"Seria inacceptable que en properes cites electorals, les forces progressistes democràtiques no fossin capaces d'articular-se de la forma que sigui per construir fronts populars democràtics amplis que puguin aturar la dreta i l'extrema dreta". Són les paraules que va pronunciar Ada Colau a l'octubre, just després de tornar a Catalunya després de participar en la Flotilla per dur ajuda humanitària a Gaza i que va acabar retinguda pel govern d'Israel. En aquestes declaracions ja hi ressonava un aval velat a la proposta de Gabriel Rufián d'un front plurinacional d'esquerres. Ara que el portaveu d'ERC al Congrés fa un pas més per defensar aquest projecte, amb un acte conjunt amb un portaveu de Més Madrid, Colau ha fet explícita la seva benedicció a la crida de Rufián a la unitat de les esquerres.

Bob Pop és el nom artístic de Roberto Enríquez (Madrid, 1971). Escriptor i guionista, vol ser l'alcaldable de Barcelona en Comú el 2027. Competeix amb Gerardo Pisarello en les primeres primàries del partit per elegir el candidat que ocuparà el buit que va deixar Ada Colau.

Al seu despatx al Congrés, Gerard Pisarello hi té tres objectes: una fotografia de Frederica Montseny, ministra anarquista de la Segona República, un retrat de Pi i Margall, president català de la Primera República, i una bandera de Barcelona. Són tres símbols que representen els valors amb què s’identifica l’ara diputat al Congrés i ex mà dreta d'Ada Colau a l’Ajuntament: els fronts d’esquerres bastits al carrer, el republicanisme i el municipalisme. El que va ser vicealcalde de Barcelona fa ara el pas per ser candidat de Barcelona en Comú el 2027 després que diverses veus de l’espai l'hi demanessin, quan encara ningú podia preveure que hauria d'acabar mesurant forces en unes primàries amb l'escriptor i humorista Bob Pop. En la posada de llarg de la candidatura, organitzada a cuitacorrents quan el partit va comprendre que hauria de batallar per ser alcaldable, va aparèixer falcat de Colau i d’Ernest Urtasun. Un missatge que deixava clar que ell és el candidat oficial de la cúpula.

Amb crits de "Pisarello, Pisarello": així ha rebut la militància de Barcelona en Comú l'actual diputat al Congrés el dia de la presentació de la seva candidatura per ser alcalde de Barcelona l'any 2027. Gerardo Pisarello Prados (Tucumán, Argentina, 1970) ha oficialitzat aquest dissabte la seva intenció de concórrer a les primàries del partit avalat per la plana major de la formació, des del ministre per Sumar Ernest Urtasun fins a l'exalcaldessa Ada Colau, que ha arribat tard a l'acte. "[Jaume] Collboni no ha estat a l'altura de les necessitats de la gent. Ha sigut complaent amb els poderosos i poc valent", ha declarat només engegar la presentació al casal Ca l'Isidret del barri de Sant Martí, malgrat que el PSC va arribar a l'alcaldia gràcies als Comuns i al PP en detriment de Xavier Trias.

Barcelona En Comú celebra les seves primeres primàries a la direcció en onze anys d'història. Mai fins ara hi havia hagut dues llistes que competissin per liderar el partit, que afronta l'era post Ada Colau amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027 amb la gran incògnita de qui serà el seu alcaldable. Fins al 15 de desembre, dues candidatures s'enfronten per liderar una formació que es proposa teixir aliances amb les esquerres a la ciutat amb el somni de recuperar l'alcaldia (un somni que, per ara, té la demoscòpia en contra). No hi concorren ni Colau ni Janet Sanz, cares més visibles en els últims anys, però tampoc la número dos de BComú a l'ajuntament, Gemma Tarafa, que se centra ara en el càrrec de coordinadora de Comuns.

Des de la superilla de Consell de Cent, símbol de la seva trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona, la líder de BComú al consistori, Janet Sanz, ha anunciat aquest dilluns que abandona la política. Després de 14 anys com a regidora, ha explicat que deixarà l'acta abans d'acabar l'any, un cop el grup dels comuns s'hagi pogut reestructurar. "Me'n vaig plena, satisfeta, orgullosa i feliç", ha subratllat Sanz, que ha revelat que medita aquest pas des de fa més de dos anys.

El càsting de Barcelona en Comú per trobar un successor a Ada Colau està obert i hi ha un nom que guanya força: és el del diputat de Comuns al Congrés Gerardo Pisarello. Segons diverses fonts de l'espai consultades per l'ARA, el també secretari primer de la mesa del Congrés és un dels millors posicionats per disputar a Jaume Collboni l'alcaldia de Barcelona, on ja va ser regidor entre 2015 i 2019. Tot plegat, mentre alguns sectors de les bases reclamen ja apostar per un nom després del congrés que va fer el partit al juliol per renovar el seu full de ruta, deu anys després del seu naixement. A consultes d'aquest diari, fonts oficials de Barcelona en Comú descarten avançar-se al debat sobre qui ha d'encapçalar la candidatura i asseguren que el procés per triar el tiquet per liderar-la no s'obrirà fins a finals d'any. Les primàries estan previstes per al gener.

Barcelona en Comú s'ha marcat un objectiu: recuperar l'alcaldia a les eleccions municipals del 2027 en mans de Jaume Collboni, a qui acusen de ser un aliat dels lobis i a qui fa mesos que intenten desgastar per situar-se com l'alternativa "per a les classes populars" de la ciutat. La pèrdua de l'alcaldia i la retirada d'Ada Colau de la primera línia política va suposar un cop per a la formació municipalista, que ha celebrat aquest cap de setmana un congrés per posar al dia el seu ideari i superar el desencís que, segons admeten, sent part del seu electorat. La recepta que proposen són aliances més escorades a l'esquerra (i lluny del PSC) i fer-se més forts com a organització política als barris, ara que BComú ja ha complert 10 anys de vida. Però, pel que fa a la candidatura per al 2027, el partit ha optat per nedar i guardar la roba: tot i que a la ponència reitera la necessitat de limitar els mandats dels seus càrrecs públics, també deixa la porta oberta a Colau per si decidís tornar a disputar l'alcaldia al PSC.

Ultimàtum de Barcelona en Comú a Jaume Collboni. La presidenta del grup, Janet Sanz, ha llançat un “últim” avís a l'alcalde de Barcelona: o el govern municipal atura el macrodesnonament de Vallcarca immediatament o no hi pactaran res. “Ni parlarem de la modificació de crèdit, ni de les ordenances fiscals ni dels pressupostos, com tampoc de plans urbanístics”, ha assegurat.

Una senyora de Barcelona alça la mà al primer acte oficial de la Fundació Sentit Comú amb Ada Colau com a presidenta (i protagonista). És a la seu de Comuns, al carrer Marina, i ha reunit unes seixanta persones que s'hi han acostat per sentir l'exalcaldessa i l'exministre Joan Subirats reflexionar sobre com afrontar un nou cicle polític marcat per l'ascens de l'extrema dreta al món. Després d'un parell d'assistents que han aprofitat el torn de preguntes per dissertar sobre el mal estat de salut de les esquerres, la dona pren la paraula per agrair a Colau el que va fer els anys que va ser al capdavant del consistori. "Tinc amigues progressistes i tenien una cosa contra Colau i contra Comuns que encara no m'explico. Em va saber molt de greu, ho deia gent d'esquerres de tota la vida i no em sabien explicar per què".

Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) és, des del novembre, la líder de Barcelona en Comú a l’Ajuntament. Conversa amb l’ARA després que s’hagin trencat les negociacions amb el govern de Jaume Collboni pels pressupostos del 2025.

Barcelona en Comú ha obert formalment aquest dijous el ball de la negociació dels pressupostos de Barcelona per al 2025. Ho han fet amb una roda de premsa des de l'eix verd de Consell de Cent en què han posat sobre la taula les dues primeres condicions concretes que posen a l'alcalde, Jaume Collboni, per donar llum verda als comptes: activar una via pròpia per prohibir el lloguer de temporada a la ciutat el 2025, sense esperar una regulació per part de l'Estat, i tancar dues de les terminals de creuers que hi ha al Port de Barcelona.

Finalment no hi ha hagut gir de guió. Les bases de Barcelona en Comú han acordat aquest dimarts per àmplia majoria votar també en contra dels pressupostos de Barcelona. El motiu? La negativa de l'alcalde, Jaume Collboni, de fer govern amb ells abans de debatre els comptes. D'aquesta manera, el ple de l'Ajuntament d'aquest divendres tombarà els comptes, que, si no hi ha sorpreses, només rebran els vots favorables dels regidors del PSC i d'ERC. La derrota abocarà Collboni a sotmetre's a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos automàticament, i deixa molt tocada la relació entre socialistes i comuns de cara a tot el que queda de mandat.

La convocatòria de les eleccions espanyoles del juny i la posterior gestió dels resultats havien deixat la política municipal de Barcelona en una mena de parèntesi que, ara, amb la investidura de Pedro Sánchez dijous, s’ha tancat. Amb el líder del PSOE instal·lat ja a la Moncloa, arriba l’hora de moure fitxa per a l’alcalde de la capital, Jaume Collboni, que té sobre la taula una carpeta plena de deures en què destaca una missió principal: buscar socis de govern. Amb només 10 regidors, el socialista lidera el govern aritmèticament més feble de la història de la ciutat, una realitat que ja li ha provocat maldecaps com la caiguda de les ordenances fiscals i la retirada preventiva dels pressupostos per evitar una altra derrota a la comissió d’Economia.

En una setmana clau per als pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, els comuns han volgut fer públiques aquest dilluns les seves demandes per aprovar els comptes del govern municipal de Jaume Collboni. Unes peticions que, pel que fa a Barcelona en Comú, no van adreçades exclusivament als comptes del 2024, sinó que persegueixen articular un acord de mandat que estableixi les prioritats de l'Ajuntament fins al 2027. I quines són, aquestes mesures? Els comuns han presentat aquest dilluns un document amb 50 actuacions concretes al voltant de deu eixos que haurien de posar els fonaments d'un futur pacte que, tanmateix, ells mateixos han admès que encara està verd. Un acord que hauria d'incloure, per exemple, mesures com la pervivència de la reserva d'un 30% de l'habitatge per a ús social; la regulació dels lloguers de temporada; l'arribada del tramvia fins a Francesc Macià; la construcció de vuit nous eixos verds a l'Eixample i Sant Martí, o l'augment de la taxa turística fins als 4 euros per pernoctació.

Si el 23-J es confirma el triomf de la dreta a Espanya, les coses es mouran més ràpidament del que s'havia previst dins de les parets de l'Ajuntament de Barcelona. La capital catalana quedaria convertida en una mena de baluard progressista i això podria accelerar l'entrada dels comuns al govern que lidera Jaume Collboni, que ara compta amb només els deu regidors que les urnes van donar al PSC. L'entrada dels d'Ada Colau (amb ella o sense) al govern municipal és un pas que pràcticament tothom ja dona per fet a l'Ajuntament. I des de les files del seu partit algunes veus no amaguen que un triomf de la dreta a les eleccions generals podria ser l'"accelerador" per presentar un acord de les forces progressistes a Barcelona com més aviat millor. Oficialment, els comuns insisteixen en la via del tripartit, que ja defensaven en les negociacions per a la investidura, i expliquen que no s'ha entrat encara a negociar res. Donen per fet, però, que Collboni no podrà governar només amb deu regidors i criden a configurar un govern d'esquerres com més ampli millor, que sumi també ERC. I els republicans diuen que no tanquen la porta a parlar-ne, però que encara no han mantingut cap conversa formal en aquest sentit.

Després dels resultats del 28-M i de l'últim moviment de Barcelona en Comú per investir alcalde el socialista Jaume Collboni, ningú nega que es comença a albirar el final de cicle dels comuns d'Ada Colau. El maig del 2015 l'exalcaldessa de Barcelona va guanyar les seves primeres eleccions, bevent del 15-M i amb un missatge rupturista que havia de superar els marcs de l'esquerra tradicional. L'espai que havia ocupat històricament el PSUC i més tard ICV s'havia d'ampliar amb la creació de Catalunya en Comú. Però els efectius que havia guanyat en la creació del partit els va anar perdent al llarg dels anys, fins al punt que actualment al partit que encara lidera Ada Colau tornen a agafar pes els quadres de la ja desapareguda ICV i també la seva estratègia.

Costa fins i tot triar com vestir-se si no saps si vas a un funeral o a un festival. Només d’entrar a La Paloma, la seu on celebra la nit electoral Barcelona en Comú, sona La revolución sexual i One more time, així que algú ha preparat una llista de reproducció imbatible per si el resultat és esclatant. Això em diu que creuen que hi ha partit. A diferència de l’acte de final de campanya d’ERC, que van fer en aquesta sala fa dos dies, han deixat la pista sense cadires esperant omplir com si fos la nit de Cap d’Any. Però la tarda es farà llarga i la festa no acabarà d’arrencar mai. Fins a les 10 de la nit no hi haurà el primer crit i tres “Alcaldessa” que semblen més aviat de compromís, perquè en realitat celebren l’empat temporal a 10 regidors amb el 73% escrutat. Aviat ja serà clar que s’accepta el premi de consolació.

Les campanyes electorals s'acostumen a presentar com una cursa, però aquesta definició obvia les hostilitats que s'hi desfermen i les converteixen, més aviat, en una batalla pel poder. Els candidats seran els que s'emportaran la glòria o personificaran la derrota, però sota els líders hi ha molts soldats que van a enganxar cartells i muntar carpes. Militants, consellers de districte, el número 26 de la llista i, fins i tot, alguns regidors. Són ells els que perceben de primera mà l'estat d'opinió que hi ha al carrer: són els combatents de la primera línia del front.

Ada Colau vol revalidar l’alcaldia de Barcelona. Tant l’enquesta de l’ARA com el CIS la situen per davant en una pugna molt ajustada.