Si una cosa explica l'encara gran bretxa salarial de gènere a Espanya és la parcialitat laboral. Aquest factor és per a CCOO un dels més rellevants a l'hora d'influir "decisivament" en el fet que les dones tinguin un salari mitjà molt més baix en comparació amb els homes. De fet, el sindicat sosté que explica el 70% de la diferència de sou, segons es desprèn d'un informe sobre bretxa salarial de gènere publicat aquest dimarts.

Una de les coses que més interessen als estudiants quan explico els primers paràgrafs del primer tom d'El capital de Karl Marx sobre la noció de mercaderia és la diferència entre valor d’ús i valor de canvi. El valor d’ús es refereix a la finalitat del treball, considerat una manera de transformar el món en un lloc millor. El valor de canvi proposa una transacció en forma de diners. Evidentment, no és el mateix. Quan bescanviem el treball per un salari, es fa més complicat, perquè no sempre és retribuït per la vàlua que té socialment. Segurament no totes les coses tenen el mateix pes per fer un món més just. Això ho hem vist durant la pandèmia. Sembla clar que no hem après la lliçó.

Dos treballadors de l'administració pública que fan les mateixes feines però tenen contractes diferents poden tenir una diferència salarial del 29%. La dada l'ha feta pública aquest dijous la Federació de Treballadors Públics de la UGT, que denuncia la falta d'un conveni únic dins l'administració que "no discrimini" segons el contracte.

Des del 2001 fins al 2020, els arguments contra la implantació d’un ingrés sense condicions per a cada ciutadà pel sol fet d’existir no han variat gaire. Almenys així ho expliquen alguns dels que van viure el debat en aquesta primera etapa, quan es fundava la Xarxa Renda Bàsica, l’associació que va importar a Catalunya el concepte del corrent internacional. Amb els efectes devastadors del covid-19 sobre l’economia de les persones, la idea d’una ajuda universal torna a ser d’actualitat.

Mentre que els directius van cobrar l'any passat de mitjana 3.700 euros més que el 2018, l'increment salarial mitjà en el cas d'un empleat ras va ser de 430 euros. Així, l'evolució dels sous l'any 2019 ha sigut globalment positiva, però la distribució de la riquesa creada no ha sigut equitativa. Aquesta és la conclusió principal de l'informe que han presentat aquest dijous l'escola de negocis EADA i el grup ICSA, que indica que els sous creixen aproximadament el doble que l'any passat, però amb significatives diferències en funció del càrrec. És a dir, els directius espanyols cobren, de mitjana, gairebé 85.000 euros l'any (un 4,6% més que l'any anterior); els càrrecs intermedis, uns 43.000 euros l'any (un 3,4% més), i els empleats, poc més de 23.000 (un 1,9% més).

Avui el calendari europeu marca de manera simbòlica (o reivindicativa) el dia en què les dones deixen de cobrar per la feina feta malgrat que no deixaran de treballar el que queda d’any. Respecte a l’any passat, només són dos dies de millora, perquè la bretxa salarial de gènere europea només s’ha reduït dues dècimes, del 16,2% al 16%. Com assenyala la Comissió Europea en el seu últim informe, al conjunt de la UE la bretxa salarial de gènere amb prou feines s’ha retallat un punt en set anys. A Espanya, on hi ha dades disponibles des del 2008, la reducció ha sigut exactament la mateixa.

Els màxims executius de les empreses que cotitzen a l'Íbex-35 van obtenir una remuneració mitjana 86,6 vegades més alta que el sou mitjà del personal de les empreses que dirigeixen. Això suposa un increment del 8%, segons un informe amb dades del 2017 publicat per la Fundación Primero de Mayo del sindicat Comissions Obreres.

El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha denunciat l'empresa d'olis Aceites y Energía Santamaría de Lucena, a Còrdova, per discriminació per raó de gènere perquè no va abonar endarreriments a les seves treballadores al·legant que al conveni "es parla de treballadors i no treballadores".

Les dones guanyen de mitjana un 23% més que els homes a escala mundial. Aquest fet suposa, per a Nacions Unides, "el robatori més gran de la història". I el que és més greu: segons aquesta organització, el problema no entén, de fronteres, sectors, edats ni qualificacions.

Discriminació salarial a la BBC per raó de sexe? Sí, sens dubte. Una denúncia tantes vegades llançada des dels diferents mitjans d’informació de la cadena pública britànica de ràdio i televisió en relació amb pràctiques que tracten les dones com a treballadores de segona classe va situar ahir l’emissora al centre de la polèmica i en el blanc de les xarxes socials. Perquè l’home que més cobra de les estrelles de la BBC guanya més de quatre vegades més que la dona que obté més ingressos, per una feina semblant: la presentació d’un programa de ràdio i un de televisió.

El II Pla d'Igualtat d'Homes i Dones de l'administració valenciana impulsarà la promoció de l'accés de les dones a llocs on són minoria. Així ho ha explicat la consellera de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, que ha assenyalat que en les convocatòries de concursos i processos selectius dels sectors públics amb poca presència femenina s'establiran clàusules de desempat favorables a les dones.

El cotxe autònom o els robots assistents són una fita més realista que la fi de la bretxa de gènere. La igualtat econòmica entre homes i dones es podria endarrerir 170 anys, fins al 2186, segons l'últim 'Informe global de la bretxa de gènere' del Fòrum Econòmic Mundial (FEM). La desigualtat entre gèneres ha arribat aquest any al seu punt màxim des del 2008, a l'inici de la crisi, amb una bretxa del 59%.

L'indicador d'Igualtat de Gènere de Catalunya, fet per l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha detectat una nova "pobresa femenina" de dones formades però amb sous i condicions laborals pitjors que els dels homes, sobretot si són mares. L'informe, que s'ha presentat avui a Barcelona, indica que es manté una bretxa salarial entre homes i dones del 19% i que s'ha aturat el procés de reducció de les desigualtats de gènere, segons l'agència Efe.

Mulder i Scully comparteixen al 50% el protagonisme a la sèrie 'Expediente X', però els responsables de la cadena Fox pretenien que un dels dos cobrés exactament el doble que l'altre. Ho ha denunciat l'actriu que interpreta Dana Scully, Gillian Anderson, que en una entrevista al portal The Daily Beast assegura que inicialment la cadena li va oferir la meitat de sou que al seu company de repartiment, David Duchovny. I no només a principis dels 90, quan es va estrenar la sèrie original, sinó també l'any passat, quan la van tornar a trucar per rodar la seqüela estrenada diumenge.

La crisi ha fet créixer la precarietat laboral de forma alarmant a Espanya, però el salari mitjà del país no ha disminuït en els últims anys, sinó que més aviat ha crescut de manera sostinguda –tot i que si es té en compte la inflació, ha baixat–, segons les estadístiques publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Com s'explica aquesta dicotomia? Pel creixement de la desigualtat.

La bretxa salarial a Catalunya entre homes i dones s'amplia i assoleix el 25%. És la conclusió de l'informe presentat aquest divendres per la UGT i la Fundació Maria Aurèlia Capmany amb motiu del Dia Europeu per la Igualtat Salarial que es commemora aquest diumenge. "Una dona ha de treballar 16 mesos per guanyar el que cobra un home en un any", ha denunciat David Papiol, secretari de Moviments Socials i Igualtat del sindicat.