. D’aquest últim, assegura que “està beneficiant les grans empreses turístiques per davant dels ciutadans”.