"Han estat anys, moltes reunions, moltes taules de negociació i un text molt complex que feia 22 anys que no es tocava", ha reivindicat alleugerida la ministra de Sanitat, Mónica García, després d'anunciar aquest dilluns l’acord per a un nou Estatut Marc dels professionals sanitaris. Un pacte que han signat diversos sindicats laborals, però no els sindicats mèdics. L'Estatut Marc és la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris al conjunt de l'Estat i la seva actualització ha estat una de les prioritats de la ministra García en aquesta legislatura. Després de molts estira-i-arronses entre sindicats i administració, vagues i amenaces d'acabar guardant el text en un calaix, finalment s'ha arribat a una entesa amb els sindicats SATSE-FSES, CCOO, UGT i CSIF.

El pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Sanitat per l'incompliment de la llei de l'avortament té un nou capítol al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. El departament de la ministra Mónica García ha presentat un recurs contenciós administratiu que reclama que sigui l'alt tribunal el que forci la Comunitat de Madrid a crear el registre de facultatius objectors de consciència a l'avortament, una llista a la qual obliga la llei del 2023 i que serveix per ajudar a planificar els serveis de ginecologia als centres. "Resulta acreditat que l'administració autonòmica no ha complert amb l'obligació que l'imposa la llei. [...] Tampoc ofereix dubte que la mateixa no ha contestat, ni consta que hagi efectuat cap actuació, en relació amb el requeriment efectuat per la ministra de Sanitat a la consellera de Sanitat", esgrimeix el document, al qual ha tingut accés l'ARA.

El conseller delegat de Ribera Salut –l'empresa que gestiona l'Hospital de Torrejón de Ardoz, a Madrid–, Pablo Gallart, s'ha apartat temporalment de les seves responsabilitats sobre aquest centre sanitari després de la publicació dels àudios d'una reunió en què ordenava rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera i augmentar els seus beneficis. El grup Ribera ha defensat en un comunicat que el fet que Gallart es desvinculi de la gestió de l'hospital busca "garantir els valors i l'ètica" del grup.

La targeta sanitària podria patir afectacions al llarg d'aquest dimecres per un problema tècnic que afecta el Centre de Processament de Dades (CPD) del ministeri de Sanitat. L'origen de la incidència sembla que és una fallada elèctrica de matinada, que ha afectat el sistema de refrigeració del centre de dades i ha provocat un sobreescalfament i la caiguda temporal dels serveis allotjats en aquesta infraestructura.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha anunciat aquest divendres la seva intenció d'aprovar "aquest mateix any" el pla antitabac, que ha d'endurir la llei del 2010 ampliant els espais lliures de fum i limitant l'accés als vapejadors. També ha dit que “en els pròxims mesos” donarà llum verda a la normativa que regula els usos terapèutics del cànnabis i desempolsarà la llei contra el consum d'alcohol entre menors i embarassades, paralitzada des del 2001. García ha fet de les mesures de salut pública vinculades a les addiccions el seu cavall de batalla des que va assumir la cartera sanitària, el novembre passat, i aquest divendres ha tornat a portar les dues propostes estrella a la seva primera compareixença al Congrés. Allà ha desgranat les línies mestres de la seva legislatura.

L'embat del coronavirus va afectar l'activitat quirúrgica a tots els centres públics de l'Estat: moltes intervencions es van suspendre, però també es van deixar de fer moltes primeres visites amb especialistes, cosa que va comportar que molts pacients que en condicions normals s'haurien incorporat a les llistes d'espera no ho fessin. La recuperació va ser progressiva els anys 2020 i 2021, però segons un informe publicat aquest dimarts pel ministeri de Sanitat, l'any 2022 es va tancar amb la quota més elevada de persones (prop de 80.000 espanyols) pendents d'operar-se dels últims anys. A Catalunya es va viure una situació similar i es va tancar l'any amb prop de 173.500 pacients en llista d'espera, els quals triguen 154 dies de mitjana a passar per quiròfan.

José Manuel Miñones Conde (Santiago de Compostel·la, 1972), nou ministre de Sanitat, és el nom més desconegut del nou executiu, ja que Héctor Gómez, que ocuparà la cartera d'Indústria, va ser portaveu socialista al Congrés. Quina és la intenció de Pedro Sánchez amb aquest nomenament? Com ja va passar precisament amb Reyes Maroto i Carolina Darias, el president espanyol fa servir el consell de ministres per preparar candidats territorials per al futur: Miñones Conde, actual delegat del govern a Galícia, es prefigura com a futur candidat socialista a la Xunta.

Gairebé la meitat dels espanyols, un 40,9%, han fumat cànnabis algun cop a la seva vida, i això és el doble que la primera vegada que l’enquesta del ministeri de Salut EDADES va preguntar per aquesta addicció: el 1997 el 22,9% dels habitants confessaven haver provat o haver-se col·locat amb marihuana. Cada any aquesta xifra ha anat a l’alça. Fa una dècada ho havien fet el 30,4% i enguany s’ha assolit el màxim amb 10 punts més. El consum de cocaïna esporàdic és molt menor, però també puja cada any. Si el 1997 n’havia esnifat un 3,4% de la població, el 2022 un 11,7%, un punt i mig més que fa 10 anys. 

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) assegura que "no hi ha cap necessitat urgent" d'administrar la tercera dosi de la vacuna contra el covid-19 a la població general. L'organisme regulador ha assumit la recomanació del Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC), que dimecres va publicar un informe on s'assenyala que no hi ha prou evidència sobre la idoneïtat de les injeccions de reforç –o booster, en anglès–. "Un de cada tres adults de més de 18 anys encara no està completament vacunat. En aquesta situació, ara la prioritat hauria de ser vacunar totes aquelles persones elegibles que encara no hagin completat el curs de vacunació recomanat", subratlla l'agència en un comunicat. L'EMA, doncs, supedita la vacunació amb terceres dosis a l'augment de la cobertura vacunal al màxim.

Després de l'obertura de les fronteres al turisme, Espanya comença el compte enrere per acabar amb l'obligatorietat de la mascareta al carrer. Fa dies que tant el ministeri de Sanitat com les comunitats intenten arribar a un acord sobre la mesura, però tot i que estava previst que s'hi arribés ahir dimarts, en el marc de la comissió de Salut Pública, un cop més es va fer esperar. Diferents governs autonòmics pressionen la Moncloa per posar una data, i el president espanyol, Pedro Sánchez, ha intentat calmar els ànims aquest dimecres anunciant que "aviat" s'acabarà amb l'obligatorietat.

Creix el xoc entre el ministeri de Sanitat i les comunitats per l’acord sobre horaris i aforaments de l’hostaleria i l’oci nocturn. Tant la Comunitat de Madrid com Euskadi van assegurar ahir al matí que no l’aplicarien i poc després s’hi van unir les Balears, governades pels socialistes, que dimecres no s’hi havia posicionat en contra en la reunió del Consell Interterritorial de Salut. Poc van tardar a fer el mateix la resta de comunitats governades pel PP –Castella i Lleó, Galícia, Andalusia i Múrcia–, mentre que Catalunya va insistir que treballa en un protocol propi per reobrir aviat i “donar aire” als ciutadans.

El ministeri de Sanitat ha advertit que la campanya de vacunació es podria veure afectada pel "greu problema de comunicació" que estan generant algunes comunitats entorn de la segona dosi dels menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca. El toc d'atenció va especialment adreçat a Andalusia, Galícia i Madrid, que estan recomanant expressament el preparat anglosuec a aquest col·lectiu o demanant el consentiment informat tant als que volen rebre Pfizer com als que prefereixen AstraZeneca. Catalunya, en canvi, segueix fil per randa les directrius de Sanitat, tot i haver-se mostrat partidària durant la discussió amb el ministeri d'inocular AstraZeneca en les segones dosis.

El ritme de vacunació a l'Estat viurà aquesta setmana una acceleració sense precedents. Després dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, que van portar la Unió Europea a encomanar-se a Pfizer amb la compra de 50 milions de dosis addicionals aquest trimestre, l'escenari ha canviat radicalment. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat aquest dilluns des de la Rioja que avui Espanya batrà el rècord d'arribada i repartiment de vacunes entre les comunitats, amb més de 2 milions de dosis en un sol dia. En concret, es tracta d'1.763.190 dosis de Pfizer, 103.200 d'AstraZeneca i 188.400 de Moderna, a l'espera que Janssen enviï la segona remesa compromesa per a aquest abril. Pel que fa a Catalunya, li pertoquen 280.000 dosis de Pfizer, 30.200 de Moderna i 16.900 d'AstraZeneca.

Espanya escalfa motors per a l'entrada en vigor del passaport covid, el que les autoritats europees han anomenat certificat verd digital. La decisió de la Comissió Europea de donar llum verda al primer esborrany del document ha obert la porta al ministeri de Sanitat a començar a dissenyar com serà l'arribada d'estrangers a l'estiu, després de setmanes de pressió a Brussel·les –juntament amb Itàlia i Grècia– perquè les persones vacunades poguessin moure's sense impediments per la Unió Europea. Al final, però, serà cada estat europeu qui podrà decidir les restriccions que imposa, independentment del certificat.

Espanya rebrà aquest dimecres a primera hora els primers vials de la vacuna de Janssen, l'únic preparat monodosi contra el covid dels quatre en ús a la Unió Europea. Després de setmanes amb avançaments i retards en les previsions, finalment la filial de Johnson & Johnson complirà amb els calendaris i enviarà una primera remesa de 300.000 dosis per repartir entre les comunitats autònomes. Aquestes vacunes, que permetran accelerar el ritme de vacunació perquè només cal una injecció per persona, es destinaran inicialment a la població que té entre 70 i 79 anys, segons ha anunciat aquest dilluns la ministra de Sanitat, Carolina Darias.

Confinament perimetral de totes les comunitats, toc de queda com a molt tard a les 23 h i reunions en espais públics i privats de fins a sis persones i quatre màxim en interiors. Aquestes seran finalment les restriccions que entraran en vigor al conjunt de l'Estat -amb l'excepció de les Canàries i les Balears, que no tenen prohibició de viatjar-hi si es fa una PCR- a partir de dijous de cara a les festes de Setmana Santa. El ministeri de Sanitat i les comunitats no han arribat a un acord en el si del Consell Interterritorial de Salut per endurir les mesures, tal com havia sondejat la titular del govern espanyol, Carolina Darias, en una sèrie de trucades a consellers autonòmics dimarts al vespre. Sanitat proposava el tancament de l'activitat no essencial a les 20 h, tal com ha avançat aquest matí El Mundo i ha confirmat la consellera de Salut, Alba Vergés, que era reticent a la idea a l'espera de conèixer-ne més detalls.

Només tres dies després d'acordar d'urgència la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca, Espanya ha decidit tornar a reprendre la campanya a partir de la setmana que ve arran de l'últim aval de l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès). Així ho ha acordat per unanimitat el ministeri de Sanitat amb les comunitats autònomes. Però a diferència de països com Itàlia, que ja començaran demà divendres mateix, l'Estat s'esperarà a dimecres que ve. La raó, segons ha explicat la ministra de Sanitat, és que durant el cap de setmana tant la ponència de vacunes com la comissió de salut pública definiran de nou a quins col·lectius s'ha de destinar la vacuna d'Oxford. En aquest sentit, Carolina Darias ha fet una crida a la tranquil·litat perquè l'únic objectiu que es persegueix és "maximitzar els beneficis i minimitzar els riscos" i ha assenyalat que es continua prioritzant decidir si s'amplia l'administració dels 55 als 65 anys.

A menys d'un mes de les vacances de Setmana Santa, el ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes continuen debatent quines haurien de ser les mesures comunes a consensuar per evitar una quarta onada de la pandèmia. El que està clar és que cal aprendre la lliçó de Nadal, i ara el govern espanyol no vol jugar-se-la. Si bé la ministra d'Indústria i Turisme va apuntar fa poc més d'un mes que aquest pont podria ser "el reinici dels viatges estatals", ara l'estratègia de l'executiu de Pedro Sánchez ha canviat i està focalitzada en intentar una incidència acumulada de contagis de coronavirus per cada 100.000 habitants els darrers 14 dies de menys de 25 persones, un objectiu llunyà, ja que la mitjana espanyola d'incidència està encara en risc alt, al voltant dels 175 casos.

Quan falta poc més d’una setmana per al 8-M, a Madrid s’ha reobert el debat sobre com reivindicar el Dia de la Dona en plena pandèmia. Al govern espanyol encara cuegen les acusacions per part de la triple dreta, que va considerar les manifestacions del 8-M de l’any passat un dels motius de l’eclosió de la primera onada del coronavirus a Espanya –sense tenir en compte que aquell dia també va haver-hi grans esdeveniments esportius i el congrés d’un dels partits, Vox–. De cara a la pròxima cita, la divisió ha tornat a aflorar entre els membres de la coalició: mentre que la ministra de Sanitat, Carolina Darias (PSOE), va desaconsellar dimecres participar en les concentracions, Podem ha assegurat aquest dijous que s’hi sumaria en cas de convocar-se.

Fa dues setmanes que el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, no deixa d’ensenyar un mapa d’Espanya tenyit de granat en cada roda de premsa en què li pregunten si és el moment de relaxar restriccions. És el dels llindars de la incidència acumulada, que en la majoria de comunitats continuen en una situació de risc extrem, per sobre dels 250 casos per 100.000 habitants els últims 14 dies. Passat el pitjor de la tercera onada, amb tots els indicadors a la baixa, moltes comunitats tenen la temptació de desescalar. Però els experts alerten que la decisió és més que precipitada. Primer perquè Espanya encara no ha sortit ni d’una situació de risc –quan la incidència és superior a 250 casos– i segon perquè és difícil de predir què passarà quan la variant britànica acabi ocupant més del 50% del nínxol del virus, previsiblement a principis de març.