Del 2013 al 2025 les baixes mèdiques que agafen els treballadors catalans s'han més que duplicat i, d'aquestes, les que eren per motius de salut mental gairebé s'han triplicat, en aquest cas entre el 2015 i el 2024. Les dades s'extreuen d'un informe presentat per la patronal Pimec per il·lustrar l'absentisme laboral, una de les grans preocupacions actuals de l'empresariat. Mentre que fa tretze anys a Catalunya es tancaven un total de 773.000 baixes, el 2024 aquesta xifra es va disparar fins als 2.093.000. L'estudi exposa que el Principat ha passat de tenir una mitjana de 3,8 hores de baixa laboral per incapacitat temporal (IT) per mes i treballador –aquest indicador exclou les vacances i altres permisos, com el de maternitat o per motius personals– a les 8 hores registrades el tercer trimestre de l'any passat, un increment del 110%.

Després d'un pic molt sobtat, la corba es desinfla i es normalitza. Aquest és el comportament a Catalunya del teletreball, una modalitat laboral que s'ha consolidat a casa nostra i ara es manté estable després del fort impuls provocat per la pandèmia de la covid-19. Així ho reflecteix el Baròmetre de Competències i Ocupacions presentat aquest dimarts per la UOC i la patronal catalana Pimec, que se centra en aquesta nova manera d'organitzar el treball. L'informe analitza més de dos milions de vacants publicades entre el 2018 i el 2024 i mostra que, tot i que la presencialitat continua sent majoritària, el treball a distància –especialment en el format híbrid– és un element estructural del mercat laboral català. Així i tot, només el 10% de les ofertes filtrades per aquest estudi donen la possibilitat de fer-ne.

Entre 6.000 i 7.000 persones del sector d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i especials dificultats s'han manifestat aquest matí a Barcelona per exigir millores en el finançament públic de les entitats i dels Centres Especials de Treball (CET) per revertir les retallades i congelacions que pateixen des de fa anys, unes reduccions que, segons les empreses i les entitats del sector, han provocat "una precarització progressiva en la qualitat de l’atenció a aquestes persones i pot causar, a més a més, la desaparició de prop de 10.0000 dels seus llocs de treball".

Aquest any Catalunya rebrà 299 milions d'euros de l'Estat per a polítiques actives d'ocupació, 25 milions d'euros més que l'any anterior, però una quantitat molt insuficient, segons la Generalitat, que per boca del seu secretari general de Treball, Josep Ginesta, reivindica la necessitat que Catalunya compti amb "totes les competències en ocupació", si es volen tenir més recursos.

Un total de 5.424 contractes de treball temporals que eren fraudulents s'han convertit en contractes indefinits en els nou primers mesos de l'any, segons ha informat aquest dijous la Secretaria de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat.

Les negociacions entre el Govern i ERC per buscar fórmules perquè els republicans vetllin pel procés d'implantació de les estructures d'estat han arribat finalment a un acord. D'aquesta manera, després d'aparcar la llista unitària fruit de l'acord per convocar eleccions el 27 de setembre i després que ERC hagi cedit els seus vots per aprovar els pressupostos, es donarà compliment a un altre dels punts del pacte assolit el 14 de gener per Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal. Els republicans han reclamat reiteradament entrar a Govern per vetllar per l'avenç en les estructures d'estat, però el president català ha rebutjat aquesta opció davant la proximitat dels comicis. La fórmula acordada perquè ERC pugui acompanyar aquest procés, per tant, ha estat nomenar tres experts proposats pel partit de Junqueras perquè donin suport i facin un seguiment en els respectius àmbits, segons ha pogut saber l'ARA.