L'estadi Johan Cruyff ha obert les portes a abelles, goril·les i astronautes amb motiu del Carnestoltes. La mascota del Barça, Cat, ha vingut amb una capa i un antifaç de superheroi i Esmee Brugts s'ha vestit de maga per regalar dues assistències –una a Ewa Pajor i una a Claudia Pina– que han servit per avançar-se davant l'Eibar. Patri Guijarro, amb un xut llunyà, i Irene Paredes, de cap, han completat una nova golejada del conjunt català (4-0).

"Quan no tinguem la motivació de voler guanyar sempre i millorar potser serà el moment de penjar les botes", va sentenciar Salma Paralluelo en una recent entrevista amb l'ARA. Davant l'Eibar gairebé tots els condicionants empenyien cap a la desmotivació: partit intranscendent sota la pluja davant un rival de poca entitat disputat a les 18 hores d'un dimarts laborable a quatre dies de la final de la Copa de la Reina i a 11 de la final de la Champions League. Però el Barça ha tornat a mostrar un nivell notable i ha resolt el partit per 0-4 amb gols de Salma Paralluelo, Marta Torrejón, Caroline Graham i Alèxia Putellas.

A Eibar l'Espanyol va desaparèixer durant 90 minuts i va tocar el cel de forma agònica en el darrer sospir (2-3). No va exhibir un bon joc i es va veure dominat en tots els sentits, però un penal de Braithwaite el va revifar i va acabar remuntant en un final frenètic amb dos gols en tres minuts. En aquest duel es jugaven la segona posició i l'assalt a l'ascens directe. A més, minuts abans de l'inici del partit, els pericos rebien una notícia que els havia d'esperonar: el Leganés, líder de la classificació, havia perdut contra el Racing de Santander. Luis Miguel Ramis no va voler canviar la fórmula de l'èxit davant el Mirandés i va presentar un onze idèntic al de la darrera jornada. Potser no va pensar que Etxeberría li havia espiat la pissarra.

L’Espanyol torna a preguntar-se de què serveix el VAR. Els blanc-i-blaus han deixat escapar un triomf que tenien a tocar (2-2) contra l'Eibar, que ha empatat de manera cruel al minut 97, en una falta lateral en què ni l’àrbitre ni el VAR han vist una claríssima empenta d’Arbilla sobre Roger Martínez prèvia a la rematada de cap de Sergio Álvarez que ha emmudit l’Stage Front Stadium. Una acció polèmica, desgraciada i, per què no dir-ho, també mal defensada, que ha privat l’Espanyol de tancar la jornada en posicions d’ascens. Els blanc-i-blaus es queden a quatre punts del líder, un Leganés que podria escapar-se a set si guanya a Cartagena. 

A veure qui és l’atrevit que li diu al Girona que no somiï, després de remuntar espectacularment a Ipurua (0-2) i plantar-se a la final del play-off, que disputarà contra el Tenerife. S’ha dit per activa i per passiva que la fe mou muntanyes, però no ens hauríem imaginat mai que la del Girona les mogués d’aquesta manera: lluitant contra tot, forçant la pròrroga i decidint amb un gol de Stuani.

Si el Girona tanca els ulls, en el fons creu en la remuntada. “Esclar que vam acabar tocats, però només es tracta de guanyar un partit. Com diu la llegenda, la ciutat és tres vegades immortal. Girona no mor, el club tampoc; sempre s’ha aixecat i ho tornarem a fer”, explica Míchel. L’equip blanc-i-vermell està contra les cordes en el play-off després del 0-1 de l’anada i haurà de vèncer l’Eibar per dos gols a Ipurua (18.30 hores, #Vamos). En cas de guanyar d’un en el transcurs dels 90 minuts, la semifinal es resoldrà a la pròrroga. I si a l'acabar la victòria encara fos mínima, el conjunt basc seria el classificat per haver tancat la Lliga en millor posició. Si no hi ha ni triomf, no cal fer càlculs.

Si pujar a Primera és complicat, saber que has de guanyar de dos gols a Ipurua per classificar-te per a la final del play-off encara t'ennuvola més la vista. Aquest és el resultat al qual haurà d’aspirar el Girona, que no va poder encarar les eliminatòries amb bon peu i va perdre contra l’Eibar (0-1). Tant de bo això sigui com acaba i no com comença.

Torna el maleït play-off a Montilivi, aquella barrera gairebé inhumana que ha impedit que el Girona jugués més temporades a Primera Divisió de les que va ser-hi. Aquest cop, a la semifinal es troba l'Eibar (19 hores, #Vamos), un conjunt que semblava imparable fins que va deixar de ser-ho i ara està en depressió per haver deixat escapar l'ascens directe. El rival, però, no és cap altre que el mateix conjunt gironí, que haurà de netejar la ment –perquè si recorda edicions passades es frustrarà– per afrontar de la manera més sincera possible l'enèsim assalt a la màxima categoria. 

No es pot negar la determinació dels gironins, malgrat tot. Sempre que arriba un partit important, s’il·lusionen. Durant unes hores, obliden les ferides i no recorden que aquella sensació ja l’han viscut i que el desenllaç no va ser bo. Creuen que el futbol els en deu una, que si insisteixen, segurament obtindran la recompensa. Que recuperaran el que senten que els pertoca, un lloc a Primera. Però això no els caurà del cel, per més idealitzats que tinguin alguns principis i més bona voluntat que hi posin. Un nou ascens és possible, però encara queda molt a millorar. La derrota contra l’Eibar és un bany de realitat (0-1).

“Hola, soc el Cristhian Stuani, jugador del Girona, i et vull demanar que vinguis a l’estadi a donar-nos suport”. “Això és una broma, oi?” “No, no és cap broma, soc jo de veritat”. Aquesta és una de les més de 300 trucades que el Girona ha fet als seus abonats amb la missió d’omplir Montilivi en la visita de l’Eibar, el líder de Segona (18.15 hores, Gol). Quan falten 15 partits per acabar la Lliga, els gironins encara es plantegen lluitar obertament per l’ascens directe, actualment a més d’una desena de punts. Un triomf contra l’equip basc permetria mantenir la fe i reduir el desavantatge a un mínim de vuit punts.

El Girona podria haver acabat la jornada com a sisè classificat, però ja hi haurà temps. Sí que és cert que la derrota a Eibar (4-2), l’allunya força de l’ascens directe, ara a 11 punts. Aquesta, però, no és la guerra que li toca lliurar en el present. Les finals es juguen al final. El que li toca fer en aquest tram de curs, i és el que està fent, és seguir creixent. Potser sembla intranscendent, però fins i tot en la derrota es palpa la millora. Es perd bé, si és que hi ha alguna forma correcta de perdre bé. Amb el cap ben alt.

El Girona ha descobert en Juan Carlos Martín (Guadalajara, 1988) un porter de confiança. Guardià de Montilivi des de fa tres cursos, el seu rol s’ha elevat a figura indiscutible dins d’un equip cada cop més reforçat futbolísticament. Aquest dilluns tindrà una nova oportunitat de seguir retallant diferències respecte a la zona d’ascens directe en la seva visita a Eibar (21 hores, GOL).

L’any 2020 tenia una última sorpresa desagradable amagada. L’any sense espectadors, diners ni títols, l’any dels tres entrenadors, del burofax, el Barçagate i la derrota de Lisboa, va acabar amb un empat contra l’Eibar. L’equip basc va puntuar per primer cop a l’estadi, despullant les vergonyes d’un equip que sense Messi va fer un nou pas endarrere. Ni l’handbol va poder alegrar el dia dels barcelonistes, per tancar l’any.

El Barça s'acomiada del 2020 contra l'Eibar en el partit que es disputa al Camp Nou (19.15 h / Movistar LaLiga). Els blaugranes tancaran un any per oblidar perquè no han aconseguit aixecar cap títol, cosa que no passava des de la temporada 2007/2008, i perquè l'estabilitat de l'entitat penja d'un fil.

L’Espanyol segueix arrossegant-se per una Primera Divisió que, aquest curs, s’ha convertit en un cúmul de tortures. Cadascuna pitjor que l’anterior. Les més doloroses han sigut contra els equips més modestos, com un Eibar que ha pescat tres punts al camp del cuer (0-2). Els blanc-i-blaus han donat un cop de mà –per ser més precisos n’hi han donat dos, un Víctor Gómez i un altre Bernardo, autors dels dos penals– a un rival que s’assegura de forma virtual la permanència. El primer partit que l’Espanyol ha afrontat en la seva història sabent-se descendit a Segona ha acabat amb una derrota, la 22a del curs, que confirma que l’equip blanc-i-blau finalitzarà cuer.

L'Espanyol, ja com a equip de Segona Divisió de cara a la temporada que ve, comença a acomiadar-se de la màxima categoria després de 27 anys. Els homes dirigits per Rufete, quart tècnic de la temporada, volen mantenir l'orgull en els tres enfrontaments que els queden a Primera Divisió i aconseguir sumar punts, i fins i tot victòries, per poder fer tornar una mica la confiança de l'afició en l'equip. L'equip blanc-i-blau s'enfronta aquest diumenge a la Sociedad Deportiva Eibar (14 h, Movistar LaLiga). Els de José Luís Mendilibar, en canvi, necessiten sumar els tres punts a l'RCDE Stadium per assegurar-se la permanència.

Amb el mateix mocador blanc amb el qual van demanar la dimissió de Josep Maria Bartomeu, alguns aficionats van celebrar els gols de Lionel Messi. Un mateix mocador per estirar orelles a la llotja i per rendir-se als peus de l’home que ara mateix, gairebé tot sol, evita que el Barça s’ensorri, podrit per dins per culpa de les lluites pel poder i de la mala gestió. Bartomeu és a les mans de Lionel Messi, l’home que permet que una plantilla curta torni a ser líder. Com si fos un emperador romà, l’argentí podria forçar la fi del president si deixés de fer gols i abaixés el dit polze. Però Messi i la directiva tenen un objectiu en comú: guanyar títols. I això salva un president que no té gaire més en comú amb el jugador que, tot sol, va derrotar l’Eibar amb quatre gols (5-0).

Amb Umtiti i Junior Firpo, els últims en rebre l’alta mèdica, però sense Gerard Piqué ni Dembélé, sancionats, el Barça visita avui l’Eibar (13 h, Movistar La Liga). L’equip és al País Basc des de dijous, ja que aquest partit, tot i que es jugarà lluny de Barcelona, arriba amb l’ambient enrarit per la situació que es viu aquests dies a la capital catalana, enmig de les protestes per la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. En motiu de la vaga convocada ahir a Catalunya, l’expedició blaugrana va marxar dijous cap a terres basques.

L’entrenador del FC Barcelona, Ernesto Valverde, considera que el Barça ja ha viscut el punt d’inflexió després d’un inici irregular de temporada i confia que aquesta "reacció" es faci evident en la visita al camp de l’Eibar, dissabte (13 hores), en partit de la 9a jornada de Lliga. "Hem tingut moments difícils, però m’agrada que haguem sabut reaccionar. Durant la temporada sempre hi ha ratxes en les quals no et van bé les coses, poder-se refer és el més important i ho hem sabut fer", va indicar el tècnic extremeny.

L'entrenador de l'Espanyol, David Gallego, ha elogiat "l'esforç" i la "capacitat per competir" del seu equip a Ipurua, un escenari on el seu equip ha patit de valent per acabar guanyant gràcies a una remuntada al tram final (1-2). "Hem sabut competir. Els jugadors que surten de fora seveixen per sumar. Me'n vaig satisfet, tot l'equip ha fet un esforç brutal", ha comentat el tècnic de Súria, que ha destacat la importància de "guanyar perquè els jugadors agafessin confiança". El tècnic ha conclòs que ha vist l'equip "amb una altra intensitat": "Els equips creixen a partir d'aquesta mena de partits".