Collboni, l'alcalde que comença més sol

Els socialistes, que governaran amb només 10 regidors, estructuren d'entrada l'Ajuntament en quatre grans àrees

3 min

El nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. PERE VIRGILI

BarcelonaBarcelona ha estrenat aquest dilluns nova etapa sota la batuta de l'alcalde Jaume Collboni: el retorn de la ciutat als alcaldes socialistes després de 12 anys de parèntesi (tot i que en els últims dos mandats el PSC ja havia format part del govern). L'ajuntament de Collboni comença a caminar amb la minoria més petita que s'havia vist fins ara a Barcelona: deu regidors de 41. Un menys dels que tenia Ada Colau quan va arribar a l'alcaldia el 2015, abans que sumés –i expulsés posteriorment– els socialistes del govern (en aquell impàs d'un any i mig tenien 15 regidors) i quatre menys dels que tenia Xavier Trias el 2011. El primer cartipàs de l'etapa Collboni, que encara és provisional per garantir que la màquina comença a funcionar, divideix les (moltes) àrees a gestionar en quatre grans tinències d'alcaldia: la de Laia Bonet, un macrobloc amb l'urbanisme, la mobilitat, l'habitatge i l'espai públic; la de Maria Eugènia Gay, que inclou des de drets socials a esports o cultura; la d'Albert Batlle, que es manté com a referent de seguretat i suma la gestió del districte més complicat, el de Ciutat Vella, i la de Jordi Valls, que se centra en l'activitat econòmica.

Els deu edils socialistes també s'han de repartir la regidoria dels deu districtes, que surten quasi a un per barba, però el regidor David Escudé n'ha d'assumir dos perquè l'alcalde no entra en aquest repartiment. Així, Escudé, que el mandat passat ja era el referent a Sant Martí, suma les Corts. I Laia Bonet, tot i la macroàrea que ja capitaneja com a primera tinenta d'alcaldia, assumeix la regidoria de Gràcia. Rosa Alarcón, que fins ara portava Horta-Guinardó –on hi ha hagut polèmiques com la gestió del turisme al turó de la Rovira– passa ara a Nou Barris, i Horta queda en mans d'un dels fitxatges socialistes: Lluís Rabell, que en campanya es va dir que seria tinent d'alcaldia de Pla de Barris, però que en el primer cartipàs no té aquest rang. A aquest repartiment de tasques cal sumar-hi, també, els 12 instituts municipals (des de Parcs i Jardins a Mercats) i la Fundació Mies Van der Rohe. Però, més enllà de l'acumulació de competències en poques mans, el repte majúscul que es trobaran davant els de Collboni és la necessitat de negociar a moltes bandes per intentar aprovar-ho tot.

L'escenari després del 23-J

Tot i que des d'alguns dels grups que han quedat a l'oposició es dona per fet que l'escenari a la ciutat canviarà un cop passades les eleccions generals i que els comuns podrien acabar entrant al govern (malgrat el veto del PP), els de Colau insistien aquest dilluns que només faran el pas si hi ha un acord "ampli" d'esquerres. És a dir, el tripartit que encara defensen i que el número dos de la llista, Jordi Martí, diu que veu viable quan es rebaixi la polèmica de la investidura i hagin passat les eleccions espanyoles. El que sí que ha garantit Collboni és que molts dels alts càrrecs del govern anterior, com ara els gerents o directius, continuaran en la nova etapa si es considera que són bons professionals. Si entressin els comuns, el govern municipal tindria 19 regidors (24 si arribés a incorporar ERC). Si no hi ha un acord per ampliar el govern, però, els de Collboni afrontaran en la negociació dels pressupostos el primer gran repte.

La predecessora de Collboni en el càrrec, Ada Colau, que el 2015 va començar a governar amb 11 regidors, va tancar els quatre anys sense haver aconseguit aprovar ni un sol pressupost pactat: va haver de fer servir dues vegades la via de sotmetre's a una qüestió de confiança per poder aprovar els comptes (una via que també va fer servir Trias) i va recórrer dos cops més a la pròrroga, que és el que també podria fer ara el govern socialista amb els comptes del 2024. En aquell mandat, que Colau admet que va ser molt més complicat que l'últim (amb 18 regidors i pacte estable amb el PSC) , els tinents d'alcaldia amb més carpetes també rebien crítiques per trepitjar poc els districtes que tenien assignats. Ara, segons ha avançat Collboni, les prioritats del nou equip durant els primers dies seran la neteja i ordenar l'espai públic.