"Mama, quan tindré una habitació per a mi sola?", pregunta la Jasmina, de vuit anys. Des del desembre passat, ella, juntament amb la Samia, la seva mare; el Redouan, el pare, i la Tamara, la seva germana, de tan sols tres mesos, viuen en una habitació d’un pis compartit dels serveis socials de Barcelona. Van patir un desnonament. Aquesta família marroquina subsisteix, a més, amb una ajuda de 300 euros, mentre el Redouan, que està fent uns cursos, espera aconseguir feina per aportar més diners a casa. Però a quina llar? Un habitatge on conviuen amb dues famílies més en la mateixa situació: tots en llista d’espera per aconseguir un habitatge que no arriba. La Jasmina, a qui li costa concentrar-se a classe, encara recorda el desconcert del dia del desallotjament. "Per què venen aquests homes? Per què criden?", preguntava als seus pares, que només li van saber respondre: "Ens canviem de casa, momentàniament".

Si les previsions no fallen, el primer que ens portaran els Reis és pluja i, en època de sequera, això sí que és màgic. Però a les criatures l’aigua no els farà la mateixa il·lusió perquè els esguerra el seu dia de l’any. La cavalcada en remull no és el mateix. Potser pels bons records que tinc de petita, i m’estic justificant, que la nit i el dia de Reis encara tinguin tants seguidors feliços em commou. Els veig l’emoció i els nervis en una fantasia qüestionable però en un temps que socialment dediquem als infants. És bonic veure com ocupen els carrers amb els seus abrics i els seus somriures. Alguns també tenen por i ploren, perquè costa d’entendre, tot plegat, i perquè la gent no acostuma a anar vestida de patge pel món. Afortunadament. El vestuari dels Reis i companyia a mi tampoc no m’ha acabat mai de fer el pes. Massa barroc. Però venen els Reis i se’ns omplen els espais d’infància. De la nostra, de la seva. De tendresa en temps interminables de guerres. 

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants ja té trenta-quatre anys. Necessitaria uns quants canvis. Però serà millor no intentar-ho. En molts països encara és paper mullat i molts del nostre entorn, més o menys complidors, acaben d’acceptar que es poden bombardejar i matar infants si és com a odi i revenja entre adults. Així és que millor no tocar-la. 

Els infants, per raons jurídiques i de capacitat de discerniment, no voten. Ara bé, des que es va aprovar la Convenció dels Drets de la Infància que reconeix el seu dret a la participació, hi ha hagut intents d’escoltar les seves opinions, molt necessàries. I és que els infants no són només persones adultes a esdevenir, sinó ciutadans de ple dret que han de ser considerats.

L’acte d’entrega dels premis ARA vinculats al Dia Internacional dels Drets dels Infants, celebrat aquest divendres a l’auditori de Fundesplai, al Prat de Llobregat, ha convocat més d’un centenar de nois i noies de l’Institut Escola Gornal (l’Hospitalet de Llobregat), l’Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona), l’Escola Els Pins (Barcelona) i l'Escola Ciutat Cooperativa (Sant Boi de Llobregat), en representació de les setanta escoles i esplais que han participat en aquesta edició. S’entregaven els premis als millors textos i els millors dibuixos, en aquesta ocasió concebuts els uns i els altres sota la idea d’una alimentació sostenible i saludable.

L'Agenda 2030, adoptada el 2015 per 193 països, va establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que la comunitat internacional es va comprometre a assolir d'una manera ètica i sostenible. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha dubte que els ODS representen una oportunitat per a la infància, ja que promouen i impulsen els drets que han de protegir les futures generacions.

Els pares investigats per violència masclista no tindran dret a les visites dels seus fills menors d'edat. Aquest divendres entra en vigor una reforma del Codi Civil que estableix que a partir d'ara en cas que hi hagi en curs un procés penal obert contra l'home per agredir la seva parella o fills, o hi hagi “indicis fundats de violència domèstica o de gènere”, els jutges no podran fixar cap règim de visites o l'hauran d'anul·lar si ja estava concedit.

El Port de Barcelona celebrarà el dia dels Drets dels Infants col·laborant amb el projecte Why?, de la pintora i il·lustradora Carme Solé i Vendrell. Les seves obres són pintures en blanc i negre amb el rostre d'un infant. La idea, en aquesta ocasió, és crear un mural col·lectiu que es penjarà a la façana del Museu Marítim a finals de novembre. Es tractarà d'un collage de grans dimensions format pels dibuixos dels nens i nenes que desitgin participar-hi i un espai per a la intervenció artística de Solé i Vendrell, que quedarà envoltada de les il·lustracions infantils.

Unicef ja reconeix deu escoles del Principat, sis del País Valencià i una de les illes Balears com a “referents” en educació en drets de la infància. A tot l’estat espanyol, 109 col·legis ja tenen aquest aval de l’agència de les Nacions Unides. Nascuda el 2017, la iniciativa premia “l’esforç” i el “compromís” dels centres perquè els drets de la infància i la ciutadania global impregnin els seus projectes educatius. També incentiva “la millora permanent i la innovació” en aquest sentit. A les escoles reconegudes, els drets dels infants es viuen “en cada decisió, en cada programa i en cada classe”, i “són una inspiració per a tota la comunitat educativa”, afirma l’Unicef. Fa tres mesos, sis noves escoles principatines s’incorporaven a la llista: Baldiri Reixac i Guinardó, de Barcelona; Petit Món - Felisa Bastida, de Castelldefels, i General Prim, Montsant i Rosa Sensat, totes tres de Reus, on va tenir lloc l’acte de lliurament dels reconeixements poc abans de Nadal.

Dimarts 19 de novembre, en el marc del trentè aniversari de l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, a la sala de Passes Perdudes del Parlament de les Illes Balears, just abans d’iniciar-se el ple, vuit dels partits polítics amb representació parlamentària varen signar l’addenda al Pacte Balear per la Infància. A l’acte hi varen ser presents representants de diferents partits polítics, el president del Parlament, Vicenç Thomàs; la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol; la presidenta d’Unicef Comitè Balears, Mercedes del Pozo, i el director de l’Oficina Balear de l’Adolescència i la Infància (OBIA), Serafín Carballo, com a entitats promotores de l’acte.

Com cada 20 de novembre, l'Unicef celebra el Dia Universal de la Infància per recordar els milions d’infants de tot el món als quals encara se’ls nega el dret a una atenció sanitària adequada, a una bona nutrició, educació o protecció. També és una data per celebrar els assoliments aconseguits. Aquest any la data és més especial encara perquè la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), el tractat internacional més ratificat de la història, fa 30 anys.

Segons un informe de l'Unicef d'aquest 2019, les guerres, els desastres naturals i les epidèmies posen en risc els drets i la vida de milions de menors d'edat arreu del món. La Convenció dels Drets dels Infants va ser aprovada ara fa 3 dècades, no sense dificultats. Es va trigar una dècada a trobar un consens bàsic, però al final és el text que han acabat rubricant més països del món. Queda malament no firmar-lo. Però una altra cosa és que aquest cant legal s'apliqui, perquè la pura i dolorosa realitat és que molts nens i nenes pateixen situacions dramàtiques: cada dia 15.000 infants moren en diferents punts del planeta per la impossibilitat de disposar d'una dieta sana, d'aigua potable o de vacunes. 28 milions de menors s'han vist obligats a fugir de casa per culpa de la violència, 58 milions no poden anar a l'escola per diferents raons i 73 milions viuen en condicions extremes. Els països o col·lectius que pateixen més aquests situacions dramàtiques són Líbia, Veneçuela, Ucraïna, la població de la conca del llac Txad, Síria, l'Afganistan, els rohingyes, el Iemen, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud i Etiòpia. Com es pot comprovar, el continent africà és el que en surt més malparat.

Divuit municipis de Catalunya s’han compromès amb la Declaració de Colònia d’Alcaldes i Alcaldesses de Ciutats Amigues de la Infància, impulsada per UNICEF, que insta el món local a treballar en pro dels drets de la infància i millorar la vida, les oportunitats i el benestar dels nens, nenes i adolescents que viuen a les seves ciutats.

El terror en majúscules entre quatre parets d'un suposat centre d'ensenyaments religiosos a Nigèria. D'això va intentar fugir el Jibril, i el càstig va ser estar penjat dels braços fins que els ossos de l'espatlla se li van trencar. Ell és un dels gairebé 400 –en un principi es va parlar de 300– homes i criatures que dijous van ser rescatats d'aquesta mena d'escola de l'horror a la ciutat de Kaduna, que comparteix nom amb l'estat al nord del país.

Amb motiu del Dia universal de la infància, Unicef Comitè Balears organitzà, el passat dia 19 de novembre, conjuntament amb el Parlament de les Illes Balears i l’Oficina de Defensa de Drets del Menor, el VII Parlament Infantil sota el títol ‘Inventant la vacuna de la pau i el bon tracte’.

Coincidint, ahir, amb el Dia Internacional dels Drets dels Infants, el síndic de greuges, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, Maria Jesús Larios, han instat les administracions públiques a donar un nou impuls a les polítiques d'infància amb vista a l'any 2019, per corregir els principals dèficits existents. També han recomanat que es restitueixin mesures positives suprimides arran de les restriccions pressupostàries i es recuperin els nivells d'inversió en polítiques d'infància previs a la crisi econòmica.

Els municipis de Calvià, Felanitx, Inca, Manacor i Palma s’estrenaran com a Ciutats Amigues de la Infància. El Consell Insular de Formentera, Maó, Santanyí i Eivissa han aconseguit la renovació per a quatre anys més amb el compromís de continuar treballant per garantir i promocionar els drets de la infància en el marc d’actuació local.

No cerquen 'm'agrades' buits ni exigeixen mòbils per a tots. Els nins i adolescents van de debò. "Cal dir que nosaltres som el futur i no podem pensar sempre en la gent d'avui, perquè d'aquí molt pocs anys nosaltres serem aquí, i han d'escoltar-nos de seguida", explicava la Júlia (15 anys). Així de clar ho digueren després d'haver participat en la Cinquena Trobada Estatal de Consells de Participació Infantil i Adolescent, que va acollir la ciutat d'Oviedo el cap de setmana passat i que culminà amb la lectura

"Poder parlar des del faristol de les Nacions Unides és una experiència que recordaré tota la vida". Amb aquestes paraules s'expressava Laia Rigat, alumna de 2n de batxillerat del Montessori Palau Girona, després de participar, juntament amb 11 alumnes més, a la conferència del Model Montessori de les Nacions Unides (MMUN), en unes jornades que es van celebrar entre el 21 i el 24 de febrer a Nova York.