"Ells buscaven una amistat o una relació, i hi havia una fase en què els pressionaven per enviar diners o tenir-los molt de temps enganxats a números de tarifació especial, i patien ansietat perquè la persona amb qui tenien relació ho passava molt malament". D'aquesta manera ha resumit un dels responsables de la investigació el mètode que seguia l'acusat d'estafar almenys sis homes fingint ser una dona en aplicacions de cites. "Diversos dels que va enganxar eren persones vulnerables o amb discapacitat, com l'Àlex", ha afegit el policia, en referència al jove que es va acabar suïcidant abans que les factures telefòniques deixessin la seva família arruïnada.

Júlia Ponsa ens explica a l’ARA que Tinder, l’aplicació per trobar parella, va de baixa. De fet, fa dies que per la ràdio sento un anunci d’una “agència matrimonial”, Samsara, que et pregunta si estàs fart de cites com les que diem, però, això sí, et parla de la paraula màgica: match. A l’article, la periodista ens parla d’una pel·lícula, Materialists, que protagonitza una matchmaker. És a dir, el que en llengua castellana i, per extensió, catalana, es diu, gràcies a la novel·la, una celestina. La que cobra per fer parelles convenients. Avui, el títol de l’obra que hem estudiat tots a classe ja no és La Celestina, sinó La Matchmaker. El subtítol, esclar, tampoc hauria de ser Tragicomedia de Calisto y Melibea, perquè la tragicomèdia, avui, no es porta. Avui es porta la dramèdia.

Explica que, “des de la negació”, va llegir el primer paràgraf de la notícia de l'ARA sobre un jove que estafava emocionalment dones joves que coneixia a través d'aplicacions de cites. En una segona lectura ja no tenia cap dubte que la descripció física, la manera de fer i els detalls que s'explicaven encaixaven amb aquell home que des de feia mesos considerava la seva parella i amb el qual compartia casa seva. De fet, mentre llegeix la web que li ensenya una amiga, ell està tranquil·lament al domicili, així que la gran preocupació és com fer-lo fora sense enfrontar-s'hi. “Tinc un psicòpata a casa i no el vull tornar a veure”, afirmava llavors en conversa amb l'ARA. Hores després, aprofitant que ell havia sortit per anar a “reunions”, va canviar el pany de la porta i el va bloquejar al telèfon. Durant un parell de nits va dormir a casa d'amics, sempre amb una certa por que reaparegués. Ara que han passat uns quants mesos, la dona, ja més calmada, i sense por que la reconegui, accepta que es faci pública la seva història, sempre amb l'afany de poder ajudar altres dones.

Quantes víctimes més hi ha? Per què ho fa? Com es pot aturar? Són preguntes que es fan les dones que han topat amb l’estafador emocional de Tinder, l’home que tres dones van denunciar a l’ARA. Es pot respondre que el patró de presentar-se amb una identitat falsa i, en molts casos, deixar-se mantenir per les dones que enamora es remunta, almenys, al 2018. Set anys contactant per aplicacions de cites fent-se passar per un neurocirurgià hispanocubà i mantenint relacions sexoafectives amb diverses dones alhora a través de l’engany. Se n'han localitzat víctimes a Sant Sebastià, Cadis, Barcelona, Madrid, Girona, Eivissa i Granada.

Tot bon català cal que, en aquestes dates, es dediqui a una activitat ineludible: la calçotada. Tot bon català, si pot, ensenyarà als amics forans aquesta curiosa i única manera de menjar ceballots abonsaiats, únics, terrenals i celestials. Tot bon català en tindrà més d’una, de calçotada. La de la feina, la dels amics del futbol, la del grup de caminar, la dels pares de l’escola... Si vol ser bon català prèmium serà ell qui l’organitzi. Un mal català desvia la calçotada (com desvia el tió per abraçar el Pare Noel).

Aquesta és una història que comença com tantes altres: amb un match en una aplicació de cites d'un home i una dona que s'agraden per la fotografia i la presentació del perfil. Queden i, sense proposar-s'ho, comencen a conviure. Aquesta història, però, és una enganyifa, una mentida. L'home es dedica a seduir dones, amb qui té relacions sexoafectives aparentment monògames, quan en realitat és un farsant que s'inventa una vida sorprenent i encavalca parelles sense que cap en tingui coneixement de la resta. Fins que l'atzar les ha fet coincidir i posar-les sobre la pista per desemmascarar-lo.

Només necessites deu minuts per trobar l’amor. O això fa creure l’aplicació de cites Tinder. Però, i si resulta que l’arc de Cupido no és tan aleatori com creiem? A més, anar de pressa no significa encertar-la. Tot i això, hi ha usuaris com la Sandra, de 55 anys (que prefereix fer servir aquest nom fictici), que quan fan match, de seguida miren si la cosa rutlla per quedar: “Els de la meva generació anem de pressa, perquè esten tan ocupats i tenim tantes històries entre els fills, la feina…que és millor veure'ns i, si no interessa, no passa res”, diu. Aquest també és el cas de la Mercè S., de 64 anys, que va tenir una cita a través de l'aplicació catalana 2son2: “Ell em deia que si li passava el meu número m’enviaria una foto seva, però vaig pensar que millor quedàvem i ens coneixíem”, explica.

"Les ganes que tinc que sigui demà per poder llençar el telèfon per les escales". Ho exclamava la comunicadora Andrea Gumes en una piulada durant la seva última jornada laboral abans de les vacances. Com ella, molts viuen l'estiu com la temporada ideal per començar de cap i de nou i examinar críticament el temps que passem mirant l'smartphone i, de retruc, les xarxes socials. Potser no cal encastar l'aparell contra la paret, però les vacances semblen un moment perfecte per descansar de la pantalleta.

Els cinc integrants de l'anomenada manada de Castelldefels, a presó provisional per la presumpta violació de tres dones el 2021, localitzaven les seves víctimes a través d'aplicacions de cites. Quan la conversa havia avançat prou amb una usuària, la convidaven en una festa al seu pis i, quan estava sota els efectes de l'alcohol, la forçaven i la violaven. Aquest modus operandi serveix a la jutge per parlar de "grup organitzat" de "depredadors sexuals", però la violència sexual exercida per aquests grups a partir de les apps de contactes ni és anecdòtica ni sempre deriva en un procés penal contra els seus autors.

¿Sabíeu que existeix una aplicació de cites que connecta persones amb barba amb els que volen acariciar-les? ¿I una que només utilitzen executius i famosos que busquen passar desapercebuts? ¿I una específicament dirigida als pallassos? ¿I la dels otakus? L'especialització de les aplicacions de lligar és un fet cada cop més habitual. El motiu d'aquesta atomització és evident: si les persones no som iguals, tampoc ho han de ser els nostres gustos a l'hora d'establir relacions de caràcter sexoafectiu.

Si sou usuaris de Twitter, és probable que el terme Tindercat us sigui familiar. Es tracta d'una iniciativa sorgida dels espais de Twitter, una funció que permet crear sales d'àudio on poden parlar fins a 11 persones i altres usuaris poden escoltar la conversa. La nit del 12 d'abril del 2021, Gerard Querol, conegut a les xarxes com Gerry Querry, va obrir una sala a Twitter sota el nom "First Dates Catalunya, si busqueu parella connecteu-vos i parleu" i més de 300 persones s'hi van sumar. L'èxit va propiciar que, ja amb el nom de Tindercat, la sala es tornés a obrir altres nits i que, amb el temps, hagi arribat a acumular fins a 1.500 oients i hagi estat trending topic amb el hashtag #Tindercat. Aquest any el Tindercat ha pogut fer el salt de les xarxes a la presencialitat amb una gira de xous que celebrarà el seu final el 22 d'octubre a la sala La Mirona.

Lliscar el dit cap a l'esquerra o cap a la dreta de la pantalla no és una acció fútil. Fa deu anys no hi havia cap simbolisme especial en aquest gest, però avui dia, tot just ara que se celebra una dècada de la creació de l'aplicació, pràcticament tothom entén de què va la cosa. És la manera amb la qual interactuem amb Tinder, una eina que s'anuncia per "tenir cites, fer amics i conèixer gent nova", l'instrument que ha canviat el paradigma de com lliguem i trobem parella en l'última dècada. Si ens decidim per la dreta, és que la persona que ens mostra el telèfon ens agrada; si ho fem a l'esquerra no hi marxa enrere: aquell perfil no tornarà a aparèixer mai més.

Amb l'explosió de les aplicacions de cites la manera de buscar i trobar parella ha canviat radicalment. Som en un punt en què l'ús que se'n fa és tan generalitzat que hem entrat en plena era de la targetització, i per això d'aplicacions que ens ajuden a conèixer algú especial n'hi ha per a tots els gustos: condició sexual, edat, localització, aficions comunes o, fins i tot, poder adquisitiu. Hi ha tanta oferta que les novetats que destaquen mínimament han de tenir alguna cosa nova que les diferenciï de la resta, ja que el mercat sembla haver cobert totes les expectatives de sobra. En aquest sentit, ha aparegut una nova manera de lligar que, si presenta una gran novetat, és que funciona mitjançant Twitter. A més, té tres diferències de pes respecte de la majoria d'aplicacions: no hi ha cap gran empresa al darrere, ni tan sols una d'emergent amb elaborats plans financers; l'exposició dels usuaris és totalment pública i gratuïta i està pensada en català i per a usuaris dels Països Catalans.

Segurament no lligaràs amb el mateix tipus de gent a la festa major alternativa del teu poble que si vas a una discoteca on els combinats valen deu euros i no hi ha ratafia. Ni tampoc si vas a un concert de Manel i Mishima o a un de P.A.W.N. Gang i Baya Baye, si estudies en una universitat privada o en una de pública, si vas al Saló del Manga o al de l'Automòbil, si ets corredor de borsa o educador social, o si treballes a la redacció d'un diari d'esquerres o d'un de dretes. I, esclar, passa el mateix amb les aplicacions per lligar. No és el mateix baixar-se Tinder, Bumble, Luxy o Frikiradar.

La setmana passada parlàvem de llocs on portar una cita de Tinder en horari diürn, i vam prometre que aquesta setmana parlaríem de com abordar la franja horària dels vespres. Som-hi, doncs, amb quatre propostes que, si la cita és un fracàs estrepitós, segur que no serà pel menjar.

Una pregunta que m’han fet molt és la següent: tinc una cita amb un tinder, on anem? Bé, doncs com que aquesta secció té vocació de servei us dono unes quantes idees dividides en tres articles (entendreu que la cosa dona per molt). Avui parlem de cites diürnes, la setmana vinent parlarem de sopars i per al tercer i últim ens n’anirem a fer copes. Stay tuned.

Hi ha una llibreria de Londres, Daunt Books, que ha d’atendre peticions de parelles que volen declarar-s’hi, o fins i tot casar-s’hi, perquè és allà on es van conèixer: es van posar a parlar d’un autor entre lleixes, potser els van quedar electritzades les puntes dels dits en coincidir sobre el mateix llom: la resta va ser història. Tota la vida hi ha hagut parelles que s’han enamorat "perquè llegíem el mateix llibre", i no cal parlar de la funció social dels clubs de lectura.