Ja fa dos anys que les autoritats franceses van tancar alguns passos fronterers que uneixen les comarques gironines amb la Catalunya del Nord, i encara en mantenen quatre de tancats. Són el pas del coll de Banyuls (que uneix l'Alt Empordà amb el Rosselló), el del coll de la Manrella (l'Alt Empordà amb el Vallespir), el de la Vinyola i el d’Age (aquests dos últims a la Cerdanya). Tot i els actes de protesta i les cartes enviades per ajuntaments i associacions dels dos costats de la frontera, les autoritats franceses mantenen un tancament que perjudica greument famílies i negocis, i s'escuden en l’argument que és per evitar el pas d’immigració clandestina i de terroristes, una justificació que no convenç ningú. 

La regulació del marc competitiu en el sector de les telecomunicacions sempre ha estat una qüestió molt conflictiva i de difícil solució. Sobretot a la Unió Europea, on hi ha més d’un centenar d’operadors que no s’han de sotmetre només a la normativa de l’estat corresponent, sinó també a la regulació comunitària i internacional. Amb l'arribada de la banda ampla, en què es barregen el trànsit de dades i les trucades de veu fixes i mòbils, aquesta regulació s’ha complicat molt.

Dilluns de la setmana passada, el govern d’Ucraïna va demanar a la seu central de l’ICANN, l’organisme internacional que gestiona el sistema de noms de domini i adreces IP de l'internet global, que desactivés els dominis .RU i els seus equivalents en ciríl·lic, en represàlia per l’atac de l’exèrcit rus al seu territori. Al mateix temps, va reclamar als registres regionals d’Europa i de l’Àsia Central la revocació de totes les adreces IP assignades a Rússia. Aquestes mesures, si s'haguessin portat a terme, haurien deixat l'internet rus desconnectat de la xarxa mundial, de manera que els ciutadans, les empreses i les institucions del país s’haurien quedat sense pàgines web, adreces electròniques i serveis digitals propis, i sense possibilitat d’accedir als de l’exterior.

La companyia d'infraestructures de telecomunicacions catalana Cellnex ha tancat l'acord per comprar els actius europeus de l'empresa de Hong Kong CK Hutchison Holdings per un preu de 10.000 milions d'euros, segons ha comunicat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha tancat la investigació oberta al juliol per esbrinar si des del Govern s'havia intentat accedir als ordinadors dels jutges. Durant la primera quinzena de juliol, alguns magistrats que treballen a Catalunya van rebre missatges als ordinadors sobre la "vigència i aplicabilitat" de la instrucció 3/2018 de la secretaria d’Administració i Funció Pública, que regula l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Al final del missatge s'indicava la necessitat de "manifestar expressament" els termes de la instrucció. En el seu moment, el Govern ja va explicar que es tractava d'un error i que vetllaria perquè no es repetís més. Després de sis mesos, la investigació del poder judicial conclou el mateix i descarta qualsevol tipus de negligència o intromissió.

Poc més d'un any ha durat la pau al galliner dels operadors de telecomunicacions de referència, que sembla que hauran de tornar a les seves antigues guerres de preus. El juny passat descrivíem com la compra de Yoigo, per 612 milions d’euros, per part de MásMóvil suposava la certificació de la mort del mercat dels operadors mòbils virtuals, sempre més barats.

Durant la setmana passada a la seu central de Samsung a Seül es van encendre totes les alarmes. El motiu van ser una cadena d’explosions del telèfon intel·ligent Galaxy Note 7, el flamant model que el fabricant va llançar a finals d’estiu amb l’objectiu de refermar-se en el liderat dels telèfons intel·ligents de gamma alta, fins i tot per sobre dels novíssims iPhone 7. D’acord amb les prestacions del model, semblava que la batalla contra Apple havia de ser més aviat un passeig militar. Però alguna cosa ha fallat i Samsung ara ho pagarà car.

Pirates informàtics russos van accedir l'any passat a correus electrònics no classificats del president nord-americà, Barack Obama, segons han informat funcionaris del govern nord-americà al diari 'The New York Times'.

Amb la reforma de la llei d'enjudiciament criminal els polítics "podran accedir a informacions amb què fins i tot podrien pretendre, suposadament, manipular el joc democràtic, desqualificant oponents", afirma en un comunicat la veterana Associació d'Internautes. Encara més, segons l'entitat que es dedica a la defensa dels usuaris d'internet des del 1998, "ara es podran fer operacions del que es coneix com a 'espionatge polític' durant quatre dies", justificant-ho de manera "arbitrària" quan es consideri que es tracta de qüestions "d'especial gravetat".

La directora d'Innovació i Màrqueting a Europa de l'aplicació per a mòbils Line, Adriana Arias, afirma que tenen 18 milions d'usuaris registrats a l'estat espanyol, però no diu quants d'aquests la fan servir. I és que, tot i que Line ofereix molts més serveis a part de la missatgeria instantània, s'ha convertit en l'alternativa més coneguda a WhatsApp, amb molts usuaris que la tenen instal·lada al mòbil que no la fan servir habitualment però que hi recorren quan WhatsApp pateix alguna fallada important o per conversar amb alguns contactes concrets.