BarcelonaEls jutjats de violència s'encarreguen des d'aquest divendres de tots els delictes d'agressió sexual. Fins ara, les seves competències se centraven en la violència dins la parella o de l'exparella, i les violacions en què no hi havia un vincle afectiu entre víctima i agressor quedaven al marge d'aquests jutjats especialitzats. El canvi farà que s'ocupin de tots els tipus de violència masclista, una cosa que ja preveia la llei del només sí és sí el 2022 i que encara no s'havia aplicat. A més, aquests jutjats també estrenen competències en causes per matrimoni forçós, tràfic d'éssers humans per a explotació sexual i assetjament per raó de sexe. Implicarà, per tant, que assumeixin més feina, i això ha despertat alarmes sobre si el canvi podria saturar aquests jutjats i allargar molt els temps d'espera. Aquesta setmana més d'un centenar de jutges han alertat en un comunicat que es veien abocats al "col·lapse", mentre que altres veus de la judicatura insten a esperar a veure els efectes del canvi i l'impacte dels reforços i noves places de jutge que ha anunciat el govern espanyol.
La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, s'ha referit a aquest canvi durant l'acte d'obertura de l'any judicial: "La sala de govern està compromesa a rebre i transmetre la situació que es produirà des d’avui mateix, especialment en el que afecta l’atenció de les víctimes, en el temps d’espera, en la capacitat de poder donar una resposta". Caso s'ha compromès a traslladar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "totes aquelles mesures de reforç que calguin" a més de les que ja han demanat. "El nostre sistema no pot afegir dolor al dolor de les víctimes", ha dit.
Els càlculs del CGPJ són que a Catalunya els jutjats de violència masclista hauran d'assumir de mitjana un 20% més de casos, molt per sobre de la mitjana estatal, que estima en un 13%. Com s'acabarà concretant dependrà de quantes causes arribin a la justícia, per quins delictes siguin i també de quin jutjat se n'hagi d'ocupar. "Els jutjats de violència ja tenien dificultats, sobretot per falta de mitjans. Són delictes que requereixen un tractament diferenciat. I si ja era difícil donar-lo abans, si n'hi afegim més que també requereixen aquest tractament, lògicament la situació no fa bona pinta", adverteix la magistrada Zita Hernández, titular d'Instrucció 30 de Barcelona i membre de la coordinadora de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya.
Hernández també avisa que la situació pot ser molt diferent en cada jutjat. "No és el mateix una població de 100.000 habitants que una de 15.000", sosté. De fet, a la majoria dels jutjats de Catalunya els magistrats especialitzats en violència masclista també s'han de fer càrrec de la resta d'assumptes. Segons la mida del partit judicial i de quants jutges hi hagi, també s'ocupen de casos de furt o de divorcis, per exemple. En aquest sentit, una jutgessa de violència masclista que prefereix no publicar el seu nom valora que ella ja assumeix una "competència extra" des que es dedica a aquesta especialitat. Per això, a l'espera de poder valorar l'impacte del canvi en els pròxims mesos, augura que el gruix de feina que puguin suposar les noves competències de l'especialitat probablement no superarà el que ja havia assumit. En el seu cas treballa en un partit judicial petit, on les agressions sexuals poden ser "deu en un mes, però afortunadament altres mesos són zero".
Reforços
En canvi, a la capital catalana sí que hi ha jutges que es dediquen exclusivament a atendre la violència masclista. Fins ara són cinc, i a finals d'any es crearà una sisena plaça. Fins aleshores, hi haurà un jutge de reforç per entomar l'augment de feina que es preveu. Aquest reforç no estarà en funcionament aquest mateix divendres, però fonts del ministeri de Justícia apunten que ja s'ha autoritzat la despesa per crear la plaça. Durant aquests tres mesos, també hi haurà un jutge de reforç a Lleida, que a finals d'any també passarà a tenir una plaça definitiva. El 31 de desembre, coincidint amb la tercera fase del desplegament de la llei d'eficiència, també s'incorporarà un jutge més a l'Hospitalet de Llobregat i un altre a Vilanova i la Geltrú.
En total, per cobrir l'augment de feina que suposaran les noves competències, el ministeri ha aprovat crear a tot l'Estat 50 places noves de jutge de violència masclista (seran un 42% més dels que hi havia fins ara) a més de 42 places de fiscal. Amb tot, les places noves no arribaran a tots els partits judicials, i per això la jutgessa Zita Hernández preveu que les dificultats puguin anar "més enllà" dels tres mesos d'impàs entre l'assumpció de noves competències i la creació de places noves a finals d'any.
El magistrat del jutjat de violència sobre la dona 1 de Barcelona, Carlos Pascual Alfaro, confia que a la capital catalana el reforç els permeti gestionar l'augment de feina que els espera. "És lògic que siguem nosaltres qui portem aquests delictes. Són molt similars als de violència de gènere per l'enfocament, el tractament i les circumstàncies", valora. Amb tot, considera que assumir els delictes de tràfic d'éssers humans per a explotació sexual és el que més canvi pot suposar en comparació a com han treballat fins ara, ja que la investigació pot implicar intervencions telefòniques, registres, o sol·licituds de cooperació amb altres països davant d'una xarxa internacional: "Nosaltres no portem instruccions tan complexes. Són complexes des del punt de vista personal i familiar, per totes les implicacions que té en els nens, en la situació de violència que pateix la víctima, però no perquè hi hagi xarxes organitzades o blanqueig de capitals. Surt una mica del que estem acostumats".
Què passa amb les víctimes menors?
El 31 de desembre també entraran en funcionament els tribunals de violència contra la infància i l'adolescència. Aquesta nova especialitat s'encarregarà dels casos en què la víctima d'un delicte és menor. Això ha obert un interrogant sobre de qui seria la competència en cas d'una agressió sexual. Per exemple, en el cas que una alumna pateixi abusos per part d'un professor o que una adolescent sigui agredida per algú que no és la seva parella. Ara per ara, no tots els jutges responen de la mateixa manera a si aquests casos haurien de recaure en els nous tribunals d'infància (o, fins que no es creïn, als jutjats d'instrucció) o en els jutjats de violència sobre la dona.
"Hi ha qui defensa que una nena és una dona i que, per tant, si l'agressor és home i la víctima és una nena, ha d'anar a violència sobre la dona", explica Zita Hernández. En canvi, tant ella com Pascual Alfaro consideren que aquests casos haurien de recaure en els nous tribunals especialitzats a tractar amb menors. Sigui com sigui, diferents veus de la judicatura donen per fet que aquesta controvèrsia provocarà que els jutges acabin elevant qüestions de competència a les audiències provincials perquè fixin criteri, fet que en última instància recaurà en el Tribunal Suprem.
La Fiscalia alerta que l'espera per a un judici a Catalunya supera "tot límit raonable"
La resposta del sistema judicial a la delinqüència no només està "lluny de ser satisfactòria", sinó que les llistes d'espera per a un judici a Catalunya "incrementen de manera que es distancien de qualsevol límit raonable". És el crit d'alerta que ha llançat aquest divendres el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, davant de la plana major de la judicatura, la Fiscalia, els cossos policials i el departament de Justícia en l'acte d'obertura de l'any judicial. Davant d'això, ha afegit, "no queda més que insistir i insistir a l'administració perquè doti dels recursos necessaris el servei públic de justícia a Catalunya, de manera que quedi almenys igualada a la mitjana" de tot l'Estat.
Bañeres ha posat com a exemple les agressions sexuals, en què la investigació sol ser "relativament senzilla" perquè la major part de les vegades el sospitós està identificat des del primer moment. Tot i això, sovint es jutgen quatre anys després o fins i tot més tard.
