Si als dirigents del PP els molesta que els qualifiquin d'hereus ideològics del franquisme, més els valdrà acostumar-s'hi. Seran considerats així, i de manera més que merescuda, mentre prenguin decisions de govern tan antidemocràtiques, venjatives i doloroses com la que es va imposar, amb els vots de Vox i del mateix PP, al ple del Parlament del dimarts 10 de març. La llei de memòria democràtica, derogada finalment en aquesta sessió després de diverses anades i vingudes de politiqueig de baix to, no era una llei contra ningú, sinó una llei de reparació que oferia, després de més de vuitanta anys de dolor i oblit, un reconeixement a les víctimes del franquisme i als seus familiars.

La majoria dels discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics han tingut dos principals denominadors comuns: l’habitatge i el finançament. En el primer cas, per treure pit de les mesures que han impulsat per fer front a la primera preocupació dels espanyols. I en el segon, per reprovar el futur model de finançament autonòmic que ERC i el PSOE estan ultimant. Una de les veus més significativa ha estat la d’Emiliano García-Page, el baró socialista més crític amb Pedro Sánchez. No ha pronunciat les paraules finançament ni Catalunya, però se li ha entès tot a l’hora d’advertir que hi plantarà cara: “Combatrem qualsevol mena d’intent de privilegis que ens perjudiqui”.

S’obre el teló. El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, recorda a la presidenta balear. Marga Prohens, del PP, que ha trencat el pacte per mantenir la llei de memòria democràtica després de l’acord al qual havien arribat al mes de desembre amb els partits d’esquerra. El Govern Balear ha donat ara suport a una proposta de Vox per derogar-la. La presidenta Prohens respon al diputat Apesteguia que "el dictador Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim, i els únics que en xerren són els de l'esquerra". Es tanca el teló.

“Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim”, va ser la curiosa argumentació de la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, per justificar la derogació a Balears de la llei de memòria democràtica. La va exposar en la seva resposta al portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que li retreia a Prohens la seva falta de paraula. En efecte, en un primer moment Prohens va acordar amb Vox l'eliminació de la llei de memòria històrica a canvi dels vots de l'extrema dreta per ser elegida presidenta; més endavant, quan Vox va fer veure que trencava relacions amb el PP, va prometre als partits de l'esquerra que mantindria aquesta llei si li votaven un parell de decrets. Finalment, quan PP i Vox tornen a anar agafats de la mà, tiren endavant, aquesta vegada sí, l'inici de la tramitació per derogar la llei de memòria democràtica, a canvi del vot favorable de Vox a l'aprovació dels pressupostos. Un triomf de Vox i una demostració de la plena sintonia del PP amb l'extrema dreta ultranacionalista i neofranquista. No submissió: sintonia. Plena sintonia ideològica, de discurs i d'objectius. Quan va acabar la sessió parlamentària, els diputats del PP i de Vox es van felicitar a ells mateixos amb un aplaudiment llarg i eixordador.

El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha desmentit la presidenta de les Balears, Marga Prohens, i ha volgut deixar clar que “de cap manera la situació de les Balears és comparable a la de les Canàries”, com podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró a l'Ara Balears. En el to de Clavijo –que milita a Coalició Canària– s'endevina un cert afartament de la demagògia prohensiana, que constantment compara l'arribada de pasteres a les costes de les Balears amb les afluències massives a les Canàries, o fins i tot amb les de l'illa italiana de Lampedusa. A Prohens tant li és: tot plegat és munició per disparar contra el govern d'Espanya i contra l'odiat Pedro Sánchez (un odi per encàrrec: a la seu del carrer Génova indiquen qui cal odiar, i amb quina intensitat, i les delegacions del PP a cada comunitat es posen a irradiar odi d'acord amb les instruccions). Mentre fa victimisme i comparacions inconsistents, la presidenta balear segueix governant amb l'extrema dreta de Vox, que és una part important del problema. Ha tingut –i segurament encara té– l'opció d'acordar polítiques amb els grups de l'oposició, els socialistes i Més per Mallorca. Però fins ara ha escollit sempre Vox com a socis i, recentment, en el balanç de mitjan legislatura, s'hi va refermar. Hi té a veure el fet que les decisions sobre acords i aliances tampoc no es prenen al Consolat de Mar, sinó a Madrid.

L'Obra Cultural Balear (OCB) n'ha tingut prou de recollir les dades del Servei de Salut de les Illes Balears per comprovar que la llengua catalana no és ni ha estat mai un impediment per cobrir places d'infermeria en aquestes illes. Això és important, perquè el Partit Popular i l'executiu de Marga Prohens havien insistit a dir el contrari. Segons van arribar a declarar la consellera de Salut del Govern Balear, Manuela García, i el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, el català era "un obstacle" per a la contractació de personal a la sanitat pública de les Balears. Haurien de dimitir o ser cessats per això. En tot cas, són les dades del Govern Balear mateix les que els deixen en evidència. 

La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, es va apressar a sortir a rebutjar els 1.741 milions d'euros que li pertocarien a Balears per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha acordat el govern d'Espanya amb ERC. La raó esgrimida per Prohens per justificar el rebuig d'uns diners que pertanyen als ciutadans de les Balears és que la proposta de números presentada per la ministra Montero respon a una condonació de deute “negociada per i per a Catalunya”. I com a argument afegit, exhibeix un suposat greuge comparatiu: d'acord amb els càlculs presentats pel govern espanyol, a les Balears se li “perdonarien” 1.413,4 euros per habitant, mentre que a Catalunya serien 2.133,5 euros per habitant.

Avui tot són peces del trencaclosques de la política catalana i espanyola. I el dibuix del trencaclosques és el mateix de fa un any, quan Sánchez va ser investit, també per Junts: Sánchez aguantant i el PP empenyent per fer-lo fora. Fins ara, Sánchez aguantava raonablement bé. El canvi que comença a operar-se l’està posant Junts, que ha apujat un grau més l’amenaça de fer caure el govern de Sánchez, començant per no aprovar els pressupostos.

Dimarts va passar un fet insòlit al Parlament de Balears —un altre: aquesta legislatura és rica en moments parlamentaris insòlits—, i és que el PP ha votat (segons ells, “per error”) un paquet de trenta-quatre esmenes, totes presentades per Vox, que casualment venien a ser una carta als Reis anticipada de totes les exigències de l'extrema dreta. Des de construir en àrees naturals d'especial interès (ANEI), fins a suprimir el català com a requisit a la funció pública i com a llengua vehicular de l'educació, passant per eliminar les ajudes als immigrants. Cal destacar que les esmenes de Vox s'havien presentat a l'anomenada llei “de simplificació”, eufemisme que s'ha empescat el govern de Marga Prohens per desprotegir el sòl rústic i desregular la construcció. Abans de començar el ple, les negociacions entre el PP i els grups d'oposició de l'esquerra s'havien romput i Prohens i el seu govern havien decidit tirar pel dret i autoritzar la construcció també en zones inundables, a més de regularitzar les ja existents. Vox, però, volia aprofitar l'avinentesa per aprovar alguna cosa més radical, i ho va aconseguir. Tan aviat com es va haver produït la votació, des del PP van començar a repetir que era un error, que volien repetir la votació (Vox s'hi va negar) i que ara faran un decret llei per deixar sense efecte la votació suposadament errònia.

La cita d'aquest dijous al Círculo Ecuestre de la presidenta balear, Marga Prohens, venia precedida d'una altra que va rebre tot d'aplaudiments dels socis del club exclusiu: el president valencià, Carlos Mazón, hi va anar sis dies abans que la DANA colpegés el País Valencià, concretament el 23 d'octubre, quan va gaudir d'un dinar amb sobretaula i conferència força més curt que el que va tenir amb la periodista Maribel Vilaplana el dia del gran temporal. El Círculo l'ha volgut recordar i, lluny de criticar-lo per la seva gestió, l'ha lloat. El president del club, Enric Lacalle, s'ha referit a ell i a Prohens com "els joves líders amb qui el PP va aconseguir un gran èxit" en les passades eleccions autonòmiques del 28-M i, entre aplaudiments del líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, o el regidor de Barcelona Dani Sirera, ha remarcat que ara tenen responsabilitats i que les exerceixen "extraordinàriament bé".

"Els saludo en el meu dia d'absentisme laboral", ha dit bromejant Isabel Díaz Ayuso durant una visita a O Porriño, a Galícia, la que ja tenia prevista i no va cancel·lar per acudir a la Moncloa a reunir-se amb Pedro Sánchez. La presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha vantat així, parafrasejant les acusacions que li va llançar la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, de la plantada al cap de l'executiu de l'Estat que ja va anunciar dilluns al matí. Una negativa que ha marcat l'agenda política d'aquesta setmana, amb el permís de la petició d'imputació de José Luis Ábalos per part de l'Audiència Nacional, i fins que ha esclatat el cas d'Íñigo Errejón.

“El finançament que han acordat els socialistes amb ERC per investir Illa president significa que les altres comunitats hagin de pagar més impostos. No permetré que els ciutadans de les Balears hagin de pagar el regal de Pedro Sánchez als catalans”. Són declaracions de la presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, per subratllar el suport al manifest contra el finançament singular de Catalunya que ha fet públic el Partit Popular, com a primera acció de l'inici de curs. El manifest va signat per Feijóo, com a cap de files, i pels onze presidents autonòmics del PP (entre els quals hi ha Marga Prohens), ja que en aquesta etapa el PP ha decidit recolzar-se en el poder territorial que va acumular a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de l'any passat.

S'ha estès dins la part enrabiada de l'independentisme català la idea que cal mobilitzar-se per impedir la investidura de Salvador Illa, en el cas que les bases d'ERC aprovin aquest divendres el preacord que els dirigents del partit han acordat amb els del PSC. Lluís Llach, com a president de l'ANC, ha gravat un vídeo en què surt ell amb una estelada i amb aire greu, i circula una espècie de convocatòria que diu: “si hi ha investidura, estigues a punt”. A punt per a què?

La multitudinària manifestació contra el turisme de masses no va ser l'única notícia important del cap de setmana passat a les Balears. Aquesta ho és molt: el 80% (concretament, el 78,5%) de les famílies illenques han triat el català com a llengua de l'escola dels seus fills. Per contra, un 16% han decidit triar el castellà com a llengua del primer ensenyament, i la resta no s'han pronunciat sobre la tria. És una notícia importantíssima.

No direm que la manifestació d'aquest diumenge a Palma va ser històrica per no abusar de  l'adjectiu, però sí que va ser una manifestació impressionant i que serà recordada molt de temps. També va ser una expressió ciutadana impecablement democràtica, cívica i madura, d'una ciutadania que sap què vol, també què no vol, i com plantejar les seves demandes als governants i als grups de poder. Val la pena remarcar-ho, en contraposició amb un desplegament policial per cobrir la protesta que resultava clarament exagerat. La discussió sobre el nombre d'assistents (cinquanta mil segons la plataforma Menys Turisme Més Vida, vint mil segons la policia) és ociosa: hi havia, en qualsevol cas, desenes de milers de persones, i les concentracions de desenes de milers de persones, a Mallorca, són multitudinàries. Discutir-ho, o discutir la legitimitat o les motivacions dels ciutadans per manifestar-se a favor de la racionalitat social, econòmica, convivencial, lingüística i cultural (tot va junt, com recordava oportunament la pancarta de l'Obra Cultural Balear), o fins i tot insultar els manifestants, com ha fet a les xarxes algun dirigent de Vox, no tan sols és una reacció antidemocràtica inacceptable, sinó també una manera de situar-se fora de la realitat.

Sempre que parem atenció als que en saben, es fa (encara més) palès com la mirada nacionalista interfereix i distorsiona qüestions que en principi són de ciència i tècnica. Aquest dimarts, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, l’economista i catedràtic de la UPF Oriol Amat va fer una exposició clara i ben explicada sobre el finançament econòmic, com també en fan sovint Guillem López-Casasnovas o Andreu Mas-Colell. Resumint, el problema segueix sent que les autonomies que més aporten a la caixa comuna (Catalunya, i també les Balears i el País Valencià) són les que menys retorn reben per part de l’estat espanyol. La solució, o bona part de la solució, passaria per l’aplicació del principi d’ordinalitat, incorporat fa quasi vint anys a l’Estatut de 2006 però encara per estrenar. Aplicar-lo, com s’aplica a estats del nostre entorn com Alemanya o el Canadà, significaria que Catalunya (i les Balears, i el País Valencià) aportarien, però també rebrien recursos, d’acord amb l’ordre que ocupen en l’escala de riquesa. Fer això no sortiria debades: que Catalunya rebi el retorn que li correspon implica que altres comunitats rebin menys, o bé que l’Estat inverteixi més en la seva despesa en les administracions territorials.

La terrassa del local turístic de la Platja de Palma que es va esfondrar la setmana passada i va causar quatre morts era –com podeu llegir a la crònica de Marcos Torío en aquest diari– il·legal. No es pot dir que sigui cap sorpresa. El batlle actual de Palma, Jaime Martínez (PP, amb el suport de Vox), ho tenia fàcil per fugir d'estudi i ventilar culpes cap als consistoris d'esquerres de les dues legislatures anteriors. Però es va estimar més carregar-ho als particulars: “És el propietari, qui ha d'actuar”, ha dit, en referència al fet que l'immoble havia rebut una valoració negativa durant la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) de l'any passat i, tot i així, el Beach Club Medusa (així es deia el local que va passar avall) continuava operant com si res. Sabem de sempre que el PP ho confia tot a la iniciativa privada, també quan es tracta de cercar bocs expiatoris.

El Partit Popular (en conjunt, i en particular a les Balears) ha passat de desqualificar tothom que gosava fer alguna crítica, o ni que fos un matís, al turisme de masses a voler liderar la lluita contra la massificació turística i a acusar l'esquerra, i particularment els socialistes de les Balears, de ser-ne els causants. Com deia Guillem López Casasnovas dimarts en un article en aquest diari, veure com la dreta balear (i la canària) mira d'erigir-se en campiona de la lluita contra la invasió turística que ella mateixa ha propiciat i impulsat durant dècades, amb fervor, fa venir ganes no se sap si de riure o d'emprenyar-se. O de fer, com també suggeria López Casasnovas, un Xavier Trias: que els bombin.

La presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), Maria Frontera, ha demanat a la presidenta Prohens i al seu Govern “no prendre decisions per un tema ideològic”. És curiós, perquè l'endemà mateix de les darreres eleccions al Parlament de les Balears, que van donar la victòria al PP, la mateixa Maria Frontera es va mostrar entusiasmada als mitjans pel canvi de govern, adduint que “per fi hi haurà llibertat”. És obvi que la presidenta dels hotelers mallorquins devia trobar que aquestes declaracions seves no devien ser ideològiques, per bé que altres hotelers les trobessin improcedents i fora de lloc.

Convocada per l'Obra Cultural Balear, aquest diumenge 5 de maig se celebra a Palma una Diada per la Llengua que ha de ser una resposta ciutadana forta a les polítiques contra la llengua catalana del Govern Balear que presideix Marga Prohens. Està previst que diumenge arribi a Palma la flama del Correllengua, que durant els dies anteriors haurà recorregut les poblacions de les Balears, i tindrà lloc també una gran manifestació a la plaça Major, sota el lema "Sí a la llengua".