"Als que no van junts, se'ls penja per separat" ("Those who don't hang together get hanged separately"). Així s'expressa un diplomàtic europeu al Financial Times sobre l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. La frase recorda la necessitat que tenien els Vint-i-set d'unir-se davant de Washington per tancar un pacte satisfactori, amb la ironia afegida que es tracta d'una cita d'un pare fundador dels EUA, Benjamin Franklin, que la va pronunciar durant el conflicte de les tretze colònies nord-americanes amb la Corona britànica que va desembocar en la declaració d'independència dels Estats Units el 1776.

Ursula von der Leyen i la Comissió Europea poden intentar vendre com un èxit la negociació del tractat de comerç entre la UE i els EUA de Trump, però és obvi per a tothom que uns aranzels d'un quinze per cent són unes carabasses massa voluminoses per intentar maquillar el suspens, fins i tot quan el punt de partida eren uns aranzels del trenta per cent i l'amenaça d'una guerra comercial sense contemplacions. No és un èxit (és un fracàs) perquè, una vegada més, Europa es doblega davant les exigències d'un president dels EUA obertament antieuropeu i antiatlantista. Unes exigències, a més, que són arbitràries (Trump anuncia aranzels com i quan li dona la gana, escenificant un capteniment de petit cèsar que imposa la seva voluntat arreu) i que tenen molt més a veure amb el desig d'atemorir i humiliar els adversaris que no de corregir cap suposat greuge històric d'Europa cap als EUA. El que s'ha signat aquest cap de setmana a Turnberry, Escòcia, entre cop i cop de pal de golf per part de Trump, no és cap acord comercial: són les condicions d'un xantatge, revisables a caprici per part del xantatgista.

Davant l'amenaça per a la ciència que suposa l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca –amb retallades al finançament de projectes científics i la censura a determinades línies d'investigació–, Europa fa un pas endavant per atreure els científics nord-americans afectats per les polítiques del president dels Estats Units. La Comissió Europea ha anunciat aquest dilluns una nova inversió de 500 milions d'euros per al període 2025-27 per fer d'Europa "un pol d'atracció" per als investigadors d'arreu del món.

La tercera dècada del segle XXI és fins ara un període de forta expansió del deute públic i del paper de l’estat en les economies avançades. La greu crisi de salut pública causada per la pandèmia va disparar la despesa el 2020 i 2021. Després, l’esclat de la guerra d'Ucraïna i les turbulències als mercats energètics i agraris han prolongat un període excepcional d’intervencionisme econòmic. Serà l’any 2024 l’inici d’una fase de restabliment de l’equilibri de les finances públiques? En el cas dels països de la zona euro, l’aprovació de les noves regles fiscals per als països membres així sembla indicar-ho. Tanmateix, els enfrontaments polítics seran severs, perquè en el si de la unió econòmica i monetària conviuen dues cultures antagòniques de les finances públiques. Xoquen els països coneguts com a frugals i els que, de manera simètrica, podríem qualificar de malgastadors.

Cada mes d’octubre Hèlsinki acull el mercat d’arengades més important i antic dels que se celebren al país nòrdic. El mercat es remunta a gairebé tres segles enrere, quan la capital no era gaire més gran que un poble de pescadors. Durant una setmana, les tradicionals barques de fusta vingudes d’arreu de la costa bàltica ocupen el port per vendre arengades fumades, en escabetx o marinades. Cada any, però, es fa més difícil trobar al mercat arengades pescades a Finlàndia, un fet que posa en dubte la seva continuïtat en els anys vinents.

Brussel·les critica els plans per reduir emissions a Barcelona i l'àrea metropolitana. "No s'executen bé i falten recursos", n'ha dit l'advocada de la Comissió Europea Eulalia Sanfrutos Cano en la vista d'aquest dijous al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va examinar les queixes de la Comissió pels alts nivells de contaminació a Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Sanfrutos ha remarcat que en el cas de Barcelona el nivell d'execució de les mesures està "entorn del 50%". L'executiu europeu també ha sigut particularment crític amb Madrid, on també s'han superat els nivells màxims d'emissions contaminants, informa l'ACN.

És inevitable que l'impacte de l'òmicron i l'escalada global de la inflació afectin negativament el creixement de l'economia europea. Les autoritats comunitàries en són conscients, tal com han admès aquest dimarts els dos comissaris econòmics de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni. Tot i això, confien que la recuperació no descarrilarà perquè les polítiques públiques de suport han permès consolidar les bases de cara al futur postpandèmia. Els riscos són considerables, però per ara Brussel·les no veu necessari prendre noves mesures o canviar el camí fixat.

La comissària d'Igualtat, Helena Dalli, va crear a l'octubre una guia interna per a la Comissió Europea que pretenia aconsellar els seus comissaris en l'ús d'un llenguatge més inclusiu. Utilitzar el terme "festes" en comptes de Nadal per incloure els no cristians i evitar l'ús d'expressions com "creat per l'home" són algunes de les propostes plantejades i que la dreta europea no ha trigat a qüestionar, cosa que ha acabat amb la retirada de la guia.

L'excomissari europeu irlandès Phil Hogan va haver de deixar el càrrec al capdavant de la cartera de Comerç de la Comissió a finals de l'agost del 2020 per haver-se saltat les normes de confinament contra el coronaviurs i haver assistit a un sopar de golf amb més de vuitanta persones. Aquest estiu, Hogan ha fitxat per un bufet d'advocats nord-americà, DLA Piper, amb despatx per fer lobi a Brussel·les.

La Unió Europea assumirà el pagament de 277 milions de la despesa sanitària del País Valencià destinada a la lluita contra el coronavirus. Així ho ha anunciat el cap del Consell, Ximo Puig, que ha destacat que aquest és el primer pas en l'ús de les ajudes de la Comissió Europea. "És la demostració de la capacitat de gestió de la Generalitat i un aval fonamental per aconseguir més fons", ha emfatitzat Puig.

Una pandèmia mundial, l'espai Schengen a mig gas, la crisi econòmica més important des de la Segona Guerra Mundial, les amenaces de Londres de fer volar pels aires l'acord del Brexit, l'emergència climàtica, un incendi al principal camp de refugiats d'Europa... L'estat en què es troba actualment la Unió Europea és un immens trencaclosques de reptes i problemes, i això s'ha reflectit aquest dimecres en el discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, davant l'Eurocambra. Noranta minuts en els quals ha intentat no deixar-se cap punt i acontentar tots els grups parlamentaris, cosa que l'ha convertit en un mosaic eteri de tots els deures que té per fer. Cap gran novetat, però sí una vella conclusió: la Unió necessita més competències.

Tement-se que l’aturada del covid faci descarrilar la lluita contra l’emergència climàtica, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pretén avui tornar a posar al centre del debat la urgència d’aconseguir “una Europa climàticament neutral el 2050”, objectiu del seu Green Deal o Pacte Verd. El primer pas és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE un 55% el 2030 respecte del 1990 (el compromís actual és del 40%). Elevar l’objectiu europeu al 55% és el que Von der Leyen ja va proposar en el seu discurs de presa de possessió l’any passat, però és també el que va ser impossible posar per escrit en el text de la llei climàtica que la Comissió va presentar a principis de març, a causa de les resistències dels països de l’est, altament dependents encara del carbó.

La Comissió Europea ha tancat aquest divendres un acord amb Sanofi, una farmacèutica francesa, segons el qual Brussel·les s’assegura 300 milions de dosis si aconsegueix una vacuna fiable contra el coronavirus. Europa finançarà de manera avançada la investigació de la vacuna a canvi de tenir els 300 milions de dosis un cop estigui enllestida i es demostri que és segura i efectiva. Avui mateix Sanofi, que treballa conjuntament amb la britànica GlaxoSmithKline, ha anunciat un acord semblant amb els Estats Units, que pagaran a la companyia 2.100 milions per al desenvolupament de la vacuna a canvi de rebre’n 600 milions de dosis.

La Comissió Europea posarà sobre la taula a finals d'aquest any un paquet normatiu que regularà, sobretot, la manera com creixen les grans empreses tecnològiques. La idea de fons és modernitzar la directiva de comerç electrònic que ara regula el sector i que té dues dècades de vida.

“Sí, potser sí que hem anat massa lluny amb la globalització”. Unes paraules que sorprenen pronunciades per l’exconseller delegat d’una multinacional com France Telecom, Thierry Breton. Des de finals del 2019 és comissari europeu de Mercat Interior i, en plena pandèmia, Europa s’ha trobat sense mascaretes, sense respiradors i, sobretot, amb poca capacitat de produir-ne. I els pocs que teníem s’han segellat amb la prohibició d’exportar-los fora de la UE aprovada per la Comissió, que també ha demanat que es vigilin especialment les inversions estrangeres. A més, els governs han acudit al rescat de les seves economies, amb ajudes d’estat avalades per Brussel·les. Mesures excepcionals i proteccionistes que posen a la llum un debat que ja estava latent abans de l’arribada del coronavirus al Vell Continent: la sobirania econòmica.

Quinze eurodiputats de sis estats membres han reclamat a la Comissió Europea que investigui els correus dels jutges filtrats aquest dijous perquè "violen" drets fonamentals. En una pregunta a la Comissió Europea, els parlamentaris europeus asseguren que els "greus fets" publicats "perjudiquen el principi de l'estat de dret i la independència judicial, violant l'article 47 de la convenció europea de drets fonamentals". A més, recorden a la Comissió Europea que ja ha obert investigacions i ha proposat prendre accions contra Hongria i Polònia, i afegeixen que la Unió Europea "existeix per garantir els drets bàsics".

El bavarès Manfred Weber ha fet efectiva aquest dimecres la seva candidatura per substituir Jean-Claude Juncker al front de la Comissió Europea un cop el luxemburguès acabi el seu mandat després de les eleccions europees del pròxim mes de maig.

Multa històrica a Google. La Comissió Europea va anunciar ahir la imposició d’una sanció de 4.343 milions d’euros al gegant tecnològic per abús de posició dominant a Android, el sistema operatiu més popular en telèfons mòbils. Brussel·les va denunciar que es va afavorir la instal·lació de l’aplicació als fabricants de dispositius mòbils que utilitzin el sistema, restringint la competència i la innovació.

El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts el programa WIFI4EU, que pretén instal·lar més de 6.000 punts de connexió d'internet gratuïts en edificis públics (biblioteques i hospitals, per exemple) de la Unió Europea. El projecte està dotat amb un pressupost de 120 milions d'euros que, segons un comunicat emès per la UE, es repartirà de forma "geogràficament equilibrada".

Alemanya veu amb bon ulls que Lufthansa adquireixi part dels actius d'Air Berlin –en fallida–, però tanca la porta a una fusió entre la primera i la segona aerolínies del país. La ministra alemanya Brigitte Zypries ha dit aquest dilluns que la fusió és impensable "per raons de competència", ja que Lufthansa passaria a tenir una posició dominant al país, ha assenyalat el diari alemany 'Handelsblatt'.