Només 48 famílies vulnerables tenen instal·lat un comptador social de llum a Catalunya. Dos anys i mig després que s'anunciés la mesura en el marc d'un conveni entre la Generalitat i Endesa per evitar les punxades elèctriques i els riscos que això comporta, el que havia de ser una mesura estrella contra la pobresa no passa de dades d'un tímid pla pilot. Sobre aquesta poca implementació ha posat aquest dilluns el focus la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, en la presentació al Parlament del seu informe per analitzar les polítiques públiques contra la pobresa energètica. Per a la síndica, ja s'haurien d'haver instal·lat "milers" de comptadors per tot el país, tenint en compte que Catalunya està en el top 10 de països europeus amb més habitants empobrits i que en una dècada s'ha gairebé quadruplicat la població que no es pot permetre mantenir casa seva a una temperatura adequada. A Espanya la xifra s'ha doblat, fins a situar-se en el 17% el 2022. "Catalunya està en posició de fragilitat en pobresa energètica", ha deixat dit davant dels diputats.

Que un polític amb un sou anual de 105.000 euros i un patrimoni d'uns dos milions cobri una ajuda per pagar la calefacció i l'aigua calenta mentre que consumidors realment vulnerables no el perceben. Aquesta paradoxa ha obligat el govern espanyol a revisar amb urgència una llacuna sobre les ajudes de l'Estat: el debat sobre si les famílies nombroses han de rebre el bo amb independència de la renda que tinguin fa anys que s'arrossega, però ha calgut que sortís a la llum el cas d'Enrique Ossorio, el vicepresident d'Isabel Díaz Ayuso, perquè el ministeri de Transició Ecològica comenci a estudiar ajustaments en els criteris d'accés al bo social elèctric i al bo social tèrmic. Es tracta d'establir una renda màxima per a les famílies nombroses per sobre de la qual ja no podrien gaudir dels descomptes i la subvenció.

Famílies vulnerables o pobresa energètica són conceptes que en els últims anys han entrat amb força en el vocabulari dels mitjans de comunicació. La guerra a Ucraïna ha agreujat aquest problema i el govern espanyol ha establert tota una sèrie de mesures per alleugerir el pes de les famílies. Algunes, com la rebaixa de l'IVA o de l'impost a l'electricitat, són automàtiques, però d'altres requereixen un cert coneixement dels mercats energètics i certa proactivitat per part dels usuaris per accedir-hi.

El bo social elèctric canvia de condicions. Les ajudes extraordinàries per pagar la factura de la llum aprovades pel govern espanyol amb la pandèmia han d'expirar el 28 de febrer en alguns casos i el 30 d'abril per als beneficiaris habituals del bo, que també havien vist com se'ls incrementava l'ajuda amb l'esclat del coronavirus.

Les cinc grans companyies energètiques espanyoles –Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP Espanya i Repsol– hauran d'aportar el 91,5% del finançament per al bo social elèctric el 2020, segons l'ordre ministerial que aprova els percentatges de repartiment de les quantitats destinades a finançar publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha multat amb 300.000 euros la companyia elèctrica Endesa per "incompliment de les mesures de protecció al consumidor", segons ha informat aquest dilluns el regulador.

El bo social ajuda cada mes 2,44 milions de llars a tot l’Estat a poder fer front al pagament del rebut de la llum. La xifra de perceptors d’aquestes bonificacions hauria de ser molt més alta, gairebé el doble tenint en compte les llars que pateixen pobresa energètica a Espanya, tal com ha reconegut la mateixa ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. A més, pràcticament tres quartes parts dels consumidors que actualment perceben l’ajuda podrien deixar d’ingressar-la el mes que ve, quan entri en vigor el nou bo social -amb nous requisits- i si no s’han inscrit i presentat la documentació correcta abans del 8 d’octubre vinent.

L’any 2008 una família catalana pagava de mitjana 1.566 euros en energia. Al 2018 pel mateix consum estaria pagant 2.238 euros, és a dir, un 40% més. El preu de l’energia ha pujat de manera exponencial en els darrers deu anys, mentre que l’Índex de Preu del Consumidor (IPC) només ha crescut un 14,7%.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat al Tribunal Suprem un recurs contra el reial decret de l’Estat que regula el bo social i la figura del consumidor vulnerable. Considera que la regulació no s’adiu a les necessitats de les persones vulnerables. “Estem convençuts que hem de defensar el que volem i rebutgem aquest bo social que s’ha fet d’esquena a la ciutadania, que només respon als interessos de l’Estat i se situa al costat de les elèctriques”, va denunciar ahir la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. L’Ajuntament considera que el reial decret 897/2017 de l’Estat és contrari a la Constitució i a la directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, que regula el mercat elèctric. Segons un informe de l’Ajuntament, si el bo social de l’Estat es posa en marxa exclouria el 43% de les persones que reben assistència per fer front a la pobresa energètica, unes 10.000 llars. El reial decret assegura que els possibles descomptes en les factures dels consumidors només es poden aplicar si les persones han sigut ateses prèviament pels serveis socials. “Hem de garantir el subministrament bàsic a les persones amb rendes baixes sense que els calgui trucar a les portes dels serveis socials”, va dir Ortiz.

Aquest divendres el ministre d'Energia i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha comparegut després del consell de ministres per explicar dos decrets llei que s'han aprovat en el seu àmbit. En primer lloc, el real decret del bo social. En aquest cas Nadal ha explicat que la normativa defineix els consumidors vulnerables com aquelles persones que tenen una renda inferior a 11.000 euros l'any a no ser que tinguin menors a càrrec, cas en el qual la xifra s'elevaria als 19.000 euros l'any. Hi hauria també una categoria de consumidors vulnerables severs, aquells que ingressen la meitat a l'any.

El Tribunal Suprem considera que les indemnitzacions a les elèctriques per les quantitats abonades pel bo social s'han de fer a càrrec del sistema elèctric i no a càrrec del Tresor. Segons la interlocutòria citada per Europa Press, el Suprem acorda l'obligació de reintegrar les quantitats abonades en concepte de bo social entre 2015 i 2016 a més dels interessos legals amb càrrec al sistema elèctric. Per tant, serà el mateix superàvit del sistema elèctric (o sigui el que paguen els consumidors) el que servirà per pagar les indemnitzacions a les grans empreses del sector.