Qui ha d'investigar les violacions de nenes que denuncien d'adultes? Jutges i Fiscalia es passen la pilota
Judicatura i Fiscalia també discrepen sobre qui té la competència sobre les agressions actuals a nenes
BarcelonaDurant l'últim any ha arribat als jutjats una nova especialització, centrada en investigar els delictes en què les víctimes són infants o adolescents. Això ha plantejat diversos dubtes sobre els límits de les seves competències, i encara ara és motiu de discrepància entre la judicatura i la Fiscalia. La llei que va dissenyar aquesta especialitat no concretava, per exemple, si les agressions sexuals a nenes han de recaure en aquests nous tribunals o bé en els de violència sobre la dona, als quals la mateixa reforma judicial adjudicava la competència sobre tots els delictes sexuals. La reforma tampoc estipulava qui s'ha de fer càrrec de les agressions sexuals a nenes que es denuncien anys després, quan les víctimes ja són adultes, com planteja ara una magistrada de Barcelona en una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA.
Entre la judicatura i la Fiscalia hi va haver veus que es van posicionar de diferent manera en aquest debat. D'una banda, alguns plantejaven que la violència sexual contra les nenes l'havien d'investigar els mateixos jutjats que es fan càrrec de les agressions sexuals a adultes. Des de principis d'any, i arran d'aquesta mateixa reforma, els jutjats de violència sobre la dona tenen competències sobre tota la violència sexual i no només sobre la violència dins la parella, com fins aleshores.
En canvi, altres juristes alertaven que això comportaria que les agressions sexuals a menors s'haurien de derivar a diferents jutjats en funció de si la víctima era un nen o una nena: ells anirien als tribunals d'infància i elles als de violència sobre la dona. Un altre argument a favor de deixar tots els casos en mans dels nous tribunals de violència contra la infància és la seva especialització i el fet que fan servir recursos com els Barnahus, on es pot prendre declaració als menors a través de psicòlegs i educadors i en un entorn menys hostil per a l'infant que una sala de vistes.
Suprem i Fiscalia, dividits
A principis d'any el Tribunal Suprem va aclarir en una sentència que les agressions sexuals a menors són competència dels nous tribunals de violència contra la infància –de moment només s'han creat a Barcelona, Madrid i Màlaga–, i que on no existeixi aquesta especialitat se n'ocuparan els jutjats d'instrucció. És el que fa la Fiscalia de Barcelona, que ha posat en marxa un servei pioner especialitzat en infància i víctimes vulnerables, però ara ha topat amb una ordre contrària de la Fiscalia General de l'Estat. La fiscal general, Teresa Peramato, ha criticat públicament la posició del Suprem perquè considera que no té en compte la perspectiva de gènere, i ha ordenat a tots els fiscals que les agressions sexuals a nenes es derivin als jutjats de violència contra la dona.
La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, va admetre que l'ordre de Peramato els havia sorprès, però va dir que confiava en la possibilitat que hi hagués una excepció a les tres ciutats de l'Estat que sí que tenen tribunal especialitzat en infància. Ara per ara, això està passant a Barcelona –aquests casos queden en mans dels fiscals d'infància i adolescència–, però els seus escrits necessiten sempre el vistiplau de la fiscal delegada de violència sobre la dona.
Casos antics
Amb aquest debat encara encès, ara als jutjats de Barcelona emergeix un altre desacord arran de la falta de concreció sobre les competències d'aquests tribunals. Quins jutjats s'han de fer càrrec de les agressions sexuals a nenes que denuncien anys després, quan ja són adultes?
Quan la jutgessa de violència sobre la dona 2 de Barcelona, Cristina Serrano, va rebre un cas així va considerar que no era competència seva i el va enviar al nou jutjat de violència contra la infància i l'adolescència, que l'hi va retornar perquè creia que era ella qui se n'havia d'ocupar perquè la denunciant ja és adulta. Ara Serrano ha elevat a l'Audiència de Barcelona el dubte perquè resolgui qui se n'ha d'ocupar. L'Audiència és qui ara té la pilota a la seva teulada.
Fonts judicials diuen que és habitual que quan hi ha una reforma del sistema judicial o quan una llei nova entra en funcionament calguin aquests tipus d'aclariments. L'objectiu és que un ens superior –l'Audiència per a la demarcació, i finalment el Suprem per a tot l'Estat– unifiqui el criteri que segueixen els jutges per evitar contradiccions.
