La CUP manté el veto a Artur Mas. Aquest és l'avís a navegants que els cupaires han llançat a través d'un comunicat després que dirigents de Junts pel Sí hagin augurat aquest dimecres que abans d'acabar l'any es podrà tancar un acord d'estabilitat amb la CUP. Segons han informat, la comissió negociadora de la CUP (formada pels diputats Antonio Baños, Anna Gabriel, Albert Botran i Eulàlia Reguant) està treballant per obtenir una proposta d'acord al voltant del pla de xoc, el procés constituent, la ruptura amb l'Estat i "l'assoliment d'una figura de president de consens alternativa a Artur Mas", tal com va demanar la militància en la jornada de debat nacional celebrada a Manresa el 29 de novembre passat. Aquest preacord se sotmetrà a votació de la militància en una assemblea extraordinària que se celebrarà a Esparreguera.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el cap de llista de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, han coincidit aquest dimecres que veuen pròxim l'acord amb la CUP, i fins i tot possible abans d'acabar l'any, investidura d'Artur Mas inclosa. "Els sobiranistes anirem de Cap d'Any amb una doble celebració: una majoria el 20-D i un acord fort per tirar endavant el procés", ha defensat Homs en declaracions a Catalunya Ràdio. Homs ha afirmat que té la "sensació que les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP estan orientades correctament" i s'està assumint el pes de cada formació en l'aritmètica parlamentària.

Toc d'alerta d'històrics de l'esquerra independentista davant la situació "gairebé de bloqueig", especialment al voltant de la investidura del nou president, en què es va situar l'independentisme polític després del 27 de setembre. Una vintena de militants de l'independentisme de primera hora pròxims a la CUP han fet públic aquest dimecres via 'Llibertat.cat' un manifest -que l'ARA ja va avançar que s'estava cuinant- en què insten tant els cupaires com Junts pel Sí a segellar al més aviat possible un acord "respectant la representació electoral" a cop d'"esforços" a partir de "superar posicions excessivament sectàries" en la mesa de negociació per evitar una nova convocatòria electoral al març que, diuen, "més enllà de visions electoralistes curtes de vista, suposen tornar-se a situar en la lògica autonomista".

Missatge d'optimisme de la CUP sobre les negociacions amb Junts pel Sí. Alguns diputats i membres del secretariat han comparegut davant dels mitjans de comunicació per informar de com avancen les trobades amb CDC i ERC, que han de servir per concretar un acord "global", que inclogui un pla de xoc social i la investidura del president de la Generalitat. El portaveu parlamentari de la CUP, Albert Botran, ha celebrat que en les converses es posi èmfasi en les mesures de contingut social que "han de servir per ampliar la base social del procés independentista". Aquesta és una reclamació que la CUP està repetint des de fa mesos i que ara, diuen, "és un enfocament prioritari que està al centre del debat" en la mesa de negociacions.

Hi guanya només Catalunya amb la independència? Francesc Homs, el cap de llista de Democràcia i Llibertat, creu que no, que Espanya també hi guanyaria, i aquest dissabte ho ha explicat a Madrid, on ha presentat el document 'Raons per pactar, motius per conviure'. Artur Mas va ser el primer que va parlar del 'win-win' que implicaria una separació amistosa i Homs li ha donat contingut amb un argumentari que farà arribar als partits estatals per "obrir el debat" i que serà la base argumental de la seva coalició en una hipotètica ponència constitucional. Un tràmit de reforma en què, malgrat tot, té més aviat poca confiança.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha subratllat aquest dijous que la sentència del TC sobre la declaració d'inici del procés "no canvia el resultat de les eleccions del 27-S ni anul·la la voluntat del poble a Catalunya, o d'una majoria del poble expressada a les urnes". "Estem allà on érem", ha afegit en declaracions als periodistes.

El director de campanya de Democràcia i Llibertat, Jordi Cuminal, ha reivindicat que la candidatura liderada per Francesc Homs integra els "principals actors" que han fet possible que el procés sobiranista avanci. Cuminal ha argumentat que molts pensaven que no hi hauria acord per a la data i la pregunta de la consulta, que no es posarien les urnes, que no hi hauria llista conjunta i que les eleccions no serien un plebiscit. Per això a l'eslògan de la campanya hi apareixerà el terme 'Impossible' amb les dues primeres lletres ratllades, per demostrar que "tot allò que es deia que seria impossible ho vam fer possible".

Un estudi de Societat Civil Catalana sobre els resultats del 27-S apunta que l'independentisme ha "tocat sostre" i ha "esgotat totes les seves reserves electorals", com el fet que sis de cada deu "abstencionistes mobilitzats" es decantessin per forces no separatistes.

Després de la giragonsa que va fer ahir el debat d'investidura, en què la CUP va anunciar que aquesta setmana proposarà un nom per presidir la Generalitat, el focus se centra en qui serà el candidat dels cupaires. I avui la CUP ha posat una mica de llum sobre aquest tema i, tal com va avançar ahir l'ARA, els cupaires creuen que l'actual vicepresidenta en funcions de la Generalitat, Neus Munté, reuneix "requisits positius" per ser la candidata "de consens" que volen.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assegurat que arribarà "on sigui" per complir el "mandat democràtic de les urnes del 27-S". "És el que em toca", ha assegurat en una entrevista a 'El Nacional'. Respon així als avisos del govern espanyol i de la més que probable suspensió per part del Constitucional de la declaració de ruptura que s'aprovarà aquest dilluns.

Antoni Bassas ha entrevistat aquest dijous als estudis de l'ARA a la portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel. Trobareu l'entrevista sencera aquí.

"Totes aquelles persones que diuen que l'acord no és probable i ja situen la propera pantalla en les eleccions és perquè tenen interès a no donar curs als resultats del 27-S". Aquesta ha estat la resposta de la número 2 de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, al conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que aquest dilluns ha qualificat d'"improbable" que Junts pel Sí i la CUP arribin a un acord'"improbable" que Junts pel Sí i la CUP arribin a un acord de governança.

La distribució dels diputats de l'hemicicle entre els bancs de la dreta i l'esquerra enfronta JxSí i els partits de l'oposició. Segons han explicat fonts parlamentàries a Europa Press, la candidatura unitària ha proposat que els seus diputats seguin a les primeres files tant de la dreta com de l'esquerra, una opció que permet que JxSí no es posicioni entre dreta o esquerra i que impediria que Inés Arrimadas ocupés un seient just darrere del Govern, com ha fet tradicionalment el cap de l'oposició.

El que va ser alcalde de Girona del PSC, candidat socialista a la Generalitat i exconseller del Govern, Joaquim Nadal, s'ha donat de baixa del Partit Socialista, que lidera ara Miquel Iceta, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Nadal va fer efectiva la renúncia a la militància socialista via carta a Iceta el 26 de setembre, el dia abans del 27-S, per no interferir en les eleccions.

El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, ha considerat "sorprenent" i preocupant que Convergència "aplaudeixi amb normalitat" el que considera que és una "anormalitat": els postulats rupturistes de la CUP. "Que vingui de la CUP em sembla normal, però que l'assumeixi CDC em sembla preocupant", ha dit en una entrevista a Catalunya Informació. També ha afirmat que Unió no pensa "canviar" de plantejaments polítics pel fet d'"haver quedat fora del Parlament".

El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, ha avisat aquest divendres el president de la Generalitat, Artur Mas, que les seves "amistats perilloses poden acabar amb la seva carrera".

"La desobediència és simbòlica o efectiva en funció del volum de gent que l'exerceix. Si desobeeix una sola persona, té un problema. Si en desobeeixen un milió, el problema el té l'Estat". Així s'expressava en conversa amb l'ARA la catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercè Barceló, exlletrada del Tribunal Constitucional. Els eventuals actes de desobediència civil i institucional –o actes de sobirania o desconnexió, en funció de qui ho digui– en el camí per exercir la independència política planen sobre el debat polític català com a possible arma per superar el bloqueig institucional i jurídic de l'estat espanyol –les últimes suspensions daten d'aquest mateix dijous–. I més encara després que la clau de la majoria independentista al Parlament estigui en mans de la CUP, que en la conferència d'aquest dijous condicionava l'acord amb Junts pel Sí als actes de ruptura irreversibles concretats en tres eixos: desobediència, procés constituent i pla de xoc social.