Xous sexuals, deutes de milers d'euros i un suïcidi: jutgen un 'estafador de Tinder' que fingia ser una dona
L’acusat va aconseguir gairebé 27.000 euros d’homes demanant que truquessin a números de tarificació especial
BarcelonaActuava com una mena d’estafador de Tinder, però fent-se passar per dona per enganyar homes. La noia els demanava ajuda per desvincular-se d’una empresa de xous sexuals per webcam on estava forçada a treballar, i per fer-ho havien de trucar a dos números de tarifació especial, que generaven factures que en alguns casos eren equiparables a la nòmina completa dels afectats o les seves famílies. L’engany continuava amb els missatges d’un home, que es presentava com a responsable de l’empresa d’espectacles sexuals i els reclamava més trucades per anul·lar els càrrecs o evitar que els titulars de la línia –que en alguns casos eren els pares dels estafats– sabessin que havien caigut en l’engany. Almenys sis homes van fer trucades o transferències i van perdre, sumant entre tots, gairebé 27.000 euros. Un d’ells, l’Àlex, es va suïcidar abans que la seva mare rebés les factures que van deixar-la endeutada.
El nom que hi havia darrere d’aquestes línies de telèfon, dels diferents perfils amb diferents identitats en webs de cites i de l’empresa que se'n beneficava és el de l’home que ara seu al banc dels acusats de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona. S’exposa a una condemna per estafa i extorsió. La fiscalia reclama sis anys de presó i l’acusació particular, que representa la família d’un dels afectats, en demana onze. La mare i la germana de l’Àlex han declarat aquest dijous, en la primera jornada del judici, per explicar les amenaces i l'extorsió que el jove va rebre els dies anteriors al seu suïcidi. “Ell no es va suïcidar perquè sí, estava agonitzant amb el tema, no va saber com afrontar-ho i va decidir que marxava. El que vull és justícia”, ha dit la mare al tribunal.
L’Àlex vorejava els trenta anys, tenia síndrome d’Asperger i treballava en una empresa que ocupa persones amb discapacitat. Cobrava prop de mil euros mensuals, que la tardor del 2021 es van esfumar amb “multes falses”, ha explicat la seva mare. Segons l'escrit de l'acusació particular, a què ha tingut accés l'ARA, l'Àlex va rebre "un entramat continuat d'extorsions" que l'empenyien a transferir diners per evitar una suposada multa que s'havia generat a conseqüència de les trucades al telèfon de tarifació especial.
L'Àlex va arribar a enviar 500 euros, però les reclamacions en trucades i missatges de WhatsApp van continuar, i l'amenaçaven amb una sanció de 6.000 euros si no feia més transferències. "Tranquil, jo ja estaré mort", va acabar dient l'Àlex al seu interlocutor, segons afegeix l'escrit de l'acusació particular, que exerceix l'advocat Marc Foix. Unes hores després d'aquesta conversa, "la pressió psicològica a què va ser sotmès per aquest entramat d'enganys, amenaces velades, coaccions i xantatges va derivar en el tràgic suïcidi" de l'Àlex.
L'Àlex va denunciar davant dels Mossos d'Esquadra, acompanyat de la seva mare, els càrrecs al seu compte bancari per aquestes "multes falses". El testimoni de la dona davant del tribunal s’ha centrat en aquell moment i en com el seu fill va explicar que l’havien amenaçat. No va ser fins al mes de novembre, després de la mort de l’Àlex, que la dona va rebre la factura telefònica corresponent al mes d’octubre amb “gairebé 24 hores” de trucades a un número de tarifació especial. “La meva nòmina havia desaparegut, i al desembre va passar el mateix. Al final ens vam arruïnar”, ha afirmat. En total, van ser 2.400 euros en trucades.
L'acusat se'n desentén
Els altres afectats que han declarat en la primera jornada de judici han coincidit a l'hora de descriure l’engany. Han explicat que quan trucaven mai hi havia ningú a l’altra banda de la línia, però la petició de la noia era que mantinguessin la trucada el màxim de temps possible. Després, un home hi contactava presentant-se com a responsable de l’empresa d’espectacles sexuals. En alguns casos els deia que truquessin a un altre número per anul·lar els cobraments, i en altres exigia enviaments de diners a l’estranger. Un dels afectats va perdre 15.000 euros entre factures i enviaments.
L’acusat és en presó provisional des del maig del 2024, on va entrar després de ser deportat des del Perú. Les trucades i els missatges es van relacionar amb la regió del país on ell vivia, i finalment se’l va poder identificar. Després, la policia peruana el va detenir i entregar a Espanya per jutjar-lo. Durant la seva declaració ha justificat que tant l’empresa com les línies telefòniques estan a nom seu perquè dues persones de confiança li van demanar que signés per ells a canvi d’ajudar-lo a trobar feines com a paleta. “Vaig buscar el número de l’empresa, fins i tot vaig preguntar en dependències policials si era alguna cosa fraudulenta. No vaig veure res estrany i vaig signar”, ha dit. Segons assegura, tots els diners que rebia els retirava en efectiu i els entregava a aquestes persones, i ha negat estar darrere de cap dels missatges que van rebre els afectats.
