La lluita per reduir la despesa electoral dels partits no és nova. Ho acredita la fotografia que acompanya aquestes línies, que data del 26 de febrer del 2001 i en què uns joves José Montilla -aleshores primer secretari del PSC-, Artur Mas -secretari general de Convergència-, Alberto Fernández Díaz -líder del PP a Catalunya- i Joan Saura -líder d’ICV-EUiA- signen davant la mirada del llavors president del Parlament, Joan Rigol, un compromís per reduir les despeses en campanya. No surten a la foto, però també eren a la sala Núria de Gispert per Unió i Josep Lluís Carod-Rovira per ERC. 21 anys després, però, aquell acord no s’ha acabat de complir mai i avui ja és paper mullat. Només tres dels partits que el van signar continuen vius.

Tània Verge és politòloga i membre de la Sindicatura Electoral de l’1-O, que ahir va ser absolta.

Els cinc membres de la Sindicatura Electoral van deixar de treballar per l'1-O després de la reunió que van mantenir el 7 de setembre del 2017 –just l'endemà que s'aprovés la llei del referèndum i que el Tribunal Constitucional (TC) la suspengués a última hora del dia–, i van presentar la seva renúncia un cop van rebre els requeriments de l'alt tribunal, tot i que han remarcat que des del dia 8 ja no van desenvolupar cap de les funcions assignades. Aquesta és la tesi que han defensat Jordi Matas, Tània Verge, Marta Alsina, Josep Pagès i Marc Marsal durant el judici que aquest dijous ha celebrat la segona sessió. "Treballem quan hem de treballar i pleguem quan el TC ens diu que pleguem -els va amenaçar amb multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris si no ho feien-. No m'esperava aquest periple judicial", ha relatat Jordi Matas, que va ser nomenat president de la Sindicatura Electoral. "Quan vam rebre els requeriments, nosaltres ja no estàvem fent res", ha dit Alsina, que ha explicat que igualment van renunciar com a síndics. "Era un absolut desconcert. El que reclamava el TC era que renunciéssim als nomenaments, per això vam fer la renúncia. Però les funcions ja havíem deixat d'exercir-les molt abans", ha remarcat Josep Pagès.

Els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès s'han assegut aquest dimecres al banc dels acusats per ser jutjats pels presumptes delictes de desobediència i usurpació de funcions, pels quals la Fiscalia els demana fins a dos anys i nou mesos de presó. Ho han fet més de tres anys després de la querella que va presentar el ministeri públic, en què també els acusava d'un suposat delicte de malversació de fons públics i que la jutge va descartar quan va acabar la instrucció del cas. El judici als cinc síndics electorals s'ha ajornat dues vegades: l'abril de l'any passat es va suspendre per culpa de la pandèmia i es va fixar la vista oral per al mes de novembre, però també es va acabar ajornant fins al març per un positiu al jutjat número 11, on es fa la vista.

Jordi Matas és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i un dels cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O que aquest dimecres s’asseurà al banc dels acusats pels delictes de desobediència i usurpació de funcions.

A les portes del referèndum de l'1-O i amb l'amenaça de multes elevades del Tribunal Constitucional, el Govern va demanar a la Sindicatura Electoral que es dissolgués. Els membres d'aquest organisme van acatar la decisió i van renunciar a la seva tasca d'àrbitre durant el referèndum. Abans de la seva renúncia, però, la Fiscalia ja havia interposat una querella contra els cinc membres d'aquest ens per desobediència, malversació de fons i també per usurpació de funcions. I és aquesta causa la que se sotmet a judici els propers 4 i 5 de novembre. Una causa que els síndics consideren del tot injusta. No es penedeixen de res, com ha dit aquest dimarts qui encapçalava aquella sindicatura, Jordi Matas, que ha assegurat que tornarien a acceptar el repte: "Si el Parlament torna a convocar un referèndum i ens torna a convocar com a acadèmics, seguirem exercint la nostra responsabilitat i acceptarem l’encàrrec del Parlament".

El judici contra la Sindicatura Electoral de l'1-O se celebrarà els dies 4 i 5 de novembre, unes dates que l'ANC i Òmnium ja han marcat en el seu calendari de mobilitzacions. El seu objectiu és acompanyar els cinc membres de l'òrgan electoral del referèndum –que no va arribar a exercir mai les seves funcions– fins a les portes dels jutjats i denunciar la repressió de l'estat espanyol contra l'independentisme. Ho han anunciat aquesta tarda els seus respectius líders, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, en un col·loqui sobre el judici als síndics en el marc de la 52a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). En l'acte també han participat dos membres de la Sindicatura Electoral, Josep Pagès i Tània Verge, que han denunciat que la causa oberta contra ells és injusta i "escandalosa".

L'agenda judicial continua marcada per les vistes relacionades amb el Procés. Si dilluns està previst que sigui el president de la Generalitat, Quim Torra, qui declari davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un suposat delicte de desobediència, el 27, el 28 i el 29 d'abril serà el torn dels cinc membres de la sindicatura electoral que el Parlament va designar per al referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

El professor emèrit de lingüística al Massachusetts Institute of Technology (MIT), Noam Chomsky, i l'exministre d'Economia de Grècia, Yannis Varoufakis, són dos dels 400 intel·lectuals que s'han sumat a un manifest, publicat al diari britànic 'The Guardian', per rebutjar les acusacions contra els membres de la sindicatura electoral de l'1-O. Professors i catedràtics de diferents universitats de tot el món denuncien que la Fiscalia demani dos anys i nou mesos de presó per als síndics electorals (Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès).

La Fiscalia de l'Audiència Provincial de Barcelona demana dos anys de presó per un delicte d'usurpació de funció pública i nou mesos per un de desobediència als cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre, segons l'escrit que ha fet arribar al jutjat. Finalment la Fiscalia no ha inclòs al seu escrit el delicte de malversació que demanava al principi de la causa, i que la jutgessa encarregada del cas ja va desestimar en concloure les diligències prèvies.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmès a tràmit per unanimitat una demanda de Montserrat Aumatell, una de les membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'Octubre de la demarcació de Tarragona, tal com ha avançat 'El Español' i ha confirmat l'ARA. Aumatell va denunciar el Tribunal Constitucional (TC) per no haver-li permès prendre part en el procés judicial quan es va fer l'advertiment que s'imposaria una multa diària de 6.000 euros als síndics electorals nomenats pel Govern. Segons al·legava, no va rebre la notificació personalment del TC i va assabentar-se de les possibles sancions a través de la premsa i de la publicació de la resolució al 'Butlletí Oficial de l'Estat' el 22 de setembre del 2017.

El ple del Tribunal Constitucional va aprovar ahir per unanimitat imposar multes de 12.000 euros diaris a Josep Maria Jové, secretari del departament d’Economia, i de 6.000 a Montserrat Vidal, cap de l’àrea de Processos Electorals, que considera responsables de l’administració electoral catalana. També ha imposat 12.000 euros diaris de multa per a cada un dels cinc membres de la Sindicatura Electoral Central, i 6.000 per als 22 de les sindicatures territorials.

Tot i que ahir la fiscalia els va interposar una querella per delictes de desobediència, usurpació de funcions i malversació, els membres de la Sindicatura han seguit prenent acords aquest divendres. Segons publica la pàgina web del referèndum, han adoptat decisions que afecten directament el procediment referendari. A continuació en detallem el contingut.

Tot i querella de la Fiscalia Provincial de Barcelona, la Sindicatura Electoral continua la seva feina i ha acreditat aquesta tarda una altra missió internacional d'observadors electorals que s'han reunit amb el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, a la seu del departament. Es tracta del segon grup d'experts en processos electorals que inicia el seu pla de treball per validar els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, després que divendres passat ho fes un altre grup, encapçalat pel diplomàtic holandès Daan Everts.

La infraestructura necessària per al referèndum segueix avançant malgrat la suspensió de la llei per part del Tribunal Constitucional (TC) i la presentació de les querelles contra el Govern i la mesa del Parlament per part de la fiscalia. Aquest dissabte la web referendum.cat ja recull una resolució de la Sindicatura Electoral –organisme que també ha estat suspès pel TC– amb data d'ahir en què es designen els integrants de les cinc sindicatures de demarcació.

El ple d'aquest dimecres començava passades les 10 del matí amb l'apel·lació de JxSí i la CUP a l'article 81.3 del reglament per alterar l'ordre del dia i introduir-hi la llei del referèndum. Gairebé tretze hores després, i amb la llei ja aprovada i publicada al Butlletí Oficial del Parlament (BOP), els portaveus dels dos grups independentistes han tornat a fer servir el 81.3, en aquesta ocasió per escollir els cinc membres de la Sindicatura Electoral. El ple s'ha aturat més d'una hora -des de les dotze de la mitjanit fins passada la una de la matinada- perquè els grups proposessin candidats. PSC, PP i Cs han demanat a la mesa que reconsiderés l'admissió a tràmit d'aquest punt a l'ordre del dia, fet que ha tornat a forçar una reunió de la mesa i de la junta de portaveus. Després, encara una altra petició del PSC per reconsiderar el debat sobre la constitucó de la Sindicatura Electoral ha ajornat la votació.

L'aprovació de la llei del referèndum dimecres que ve en el ple del Parlament serà la constatació que l'1-O no és un simple anunci, sinó una realitat que es refermarà amb el decret de convocatòria que signarà Carles Puigdemont. La cobertura legal permetrà començar a desplegar tots els preparatius necessaris per al referèndum, com ho és la constitució de la Sindicatura Electoral, l'òrgan encarregat de supervisar que el procediment es desenvolupa amb les garanties democràtiques pertinents.

El debat dels pressupostos està estretament vinculat al desenllaç de les negociacions sobre el procés sobiranista. El projecte dels comptes del 2015 elaborat pel Govern començarà el debat en comissions la setmana vinent, i ERC ja va avançar que sense un acord per avançar eleccions votarà les esmenes a la totalitat de cada departament. I, en cas que es produeixi una entesa que per ara sembla difícil, els republicans han avisat que per terminis és incompatible aprovar els pressupostos el 4 i 5 de febrer, com està previst, i celebrar eleccions abans de Setmana Santa. L'encaix, per tant, sembla complicat: o pressupostos o eleccions. Tot i això, els republicans i la resta de grups han fet la seva feina i han registrat esmenes parcials als comptes i a la llei d'acompanyament per si CiU obté el suport d'algun altre grup que li permeti mantenir-ne la tramitació o per si assoleix un acord amb ERC que els faci compatibles amb el procés.