Setmana negra als mercats (per a alguns). Or, plata, bitcoin, empreses tecnològiques... Semblava que no se’n salvava ningú. La plata caient un 30% en un sol dia, el bitcoin acumulant una davallada del 50% en tres mesos. Tot en vermell. Semblava la fi del món. I una frase que m’ha fet gràcia: “Perdia un 5% a l’any amb la inflació i ara perdo un 20% al mes invertint”.

Kevin Durant, un dels millors jugadors de bàsquet de la història, acaba de recuperar milions de dòlars en bitcoins, amb un valor multiplicat per 180 (sense proposar-s’ho) des que va fer la inversió. I per què parlem de “recuperar”? Doncs perquè havia perdut la contrasenya. Aquesta història no és única: milers de persones que entre el 2010 i el 2015 –quan el sistema de les criptomonedes encara no estava gaire desenvolupat– van adquirir-ne ja no poden accedir als seus fons.

Hisenda té a punt el suport legal per poder embargar bitcoins i altres criptoactius per saldar deutes fiscals. El ministeri que dirigeix la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha sotmès a informació pública fins al 16 de setembre un projecte de reial decret que regula les obligacions d'informació dels proveïdors de criptoactius, que a més de les criptomonedes inclouen els tokens, els NFT i la tecnologia blockchain. Està previst que la norma entri en vigor un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) a partir de l'1 de gener.

El mercat de les criptomonedes ha experimentat una caiguda significativa després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés una sèrie d'aranzels comercials que han afectat profundament la borsa i han agreujat les tensions econòmiques globals. El preu del bitcoin, que dimecres de la setmana passada va arribar a valdre gairebé 87.300 dòlars, ha caigut aquest dilluns per sota de la barrera dels 80.000.

L'euro digital és força desconegut, però fa temps que el Banc Central Europeu (BCE) treballa per convertir-lo en la pròxima revolució de la moneda europea. L'organisme que presideix Christine Lagarde ha anat deixant pistes sobre què serà i com s'implementarà, però més enllà de l'enfocament teòric, la part tècnica encara està verda. Amb tot, de mica en mica cada vegada es parla més de l'euro digital, també més enllà del BCE. Però què és l'euro digital i com afectarà la societat?

El maig de 2010, Laszlo Hanyecz, un dels primers entusiastes de la criptomoneda, va utilitzar Bitcoin per comprar dues pizzes a Papa John's. Va gastar 10.000 bitcoins, o aproximadament 40 dòlars en aquell moment, en una de les primeres compres fetes amb la moneda digital.

El bitcoin està en màxims i els mitjans de comunicació en tornen a parlar. La combinació de tots dos factors porten a una lògica comuna: precaució. Per contra, l’inversor –sobretot el petit i novell– està en una situació d’eufòria que fa que compri actius en màxims. En el món de les finances tenim una màxima: compra barat i ven car. Doncs bé, quan hi ha emocions pel mig, sembla que mai veiem què és car i què no hem de comprar.

La victòria de Donald Trump té un regust de venjança, no només per a ell, sinó també per als criptobros i els seus actius preferits. Durant la nit de les eleccions, quan va quedar clar que Trump havia guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units, el preu del bitcoin, la criptomoneda més comercialitzada, va augmentar un 10%. L'11 de novembre, quan els republicans s'acostaven a prendre el control del Congrés, va assolir un rècord de 89.000 dòlars. Des de mitjans d'octubre ha pujat un 45%.

Sabíeu que actualment hi ha cotitzant més de 9.800 criptomonedes? Disposar-ne és ben senzill: només necessitem una wallet o cartera, de la mateixa manera que la necessitem per guardar-hi els euros. Les carteres poden ser fredes o calentes. Les primeres estan desconnectades d’internet i, per tant, no poden ser atacades. Però no us penseu que per això són plenament segures. S’han donat casos en què s’ha llençat a la paperera l'USB que guardava els codis i la persona hi tenia milions d’euros en bitcoins. Les segones depenen d’un intermediari connectat a la xarxa i, per sort, si oblidem la contrasenya la podrem restaurar.

De sobte, tornem a veure que el bitcoin obre els telenotícies i apareix en tots els diaris. I us podeu preguntar: què ha canviat en els últims dos anys perquè ara torni a ser notícia? És ben fàcil: ara torna a pujar. I ha pujat tant en els últims mesos que ha superat el seu màxim històric. I esclar, ara torna a ser la moneda del futur. Fa dos anys, quan queia, era una estafa. Segurament, ni una cosa ni l'altra.

El bitcoin, la criptomoneda per excel·lència, ressorgeix de les cendres i trenca, per primera vegada des de l'abril del 2022, la barrera dels 40.000 dòlars. Concretament, aquest dimarts la criptomoneda ha assolit els 42.322 dòlars, cosa que equivaldria a uns 39.100 euros. La raó d'aquesta recuperació és clara: el moviment del valor del bitcoin, que comença a consolidar-se com a valor refugi, es mou de manera inversament proporcional al tipus d'interès del bo del Tresor dels Estats Units a deu anys.

El 31 d’octubre del 2008, fa quinze anys, es va transaccionar el bitcoin per primera vegada. Des de llavors, no ha deixat de ser notícia: per bé o per mal. Primer es va dir que era una estafa i ajudava a la criminalitat. Després va créixer el seu valor i va multiplicar per milers els diners invertits. I posteriorment va arruïnar gran part dels inversors. Aquesta setmana, s’ha vist esquitxat per la multa de 4.000 milions d’euros que Binance ha hagut de pagar per blanqueig de capitals. Ara bé, ¿aquesta multa té a veure amb el bitcoin? Anem a pams.

“Què és això de vendre? Aquí es holdeja, es holdeja amb collons!” Són paraules de Wall Street Wolverine, un youtuber espanyol que ha guanyat fama en els darrers anys en el món de les criptoinversions i que convidava els seus seguidors a no desfer-se dels seus actius encara que hi haguessin acusades caigudes. Però el cert és que en el darrer any s’han succeït els escàndols i les fallides de plataformes de criptoactius, volatilitzant els estalvis de molts inversors; fins i tot el bitcoin, la criptomoneda més sòlida, cotitzava el novembre del 2021 a 56.000 euros i ara transita al voltant dels 16.000. Pel camí molta gent hi ha perdut diners, i malgrat l’estereotip, els que han fet el pas van molt més enllà de joves postadolescents. 

L'espectacular ensorrament de FTX, el criptoimperi de 32.000 milions de dòlars del "nen prodigi" Sam Bankman-Fried, sembla encaminat a convertir-se en una de les grans debacles financeres de la història. Amb una trama plena de famosos, polítics, sexe i drogues, els productors de pel·lícules i documentals tenen un futur assegurat. Però parafrasejant Mark Twain, si parlem de les criptomonedes en si, els rumors sobre la seva mort són molt exagerats.

La plataforma de criptomonedes FTX, una de les més importants del món, ha declarat aquest divendres que inicia el procediment de bancarrota (l'equivalent a una suspensió de pagaments) als Estats Units. Alhora, el seu president executiu, Sam Bankman, ha anunciat la seva dimissió, i serà substituït per John J. Ray III. La notícia arriba després d'una crisi de liquiditat del grup de criptomonedes que ha provocat la intervenció de reguladors de tot el món.

Alyssa Blackburn, científica de dades de la Universitat Rice i de l’Escola de Medicina Baylor de Houston, ha dedicat uns quants anys a fer tasques detectivesques en el món digital amb el seu ajudant de laboratori de confiança, el Hail Mary, un ordinador negre lluent amb acabats taronges. La investigadora ha passat aquest temps recopilant i analitzant fuites d’informació de la cadena de blocs del bitcoin, el registre públic immutable on figuren totes les transaccions d’ençà de la creació de la criptomoneda el gener del 2009.

NFTs, cryptos, bitcoin, tokens, blockchain, trading, metavers i un llarg etcètera d'anglicismes i mots tècnics dominaven aquest divendres l'espai del Portal de l'Eixample, al carrer València de Barcelona. Durant tot el dia hi ha tingut lloc la Barcelona Binance Meetup, una trobada per a aficionats i professionals del món de les criptomonedes i els tokens organitzada per Binance, la plataforma de compravenda de criptomonedes més gran del món en transaccions diàries.

Fa temps que governs i organismes supervisors miren de reüll les criptomonedes. L'objectiu és augmentar el control sobre un tipus d'actiu que, precisament, passa per un dels seus pitjors moments per la guerra a Ucraïna. Ara, qui ha fet un pas més en aquesta direcció és el govern espanyol. El ministeri d'Hisenda ha llançat a audiència pública un reial decret que modifica la Llei General Tributària i el Reglament de l'IRPF i que hi incorpora noves obligacions per als propietaris de criptomonedes: tant a nivell informatiu com pel que fa a les operacions que facin. "És una nova moneda que hem de ser capaços de regular perquè no hi hagi cap tipus de frau ni cap efecte indesitjable sobre l'economia", ha remarcat aquest dimarts la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a TVE.

Els que van decidir pujar al carro del bitcoin el 8 de novembre de l'any passat van invertir en un actiu digital en plena escalada de preu, el valor del qual s'havia disparat fins a un rècord històric de més de 67.500 dòlars. Sis mesos més tard, però, la realitat per als inversors en criptomonedes és molt diferent. El preu de la moneda virtual per excel·lència ha caigut més d'un 50% en l'últim mig any i ara se situa al voltant dels 31.500 dòlars. El bitcoin es va arribar a enfonsar aquest dimarts fins als 30.000 dòlars, el seu mínim des del juliol passat, i ha perdut un 20% de la seva cotització en només una setmana.