"Gràcies per ser l'escut d'Europa". És l'expressió bèl·lica amb què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet més que explícit el ple suport de la Unió Europea a la mà dura que Grècia està aplicant per reprimir l'arribada de milers de persones refugiades que fugen cap a Europa de la guerra de Síria, després que Ankara hagi obert les fronteres. Els guardacostes grecs estan dissuadint l'arribada de milers de persones disparant al mar contra les pasteres, fent servir gasos lacrimògens o prenent-los les pertinències i, tot plegat, amb l'aval de la UE, que ho ha escenificat aquest dimarts amb una visita a la frontera entre Grècia i Turquia dels tres presidents de les institucions. I no només això, sinó que assistirà les actuacions del govern conservador d'Atenes amb reforços de Frontex i 750 milions d'euros, segons ha anunciat la mateixa Von der Leyen.

Grècia gira full. El país més colpejat per la crisi del 2009 tanca un cicle deu anys després lliurant-se a mans del partit conservador, Nova Democràcia, que ahir va obtenir la majoria absoluta. Si la política d’austeritat dictada per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional va fer fora del poder els primers ministres conservadors i socialdemòcrates, Alexis Tsipras no s’ha escapat tampoc del càstig de les urnes, amb l’agreujant de ser acusat d’haver traït els seus propis principis. Kiriakos Mitsotakis, membre d’una dinastia política grega i format en el món de les finances, va agafar les regnes d’un partit conservador en hores baixes fa tres anys i ahir va obtenir gairebé el 40% dels vots. Això li assegura una confortable majoria absoluta de 158 escons (inclosos els 50 escons que el guanyador rep pel fet de quedar primer) en un Parlament de 300. Syriza va quedar vuit punts per darrere, una derrota severa, però no irremuntable. Malgrat la calor, la participació va ser del 57%, un punt més que el 2015.

Un grup de veïns d'un poble de Grècia van atacar divendres amb bastons i pedres un grup de refugiats que s'allotjaven en un hotel proporcionat per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), segons explica Efe.

Grècia encara no ha aixecat el cap des de la crisi econòmica que va arrasar el país. Aquest dijous s'ha publicat un informe que revela que més de la meitat de les famílies gregues no disposen d'ingressos suficients per arribar a final de mes, concretament, el 52,5%.

Mai un ministre de Finances havia provocat reaccions tan oposades entre els líders d'Europa i el món. El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, ha anunciat la seva dimissió aquest dilluns, malgrat que va guanyar el no en el referèndum de diumenge.

Forta reacció dels mercats en l'arrencada de la primera jornada de mercats oberts amb 'corralito' a Grècia. L'Íbex-35 ha registrat aquest dilluns la seva major caiguda des de l'agost del 2012, amb un retrocés del 4,56%. Les borses de tot el continent s'han enfonsat a l'apertura, mentre que les primes de risc dels països perifèrics s'han disparat. Transcorregudes unes hores, la tensió s'ha moderat, tot i que les caigudes d'alguns selectius i les alces de les primes de risc s'han notat al tancament de la jornada, amb valors generalment negatius.

El govern grec es planteja una amnistia fiscal per fer front als problemes de liquiditat. Així doncs, s'estudia una llei que permeti als ciutadans grecs que tinguin dipòsits a l'estranger sense declarar puguin regularitzar-los sense aplicar cap sanció.

L'Íbex-35 ha tancat la sessió d'aquest dijous amb un retrocés del 0,4%, el que ha portat el selectiu a situar-se per sota de la cota psicològica dels 10.600 punts (10.535,5) llastrat per la banca, que s'ha vist contagiada pel revés al sector a Grècia.