Els directius amb els sous més alts de les 40 empreses espanyoles més grans van rebre 111 cops el salari mitjà dels seus empleats, que haurien de treballar durant un segle per guanyar el mateix que aquests executius en un sol any. Així ho reflecteix la darrera edició de l'informe Las brechas salariales de las grandes empresas, publicat aquest dimarts per Oxfam Intermón i que aprofundeix en les diferències salarials "abismals" que perpetuen les corporacions més rellevants de l'Estat.

Oxfam Intermón Trailwalker, la gran cita esportiva i solidària per a equips més gran del món, celebra els seus 15 anys de vida en l’edició de 2026. Els dies 18 i 19 d’abril, la Via Verda de Girona es convertirà, un any més, en l’escenari de les quatre distàncies per les quals milers de participants caminaran, correran i recaptaran fons per portar aigua potable a comunitats sense recursos. 

En moltes llars les famílies han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes, i la situació precària de les feines i els ingressos insuficients sovint generen renúncies quotidianes. Una de les principals retallades es dona en el cistell de la compra: sis de cada deu habitants reconeixen haver abaratit la despesa en menjar optant per productes en oferta o reduint el consum de carn, peix o fruita. Així ho demostra Vivir la desigualdad 2025, l'informe publicat aquest dimarts per Oxfam Intermón sobre les desigualtats a Espanya.

Fa més de vint-i-cinc anys que Franc Cortada treballa en el camp de la cooperació i en fa cinc que és el director executiu d'Oxfam Intermón. Però ni els anys d'experiència ni el context cada cop més advers al treball humanitari no han reduït el seu entusiasme per la feina. Aquests dies ha participat a Sevilla en la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, que s'ha clausurat aquest dijous i que ha reunit durant quatre dies els governs de l'ONU -amb la sonada excepció de Washington- per afrontar la necessària reforma del sistema d'ajuda humanitària mundial, en el context de les retallades imposades per Donald Trump a la cooperació dels EUA, que fins ara n'eren el principal contribuent.

Segons dades de l'INE, el 2050 la població espanyola de més de 65 anys representarà més del 30% del total, amb l'arribada a la vellesa de la generació del baby boom. Aquest envelliment demogràfic també dispararà la taxa de dependència i la necessitat de recursos –econòmics i humans– per tenir cura d'aquestes persones. Mentre que, tradicionalment, la cura dels més grans i les tasques de la llar s'havien assumit pel nucli familiar, sobretot les dones, cada vegada està més estesa la contractació de treballadores externes que fan aquesta feina. Espanya és el país de la Unió Europea (UE) amb més empleades en aquest sector, el 34,5% del conjunt de la regió.

En una societat amb alts nivells de desigualtat, aquest mateix patró es repeteix en les diferències de sous entre els primers executius i els empleats rasos a les grans companyies. Així ho reivindica l'ONG Oxfam Intermón en el seu últim informe titulat Huella en las desigualdades de las grandes empresas espanyolas i publicat aquest dimecres. L'estudi compara les xifres dels salaris més alts amb les retribucions mitjanes en una selecció de quaranta empreses i calcula que el primer executiu en aquestes corporacions cobra 118 vegades més que el treballador mitjà. En el 58% dels negocis analitzats, més de la meitat, aquesta distància és cinquanta vegades més gran; mentre que en només un 18% és inferior a vint cops.

Gairebé la meitat de la població a Espanya, concretament el 45,7%, s'ha vist obligada a retallar en alimentació i energia a causa de les fortes pujades de preus derivades de la inflació. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu de la I Enquesta de Desigualtats Múltiples realitzada per Oxfam Intermón a Espanya, i que revela que més del 50% de la població espanyola està insatisfeta amb la seva situació econòmica i ha hagut de retallar les despeses en recursos bàsics, i assenyala la preocupació estesa sobre les bretxes socials al país. Amb tot, l'aspecte positiu destacat per l'enquesta és que el 63,7% de la població creu que aquestes desigualtats es poden erradicar.

Com és que en 40 anys ni a Espanya ni a Catalunya s’ha plantejat el debat d’una prestació per criança? La pregunta l’ha plantejat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per a qui és imprescindible crear una ajuda per a la infància per lluitar contra la pobresa infantil. De fet, Espanya és un dels set estats de la Unió Europea que no té aquest tipus de prestacions, malgrat que s’ha confirmat com una de les grans eines per retallar les desigualtats socials independentment de la riquesa de l’estat. Polònia i Eslovènia han estat dels últims socis comunitaris que hi han apostat i, segons Unicef, les taxes de pobresa infantil s’han reduït en un 38%, mentre que a Catalunya les últimes dades acusen un estancament en el 33% de les criatures en la pobresa. Per a Campuzano, la Generalitat no té capacitat pressupostària per tirar endavant una iniciativa que ha xifrat en uns 1.300 milions d’euros, però “Espanya sí que ho pot fer perquè no és menys pobre que Polònia”, ha emfatitzat. 

Quin és l'impacte de la desigualtat en la societat catalana? Com afecta la vida de milers de persones no tenir una feina digna o no tenir un habitatge segur? Oxfam Intermón, amb la col·laboració del diari ARA, organitza una jornada de debat amb testimonis i experts dimecres que ve, 28 de febrer, al Raval. Sota el títol Viure la desigualtat, la cita és a les 18.30 h al petit teatre noucentista –un espai restaurat i desconegut del gran públic– de l'Institut Miquel Tarradell. L'entrada és gratuïta, però l'aforament està limitat a 100 persones i cal inscripció prèvia.

Un de cada quatre joves catalans (de 16 a 29 anys) viu per sota del llindar de la pobresa (amb ingressos per sota dels 950 euros nets mensuals). Aquesta és la dramàtica realitat del nostre país, que ha registrat l’augment més alt de pobresa juvenil de tot Europa en els darrers quinze anys. Ho confirma l’Observatori Català de la Joventut en un informe del 2019.

“L’emergència climàtica és una cursa que estem perdent, però és una cursa que podem guanyar”, deia António Guterres, secretari general de Nacions Unides a la Cimera d’Acció Climàtica de 2019. Uns anys abans, el 2011, Oxfam Intermón va organitzar el primer Trailwalker, un desafiament esportiu en equip amb l’objectiu de recaptar fons per respondre a emergències humanitàries causades pel canvi climàtic i la pobresa que produeixen, com ara inundacions o sequeres, i donar suport a les persones més afectades pel canvi climàtic. Des d’aleshores compta amb dues edicions a Girona, que se celebren entre els mesos de maig i juny.

Quan en algun dinar o sopar nadalenc mireu el cosí, nebot o parent proper que podria tenir els estudis acabats, té com a molt trenta-pocs anys i encara viu amb els pares, comparteix pis amb amics o s'enfila per les parets en un presumpte loft de 30 metres quadrats, penseu abans de deixar anar cap broma àcida. Si es queixa de la precarietat laboral, els sous baixos i els lloguers massa cars, pot ser que tingui raó. I si en té, les lliçons sobre com us vau haver d'espavilar quan éreu joves –que segur que va ser a base d'esforç i mèrit, ningú no ho dubta– les pot rebre amb fredor. O amb hostilitat. Perquè les dades sembla que li donen la raó.

Espanya ocupa el lloc 22, de 157, en la lluita contra la desigualtat, segons el rànquing elaborat per l'ONG Oxfam Intermón, i que té en compte de cada estat les seves polítiques tributàries, de despesa social i de drets laborals.

Davant de la polèmica en què Oxfam està immersa a causa de la suposada conducta d'alguns dels seus treballadors a Haití, els directius han pres la decisió de posar en marxa diverses accions dins l'organització per tal de "sanejar" l'ambient generat entorn d'una ONG amb 76 anys d'història.

La inversió espanyola cap a paradisos fiscals en l'últim any s'ha multiplicat per quatre, segons les conclusions de l'informe 'Els diners que no veus. Paradisos fiscals i desigualtat' realitzat per Oxfam Intermón, que insisteix a demanar l'aprovació de manera urgent d'una llei que posi fi a "l'evasió fiscal de grans empreses i fortunes" a Espanya.

Oxfam Intermón ha reconegut avui la ciutat de Barcelona com a zona lliure de paradisos fiscals. El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha rebut la distinció durant l’acte de llançament de la campanya 'Zones lliures de paradisos fiscals' posada en marxa per l’organisme. Francesc Mateu, director d’Oxfam Intermón a Catalunya, ha lliurat a Pisarello un simbòlic “M’agrada” en reconeixement al decret municipal que va aprovar al maig l’Ajuntament en què es prohibia la contractació per part del consistori d'empreses amb activitats il·lícites en paradisos fiscals. Mateu ha reconegut així els esforços que està duent a terme Barcelona per esdevenir una ciutat lliure de paradisos fiscals.

Les ONGs han decidit també presentar el seu propi programa electoral de cara a les eleccions. I tant Greenpeace com Amnistia Internacional i Oxfam Intermón ho fan unint forces per exigir una reforma constitucional que blindi els drets humans. Les tres organitzacions consideren que la carta magna espanyola contempla drets de "primera" i de "segona", ja que alguns són considerats "fonamentals", com el dret a la vida o a la llibertat, però d'altres no se'n pot denunciar la seva vulneració als tribunals, com el dret a l'habitatge, a la salut o al medi ambient.